La pilota intel·ligent.

Ara que està tan de moda el debat per tecnificar el món del futbol i ficar-lo de ple en el segle XXI. Ara que es fan conferencies, es munten convencions, Simposis, Jornades acadèmiques i la tecnologia malda per trobar solucions a tots i cada un dels problemes d’aquest esport. Em crida especialment l’atenció el cas concret de la pilota intel·ligent.

Es parla molt del gran avenç que representarà aquest enginy pel nostre primitiu futbol. Se’l presenta com una extraordinària troballa que marcarà amb absoluta precisió, no tan sols la línia de gol, sinó també la línia que separarà l’abans i el desprès, el passat i el futur. Un punt d’inflexió espaterrant que canviarà per sempre les nostres vides.

Amb tot aquest enrenou ja fa dies que no dormo esperant el moment que aquesta il·lusió esdevingui una realitat quotidiana. Que la pilota comenci la seva particular historia i es posi a treballar, perdó a rodar. Delerós estic de veure la primera bota que impacti en ella. La primera vegada que traspassi la línia per convertir-se en una pilota enxarxada.

Diuen els experts, que amb aquesta pilota s’hauran acabat definitivament els gols fantasmes. Aquells que l’àrbitre de torn donava sense que la pilota arribes a traspassar la línia de gol.
Vet aquí una vegada més la meva ignorància crònica, jo que sempre havia pensat que un gol fantasma era el gol que feia aquell davanter fatxenda al que ningú suportava.

Serà interessant i un pel estrany veure com en un terreny de joc el més intel·ligent de tots és la pilota.
Com li farem entendre al jutge del partit que un objecte inanimat i esfèric té la raó? Com li farem entendre l’adjectiu d’intel·ligent amb el que es designarà a la pilota i no a ell? Com farem entendre als jugadors que per molt be que ho facin, per molt espavilats que siguin, per molts estudis que tinguin, la pilota serà el factor intel·ligent i ells només un conjunt d’errors amb algun escadusser encert de tarda en tarda.

Desprès tindríem aquell moment fatídic quan la pilota surt del Camp per damunt la tanca. Si realment la pilota és intel·ligent, no creieu vosaltres que potser preferirà anar-se’n a la platja o de compres, abans de tornar a un camp on uns posseïts no paren de clavar-li puntades de peu? No creieu que aquesta seria una actitud intel·ligent?

Tot ésser intel·ligent acaba per evolucionar. Us imagineu doncs que la pilota prengui vida pròpia? Que decideixi on vol anar i de quina manera? Que esculli per qui vol ser colpejada i per qui no? Que tingui preferències i colors? Que…

Tot plegat un desgavell. I amb l’agreujament que ningú podria dir res en contra d’una pilota amb el qualificatiu d’intel·ligent. Res a veure amb els arbitres d’ara, escassament dotats, i que són l’ase de tots els cops.

Us imagineu a la senyora del megàfon discutint amb la pilota intel·ligent sobre la validesa o no d’un gol? Inversemblant i desigual. La pilota està dotada d’intel·ligència, la senyora només té el seu atrotinat megàfon.

La màgia de la tribu, l’error primitiu, els estris rudimentaris van sent poc a poc apartats per les noves tecnologies intel·ligents i sofisticades.

Un petit pas per a l’home i un gran pas per a la Humanitat.