Entrenament. Entrenar és adquirir automatismes físics, tècnics i tàctics. I l’estratègia ¿es pot entrenar? Per jugar be al futbol no cal pensar. La Teoria del Futbol ens demostra que la seva estratègia és relativament senzilla. No és el resultat de jugades intel·ligents i ben calculades pels jugadors, sinó el fruit d’unes accions mecàniques i realitzades inconscientment per costum. Per tant es pot entrenar. Els entrenaments es planifiquen amb el grau de dificultat òptim per adquirir el màxim d’aprenentatge. També podem aplicar aquest principi didàctic a la col·laboració estratègica automàtica, al joc de marcatge. Una possibilitat és imposar la condició de no jugar a la velocitat normal del partit, sinó pas a pas. D’aquesta manera, hi ha temps per a observar la posició de companys i adversaris i poder complir les consignes del sistema modern amb tota exactitud. De fet, jocs d’aquesta condició són coneguts com «futbol vianant» o «futbol moviola» i aplicats a vegades en períodes de recuperació i descans. A aquests i d’altres jocs d’entrenament populars és suficient afegir-los l’èmfasi en les consignes estratègiques perquè serveixin com a entrenament de la defensa moderna o de l’atac modern.