El racó de la son.
Allà on vagis trobaràs allò que portes.
dijous, 27 de desembre del 2007
Entrenament.
Entrenar és adquirir automatismes físics, tècnics i tàctics. I l’estratègia ¿es pot entrenar? Per jugar be al futbol no cal pensar. La Teoria del Futbol ens demostra que la seva estratègia és relativament senzilla. No és el resultat de jugades intel·ligents i ben calculades pels jugadors, sinó el fruit d’unes accions mecàniques i realitzades inconscientment per costum. Per tant es pot entrenar. Els entrenaments es planifiquen amb el grau de dificultat òptim per adquirir el màxim d’aprenentatge. També podem aplicar aquest principi didàctic a la col·laboració estratègica automàtica, al joc de marcatge. Una possibilitat és imposar la condició de no jugar a la velocitat normal del partit, sinó pas a pas. D’aquesta manera, hi ha temps per a observar la posició de companys i adversaris i poder complir les consignes del sistema modern amb tota exactitud. De fet, jocs d’aquesta condició són coneguts com «futbol vianant» o «futbol moviola» i aplicats a vegades en períodes de recuperació i descans. A aquests i d’altres jocs d’entrenament populars és suficient afegir-los l’èmfasi en les consignes estratègiques perquè serveixin com a entrenament de la defensa moderna o de l’atac modern.
dimecres, 26 de desembre del 2007
Non je ne regrette rien.
Non ! Rien de rien
Non !Je ne regrette rien
Ni le bien qu'on m'a fait
Ni le mal tout ça m'est bien égal !
Non ! Rien de rien
Non ! Je ne regrette rien
C'est payé, balayé, oublié
Je me fous du passé !
Avec mes souvenirs
J'ai allumé le feu
Mes chagrins, mes plaisirs
Je n'ai plus besoin d'eux !
Balayées les amours
Et tous leurs trémolos
Balayés pour toujours
Je repars à zéro
Non ! Rien de rien
Non !Je ne regrette rien
Ni le bien, qu'on m'a fait
Ni le mal, tout ça m'est bien égal !
Non ! Rien de rien
Non ! Je ne regrette rien
Car ma vie, car mes joies
Aujourd'hui, ça commence avec toi !
Edith Piaf
Non ! Rien de rien
Non !Je ne regrette rien
Ni le bien qu'on m'a fait
Ni le mal tout ça m'est bien égal !
Non ! Rien de rien
Non ! Je ne regrette rien
C'est payé, balayé, oublié
Je me fous du passé !
Avec mes souvenirs
J'ai allumé le feu
Mes chagrins, mes plaisirs
Je n'ai plus besoin d'eux !
Balayées les amours
Et tous leurs trémolos
Balayés pour toujours
Je repars à zéro
Non ! Rien de rien
Non !Je ne regrette rien
Ni le bien, qu'on m'a fait
Ni le mal, tout ça m'est bien égal !
Non ! Rien de rien
Non ! Je ne regrette rien
Car ma vie, car mes joies
Aujourd'hui, ça commence avec toi !
Edith Piaf
dimarts, 25 de desembre del 2007
dilluns, 24 de desembre del 2007
Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Pomada per a us tòpic.
La lliga sempre la guanya l’equip més regular: vol dir que mai la guanya el millor?
Hem tingut mala sort: vol dir que estem en una baixa forma alarmant i no donem una a dretes.
En aquest camp no es pot jugar a futbol: vol dir que ja m’esforçaré un altre dia, avui no en tinc ganes.
Aquest àrbitre no té ni idea: vol dir que aquest àrbitre s’equivoca tan com nosaltres per això esta a la mateixa categoria.
La pilota no vol entrar: vol dir que fallem més que una escopeta de fira i la tècnica i la precisió no son segurament una de les nostres virtuts.
El futbol és cosa d’homes: vol dir que en un camp de futbol és poden fer coses que en qualsevol altre àmbit, per fer el mateix, aniries a la presó.
No mereixíem perdre: vol dir que, malgrat jugar malament, l’equip rival ens ha perdonat.
Si no vols entrades dures dedicat al parxís: vol dir que vaig per tu, que et cosiré a puntades i et deixaré un record permanent en la geografia del teu cos.
Ens han guanyat perquè són més grans: vol dir que els juvenils de 1er. any van als partits amb els pares i els juvenils de 3er. any van als partits amb els fills.
Aquest àrbitre ens ho ha xiulat tot en contra: vol dir que no hem fet els deures entre setmana i qualsevol error de l’àrbitre aguditza la nostra pròpia crisi.
Si nosaltres tenim la pilota, l’altre equip no la té: vol dir que el futbol és juga amb una sola pilota, per sinó ho sabíeu.
L’equip contrari només ha arribat un cop a porta i ens ha guanyat: vol dir que l’equip rival ha fet bé la seva feina i no com nosaltres que repetim curs per poc aplicats.
No hem aguantat la pressió: vol dir que no mereixíem estar en el lloc que estàvem. Que el gas que ens inflava no era heli, era simplement una ventositat.
Els partits no es guanyen només amb el nom: vol dir que els noms son gramàtica i potser, fins i tot, literatura. Però el futbol és una ciència inexacta.
El que perdona ho acaba pagant: el futbol és una selva on no caben els bons sentiments ni els bons propòsits. Si perdones al teu rival, el teu rival té tan poca consideració que et donarà les gràcies amb un gol de bandera.
Companys: el futbol és així.
La lliga sempre la guanya l’equip més regular: vol dir que mai la guanya el millor?
Hem tingut mala sort: vol dir que estem en una baixa forma alarmant i no donem una a dretes.
En aquest camp no es pot jugar a futbol: vol dir que ja m’esforçaré un altre dia, avui no en tinc ganes.
Aquest àrbitre no té ni idea: vol dir que aquest àrbitre s’equivoca tan com nosaltres per això esta a la mateixa categoria.
La pilota no vol entrar: vol dir que fallem més que una escopeta de fira i la tècnica i la precisió no son segurament una de les nostres virtuts.
El futbol és cosa d’homes: vol dir que en un camp de futbol és poden fer coses que en qualsevol altre àmbit, per fer el mateix, aniries a la presó.
No mereixíem perdre: vol dir que, malgrat jugar malament, l’equip rival ens ha perdonat.
Si no vols entrades dures dedicat al parxís: vol dir que vaig per tu, que et cosiré a puntades i et deixaré un record permanent en la geografia del teu cos.
Ens han guanyat perquè són més grans: vol dir que els juvenils de 1er. any van als partits amb els pares i els juvenils de 3er. any van als partits amb els fills.
Aquest àrbitre ens ho ha xiulat tot en contra: vol dir que no hem fet els deures entre setmana i qualsevol error de l’àrbitre aguditza la nostra pròpia crisi.
Si nosaltres tenim la pilota, l’altre equip no la té: vol dir que el futbol és juga amb una sola pilota, per sinó ho sabíeu.
L’equip contrari només ha arribat un cop a porta i ens ha guanyat: vol dir que l’equip rival ha fet bé la seva feina i no com nosaltres que repetim curs per poc aplicats.
No hem aguantat la pressió: vol dir que no mereixíem estar en el lloc que estàvem. Que el gas que ens inflava no era heli, era simplement una ventositat.
Els partits no es guanyen només amb el nom: vol dir que els noms son gramàtica i potser, fins i tot, literatura. Però el futbol és una ciència inexacta.
El que perdona ho acaba pagant: el futbol és una selva on no caben els bons sentiments ni els bons propòsits. Si perdones al teu rival, el teu rival té tan poca consideració que et donarà les gràcies amb un gol de bandera.
Companys: el futbol és així.
Coses que he après mentre passava el temps.
Un partit amb molts gols no és garantia d’espectacle.
Marcar molts gols no t’assegura la victòria.
En canvi, no encaixar-ne cap et garanteix, com a mínim, que no perdràs el partit.
Ser l’equip màxim golejador no et garanteix el títol.
Ser l’equip menys golejat, tampoc.
La victòria moral acostuma a ser el refugi dels que perden.
El campió no és el que més encerta, sinó el que menys errors comet.
L’excés de confiança pot ser el primer gol de l’equip rival.
Sempre hi ha un altre que ho pot fer millor que tu.
Si el teu esforç no te premi, és que el premi que tu esperes no correspon a aquell esforç.
Les lligues es guanyen fora i es perden a casa.
Quan millor és el rival, més gran em faig.
Les derrotes poden ser victòries si serveixen per la propera vegada.
Les victòries poden tenir regust de derrota si no aprenem a guanyar.
Els amics en el futbol no tenen perquè estar sempre en el mateix equip.
Hi ha molt de ciment a les grades de futbol i no perquè estiguin buides, sinó perquè la gent és molt dura.
Es pot parlar al camp i també fora del camp.
El futbol és un gran instrument per créixer.
Un partit amb molts gols no és garantia d’espectacle.
Marcar molts gols no t’assegura la victòria.
En canvi, no encaixar-ne cap et garanteix, com a mínim, que no perdràs el partit.
Ser l’equip màxim golejador no et garanteix el títol.
Ser l’equip menys golejat, tampoc.
La victòria moral acostuma a ser el refugi dels que perden.
El campió no és el que més encerta, sinó el que menys errors comet.
L’excés de confiança pot ser el primer gol de l’equip rival.
Sempre hi ha un altre que ho pot fer millor que tu.
Si el teu esforç no te premi, és que el premi que tu esperes no correspon a aquell esforç.
Les lligues es guanyen fora i es perden a casa.
Quan millor és el rival, més gran em faig.
Les derrotes poden ser victòries si serveixen per la propera vegada.
Les victòries poden tenir regust de derrota si no aprenem a guanyar.
Els amics en el futbol no tenen perquè estar sempre en el mateix equip.
Hi ha molt de ciment a les grades de futbol i no perquè estiguin buides, sinó perquè la gent és molt dura.
Es pot parlar al camp i també fora del camp.
El futbol és un gran instrument per créixer.
diumenge, 23 de desembre del 2007
La pilota intel·ligent.
Ara que està tan de moda el debat per tecnificar el món del futbol i ficar-lo de ple en el segle XXI. Ara que es fan conferencies, es munten convencions, Simposis, Jornades acadèmiques i la tecnologia malda per trobar solucions a tots i cada un dels problemes d’aquest esport. Em crida especialment l’atenció el cas concret de la pilota intel·ligent.
Es parla molt del gran avenç que representarà aquest enginy pel nostre primitiu futbol. Se’l presenta com una extraordinària troballa que marcarà amb absoluta precisió, no tan sols la línia de gol, sinó també la línia que separarà l’abans i el desprès, el passat i el futur. Un punt d’inflexió espaterrant que canviarà per sempre les nostres vides.
Amb tot aquest enrenou ja fa dies que no dormo esperant el moment que aquesta il·lusió esdevingui una realitat quotidiana. Que la pilota comenci la seva particular historia i es posi a treballar, perdó a rodar. Delerós estic de veure la primera bota que impacti en ella. La primera vegada que traspassi la línia per convertir-se en una pilota enxarxada.
Diuen els experts, que amb aquesta pilota s’hauran acabat definitivament els gols fantasmes. Aquells que l’àrbitre de torn donava sense que la pilota arribes a traspassar la línia de gol.
Vet aquí una vegada més la meva ignorància crònica, jo que sempre havia pensat que un gol fantasma era el gol que feia aquell davanter fatxenda al que ningú suportava.
Serà interessant i un pel estrany veure com en un terreny de joc el més intel·ligent de tots és la pilota.
Com li farem entendre al jutge del partit que un objecte inanimat i esfèric té la raó? Com li farem entendre l’adjectiu d’intel·ligent amb el que es designarà a la pilota i no a ell? Com farem entendre als jugadors que per molt be que ho facin, per molt espavilats que siguin, per molts estudis que tinguin, la pilota serà el factor intel·ligent i ells només un conjunt d’errors amb algun escadusser encert de tarda en tarda.
Desprès tindríem aquell moment fatídic quan la pilota surt del Camp per damunt la tanca. Si realment la pilota és intel·ligent, no creieu vosaltres que potser preferirà anar-se’n a la platja o de compres, abans de tornar a un camp on uns posseïts no paren de clavar-li puntades de peu? No creieu que aquesta seria una actitud intel·ligent?
Tot ésser intel·ligent acaba per evolucionar. Us imagineu doncs que la pilota prengui vida pròpia? Que decideixi on vol anar i de quina manera? Que esculli per qui vol ser colpejada i per qui no? Que tingui preferències i colors? Que…
Tot plegat un desgavell. I amb l’agreujament que ningú podria dir res en contra d’una pilota amb el qualificatiu d’intel·ligent. Res a veure amb els arbitres d’ara, escassament dotats, i que són l’ase de tots els cops.
Us imagineu a la senyora del megàfon discutint amb la pilota intel·ligent sobre la validesa o no d’un gol? Inversemblant i desigual. La pilota està dotada d’intel·ligència, la senyora només té el seu atrotinat megàfon.
La màgia de la tribu, l’error primitiu, els estris rudimentaris van sent poc a poc apartats per les noves tecnologies intel·ligents i sofisticades.
Un petit pas per a l’home i un gran pas per a la Humanitat.
Ara que està tan de moda el debat per tecnificar el món del futbol i ficar-lo de ple en el segle XXI. Ara que es fan conferencies, es munten convencions, Simposis, Jornades acadèmiques i la tecnologia malda per trobar solucions a tots i cada un dels problemes d’aquest esport. Em crida especialment l’atenció el cas concret de la pilota intel·ligent.
Es parla molt del gran avenç que representarà aquest enginy pel nostre primitiu futbol. Se’l presenta com una extraordinària troballa que marcarà amb absoluta precisió, no tan sols la línia de gol, sinó també la línia que separarà l’abans i el desprès, el passat i el futur. Un punt d’inflexió espaterrant que canviarà per sempre les nostres vides.
Amb tot aquest enrenou ja fa dies que no dormo esperant el moment que aquesta il·lusió esdevingui una realitat quotidiana. Que la pilota comenci la seva particular historia i es posi a treballar, perdó a rodar. Delerós estic de veure la primera bota que impacti en ella. La primera vegada que traspassi la línia per convertir-se en una pilota enxarxada.
Diuen els experts, que amb aquesta pilota s’hauran acabat definitivament els gols fantasmes. Aquells que l’àrbitre de torn donava sense que la pilota arribes a traspassar la línia de gol.
Vet aquí una vegada més la meva ignorància crònica, jo que sempre havia pensat que un gol fantasma era el gol que feia aquell davanter fatxenda al que ningú suportava.
Serà interessant i un pel estrany veure com en un terreny de joc el més intel·ligent de tots és la pilota.
Com li farem entendre al jutge del partit que un objecte inanimat i esfèric té la raó? Com li farem entendre l’adjectiu d’intel·ligent amb el que es designarà a la pilota i no a ell? Com farem entendre als jugadors que per molt be que ho facin, per molt espavilats que siguin, per molts estudis que tinguin, la pilota serà el factor intel·ligent i ells només un conjunt d’errors amb algun escadusser encert de tarda en tarda.
Desprès tindríem aquell moment fatídic quan la pilota surt del Camp per damunt la tanca. Si realment la pilota és intel·ligent, no creieu vosaltres que potser preferirà anar-se’n a la platja o de compres, abans de tornar a un camp on uns posseïts no paren de clavar-li puntades de peu? No creieu que aquesta seria una actitud intel·ligent?
Tot ésser intel·ligent acaba per evolucionar. Us imagineu doncs que la pilota prengui vida pròpia? Que decideixi on vol anar i de quina manera? Que esculli per qui vol ser colpejada i per qui no? Que tingui preferències i colors? Que…
Tot plegat un desgavell. I amb l’agreujament que ningú podria dir res en contra d’una pilota amb el qualificatiu d’intel·ligent. Res a veure amb els arbitres d’ara, escassament dotats, i que són l’ase de tots els cops.
Us imagineu a la senyora del megàfon discutint amb la pilota intel·ligent sobre la validesa o no d’un gol? Inversemblant i desigual. La pilota està dotada d’intel·ligència, la senyora només té el seu atrotinat megàfon.
La màgia de la tribu, l’error primitiu, els estris rudimentaris van sent poc a poc apartats per les noves tecnologies intel·ligents i sofisticades.
Un petit pas per a l’home i un gran pas per a la Humanitat.
Indefinicions 2.
Partit trencat: redundància
Porter venut: de poc fiar. Accepta suborns.
Agafar l’esquena: contorsionista.
Pilota perduda: Afalagadora del seu Cap, sense remei.
Fer la diagonal: anar de compres per una coneguda avinguda de Barcelona.
Minut de silenci: perquè no pot durar tot el partit?
Rotllana al mig camp (normalment abans de començar els partits): sardana amb poca gràcia.
Control defectuós: estirabot. Reacció inadequada.
Delegat: animal de companyia.
Directiu: animal exòtic.
90 minuts: una hora i mitja.
Descompte: quan li caus be a la dependenta.
Àrbitre: mal necessari.
Control del partit: tenir cura d’un que ha pres mal.
Línia de 4: la línia que marca la separació entre el suspens i l’aprovat.
Tots a dalt: hi ha una festa a les golfes!
Marcador: llapis de colors per ressaltar textos.
El futbol és així: quan ets incapaç de donar una explicació raonable.
Avançar la defensa: aixecar-se abans que el fiscal.
Joc dur: amb cartes de marbre. Timba amb els Picapedra.
Mare: soprano dels camps de futbol. Estrany ésser que funciona a corda i produeix una quantitat infinita de sons indesxifrables. Durada 90 minuts.
Pare: intel•lectual de primer ordre. Acadèmic. Futur premi Nobel.
Diumenge: dia de descans per veure com alguns es cansen.
Dissabte: dia abans.
No hem tingut sort: no ens ha tocat la loteria.
Tocar fons: joc a la piscina. Molt popular entre els nens.
Menjar-se els torrons: el que s’acostuma a fer al final del dinar, poc abans d’acomiadar a la família i recuperar la pau i la tranquil•litat.
Local: espai, generalment planta baixa, apte per obrir un negoci.
Visitant: de viatge, anar veient coses (museus, ponts, botigues...)
Toc: cop a la porta amb el nus dels dits, una sola vegada.
Toc, toc: el mateix de dalt, però dues vegades. Més probabilitats de que et sentin.
Acta: acció de fer. En teatre, part en la que es divideix una Obra.
Targeta groga: targeta de visita guardada durant molt de temps en un calaix.
Targeta vermella: cartilla de racionament a la Xina de Mao.
Intel•ligència: bé escàs.
Partit trampa: sencer.
Llei del mínim esforç: buscar un “primo” que faci la teva feina.
Possessió: tenir el diable ficat al cos. Com el fred a l’hivern.
Núvia: noia que et ve a veure a Tu i s’enamora del que t’acaba de fer la falta.
Son: llegenda urbana.
Partit trencat: redundància
Porter venut: de poc fiar. Accepta suborns.
Agafar l’esquena: contorsionista.
Pilota perduda: Afalagadora del seu Cap, sense remei.
Fer la diagonal: anar de compres per una coneguda avinguda de Barcelona.
Minut de silenci: perquè no pot durar tot el partit?
Rotllana al mig camp (normalment abans de començar els partits): sardana amb poca gràcia.
Control defectuós: estirabot. Reacció inadequada.
Delegat: animal de companyia.
Directiu: animal exòtic.
90 minuts: una hora i mitja.
Descompte: quan li caus be a la dependenta.
Àrbitre: mal necessari.
Control del partit: tenir cura d’un que ha pres mal.
Línia de 4: la línia que marca la separació entre el suspens i l’aprovat.
Tots a dalt: hi ha una festa a les golfes!
Marcador: llapis de colors per ressaltar textos.
El futbol és així: quan ets incapaç de donar una explicació raonable.
Avançar la defensa: aixecar-se abans que el fiscal.
Joc dur: amb cartes de marbre. Timba amb els Picapedra.
Mare: soprano dels camps de futbol. Estrany ésser que funciona a corda i produeix una quantitat infinita de sons indesxifrables. Durada 90 minuts.
Pare: intel•lectual de primer ordre. Acadèmic. Futur premi Nobel.
Diumenge: dia de descans per veure com alguns es cansen.
Dissabte: dia abans.
No hem tingut sort: no ens ha tocat la loteria.
Tocar fons: joc a la piscina. Molt popular entre els nens.
Menjar-se els torrons: el que s’acostuma a fer al final del dinar, poc abans d’acomiadar a la família i recuperar la pau i la tranquil•litat.
Local: espai, generalment planta baixa, apte per obrir un negoci.
Visitant: de viatge, anar veient coses (museus, ponts, botigues...)
Toc: cop a la porta amb el nus dels dits, una sola vegada.
Toc, toc: el mateix de dalt, però dues vegades. Més probabilitats de que et sentin.
Acta: acció de fer. En teatre, part en la que es divideix una Obra.
Targeta groga: targeta de visita guardada durant molt de temps en un calaix.
Targeta vermella: cartilla de racionament a la Xina de Mao.
Intel•ligència: bé escàs.
Partit trampa: sencer.
Llei del mínim esforç: buscar un “primo” que faci la teva feina.
Possessió: tenir el diable ficat al cos. Com el fred a l’hivern.
Núvia: noia que et ve a veure a Tu i s’enamora del que t’acaba de fer la falta.
Son: llegenda urbana.
Carta a Santa ClausQuerido Santa Claus:
Te extrañara que te escriba hoy 26 de Diciembre, pero quiero aclarar ciertas cosas que me han ocurrido desde que te mande mi carta, lleno de ilusiones, en las que te pedía que me trajeras una bicicleta, un tren eléctrico, una nintendo 64 y un par de patines.Quiero comentarte Santa Claus que me mate estudiando todo el año, tanto que no solo fui de los primeros de la clase, sino que saque puros dieces en el cole, no te voy engañar. No hubo nadie que se portara mejor que yo ni con sus papás, ni con sus hermanitos, ni con sus amiguitos ni con sus vecinos; hacia recados sin cobrar, ayudaba a los viejecitos a cruzar la calle, y no había nunca nada que no hiciera por mis semejantes y sin embargo, que huevos los tuyos Santa Claus.Es que, dejar debajo del arbolito una puta peonza, una mierda de trompeta, y un maldito par de calcetines, que cagada. ¿Qué coño te has creído barrigudo? O sea que me porto como un imbécil todo este año para que vengas con una mierda de este calibre. Y no conforme con eso, el maricón del hijo de la vecina, que es idiota, sin educación, malcriado desobediente que le grita a su mamá; a ese tonto de las pelotas le trajiste de todo lo que te pidió.Por eso ahora quiero que venga un terremoto o algo así, para que nos lleve a la mierda a todos, ya que con un Santa Claus como tu, tan incompetente y falso, mejor que nos trague la tierra. Pero eso sí, no dejes de venir el año que viene, porque voy a reventar a pedradas a tus putos y sarnosos venados, empezando por esa mierda de Rudolf, que tiene nombre de homosexual. Te los voy a espantar para que tengas que joderte caminando a pie como yo, cabrón, ya que la bicicleta que te pedí era para ir al colegio, que queda a tomar por culo de casa.Ah, y no quisiera despedirme sin antes mentarte a la madre que te parió. Ojala que cuando hayas subido muy alto se te de la vuelta el puto trineo y te pegues una buena… bien, por ser tan hijo de puta.Pero eso si te advierto, que este año que viene vas a saber lo que es un niño maldito y un poquito cabrón.
Atentamente,
Nano.
PD: La peonza, la trompeta y el par de calcetines puedes recogerlos cuando quieras y metértelos por el culo.
dimarts, 18 de desembre del 2007
dilluns, 17 de desembre del 2007
Indefinicions.
Públic: el contrari de Privat
Porteria: part principal d’un edifici.
Porter: el que vigila la porteria. N’hi ha d’automàtics.
Xarxa: connexió entre internautes.
Primer temps: i desprès una canya.
Àrea: on s’acostuma a parar per descansar i fer gasolina.
Cercle Central: Equador.
Alineació: deixar-se menjar el tarro.
Centrada: persona amb les idees clares.
Visió de joc: quan no et tapa ningú.
Entrada per darrera: accés pel servei i les mercaderies.
Fora de banda: músic acomiadat.
4-4-2: prefix telefònic en desús.
Pressió: el que fa pujar la cervesa.
Èxit: sortida.
Capità: el darrer en abandonar el vaixell.
Canvi: palanca per introduir una altra marxa.
Aturada: persona sense feina.
Gran aturada: prop de la vaga general.
Falta: avis d’embaràs.
Falta perillosa: confirmació d’embaràs.
Corre la banda: orquestra que va molt de presa.
Pilotes: tipus de persones que es poden trobar en totes les oficines.
Pilota alta: veure pilotes. De considerable alçada.
Una passada a l’espai: un fet extraordinari amb gravetat zero.
Penal: lloc on els presos acompleixen condemna.
Davantera: part frontal d’alguna cosa.
Partit: en dues o més porcions.
Vestuaris: en una festa grega, el que s’acostuma a dir quan s’acaben les begudes: ves tu Aris.
Regat: mullat.
Vaselina: crema per suavitzar sequedats.
Gol: pròxim a l’or.
Fora de joc: abans d’entrar al Casino.
Barrera: Heribert. Històric dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Servei de porta: Caprabo.
Servei de cantonada: benzinera.
Jugador: ludopata.
Reserva: amb poca benzina.
Migcentre: un centre incomplet.
Mitjapunta: llapis trencat.
Son: el que entra quan es llegeix una cosa tan llarga.
Públic: el contrari de Privat
Porteria: part principal d’un edifici.
Porter: el que vigila la porteria. N’hi ha d’automàtics.
Xarxa: connexió entre internautes.
Primer temps: i desprès una canya.
Àrea: on s’acostuma a parar per descansar i fer gasolina.
Cercle Central: Equador.
Alineació: deixar-se menjar el tarro.
Centrada: persona amb les idees clares.
Visió de joc: quan no et tapa ningú.
Entrada per darrera: accés pel servei i les mercaderies.
Fora de banda: músic acomiadat.
4-4-2: prefix telefònic en desús.
Pressió: el que fa pujar la cervesa.
Èxit: sortida.
Capità: el darrer en abandonar el vaixell.
Canvi: palanca per introduir una altra marxa.
Aturada: persona sense feina.
Gran aturada: prop de la vaga general.
Falta: avis d’embaràs.
Falta perillosa: confirmació d’embaràs.
Corre la banda: orquestra que va molt de presa.
Pilotes: tipus de persones que es poden trobar en totes les oficines.
Pilota alta: veure pilotes. De considerable alçada.
Una passada a l’espai: un fet extraordinari amb gravetat zero.
Penal: lloc on els presos acompleixen condemna.
Davantera: part frontal d’alguna cosa.
Partit: en dues o més porcions.
Vestuaris: en una festa grega, el que s’acostuma a dir quan s’acaben les begudes: ves tu Aris.
Regat: mullat.
Vaselina: crema per suavitzar sequedats.
Gol: pròxim a l’or.
Fora de joc: abans d’entrar al Casino.
Barrera: Heribert. Històric dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Servei de porta: Caprabo.
Servei de cantonada: benzinera.
Jugador: ludopata.
Reserva: amb poca benzina.
Migcentre: un centre incomplet.
Mitjapunta: llapis trencat.
Son: el que entra quan es llegeix una cosa tan llarga.
L’escalfament de la Terra.
Mati radiant de Tardor. Fa un fred viu. El meu pas és lleuger i això minimitza els seus efectes. Vaig cap el Camp i arribo tard. Mentre pujo les escales de la petita graderia, sento de lluny, el xiulet de l’àrbitre. He tingut sort, el partit comença amb retard. No han passat ni trenta segons i ja estic assegut a la part més assolellada del inóspit ciment. Al meu costat, una senyora gran, d’uns cinquanta anys. Vestida per a l’ocasió: abric del Carrefour i pantaló de pana. Botes com per travessar el Llobregat i un distingit toc de classe en forma de bossa de Tous.
son of belvedere: Bon dia senyora!
Mati radiant de Tardor. Fa un fred viu. El meu pas és lleuger i això minimitza els seus efectes. Vaig cap el Camp i arribo tard. Mentre pujo les escales de la petita graderia, sento de lluny, el xiulet de l’àrbitre. He tingut sort, el partit comença amb retard. No han passat ni trenta segons i ja estic assegut a la part més assolellada del inóspit ciment. Al meu costat, una senyora gran, d’uns cinquanta anys. Vestida per a l’ocasió: abric del Carrefour i pantaló de pana. Botes com per travessar el Llobregat i un distingit toc de classe en forma de bossa de Tous.
son of belvedere: Bon dia senyora!
Sra. Torquemada: como?
son of belvedere: dic, que molt bon dia!
Sra. Torquemada: Ah! Bon dia. Es que estoy tan metida en el fútbol, que no le entendía.
son of belvedere: no importa. Que sap qui juga?
Sra. Torquemada: si, claro, el equipo de mi hijo, contra, contra...bueno contra otros. Los míos son los de rallas, ve. Los más guapos, y mi hijo es el dieciséis.
son of belvedere: i com van? Estan ben classificats?
Sra. Torquemada: Yo de eso no entiendo, pregúntele a mi marido. Ahora esta en el bar, pero cuando venga se lo pregunta. El de fútbol sabe mucho.
son of belvedere: que s’hi dedica? És entrenador o…?
Sra. Torquemada: Uy que va! El dice que los entrenadores no tienen ni idea. Que se comen los mocos. Que si el se pusiera esto lo arreglaba en cuatro días... Ay ay ay!….venga mi niño, venga, venga…falta arbit, falta. Que no lo ves? Te voy a pedir hora pa Visionlab. Eso es una agresión como el campanario de Ronda.
son of belvedere: senyora, perdó, senyora, ha xocat amb el seu propi company i…
Sra. Torquemada: Usted que va a saber. Seguro que es del otro equipo y además amigo del arbit. Tendrá poca vergüenza empujar a mi javi! Si se lo hicieran a su hijo…
son of belvedere: no soc de cap dels dos equips i no tinc cap fill jugant.
Sra. Torquemada: oiga usted es un poco raro, no? No tiene ningún hijo jugando? Entonces, a que ha venido?
son of belvedere: és que m’agrada el futbol. Així, sense coartades, pelat, sense pretextes.
Sra. Torquemada: pues si que…otra vez, otra vez, penalti, penalti. Ya esta bien. Vete a tu casa. Siempre igual, siempre igual. Que pena de árbitros! Dios mio que malo que es, siempre en contra nuestra, siempre nos jod…
son of belvedere: perdoni senyora, no voldria contradir-la, però han saltat els dos per anar a buscar la pilota. El que ha passat és que el defensa fa metro vuitanta i el seu fill no arriba a metro seixanta i…
Sra. Torquemada: oiga que yo le doy bien de comer a mi javi. Esta insinuando que soy una mala madre y que le hago pasar hambre. Esta usted diciendo que mi javi es un enano. Le esta faltando usted al respeto. Liante, que es usted un liante! Al niño ni mentarlo, al niño ni tocarlo. Esta claro? Me entiende?
son of belvedere: la veritat és que sé el que diu, però entendre-la, el que es diu entendre-la, doncs no. Però no es preocupi, tinc una incapacitat crònica per assimilar situacions com aquesta. És un defecte genètic. Estic en tractament experimental i el metge m’ha dit que no corri riscos innecessaris.
Sra. Torquemada: a mi no me vacile eh!, amigo de los árbitros. Y haga el favor de dejarme ver el partido tranquila. Follonero, más que follonero.
son of belvedere: records al seu marit quan torni del refugi. Adéu i molta sort.
Sra. Torquemada: Eso, eso, adiós…javi, javi, uy, uy, venga, venga, venga, yyyyyy…gol…gooooooool…gol de mi niño, gol de mi javi…
Manolo corre, ven, que ha marcado el niño.
Basat en fets reals.
Sra. Torquemada: Ah! Bon dia. Es que estoy tan metida en el fútbol, que no le entendía.
son of belvedere: no importa. Que sap qui juga?
Sra. Torquemada: si, claro, el equipo de mi hijo, contra, contra...bueno contra otros. Los míos son los de rallas, ve. Los más guapos, y mi hijo es el dieciséis.
son of belvedere: i com van? Estan ben classificats?
Sra. Torquemada: Yo de eso no entiendo, pregúntele a mi marido. Ahora esta en el bar, pero cuando venga se lo pregunta. El de fútbol sabe mucho.
son of belvedere: que s’hi dedica? És entrenador o…?
Sra. Torquemada: Uy que va! El dice que los entrenadores no tienen ni idea. Que se comen los mocos. Que si el se pusiera esto lo arreglaba en cuatro días... Ay ay ay!….venga mi niño, venga, venga…falta arbit, falta. Que no lo ves? Te voy a pedir hora pa Visionlab. Eso es una agresión como el campanario de Ronda.
son of belvedere: senyora, perdó, senyora, ha xocat amb el seu propi company i…
Sra. Torquemada: Usted que va a saber. Seguro que es del otro equipo y además amigo del arbit. Tendrá poca vergüenza empujar a mi javi! Si se lo hicieran a su hijo…
son of belvedere: no soc de cap dels dos equips i no tinc cap fill jugant.
Sra. Torquemada: oiga usted es un poco raro, no? No tiene ningún hijo jugando? Entonces, a que ha venido?
son of belvedere: és que m’agrada el futbol. Així, sense coartades, pelat, sense pretextes.
Sra. Torquemada: pues si que…otra vez, otra vez, penalti, penalti. Ya esta bien. Vete a tu casa. Siempre igual, siempre igual. Que pena de árbitros! Dios mio que malo que es, siempre en contra nuestra, siempre nos jod…
son of belvedere: perdoni senyora, no voldria contradir-la, però han saltat els dos per anar a buscar la pilota. El que ha passat és que el defensa fa metro vuitanta i el seu fill no arriba a metro seixanta i…
Sra. Torquemada: oiga que yo le doy bien de comer a mi javi. Esta insinuando que soy una mala madre y que le hago pasar hambre. Esta usted diciendo que mi javi es un enano. Le esta faltando usted al respeto. Liante, que es usted un liante! Al niño ni mentarlo, al niño ni tocarlo. Esta claro? Me entiende?
son of belvedere: la veritat és que sé el que diu, però entendre-la, el que es diu entendre-la, doncs no. Però no es preocupi, tinc una incapacitat crònica per assimilar situacions com aquesta. És un defecte genètic. Estic en tractament experimental i el metge m’ha dit que no corri riscos innecessaris.
Sra. Torquemada: a mi no me vacile eh!, amigo de los árbitros. Y haga el favor de dejarme ver el partido tranquila. Follonero, más que follonero.
son of belvedere: records al seu marit quan torni del refugi. Adéu i molta sort.
Sra. Torquemada: Eso, eso, adiós…javi, javi, uy, uy, venga, venga, venga, yyyyyy…gol…gooooooool…gol de mi niño, gol de mi javi…
Manolo corre, ven, que ha marcado el niño.
Basat en fets reals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)