Claredat meridiana 

Què en Rabell no aniria a la Meridiana estava cantat. Era, i perdoneu el símil, com apostar a tots els números de la ruleta i esperar confiat que la bola s’aturi. El què veritablement m’hagués sorprès és que hi hagués anat. Cada cop entenc millor a tots aquests que presumeixen d’esquerrans, que mitifiquen les revolucions de territoris llunyans i, alhora, són incapaços de reconèixer la revolució al seu propi país. 

M’admira la capacitat d’aixecar banderes alienes en nom de la lluita de classes i, alhora, avergonyir-se de la pròpia en nom de la solidaritat dels pobles. Si de tot plegat hi ha una cosa clara i, excuseu-me, meridiana, és la postura i el discurs de l’ ANC. Sempre ha estat el mateix i sempre, des de la seva gestació, ha defensat la independència de Catalunya. Sense tebieses, amb contundència, amb coherència i amb transparència. Perquè doncs el senyor Rabell va anar a la “V” de l’any passat que, i li recordo, també organitzava l’ANC? 

Incoherència, desconcert, populisme, ignorància, mala fe i lerrouxisme quan convé. Hi ha coses que no canvien mai i persones que canvien sempre.

Escenari perfecte

Catalunya, si que es pot

Catalunya, si que es pot. I tant que es pot! Només cal votar la llista del Junts pel si i canviarem el marc actual on cap canvi és possible. Un país nou ens permetrà, fins i tot, ser federalistes. El federalisme es negocia d’igual a igual i en disposicions d’equilibri. No hi ha federalisme possible des de posicions d’inferioritat, de dependència o de minoria. És des d’una situació d’igualtat i de sobirania que es pot apostar pel federalisme amb tot aquell que es vulgui federar, es digui Espanya, França o Andorra. Buscar el federalisme dins d’Espanya és una quimera, un tractament equivocat que matarà al pacient a cops de desànim i frustració. Catalunya, si que es pot, inclòs el federalisme, des de la sobirania i l’Estat propi.

Insults en espanyol. Solucions en llatí

Cuanta (s) RAZON.es 

Por 25 €uros, adjetivos con impunidad. 

Cerdos, hijos de puta, cabrones, inútiles, imbéciles, insolidarios, aldeanos, nazis, soplapollas, idiotas, corruptos, sinvergüenzas, asquerosos, repugnantes, malnacidos, cínicos, despreciables, sanguijuelas, polacos, subnormales, rompepatrias, impresentables, gilipollas, ladrones, capullos, energúmenos, patanes, sabandijas, meapilas, piojosos, tarugos, tocapelotas, lameculos, cretinos, piojosos, tarados, egoístas, viles, crueles, perversos, obtusos, bellacos, alimañas, cerdos……riiiiing! Ha repetido cerdos.

Deixeu sortir/Dejen salir/Allow way out

Ara és l'hora

L'hora de la definició: o estàs pel si o estàs pel no. No hi ha terme mig. Desprès vindran els matisos, els colors i les textures, però això serà desprès. I per arribar a aquest desprès cal ser clars en la resposta. El si per avançar, el no per retrocedir. El si per decidir, el no per obeir. El si per ser ciutadà, el no per seguir sent súbdit, El si per tot, el no per res. Si que es pot si ho fem junts. Junts pel si.

El camí dels gegants

Qui té por del llop? 

Ja n’hi ha prou de viure sota amenaces i alimentar llops. 

Farem una casa que ens aixoplugui de la pluja, ens estalvií la por i ens garanteixi un lloc segur.

Com serà la casa? De què la farem? Quins materials i quines eines utilitzarem? Alguns la voldran de palla, que és molt ecològica, modesta i de fàcil construcció. I amb el temps que els hi sobri, podran anar en bicicleta i jugar a la indefinició. Aquesta solució no els hi garanteix la seguretat i encara menys un futur a curt termini, però ja els hi deu anar bé, perquè la inconsistència és el tret que els caracteritza. 

Altres la voldran de fusta, que mola molt, és moderna i sempre queda bé a les fotos. I amb el temps que els hi sobri podran aprofundir en la demagògia i viatjar a les illes gregues. Aquesta solució no els hi garanteix un futur a mig termini. Una casa de fusta no els protegirà del foc, de la voracitat del corc i no els aïllarà de l’ udol de la bestia. Però ja els hi deu anar bé, perquè són porquets que acostumen a canviar sovint de casa. 

Altres, en canvi, coneixen el llop i havent-li vist les orelles, no estalviaran esforços, ni recursos materials i humans per fer una casa sòlida, de maons i ciment que els hi permeti viure segurs i en pau. Serà la casa dels seus somnis i, en conseqüència, hi posaran tot allò que calgui per deixar als seus fills un patrimoni digne que es revaloritzi amb el pas dels anys. Una casa on també hi tinguin cabuda els de la casa de palla, els de la casa de fusta i, fins i tot, els que no tenen casa. Una casa de futur, amb uns bons fonaments, moltes finestres i una innegociable resistència als atacs del llop. 

Serem porquets, però no renunciarem a la nostra independència i als nostres propis pernils quan siguem grans.

Los tres Cerditos- Disney Silly Symphonies

27 S: El llop i els tres porquets

27 S : les diferents alternatives, les diferents propostes i els seus resultats. Aquest Disney era un avançat al seu temps.
Reconeixeu els diferents actors?

Un poc de llum

Espanyols intel•ligents 

Als espanyols que viuen a Catalunya, i se senten espanyols, els hi demanaria que no renunciïn als seus orígens, però que tampoc renunciïn al seu futur. L’única oportunitat que tenen els espanyols de Catalunya de ser espanyols de primera, com els espanyols que viuen a Extremadura, Madrid o Andalusia, és, justament, viure en una Catalunya independent. És, aleshores, vivint en una Catalunya independent, quan podran, sense renunciar a la seva nacionalitat, gaudir de tot allò que els seus compatriotes gaudeixen. Podran tenir els llibres gratuïts com els nens de Linares, les autopistes gratuïtes com els aragonesos i madrilenys, subsidis per treballar només 6 mesos a l’any com els andalusos i rebran més diners dels que paguen, com els extremenys. 

Els espanyols que se senten espanyols a Catalunya i ho volen seguir sent, tindran la doble nacionalitat de manera natural i la garantia d’un futur millor on no rebran greuges comparatius d’un Estat que els menysté, els maltracta i els desfavoreix. Si no ho fan per ells, que ho facin, amb intel•ligència i convicció, pel futur dels seus fills.

Volem ampliar la finestra

Toca, toca, toca 

Estem davant del partit decisiu, el més transcendental de la nostra història i l’hem de guanyar. Hem de fer el millor equip possible, amb els millors jugadors, amb els millors tècnics, amb els millors scouters, amb els millors preparadors físics, amb les millors estratègies i les millors tàctiques per aconseguir la victòria. Caldrà jugar bé, però no en tenim prou amb participar. L’objectiu, aquest cop sí, és fer un gol més que el rival i endur-se la copa. No ens podem plantejar el partit des de la perspectiva de l’empat que ho deixaria tot igual o des de la derrota que ens duria automàticament al pou de la Segona B. Tenim ambició, tenim voluntat, tenim la determinació i volem la victòria. Estem preparats i no defallirem. Volem jugar la Champions i ho volem fer per mèrits propis, per ètica, per estètica i, perquè no, guanyant per golejada. Volem ser cap de sèrie i tenir la tornada a casa. 

Hem de guanyar per dignitat, per fer un salt de qualitat, per competir en les millors lligues i tenir el reconeixement que ens mereixem. No volem ser millor que ningú, però tampoc volem ser menys que ningú. Ara és el moment i ara ho podem aconseguir. El nostre futur està a les nostres botes. Toca, toca, toca, toca... i, davant de porta, precisió en el remat. 

El món ens mira i totes les teles faran el partit en directe i en prime time. No ens podem permetre cap renúncia ni cap gol en pròpia porta. Aquest cop no ens torceran. Malgrat la Federació, els àrbitres, els suborns, la compra de partits i el Comitè d’injustícia esportiva, no sucumbirem. Tenim el cel a tocar i la xarxa entre cella i cella. Toca, toca, toca...i la copa, perdó, la Independència serà nostra.

El vol

(del verb voler)

Estupidesa política

Un hurra pels "profunds" arguments contra la llista de Junts pel si. Els contrarevolucionaris d'esquerres (Si que es pot) diuen que la llista del Junts...farà president a Mas i, per tant, és una candidatura de dretes. Els immobilistes de la dreta (tipus Unió) diuen que la llista del Junts...farà un govern d'esquerres. En que quedem? La desorientació pot tenir una excusa en el ciutadà de peu, però en un polític que se suposa que ha de tenir les coses clares per ocupar llocs de responsabilitat és una temeritat. Tot per la seva extrema incapacitat per saber fer la lectura correcta del moment que vivim i reconèixer, amb intel·ligència, que només es tracta d'independència, única i exclusivament d'independència i que la cosa no va de partits sinó de sencers. Ens volem comprar una casa entre tots. Una casa amb més finestres, amb més llum i on puguem sentir còmodes. Una casa on els veïns, els nostres veïns, no tinguin sempre la darrera paraula i decideixin com es gasten els diners que nosaltres guanyem. Una casa amb un petit jardí i una gespa verda i no del color que un Tribunal Constitucional decreti. Una casa on s'escolti la música que ens agrada i es respectin les llengües que s'hi parlin. Una casa, en definitiva, on tots ens puguem sentir com a casa i, després, ja decidirem, també entre tots, els mobles que hi volem posar.

Vacances

Baixar la bandera

Perquè hem de seguir mantenint esdeveniments esportius on competeixen les seleccions nacionals? Aquest format no fa més que fomentar l’ exclusió, la xenofòbia i el nacionalisme pervers. Que cada atleta competeixi a títol personal i els equips que ho facin en nom dels clubs que representen. Apostem per les euro copes de clubs, els mundials de clubs i els jocs olímpics d’ individus. Si el nacionalisme és la pitjor lacra de la Humanitat, perquè els esportistes han de competir sota banderes nacionals? Quina vergonya!

Llambordes, barres i estrelles

Per via anal

Senyors i senyores de la tercera via, bones noticies: el PP tornarà a guanyar les eleccions espanyoles. Comença el canvi i s’enceta el camí que portarà a l’entesa definitiva entre Espanya i Catalunya. Felicitem-nos tots!

El final de la guerra

El divorci

Perquè, si el divorci és una eina útil per resoldre conflictes de parella en última instància, no ho pot ser per resoldre, civilitzadament, conflictes entre nacions que no s’entenen? El divorci, com a tal i reconegut per llei, era impensable fa només uns pocs anys. Perquè si les lleis es poden canviar i adaptar a les necessitats de les parelles malavingudes, no es poden canviar per donar sortida a situacions de bloqueig entre territoris amb diferents interessos i necessitats? És legítim, intel•ligent i just forçar la convivència entre parelles que no s’estimen, que no es respecten i no s’entenen? No és més “normal”, i d’aquí l'oportunitat del divorci, trobar una fórmula que separi davant la llei allò que ja està separat de fet? D’on neix aquesta obsessió per mantenir unides sensibilitats oposades i objectius diferents? La força i el precari argument de la possessió no poden ser els vectors determinants de cap relació. El divorci és la solució i així ho entén l’immensa majoria del món civilitzat. 

Aneu-vos fent a la idea.

Excés de seny

El seny del serf

La rauxa d'uns quants és la que mou el món i fa avançar la Humanitat. La rauxa d'uns quants és la que ens va treure de les cavernes, la que va inventar la roda i la que ha permès a gent com en Duran viure en democràcia. La rauxa d'uns quants farà que demà sigui infinitament millor que avui.

Independència impossible?

A Madrid fins i tot li dediquen una plaça

Catherine Izeta-Jones

Broken City

No entenc el perquè algunes persones s'escandalitzen quan Iceta diu que no descarta pactar amb C'S desprès de les eleccions. Què potser no és normal que 2 opcions polítiques similars i amb els mateixos interessos s'associïn? Ens podria sorprendre del PSC de fa 20 anys, però no del incognoscible succedani en el que s'ha convertit.

Aposta pel 27...S i fes saltar la banca

Zona de confort

Si quan tens set, beus. Si quan tens gana, menges (si pots). Si quan tens calor, busques l'ombra. Si quan tens fred, busques el solet. Si quan estàs malalt vas al metge. Si quan estàs trist, aspires a la felicitat. Perquè, doncs, quan estàs davant l'oportunitat de ser independent et resignes a seguir sent dependent? Fem amb naturalitat allò que ens demana el cos i abandonem, sense por, la submisa zona de confort.

Feu cas al Colom

Dòric, Jònic o Corinti?