Metaboira
dijous, 27 de desembre del 2012
Perduts a l’espai
Quines contradiccions! Està científicament argumentat que amb un extraterrestre, en el supòsit que existís, ens podríem entendre amb matemàtiques, perquè és la llengua franca de l’univers. Tan se val que l’alienígena estigués fet d’una altra matèria i escrigués algoritmes diferents als nostres, però seguiria sent matemàtica i l’entesa estaria garantida. Que diferent, alhora, la relació que tenim amb els nostres veïns. Individus, suposadament, de la mateixa espècie, però amb un llenguatge incomprensible que fa impossible la comunicació i, encara més, la comprensió. Quin contrasentit tan irracional! Essers del mateix planeta, morfològicament iguals i sota els mateixos cicles lunars, que són incapaços de que les mateixes sumes els hi donin els mateixos resultats. Espanya és per a Catalunya una nebulosa a l’extrem més allunyat de la galàxia més remota. Un conjunt d’extraterrestres fora de l’univers matemàtic i, per tant, amb irresolubles problemes d’entesa. No hi ha res a fer. Per molts càlculs de probabilitats que elaborem, per moltes equacions de segon grau que resolguem, per moltes incògnites que aclarim, res serà suficient per establir una comunicació mínimament satisfactòria. I no ho serà, perquè la llengua franca d’Espanya no és la matemàtica universal, sinó el balbuceig inconnex d’abans del big bang.
dimecres, 26 de desembre del 2012
Dogma de fe
El Barça ha arribat a tal punt d’espiritualitat que fa bons fins i tot els dogmes de fe.
Un dels principals misteris de la teologia és aquell que fa referència a la Santíssima Trinitat. Recordeu: “tres persones distintes i un sol Déu verdader”
Les circumstàncies o la providència divina (per als creients) ha estat capriciosa en la seva proposta. Primer va venir un tal Pep Guardiola. Desprès, quan aquest ho va deixar, el va substituir un sorprenent Tito Vilanova. Finalment, per raons de força major, un “desconegut” Jordi Roure s’ha fet càrrec de l ‘equip. Tres persones distintes, molt distintes, i el Barça segueix funcionant com un rellotge sense patir el menor símptoma de desequilibri. Canvien les persones i el resultat segueix sent igual de brillant i d’efectiu. Un misteri? No. En absolut. Una manera divina de fer les coses que està per damunt dels egos i que transcendeix els personalismes més enllà dels noms i les individualitats.
Ho deia José Agustín Goytisolo:
Un hombre solo, una mujer,
así tomados de uno en uno,
son como polvo, no son nada,
no son nada...
El Barça no només ho sap, sinó que ho ha posat en pràctica amb una excel•lència que està fent història.
Tres persones distintes i un sol Barça verdader. Cap serp ens farà fora del paradís.
dimarts, 25 de desembre del 2012
Bon Nadal per tothom? I una merda!
Alicia Sánchez Camacho
Alberto Rivera
Alejo Vidal Quadras
Federico Jimenez Losantos
Jose Ignacio Wert
Pere Navarro
Antoni Duran i Lleida
Mariano Rajoy
Albert Boadella
Mario Vargas Llosa
Rosa Diez
Arcadi Espada
Félix de Azúa
Fernando Savater
Ivan Tubau
Carmen Chacón
Pedro J. Ramírez
Eduardo Inda
Jorge Cañas
Francesc de Carreras
José Maria Aznar
Cristóbal Montoro
Pedro Almodóvar
Leopoldo Muñoz Sánchez
Francisco Alamán Castro
Marcelino Iglesias
Marcelino Iglesias
Margarita Riviere
Enrique Sopena
Antonio Franco
Rosa Regàs
Isabel Coixet
Rafael Jorba
Carlos Jiménez Villarejo
Jorge Martínez Reverte
Almudena Grandes
José Antonio Martín Pallín
Jon Juaristi
Antonio Elorza
Enrique de Diego
Carmen Machi
Juan carlos Rodriguez Ibarra
María Dolores de Cospedal
Soraya Sáenz de Santamaría
....
Me’n deixo uns quants i altres que vindran, però per a tots ells el que diu Lluis Llach:
“...que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries”
Us desitjo un insuportable Nadal d’insomni.
El discurs del rei
Colin Firth? No, lamentablement, Juan Carlos I. El discurs del rei? No, més aviat: “La nit del caçador”. El missatger, un missatger conciliador? No, ans al contrari, molt a prop de “El missatger de la por”. I el missatge, un missatge ben travat? No, de cap manera, subsidiari de “Missatge dins d’una ampolla” I la música, tenia música com “El rei i jo”? Un silenci esfereïdor com el de “El món de Sofia”. Doncs, un ponent creïble, íntegre i moral? Sam Fuller ho va explicar prou bé a “El diable en aigües tèrboles”. Pot ser un marc incomparable amb “Les joies de la família”? No, més aviat, “Freaks”, en espanyol: “La parada de los monstruos”. Un mal necessari? No, per Déu, farem sessió doble tot veient “Més dura serà la caiguda”, mentre esperem “El naixement d’una nació”.
dilluns, 24 de desembre del 2012
Torn de guàrdia
La Guàrdia Civil no és qui per decidir quin idioma es parla a la Plana Baixa. La Guàrdia Civil no és qui per administrar “justícia”, ni en quins termes s’ha de fer. La Guàrdia Civil no és qui per intimidar als ciutadans. La Guàrdia Civil no està legitimada per utilitzar la violència contra persones desarmades, innocents i pacífiques. La Guàrdia Civil no té la potestat d’erigir-se en el braç armat d’una determinada ideologia política. La Guàrdia Civil no està autoritzada a cometre abús d’autoritat. La Guàrdia Civil no pot pervertir la llei, ni fer-ne interpretacions esbiaixades. La guàrdia Civil no ha de fer servir l’argument de la força per damunt de la força dels arguments. La Guàrdia Civil no es pot comportar de manera fatxenda, irrespectuosa i prepotent. La Guàrdia Civil no es pot passejar pel bosc com un furtiu que encalça una presa. La Guàrdia Civil no està per damunt de cap ciutadà, ans al contrari, està al seu servei i en aquest sentit, i no en cap altre, ha d’anar el seu comportament. A la Guàrdia Civil no li pertoca el paper d’àngel exterminador de tot allò que se li escapa perquè no ho entén.
diumenge, 23 de desembre del 2012
L’apocalipsi Maia
No deixa de sorprendre el comportament (força contradictori) dels espiritualistes davant l’anunci de la fi del món. Quan més creuen en la profecia, quan més convençuts estan de l’imminent apocalipsi, més materialistes es tornen. Com s’explica que, si estan tan segurs de la fi del món, tinguin una malaltissa obsessió en proveir-se de bens materials, aliments i estris bàsics per a la supervivència? Què no hem quedat que tot s’acaba? Perquè serviran doncs els aliments emmagatzemats i tota la sèrie d’andròmines recol•lectades el dia següent del final? Si creuen cegament que la fi del món serà la fi del món, desprès no hi haurà res. Per tant, no cal ser previsors i proveir-se de coses que no tindran cap utilitat. I si no és així, si van errats, aleshores, no serà la fi del món i les botigues tornaran a obrir i podrem seguir comprant tot allò que necessitem fins que arribi un nou apocalipsi. Arribi o no arribi l’apocalipsi, està molt clar que us podeu estalviar fer cua al forn de pa.
dissabte, 22 de desembre del 2012
El tino de Florentino
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Malaga 3 – Real Madrid 2
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Jornada 17, a 16 punts del Barça (per sota, és clar)
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Un prepotent que mai entrenaria al Màlaga.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Un prepotent que mai entrenaria al Màlaga.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Casillas a la banqueta. Callejón, lateral. Sergio Ramos, davanter centre.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
El Real Madrid, referent de l’espanyolitat, acaba el seu partit davant el Málaga amb només 3 jugadors espanyols.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Un entrenador que abans d’acabar la primera volta ja dóna la Lliga per perduda.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Què no tem pel seu lloc de treball perquè la indemnització és multimilionària.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Què no tem pel seu lloc de treball perquè la indemnització és multimilionària.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Un talp que fa anys va afirmar: “con el Barça en el corazón” i els madridistes no se’l van creure.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Un personatge que ha soscavat l’àrea institucional, l’àrea esportiva, el futbol base, l’àrea social, l’àrea de comunicació i aviat ensorrarà l’àrea econòmica provocant la seva destitució.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Per al Barça, Florentino, per al Barça.
Moltes gràcies i bones festes.
divendres, 21 de desembre del 2012
Un final feliç?
Un final feliç? No. És clar que no. Si s’acabés el món avui, demà, o diumenge, a tot estirar, de cap manera podríem dir que es tracta d’un final feliç. Amb aquest sobtat avançament ens perdríem coses tan essencials com l’arribada d’Arguiñano a la presidència del govern espanyol de la mà del seu partit: DTLONMLP (donde tengas la olla no metas la polla). Ens perdríem la consecució d’un nou títol de lliga per part del Barça. El nou fracàs del Real Madrid a la Champions. La constitució de Catalunya com a un nou estat d’Europa. A Carmen Machi al TNC interpretant la protagonista de “Disculpas de una zorra”. L’ascens a 2a. B del CE Europa. Ens perdríem la històrica designació d’un Papa negre i homosexual (bé, homosexual no). La concessió de la Creu de Sant Jordi a Jose Ignacio Wert. La desaparició del PSC a mans de Pere Navarro i la seva cort d’estrategs privilegiats. El premi Nobel de literatura de Federico Jiménez Losantos. Els remakes de “Frankenstein” i la “Novia de Frankenstein” protagonitzats per Albert Rivera i Alicia Sanchez Camacho respectivament. Ens perdríem l’arribada de l’home a Mart i del TGV a França. La beatificació de Mourinho i el nou disseny de l’hòstia consagrada. En fi, ens perdríem tantes i tantes coses, que, en cap cas, l’arribada de la fi del món seria un final feliç. Que s’esperin, si més no, a que puguem veure a l’ambaixador espanyol presentant les seves credencials al Palau de la Generalitat i, desprès, que sigui el que Déu vulgui.
dijous, 20 de desembre del 2012
Mourinho quedate!
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Real Madrid 2 – RCD Español 2
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Jornada 16 i a 13 punts per darrera del Barça.
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Un entrenador que amb “el millor equip del món” no ha sigut capaç de guanyar més d’un sol títol per temporada. Atenció: i aquest any ja l’ha guanyat!
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
I doncs, perquè el voleu fotre al carrer?
Serà certa la profecia Maia que parla d’un final de cicle i, aquest, no és un altre que el de Mourinho amb el Madrid?
Vindrà justament aquest apocalipsi de la mà de Javier Aguirre, un mexicà com els Maies?
Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
I ves per on, el Camp Nou és l’únic que ho sap reconèixer dedicant-li a capela, un sentit i afectuós: “nosotros te queremos, Mourinho quedate” Va ser realment emocionant comprovar l’enorme estima que li té l’afició culé que, en uns moments d’incertesa i neguit, s’ha expressat pública i sonorament a favor del “millor entrenador del món” en un gest que diu molt de la sensibilitat del soci del Barça i la seva admiració i agraïment per a tots aquells que li són aliats.
I ves per on, el Camp Nou és l’únic que ho sap reconèixer dedicant-li a capela, un sentit i afectuós: “nosotros te queremos, Mourinho quedate” Va ser realment emocionant comprovar l’enorme estima que li té l’afició culé que, en uns moments d’incertesa i neguit, s’ha expressat pública i sonorament a favor del “millor entrenador del món” en un gest que diu molt de la sensibilitat del soci del Barça i la seva admiració i agraïment per a tots aquells que li són aliats.
dimecres, 19 de desembre del 2012
48 fotogrames per segon
Estic commogut! Poc m’esperava una reacció tan enèrgica i contundent per part de Ciudadanos i del PP en defensa de la nostra llengua. Se n’ha parlat tant, recentment, de l’oposició d’ambdós formacions en contra del català, que veure’ls de la mà davant del cinema Aribau de Barcelona, reclamant que la versió a 48 fotogrames per segon d''El hòbbit' es pogués veure en Català, que no he pogut reprimir les llàgrimes d’emoció. L’adaptació de Peter Jackson de la novel•la de JRR Tolkien, com tots sabeu, només es podrà veure amb la nova tècnica en espanyol. D’aquí el meu sincer reconeixement als 2 partits espanyolistes que s’han posicionat obertament en la defensa de la igualtat d’oportunitats i en la paritat de les dues llengües. Desprès de donar suport sense reserves a la Llei Wert i de manifestar públicament que vetllarien perquè no hi hagués, a Catalunya, cap llengua discriminada, és de justícia aplaudir la seva coherència i la seva decidida iniciativa en defensar allò que insistentment repeteixen. Em consta que aquest serà el primer pas, la primera de moltes accions, en favor de que el Català tingui, com a mínim, la mateixa presència al carrer que l’espanyol. Ciudadanos i PP s’han compromès i no tinc cap argument per posar-ho en dubte. Gràcies de nou per la vostra coherència. Estic convençut que ara, amb 48 fotogrames per segon, la cosa es veurà molt més clara.
dimarts, 18 de desembre del 2012
Sortir de la crisi. Sortir d’Espanya. La clau és sortir.
Quina pesadesa! Quin avorriment! Quina ceguesa, per no dir, quina demagògia i quina manca d’intel•ligència política. Estic cansat de sentir que els independentistes, aquells que volem la sobirania del nostre país, no estem al cas del que realment preocupa al carrer. Que la gent, diuen els sotmesos a Espanya, no està per aventures independentistes i si per resoldre els greus problemes quotidians de la crisi. Que els independentistes prioritzem els nostres objectius utòpics (ja els hi agradaria que fossin utòpics) en comptes d’ocupar-nos de l’atur, de la creixent pobresa, de la desesperació, de les dificultats econòmiques,...Aquests espanyolistes no entenen res. O no ho entenen o es fan l’orni. Com pretenen que ens ocupem de gestionar uns recursos que no tenim? Com pretenen que fem front a la crisi, a l’atur, a la desesperació, sinó tenim les eines per fer-ho? Com podem actuar en el dia a dia, prendre mesures per reactivar l’economia, per ajudar les empreses, per crear llocs de treball si els òrgans de decisió estan a Madrid? Què no s’adonen, els ineptes espanyolistes, que és justament a partir de la independència que podrem actuar amb les mans lliures per afrontar tots aquests problemes? Que no ho veuen? O, potser, no ho volen veure? Amb la plena sobirania tindrem molts més recursos dels que tenim ara i, encara més important, la capacitat de gestionar-los. Si ho fem millor o pitjor, ja es veurà. Però el que no es pot negar és que, evitant l’espoli per part d’Espanya i amb més diners a la caixa, podrem estalviar-nos retallades i posar les bases per a una ràpida sortida de la maleïda crisi. L’economia no és el principal argument per a la independència, però n’és un d’ells.
dilluns, 17 de desembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)