Frases fetes III
Ensenyar les dents: i el dentista et traurà un ull de la cara
Mamar-se el dit: succedani que està més a mà
Tenir la vista als dits: el problema no és tenir la vista als dits, el problema ve quan has de posar-te olleres
Ésser ample d'espatlles: tenir problemes per entrar a l’ascensor
Treure el fetge per la boca: jo de tu, aniria d’urgències
Mossegar-se els llavis: és més divertit en parella
Fregar-se les mans: tic de mosca
Rentar-se'n les mans: sobretot abans de menjar
Tenir la mà foradada: Jesús en va acabar per tenir les dues
Tenir les mans brutes: és el què té treballar
Treure el nas: lleig, molt lleig
Ésser tot orelles: Quin monstre! Però no li alceu la veu
No tocar de peus a terra: penjat a la forca
Tenir el cap als peus: curt de talla
Bullir la sang: per fer sobrassada
Posar el dit a l'ull: quina gràcia!
Tancar els ulls: dormir
dimarts, 13 de juliol del 2010
dilluns, 12 de juliol del 2010
La caverna traga
Ha de ser fotut, pels mitjans de Madrid, i desprès de dos anys de desacreditar, desprestigiar, infravalorar, menystenir i menysprear el joc del Barça amb arguments tan precaris com el de la messidependència, la sort, el villarato, les ajudes arbitrals, el futbol avorrit, la poca entitat dels rivals i un llarg etcètera d’irracionalitats i desqualificacions, que ara aquest mateix joc portat a la pràctica per, quasi els mateixos jugadors, hagi donat la copa mundial a Espanya. Ha de ser molt dur empassar-se les paraules vomitades en diaris, televisions i tertúlies, sense aturador i sense decència. La caverna ha d’estar, a hores d’ara, rossegant titulars i paint un munt d’articles que s’hauran hagut d’empassar per mor de l’evidència. El Barça, el seu joc i els seus jugadors han guanyat per a Espanya el Mundial i això és un fet irrefutable, és miri des d’on es vulgui mirar. La penitència serà llarga i alguns la passaran pintant cérvols a les coves d’Altamirà.
Ha de ser fotut, pels mitjans de Madrid, i desprès de dos anys de desacreditar, desprestigiar, infravalorar, menystenir i menysprear el joc del Barça amb arguments tan precaris com el de la messidependència, la sort, el villarato, les ajudes arbitrals, el futbol avorrit, la poca entitat dels rivals i un llarg etcètera d’irracionalitats i desqualificacions, que ara aquest mateix joc portat a la pràctica per, quasi els mateixos jugadors, hagi donat la copa mundial a Espanya. Ha de ser molt dur empassar-se les paraules vomitades en diaris, televisions i tertúlies, sense aturador i sense decència. La caverna ha d’estar, a hores d’ara, rossegant titulars i paint un munt d’articles que s’hauran hagut d’empassar per mor de l’evidència. El Barça, el seu joc i els seus jugadors han guanyat per a Espanya el Mundial i això és un fet irrefutable, és miri des d’on es vulgui mirar. La penitència serà llarga i alguns la passaran pintant cérvols a les coves d’Altamirà.
L’hem cagat!
Si, si, l’hem cagat. Ara que ho començàvem a tenir una mica bé, va i no se’ns acut una altra cosa que guanyar el mundial. Com podrem convèncer als espanyols que sense nosaltres estarien millor. Que s’evitarien un munt de problemes i continues mostres de desafecció i rebuig. Que la seva vida seria més fàcil, més plena, més tranquil•la i més de tot. Merda! L’hem cagat. Ara ningú ens creurà. Fins ara érem la sustenta de l’economia espanyola, el motor d’explosió que tot ho mou i el generador que portava la llum als indrets més foscos i recòndits de la pell de brau. Això, que era evident, podria haver estat negociable i, amb paciència i predisposició, fins i tot, es podria arribar a un acord per la dissolució, més o menys amistosa, de la relació. Però ara, els hi hem deixat molt clar que no són res sense nosaltres, que ens necessiten com l’aire que respiren, i, en conseqüència, estem morts. No voldran renunciar a l’èxit internacional més gran mai aconseguit i en el que hem tingut una participació, no només massiva, sinó determinant i decisiva. Espanya segueix depenent de Catalunya i així és molt difícil que entenguin i acceptin la nostra legítima aspiració a l’emancipació. Vindria a ser com la relació malaltissa del "xulo" amb la seva puta: no hi ha amor, ni tant sols afecte, només interès material. El "xulo", malgrat sentir menyspreu per la seva puta, no pot prescindir d’ ella perquè la necessita per viure: No t’estimo, ni t’entenc, més aviat t’avorreix-ho, però mentre em donis de menjar i em facis guanyar mundials hauràs de romandre esclava. L’hem cagat, l’hem ben cagat!
Si, si, l’hem cagat. Ara que ho començàvem a tenir una mica bé, va i no se’ns acut una altra cosa que guanyar el mundial. Com podrem convèncer als espanyols que sense nosaltres estarien millor. Que s’evitarien un munt de problemes i continues mostres de desafecció i rebuig. Que la seva vida seria més fàcil, més plena, més tranquil•la i més de tot. Merda! L’hem cagat. Ara ningú ens creurà. Fins ara érem la sustenta de l’economia espanyola, el motor d’explosió que tot ho mou i el generador que portava la llum als indrets més foscos i recòndits de la pell de brau. Això, que era evident, podria haver estat negociable i, amb paciència i predisposició, fins i tot, es podria arribar a un acord per la dissolució, més o menys amistosa, de la relació. Però ara, els hi hem deixat molt clar que no són res sense nosaltres, que ens necessiten com l’aire que respiren, i, en conseqüència, estem morts. No voldran renunciar a l’èxit internacional més gran mai aconseguit i en el que hem tingut una participació, no només massiva, sinó determinant i decisiva. Espanya segueix depenent de Catalunya i així és molt difícil que entenguin i acceptin la nostra legítima aspiració a l’emancipació. Vindria a ser com la relació malaltissa del "xulo" amb la seva puta: no hi ha amor, ni tant sols afecte, només interès material. El "xulo", malgrat sentir menyspreu per la seva puta, no pot prescindir d’ ella perquè la necessita per viure: No t’estimo, ni t’entenc, més aviat t’avorreix-ho, però mentre em donis de menjar i em facis guanyar mundials hauràs de romandre esclava. L’hem cagat, l’hem ben cagat!
diumenge, 11 de juliol del 2010
I si ara anéssim per feina
Tenim un bon punt de partida i la sensació, fins ahir interioritzada i ahir, contundentment exterioritzada, que res tornarà a ser el mateix. Tenim una sòlida base i un somni en comú que cal portar-lo al terreny de lo possible. Tenim un riu de voluntats diferents que caminen juntes, ciutat avall. Tenim la força de la raó i el desig inalienable de que tothom sàpiga el que nosaltres ja sabem: que som una nació. Hem escrit la nostra voluntat de ser, amb la tinta més preuada i ara, a algú, li tocarà donar-li forma, posar-ho per escrit. El que ahir, físicament, havia de començar a la Diagonal i acabar a la Plaça Tetuan, a tots els efectes, va començar a la Plaça d’Espanya i acabarà, més d’hora que tard, al carrer de la Independència. Només els cecs no ho han vist, només els sords no ho han sentit, només els ignorants ho volen ignorar, però la realitat és tossuda i la determinació de la meva gent, encara més. La decisió és nostra, per si algú no ho té clar, i res ni ningú podrà arrabassar-nos el dret d’exercir-la.
Tenim un bon punt de partida i la sensació, fins ahir interioritzada i ahir, contundentment exterioritzada, que res tornarà a ser el mateix. Tenim una sòlida base i un somni en comú que cal portar-lo al terreny de lo possible. Tenim un riu de voluntats diferents que caminen juntes, ciutat avall. Tenim la força de la raó i el desig inalienable de que tothom sàpiga el que nosaltres ja sabem: que som una nació. Hem escrit la nostra voluntat de ser, amb la tinta més preuada i ara, a algú, li tocarà donar-li forma, posar-ho per escrit. El que ahir, físicament, havia de començar a la Diagonal i acabar a la Plaça Tetuan, a tots els efectes, va començar a la Plaça d’Espanya i acabarà, més d’hora que tard, al carrer de la Independència. Només els cecs no ho han vist, només els sords no ho han sentit, només els ignorants ho volen ignorar, però la realitat és tossuda i la determinació de la meva gent, encara més. La decisió és nostra, per si algú no ho té clar, i res ni ningú podrà arrabassar-nos el dret d’exercir-la.
dissabte, 10 de juliol del 2010
Definició lingüística (no política)
Nació: Conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política.
Nació: Conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política.
divendres, 9 de juliol del 2010
Anar o anar, on és el dilema?
Si ets dels que acostumen a anar a votar o delegues i deixes que altres ho facin per tu. Si ets dels políticament actius o tant se te’n fot la política i els seus mecanismes indesxifrables. Si ets dels que s’impliquen socialment o dels que somiquegen tot l’any. Si ets dels que penses que anem avançant i que paga la pena l’esforç o ets dels que renegues en arameu i no hi veus cap sortida. Si ets dels que s’hi posen perquè creuen que les coses poden canviar o ets dels que fa temps que han abandonat qualsevol quota d’esperança. Si ets dels que picaran pedra fins esgotar el jaciment o ets dels que en qualsevol pedra hi veuen una muntanya insalvable. Si ets del parer que la suma de petits esforços aconseguiran objectius aparentment impossibles o ets dels que es mantenen al marge, aïllats i en silenci, mentre veuen passar la vida per la finestra. Siguis com siguis, demà hi hauràs d’anar; perquè el que allí passi ens competeix a tots i ens afectarà a tots. Ningú hi pot quedar al marge, perquè s’han acabat els marges. El sentit de la responsabilitat ens vol protagonistes, siguem el que siguem, vinguem d’on vinguem i pensem el que pensem. Hi ha moments que, en si mateixos, són Història i no estaria de més que tots plegats, sense excepcions, hi prenguéssim part.
Si ets dels que acostumen a anar a votar o delegues i deixes que altres ho facin per tu. Si ets dels políticament actius o tant se te’n fot la política i els seus mecanismes indesxifrables. Si ets dels que s’impliquen socialment o dels que somiquegen tot l’any. Si ets dels que penses que anem avançant i que paga la pena l’esforç o ets dels que renegues en arameu i no hi veus cap sortida. Si ets dels que s’hi posen perquè creuen que les coses poden canviar o ets dels que fa temps que han abandonat qualsevol quota d’esperança. Si ets dels que picaran pedra fins esgotar el jaciment o ets dels que en qualsevol pedra hi veuen una muntanya insalvable. Si ets del parer que la suma de petits esforços aconseguiran objectius aparentment impossibles o ets dels que es mantenen al marge, aïllats i en silenci, mentre veuen passar la vida per la finestra. Siguis com siguis, demà hi hauràs d’anar; perquè el que allí passi ens competeix a tots i ens afectarà a tots. Ningú hi pot quedar al marge, perquè s’han acabat els marges. El sentit de la responsabilitat ens vol protagonistes, siguem el que siguem, vinguem d’on vinguem i pensem el que pensem. Hi ha moments que, en si mateixos, són Història i no estaria de més que tots plegats, sense excepcions, hi prenguéssim part.
dijous, 8 de juliol del 2010
Cinema mut
Davant la nova llei catalana del cinema, Hollywood ha amenaçat amb enviar només copies en anglès. Hollywood deu considerar que un país amb més de sis milions de persones és massa poc rentable per fer una despesa en doblatge. És sens dubte una gran noticia, per fi podrem aprendre l’anglès de manera divertida i sense pràcticament esforç, bé, l’aprendran aquells que encara vagin al cinema i no facin com jo que fa més de 4 anys que no hi vaig per no haver d’aguantar el menyspreu a la meva llengua i una mica també, per culpa dels xucladors de cocacoles i els rosegadors de crispetes. En fi, que fa molt de temps que he descobert maneres alternatives de veure les pel•lícules sense donar un euro a aquells que no em tenen el més mínim respecte, ni a mi ni a la llengua del meu país. Que les facin en anglès o tornin al cinema mut, total pel que diuen!
Davant la nova llei catalana del cinema, Hollywood ha amenaçat amb enviar només copies en anglès. Hollywood deu considerar que un país amb més de sis milions de persones és massa poc rentable per fer una despesa en doblatge. És sens dubte una gran noticia, per fi podrem aprendre l’anglès de manera divertida i sense pràcticament esforç, bé, l’aprendran aquells que encara vagin al cinema i no facin com jo que fa més de 4 anys que no hi vaig per no haver d’aguantar el menyspreu a la meva llengua i una mica també, per culpa dels xucladors de cocacoles i els rosegadors de crispetes. En fi, que fa molt de temps que he descobert maneres alternatives de veure les pel•lícules sense donar un euro a aquells que no em tenen el més mínim respecte, ni a mi ni a la llengua del meu país. Que les facin en anglès o tornin al cinema mut, total pel que diuen!
dimecres, 7 de juliol del 2010
Força Barça!
Però a qui volen enganyar. Si això és el Barça, perquè li diuen selecció espanyola? Ja em diràs quin mèrit té agafar un equip sencer, canviar-li la samarreta i fer-lo jugar amb un altre nom i amb una representativitat dubtosa. Aprofitar-se del treball dels altres, això si que és molt i molt espanyol. Recollir els fruits que altres han sembrat sense ruboritzar-se, és d’una cara dura i d’un cinisme de campanar. Selecció espanyola? Au va! Que no nos embauquen!
Amor als colorsdimarts, 6 de juliol del 2010
Futbol al aire lliure
Tu i jo no podem jugar junts, ni estar al mateix equip. No saps compartir la pilota i m’arrossegues contínuament al teu costat deixant grans espais a l’adversari. Em vampiritzes i no puc ser jo mateix. Em limites els moviments i no em deixes créixer ni que exerciti les meves habilitats. No em permets ser lliure, ni que desenvolupi la meva tasca vital i això acaba afectant a l’equip. Sempre hem de fer el que tu vols i la teva visió és dogma. No hi ha flexibilitat, ni adaptació, ni tàctiques diferents, que posin en perill la teva hegemonia i el teu lideratge. No creus en els meus recursos, ni en les meves propostes, de fet, ni te les escoltes. Tu portes la iniciativa, tu distribueixes el joc i no hi ha alternativa, ni pla B. Tu treus els corners, llences les faltes, xutes els penals i t’absentes quan et plau. No et preocupa l’entorn perquè només existeix per al teu lluïment i la teva complaença. És millor, perquè tinc encara molta il•lusió i molt per aprendre, que busqui un altre equip que em doni la possibilitat de seguir gaudint d’un joc que m’apassiona i em fa feliç. Potser algun dia ens toqui ser rivals, o potser no, però si arriba el moment, espero poder-te ensenyar tot el que no vas saber veure.
Tu i jo no podem jugar junts, ni estar al mateix equip. No saps compartir la pilota i m’arrossegues contínuament al teu costat deixant grans espais a l’adversari. Em vampiritzes i no puc ser jo mateix. Em limites els moviments i no em deixes créixer ni que exerciti les meves habilitats. No em permets ser lliure, ni que desenvolupi la meva tasca vital i això acaba afectant a l’equip. Sempre hem de fer el que tu vols i la teva visió és dogma. No hi ha flexibilitat, ni adaptació, ni tàctiques diferents, que posin en perill la teva hegemonia i el teu lideratge. No creus en els meus recursos, ni en les meves propostes, de fet, ni te les escoltes. Tu portes la iniciativa, tu distribueixes el joc i no hi ha alternativa, ni pla B. Tu treus els corners, llences les faltes, xutes els penals i t’absentes quan et plau. No et preocupa l’entorn perquè només existeix per al teu lluïment i la teva complaença. És millor, perquè tinc encara molta il•lusió i molt per aprendre, que busqui un altre equip que em doni la possibilitat de seguir gaudint d’un joc que m’apassiona i em fa feliç. Potser algun dia ens toqui ser rivals, o potser no, però si arriba el moment, espero poder-te ensenyar tot el que no vas saber veure.
dilluns, 5 de juliol del 2010
El túnel de la FIFA
L’Audiència Nacional ha desestimat l’aturada de les obres del túnel del TAV al seu pas per la Sagrada Família. El Tribunal argumenta la seva decisió dient que fins i tot la Unesco ha admès que el disseny és bo. Fins aquí la noticia i fins aquí el titular. Sort que l’Audiència ha estat àgil en el seu veredicte i no ha esperat que el túnel estigués acabat per declarar-lo temerari, aquesta velocitat en la decisió, deu estar directament relacionada amb la velocitat del tren que hi ha de passar. És d’agrair, si més no, que l’organisme triat per donar cobertura a tan magna decisió hagi estat la Unesco i no pas la FIFA; en aquest cas, no hauríem de descartar que ens fessin un túnel en fora de joc o ens anul•lessin un d’ absolutament legal.
L’Audiència Nacional ha desestimat l’aturada de les obres del túnel del TAV al seu pas per la Sagrada Família. El Tribunal argumenta la seva decisió dient que fins i tot la Unesco ha admès que el disseny és bo. Fins aquí la noticia i fins aquí el titular. Sort que l’Audiència ha estat àgil en el seu veredicte i no ha esperat que el túnel estigués acabat per declarar-lo temerari, aquesta velocitat en la decisió, deu estar directament relacionada amb la velocitat del tren que hi ha de passar. És d’agrair, si més no, que l’organisme triat per donar cobertura a tan magna decisió hagi estat la Unesco i no pas la FIFA; en aquest cas, no hauríem de descartar que ens fessin un túnel en fora de joc o ens anul•lessin un d’ absolutament legal.
diumenge, 4 de juliol del 2010
El Marc està preparat, nosaltres no
-Desprès d’observar l’evolució d’en Marc durant tota la temporada creiem que està preparat per federar-lo. Hem valorat tots els aspectes i el veiem prou madur per a la competició.
-Doncs ens poseu en un compromís. No dubto que el Marc estigui preparat, de fet ha treballat moltíssim i no hi ha res que li faci més il•lusió que jugar en un equip federat; però no sé si nosaltres ho estem. No sé si volem assumir el sacrifici d’hipotecar tots els caps de setmana pel futbol. No sé si seriem capaços de renunciar a tot el que ara tenim...
-Ho entenem i per això a ell no li hem dit res. Heu de prendre una decisió consensuada i molt meditada. Penseu que no només representa un lligam de temps. El compromís va més enllà. No es pot faltar a cap partit sense una raó justificada, s’han d’acceptar unes normes molt més rígides, s’ha de respectar l’entrenador i les seves decisions encara que ens semblin injustes o equivocades, s’ha d’anar a llocs que els vostres ulls ignoraven i que desprès, ja no voldreu tornar a veure, s’ha d’aprendre a gestionar la frustració i el jugar, en el pitjor dels casos, pocs minuts, s’ha de saber ser part d’un equip i a caure d’una convocatòria, s’ha d’estar preparat per la baixa esportiva si el club ho considera oportú,...
-No, no continuïs. Deixem-ho com està. Volem que el Marc segueixi a l’escola i estalviar-li aquest tràngol. Ho passarà malament els primers dies, però ja li explicarem el perquè de tot plegat i, estem segurs, ho acabarà entenent. Ell s’estalviarà disgustos i nosaltres, sacrifici.
...Han passat dos anys d’aquesta conversa. La pressió del Marc davant dels seus pares ha estat insuportable i han acabat cedint als seus desitjos. Ara el Marc està federat, però no juga a l’Europa on aquest any no hi tenia lloc, ho fa en un altre club de la ciutat amb una filosofia bastant diferent i un tracte menys exquisit. Els seus pares han renunciat definitivament als caps de setmana i han posat en venda la casa de Begur.
-Desprès d’observar l’evolució d’en Marc durant tota la temporada creiem que està preparat per federar-lo. Hem valorat tots els aspectes i el veiem prou madur per a la competició.
-Doncs ens poseu en un compromís. No dubto que el Marc estigui preparat, de fet ha treballat moltíssim i no hi ha res que li faci més il•lusió que jugar en un equip federat; però no sé si nosaltres ho estem. No sé si volem assumir el sacrifici d’hipotecar tots els caps de setmana pel futbol. No sé si seriem capaços de renunciar a tot el que ara tenim...
-Ho entenem i per això a ell no li hem dit res. Heu de prendre una decisió consensuada i molt meditada. Penseu que no només representa un lligam de temps. El compromís va més enllà. No es pot faltar a cap partit sense una raó justificada, s’han d’acceptar unes normes molt més rígides, s’ha de respectar l’entrenador i les seves decisions encara que ens semblin injustes o equivocades, s’ha d’anar a llocs que els vostres ulls ignoraven i que desprès, ja no voldreu tornar a veure, s’ha d’aprendre a gestionar la frustració i el jugar, en el pitjor dels casos, pocs minuts, s’ha de saber ser part d’un equip i a caure d’una convocatòria, s’ha d’estar preparat per la baixa esportiva si el club ho considera oportú,...
-No, no continuïs. Deixem-ho com està. Volem que el Marc segueixi a l’escola i estalviar-li aquest tràngol. Ho passarà malament els primers dies, però ja li explicarem el perquè de tot plegat i, estem segurs, ho acabarà entenent. Ell s’estalviarà disgustos i nosaltres, sacrifici.
...Han passat dos anys d’aquesta conversa. La pressió del Marc davant dels seus pares ha estat insuportable i han acabat cedint als seus desitjos. Ara el Marc està federat, però no juga a l’Europa on aquest any no hi tenia lloc, ho fa en un altre club de la ciutat amb una filosofia bastant diferent i un tracte menys exquisit. Els seus pares han renunciat definitivament als caps de setmana i han posat en venda la casa de Begur.
DelicadesT de Teatre
"És un miracle! És un miracle!
Que cony ha de ser un miracle, és un error de la naturalesa."
Aquesta, entre altres perles, és el que podeu trobar a Delicades, un text sensible, brillant, irònic, divertit i a vegades absurd, per explicar, no tant un determinat temps, sinó totes aquelles coses que passen dins del temps.
Un espectacle rodó, per a tots els públics i amb moments d’una brillantor superba.
No us el deixeu perdre!
Teatre Poliorama
Barcelona
Que cony ha de ser un miracle, és un error de la naturalesa."
Aquesta, entre altres perles, és el que podeu trobar a Delicades, un text sensible, brillant, irònic, divertit i a vegades absurd, per explicar, no tant un determinat temps, sinó totes aquelles coses que passen dins del temps.
Un espectacle rodó, per a tots els públics i amb moments d’una brillantor superba.
No us el deixeu perdre!
Teatre Poliorama
Barcelona
dissabte, 3 de juliol del 2010
Incompetents
Increïble però cert. Segueix l’escàndol arbitral a Sud-àfrica sense que ningú faci res per esmenar-ho. El que hauria de ser el segon millor espectacle futbolístic del món (el primer és la champions) està absolutament adulterat per la pèssima qualitat dels que, en teoria, han de ser els encarregats de posar-hi ordre. En el partit Paraguai - Espanya, el gol anul•lat a Paraguai és gol legal. El penal (claríssim) contra Espanya i que atura Casillas, s’hauria d’haver repetit perquè en el moment del llançament hi ha fins a tres jugadors d’Espanya dins l’àrea. El penal assenyalat a favor d’Espanya no existeix des de cap angle de visió i, finalment, el gol d’Espanya ve precedit d’una clara falta no assenyalada que hauria anul•lat la jugada. En fi, escàndol darrera escàndol que espero, sincerament, que només sigui el fruit d’errors humans i no de transaccions monetàries. Un Mundial en entredit, amb poc futbol i molta, molta incompetència.
Increïble però cert. Segueix l’escàndol arbitral a Sud-àfrica sense que ningú faci res per esmenar-ho. El que hauria de ser el segon millor espectacle futbolístic del món (el primer és la champions) està absolutament adulterat per la pèssima qualitat dels que, en teoria, han de ser els encarregats de posar-hi ordre. En el partit Paraguai - Espanya, el gol anul•lat a Paraguai és gol legal. El penal (claríssim) contra Espanya i que atura Casillas, s’hauria d’haver repetit perquè en el moment del llançament hi ha fins a tres jugadors d’Espanya dins l’àrea. El penal assenyalat a favor d’Espanya no existeix des de cap angle de visió i, finalment, el gol d’Espanya ve precedit d’una clara falta no assenyalada que hauria anul•lat la jugada. En fi, escàndol darrera escàndol que espero, sincerament, que només sigui el fruit d’errors humans i no de transaccions monetàries. Un Mundial en entredit, amb poc futbol i molta, molta incompetència.
Per ordre alfabètic: Alemanya, Argentina,...
Segueix-ho pensant que Messi és el millor jugador del món perquè juga en el millor equip de món.
Segueix-ho pensant que haver sigut un molt bon jugador de futbol no et fa un bon entrenador de futbol.
Segueix-ho pensant que onze estrelles no fan una constel•lació i molt menys un equip de futbol.
Segueix-ho pensant que algú en sap molt per aconseguir que alemanys, turcs i polonesos remin junts.
Segueix-ho pensant que el descontrolat, exacerbat i desmesurat nacionalisme dels argentins els hi farà molt dura la derrota.
Segueix-ho pensant que Alemanya no és una nació que juga a futbol, és un equip de futbol que fa tot allò que s’ha de fer per jugar només a futbol.
Segueix-ho pensant que Messi és el millor jugador del món perquè juga en el millor equip de món.
Segueix-ho pensant que haver sigut un molt bon jugador de futbol no et fa un bon entrenador de futbol.
Segueix-ho pensant que onze estrelles no fan una constel•lació i molt menys un equip de futbol.
Segueix-ho pensant que algú en sap molt per aconseguir que alemanys, turcs i polonesos remin junts.
Segueix-ho pensant que el descontrolat, exacerbat i desmesurat nacionalisme dels argentins els hi farà molt dura la derrota.
Segueix-ho pensant que Alemanya no és una nació que juga a futbol, és un equip de futbol que fa tot allò que s’ha de fer per jugar només a futbol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)