Atreveix-te amb el revolt

Els encants

Una parella en el seu trajecte vivencial ha de disposar, si vol reeixir, d’àrees d’expansió on poder créixer com a individus dins el col·lectiu i per altra banda, i no menys important, de punts de trobada íntims per a compartir el que socialment han après. Vindria a ser com dos carrers dins una mateixa ciutat, carrers que, tenint direccions diferents, van en el mateix sentit. Com la Gran Via i la Diagonal de Barcelona que amb paisatges i recorreguts diferents acaben per trobar-se a la Plaça de les Glòries per intercanviar experiències amb un indiscutible, reconfortant i conciliador encant.

Para un cosido y un fregado

Quina cagada!

Imagineu per un moment que soc un bocamoll; un desbocat, impertinent i incorregible bocamoll que, abusant de l’escriptura automàtica, poso paraules darrera paraules sense aturar-me en comprendre el seu significat, l’abast del seu contingut, ni les conseqüències que poden comportar. Fa temps que la meva conducta pateix d’inestabilitat i està associada a rampells esquizofrènics de difícil conducció i encara més, d’impossible contenció. Fa temps que he deixat de practicar la prudència i la recomanable i plàcida conducta mesurada. Em moc per terrenys de risc incalculable i la incorrecció guia els meus passos cap el desastre. No soc conscient del mal fins que el mal es fa carn i s’acarnissa amb les meves debilitats mentre camino per la carena com un funambuliste sense ànima a tres segons del proper penya-segat.

Treballaré dur en la meva rehabilitació. Prometo posar seny en el meu desordenat, i un pel caòtic, mon. Portaré les meves tempestes a espais de calma i serenor perquè la vida s’ho mereix. Em convertiré a l’ Islam, si cal, per a no tornar a tastar el porc, si amb això faig un be a la Humanitat. Encara que, per a ser sincer, temo les recaigudes de la carn i la fragilitat persistent de l’esperit.     

La porta de l'infern

El ángel caído

(sermón dominical del padre Eusebio Pucela)

"Hijo de hombre, entona una elegía sobre el rey de Tiro. Le dirás: Así dice el Señor Yahveh: Eras el sello de una obra maestra, lleno de sabiduría, acabado en belleza. En Edén estabas, en el jardín de Dios. Toda suerte de piedras preciosas formaban tu manto: rubí, topacio, diamante, crisólito, piedra de ónice, jaspe, zafiro, malaquita, esmeralda; en oro estaban labrados los aretes y pinjantes que llevabas, aderezados desde el día de tu creación. Querubín protector de alas desplegadas te había hecho yo, estabas en el monte santo de Dios, caminabas entre piedras de fuego. Fuiste perfecto en su conducta desde el día de tu creación, hasta el día en que se halló en ti iniquidad. Por la amplitud de tu comercio se ha llenado tu interior de violencia, y has pecado. Y yo te he degradado del monte de Dios, y te he eliminado, querubín protector, de en medio de las piedras de fuego. Tu corazón se ha pagado de tu belleza, has corrompido tu sabiduría por causa de tu esplendor. Yo te he precipitado en tierra, te he expuesto como espectáculo a los reyes. Por la multitud de tus culpas por la inmoralidad de tu comercio, has profanado tus santuarios. Y yo he sacado de ti mismo el fuego que te ha devorado; te he reducido a ceniza sobre la tierra, a los ojos de todos los que te miraban. Todos los pueblos que te conocían están pasmados por ti. Eres un objeto de espanto, y has desaparecido para siempre."

Escolta el silenci

Què fa un home damunt un piano?

Perque és un equip espanyol 

No ha de ser fàcil ser avui del Real Madrid i no tant pel que no guanya, per tot el que ha perdut i no guanyarà, sinó per qui ho guanya. Que el Madrid perdi és fins i tot normal i cap dintre de lo probable quan es competeix, però que el seu màxim rival esportiu estigui en un dels millors moments de la seva història, ha de coure i coure molt. Quan un dels trets existencials està basat en la confrontació amb el pròxim, quan el que fas només té sentit en funció del que l’altre no fa o no és capaç de fer, aleshores, hi ha un gran problema. Un problema sobre el que és impossible actuar ni solucionar. L’èxit del rival esportiu és una duríssima experiència, un tràngol difícil d’assimilar i una via d’aigua oberta just sota la línia de flotació.

Per això no deixa de ser curiosa la reacció d’alguns seguidors del Real Madrid que, davant la pregunta si volen que el Barça guanyi la Champions, afirmen sense rubor que sí, que volen que la guanyi “perquè és un equip espanyol”. És una manera barroera i colonialista de fer-se seu allò que no ho serà mai, ni per història, ni per sentiment, ni per coherència, ni per ètica, ni per estètica,…

Jo en canvi, sempre vull que perdi el Madrid, encara que coincideix-ho amb l’argument, justament  “perquè és un equip espanyol”.

L'esperit que calia

Endevina qui ve a sopar!

…però haureu d’ignorar a aquests pobres diables o compadir-los, perquè són esclaus dels seus perjudicis, els seus fanatismes, els seus cecs odis i estúpides pors.

I arribat el moment us haureu d’unir estretament desafiant aquests necis.

Alçar el vol

Les informacions s'han de contrastar. Les opinions, defensar.

I si sou vosaltres els que esteu torts?

No tot és el que sembla

El pescador pescat

Una parella se’n va de vacances a un centre turístic de pesca. Mentre ell fa una migdiada, ella decideix endinsar-se amb la barca al llac i llegir. Mentre pren un bany de sol, el xèrif de la zona arriba amb una barca i li diu:

-Aquí està prohibit pescar, senyora. L’hauré de detenir.

-Però, xèrif, si no estic pescant –diu la dona.

-Senyora, té tot l’equipament necessari. L’hauré d’agafar presonera.

-Si ho fa, xèrif, l’hauré d’acusar de violació –diu la dona.

-Però si ni tan sols l’he tocada –diu el xèrif.

-Ja ho sé –diu ella-, però té tot l’equipament necessari.  

Tu sí que taps

Apreciado O.C.

He recibido todas tus peticiones y me pongo, desde este mismo momento, a trabajar para que los responsables de las diferentes áreas  preparen toda la información que solicitas; esta y también  la que concierne a otros ámbitos que funcionan incluso mejor que los que demandas y que no has pedido, seguramente, por un involuntario olvido.

Lo que si te pido O.C. es un poco de paciencia pues, como es público y notorio, estamos en pleno cierre deportivo de la presente Temporada y en la preparación de la próxima que esperemos sea, como mínimo, tan satisfactoria como esta. No hace falta que te diga, como tú ya sabes, que el trabajo es mucho y los que trabajan, pocos. Que a pesar de la gran cantidad de horas empleadas para y por el Club, los días se nos hacen cortos y las críticas demasiado largas. Esto puede conllevar un cierto retraso en hacerte llegar la información que solicitas, pero en cuanto las tareas importantes y las urgentes nos lo permitan, no dudes que tendrás una adecuada i clara respuesta.

Aprovechando tu solicitud y tu interés por algunos aspectos del Club informándote que, desde hace algún tiempo, en el CD Orión hay cucarachas, una plaga de cucarachas que nos está dando mucha guerra y no conseguimos eliminar. Estaría bien que, mientras esperas los informes, y por supuesto, si tienes tiempo, te ocuparas personalmente de solucionar el problema. El cuidador del campo,  Sr. Cenicero o bien Carlos Marx, en la oficina, te pueden poner al corriente de la situación. Te estaríamos muy agradecidos y sería un gran ejemplo de conducta apropiada,  que todo un alto cargo de este club milenario, intervenga en un problema tan grave como es el que las cucarachas no se nos coman a los niños.

Gracias de antemano por tu siempre predispuesta y desinteresada colaboración y quedo a tu disposición para todo aquello que no necesites.

Distraídamente

Pepe Cucal Baygon

Arcs tensats

De molt a prop

Un guerrer de la llum sap que els seus millors Mestres són les persones amb qui comparteix el camp de batalla.

És perillós demanar un consell. Però és molt més arriscat donar-lo. Quan ell necessita ajuda, es fixa en la manera com els seus amics solucionen –o no solucionen- els seus problemes.

Si busca la inspiració, llegeix als llavis del veí les paraules que l’àngel de la guarda li vol dir.

Quan està cansat o sol, no somia en dones ni homes llunyans; busca les persones que té a la vora i comparteix el seu dolor o la seva necessitat d’afecte –amb plaer i sense sentiment de culpa.

Un guerrer sap que l’estrella més remota de l’Univers es manifesta en les coses que té al voltant. 

Pallasso en busca de circ

Regenerar l’Europa

L’Europa, com qualsevol altre club esportiu que vulgui sobreviure, no pot romandre ancorat en un passat més o menys gloriós. La regeneració es fa inevitable i diria que inajornable per a un dels clubs amb més solera del panorama futbolístic del nostre país.

Aquesta posada al dia, aquesta actualització necessària, passa per encertar amb el diagnòstic i aplicar la teràpia adequada. Sense ser un malalt terminal, els remeis a aplicar són urgents i no admeten dilació, sinó es vol arribar a situacions límit i de difícil reconversió.

Caldrà una higiene profunda i en tots els àmbits abans de procedir a la intervenció quirúrgica, és a dir, caldrà preparar al pacient i tenir-lo en perfectes condicions profilàctiques per tal d’evitar qualsevol infecció que compliqui el seu estat de salut.

L’exfoliació, l’eliminació de cèl·lules mortes i l’estimulació de noves, dotant-les de les proteïnes necessàries i més adients pel seu desenvolupament, així com  la creació d’un marc òptim que faciliti la seva implementació, ha des ser un dels objectius prioritaris en el protocol a seguir.

A l’Europa ja fa massa temps que no s’obre la barrera, el que al parxís acostumen a fer dues fitxes del mateix color i això impedeix el pas de totes les altres que venen al darrera encara que ho facin amb força. Fins que el “tap”, l’ immobilisme, la puresa de sang, la negació del canvi, el pes aclaparador de la Història, el rebuig a les noves idees i a les noves generacions (no solament d’edat, sinó de mentalitat). Fins que no s’aconsegueixi “obrir barrera” el col·lapse serà total i de conseqüències imprevisibles.  

La fórmula econòmica en la que s’ha basat la supervivència dels clubs de futbol i també la de l’Europa és, actualment, insostenible. S’haurà de re-formular la nova pràctica amb una estratègia ajustada a la nova realitat. No hi ha futur possible si es nega el present amb l’exaltació d’un passat que ja no tornarà. Estem, ens agradi o no, condemnats a viure el present i l’èxit o el fracàs passarà inexorablement per la capacitat d’adaptació que hi demostrem.

La sort de l’Europa és, justament, el seu present, el seu immens potencial humà que, a poc que es gestioni bé, ha de donar uns fruits molt més sòlids, estables i de futur que qualsevol altre aspecte dins i fora del club. Totes aquestes cèl·lules noves, algunes embrionàries, han de ser la base dels nous teixits, dels nous músculs, dels nous òrgans i les terminacions nervioses que hauran de fer funcionar l’Europa de les properes dècades.

Invertir el s processos: alimentar les arrels i enfortir-les amb fertilitzants de primera qualitat perquè les fulles i els fruits siguin els que tots nosaltres desitgem. Pintar les fulles de colors vistosos pot donar molt de joc cara a la galeria però totes acaben caient a la tardor.

Si no volem un arbre pelat, apostem per la fulla perenne, no falla mai.        

Donar color és millor que donar pena

Resposta a l'endevinalla

Doncs molt fàcil! La persona que l’opera és la seva mare.

Sí us ha costat, gens, poc o molt endevinar-ho,  podeu valorar el grau de penetració que els estendards masclistes tenen encara en el vostre subconscient.   

Damunt la ratlla

Els esportistes que saben perdre són grans esportistes. Els esportistes que saben guanyar són esportistes grans.

CAT que pensa

Endevinalla

Un home presencia com el seu fill té un terrible accident de bicicleta. Recull el nano, el fica al seient de darrera del cotxe i el porta corrents a urgències. Quant el noi entra al quiròfan, la persona que l’opera diu:

-Oh, Déu meu! És el meu fill!

Com pot ser?

..........

Demà en tindreu la resposta.

Serrat diu Benedetti

Quedar-se glaçat