Branques com arrels
dilluns, 29 de desembre del 2008
Dilluns, 22.52 hores
Secretari: I ara revisarem els assumptes pendents.
Tresorer: Voldria comentar el desajust econòmic.
Secretari: Asseguis, això és un assumpte nou. No hi ha assumptes pendents? Molt bé...comentarem assumptes nous.
Tresorer: Referent al desajust econòmic...
Secretari: Massa tard. Ja és un assumpte pendent. Asseguis.
Secretari: I ara revisarem els assumptes pendents.
Tresorer: Voldria comentar el desajust econòmic.
Secretari: Asseguis, això és un assumpte nou. No hi ha assumptes pendents? Molt bé...comentarem assumptes nous.
Tresorer: Referent al desajust econòmic...
Secretari: Massa tard. Ja és un assumpte pendent. Asseguis.
diumenge, 28 de desembre del 2008
La dona del temps
S’han acabat els dies, en els que per saber quin temps faria, havia de recórrer a la televisió, als diaris, a la radio,…Tot això pertany al passat, ara tinc un baròmetre a casa, millor dit, un donòmetre que no falla mai. Té una fiabilitat del cent per cent i la seva precisió és inqüestionable. Ja pot fer un dia radiant, sense núvols, sense cap indici de canvi a la vista, si la meva dona diu que demà plourà, ja podeu córrer a buscar un paraigües, i si teníeu prevista alguna activitat a l’aire lliure us aconsello, modestament, que modifiqueu els plans sinó voleu que les vostres il·lusions s’enfonsin en el fang.
Que com ho podeu aconseguir? Com podeu tenir el vostre baròmetre personalitzat? Molt fàcil, amb un parell d’intervencions quirúrgiques n’hi haurà prou. Un tall per aquí i un tall per allà i ja teniu la vostra màquina del temps sense sortir de casa. El problema pot venir, quan a més de preveure el temps, comenci a endevinar el futur, o a saber d’on vens a les tres de la matinada.
S’han acabat els dies, en els que per saber quin temps faria, havia de recórrer a la televisió, als diaris, a la radio,…Tot això pertany al passat, ara tinc un baròmetre a casa, millor dit, un donòmetre que no falla mai. Té una fiabilitat del cent per cent i la seva precisió és inqüestionable. Ja pot fer un dia radiant, sense núvols, sense cap indici de canvi a la vista, si la meva dona diu que demà plourà, ja podeu córrer a buscar un paraigües, i si teníeu prevista alguna activitat a l’aire lliure us aconsello, modestament, que modifiqueu els plans sinó voleu que les vostres il·lusions s’enfonsin en el fang.
Que com ho podeu aconseguir? Com podeu tenir el vostre baròmetre personalitzat? Molt fàcil, amb un parell d’intervencions quirúrgiques n’hi haurà prou. Un tall per aquí i un tall per allà i ja teniu la vostra màquina del temps sense sortir de casa. El problema pot venir, quan a més de preveure el temps, comenci a endevinar el futur, o a saber d’on vens a les tres de la matinada.
Singin’ in the rain
(1952)
El paraigües de Gene Kelly segueix sent útil contra la pluja, malgrat estar plegat, i s’ha convertit en un dels principals generadors d’endomorfines per a fer front a l’adversitat més pertinaç. M’hi jugo un somriure.
dissabte, 27 de desembre del 2008
Generació Pere Gol
On és aquella generació del Pere Gol que ens va enlluernar ara fa dos anys? Que se n’ha fet dels Roldans, Tosetes, Gatusos,...? On són aquelles tardes de futbol de màxima intensitat, nervi i passió? On ha anat a parar aquell tremp, aquella energia que ho arrabassava tot? Que ha passat amb aquell esperit combatiu, aquelles ganes de guanyar, aquella força interior que no entenia de derrotes?
Tanta voluntat, tant d’esforç, tanta lluita, tant de compromís abandonats a la seva sort. Quanta generositat malbaratada, deixada llanguir, traïda sense remordiment. Quina manca de respecte pel seu passat i les persones que el van fer possible. Quin deixar-se morir sense la més mínima vergonya, sense rubor, sense consciència.
Aquest Pere Gol, l’actual Pere Gol, no es mereix defensar els mateixos colors, dur el mateix nom, ser relacionat amb aquell grup fantàstic de Roldans, Tosetes, Gatusos,...
La Història els jutjarà, millor dit, ja ho està començant a fer.
On és aquella generació del Pere Gol que ens va enlluernar ara fa dos anys? Que se n’ha fet dels Roldans, Tosetes, Gatusos,...? On són aquelles tardes de futbol de màxima intensitat, nervi i passió? On ha anat a parar aquell tremp, aquella energia que ho arrabassava tot? Que ha passat amb aquell esperit combatiu, aquelles ganes de guanyar, aquella força interior que no entenia de derrotes?
Tanta voluntat, tant d’esforç, tanta lluita, tant de compromís abandonats a la seva sort. Quanta generositat malbaratada, deixada llanguir, traïda sense remordiment. Quina manca de respecte pel seu passat i les persones que el van fer possible. Quin deixar-se morir sense la més mínima vergonya, sense rubor, sense consciència.
Aquest Pere Gol, l’actual Pere Gol, no es mereix defensar els mateixos colors, dur el mateix nom, ser relacionat amb aquell grup fantàstic de Roldans, Tosetes, Gatusos,...
La Història els jutjarà, millor dit, ja ho està començant a fer.
divendres, 26 de desembre del 2008
Àngels i directius
Els àngels volen, volen
Per als directius avisar
Que l’Europa fa aigües
I l'haurien d'anar a salvar.
Oh directius, directius
Deien els àngels contents
Oh directius, directius
Porteu-nos guanys i bens.
Els directius atrafegats
No paren de treballar
Estan tots ofegats
Per a què els àngels puguin regnar.
Oh directius, directius
Deien els àngels contents
Oh directius, directius
Porteu-nos guanys i bens.
A Sardenya van arribar
Amb el sarró ple a vessar
Els hi van haver de donar
Per no fer-los enfadar.
Oh directius, directius
Deien els àngels contents
Oh directius, directius
Porteu-nos guanys i bens.
I ara, ara...ja us en podeu anar!
Els àngels volen, volen
Per als directius avisar
Que l’Europa fa aigües
I l'haurien d'anar a salvar.
Oh directius, directius
Deien els àngels contents
Oh directius, directius
Porteu-nos guanys i bens.
Els directius atrafegats
No paren de treballar
Estan tots ofegats
Per a què els àngels puguin regnar.
Oh directius, directius
Deien els àngels contents
Oh directius, directius
Porteu-nos guanys i bens.
A Sardenya van arribar
Amb el sarró ple a vessar
Els hi van haver de donar
Per no fer-los enfadar.
Oh directius, directius
Deien els àngels contents
Oh directius, directius
Porteu-nos guanys i bens.
I ara, ara...ja us en podeu anar!
dijous, 25 de desembre del 2008
dimecres, 24 de desembre del 2008
My Darling Clementine (1946) Estrenada a casa nostra amb el nom castellà de “Pasión de los fuertes” ha esdevingut un títol fonamental en la filmografia de John Ford i per extensió, una peça clau, dins la història del cinema. Els fets d’OK Corral tractats amb una contundència i alhora sensibilitat, només a l’abast d’un mestre no us deixaran indiferents. Una successió d’imatges que se’t fixen a la retina de manera inesborrable i que prenen la seva veritable dimensió cada cop que tanques els ulls. La composició del personatge de Wyatt Earp per part d’Henry Fonda és, com no podia ser d’una altre manera, magistral. Fonda humanitza Earp i Earp impregna de mítica a Fonda, fins el punt que, amb el pas del temps, és fa molt difícil separar actor i personatge.
Una pel·lícula com n’hi ha poques i que aquesta nit em disposo a revisar per a gaudi dels sentits.
Henry/Wyatt
Fonda/Earpdimarts, 23 de desembre del 2008
El traïdor Felt
Corre la idea, cada cop més interioritzada, en determinats cercles d’opinió, que el Sr. Mark Felt, més conegut com a “gola profunda”, va tenir una conducta exemplar en l’afer Watergate. Recordem per a aquells que no estiguin al corrent o simplement ho hagin oblidat, que el Sr. Felt va ser el que, amb les seves revelacions al periodista del Whasington Post, Bob Woodward, va provocar la històrica dimissió del, aleshores president dels EEUU, Richard Nixon.
L'anomenat escàndol Watergate, fa referència a l’edifici on tenia la seva seu el partit demòcrata i que va ser objecte d’espionatge per part dels serveis secrets dels EEUU, per ordre i benefici del Sr. Nixon, en plena campanya electoral. Va ser el Sr. Felt, alt càrrec en aquell moment del FBI, el que assabentat de l’afer, va informar al periodista del Post per fer caure al President.
Veus de tot el món, amb un cert pes específic, mitjans de comunicació i certs àmbits ideològics volen canonitzar al Sr. Felt i no dubten en definir-lo com a un heroi davant l’opinió pública. Volen que les seves filtracions, la seva manca d’ètica i la seva traïdoria, siguin reconegudes com un dels actes d’heroisme més gran dels últims temps.
No, senyors, no. El Sr. Felt va actuar mogut pel despit i cap altre pensament li va passar pel cap. L’únic objectiu que el va empènyer a executar el seu pla va ser, pura i directament, la venjança. Venjança contra els seus caps que li van negar un ascens que ell creia merèixer.
Les baixes passions, independentment els interessos que serveixen, no poden ser lloades i molt menys recompensades. El Sr. Felt, no és ni serà mai un heroi, sí, en canvi, un deslleial. Una persona gens integra que es va servir de la seva posició per trair la confiança d’aquells que l’havien fet dipositari.
Corre la idea, cada cop més interioritzada, en determinats cercles d’opinió, que el Sr. Mark Felt, més conegut com a “gola profunda”, va tenir una conducta exemplar en l’afer Watergate. Recordem per a aquells que no estiguin al corrent o simplement ho hagin oblidat, que el Sr. Felt va ser el que, amb les seves revelacions al periodista del Whasington Post, Bob Woodward, va provocar la històrica dimissió del, aleshores president dels EEUU, Richard Nixon.
L'anomenat escàndol Watergate, fa referència a l’edifici on tenia la seva seu el partit demòcrata i que va ser objecte d’espionatge per part dels serveis secrets dels EEUU, per ordre i benefici del Sr. Nixon, en plena campanya electoral. Va ser el Sr. Felt, alt càrrec en aquell moment del FBI, el que assabentat de l’afer, va informar al periodista del Post per fer caure al President.
Veus de tot el món, amb un cert pes específic, mitjans de comunicació i certs àmbits ideològics volen canonitzar al Sr. Felt i no dubten en definir-lo com a un heroi davant l’opinió pública. Volen que les seves filtracions, la seva manca d’ètica i la seva traïdoria, siguin reconegudes com un dels actes d’heroisme més gran dels últims temps.
No, senyors, no. El Sr. Felt va actuar mogut pel despit i cap altre pensament li va passar pel cap. L’únic objectiu que el va empènyer a executar el seu pla va ser, pura i directament, la venjança. Venjança contra els seus caps que li van negar un ascens que ell creia merèixer.
Les baixes passions, independentment els interessos que serveixen, no poden ser lloades i molt menys recompensades. El Sr. Felt, no és ni serà mai un heroi, sí, en canvi, un deslleial. Una persona gens integra que es va servir de la seva posició per trair la confiança d’aquells que l’havien fet dipositari.
dilluns, 22 de desembre del 2008
The Times They Are A-Changin'
Come gather 'round people
Wherever you roam
And admit that the waters
Around you have grown
And accept it that soon
You'll be drenched to the bone.
If your time to youIs worth savin'
Then you better start swimmin'Or you'll sink like a stone
For the times they are a-changin'.
Come writers and critics
Who prophesize with your pen
And keep your eyes wide
The chance won't come again
And don't speak too soon
For the wheel's still in spin
And there's no tellin' who
That it's namin'.
For the loser now
Will be later to win
For the times they are a-changin'.
Come senators, congressmen
Please heed the call
Don't stand in the doorway
Don't block up the hall
For he that gets hurt
Will be he who has stalled
There's a battle outsideAnd it is ragin'.
It'll soon shake your windows
And rattle your walls
For the times they are a-changin'.
Come mothers and fathers
Throughout the land
And don't criticize
What you can't understand
Your sons and your daughters
Are beyond your command
Your old road isRapidly agin'.
Please get out of the new one
If you can't lend your hand
For the times they are a-changin'.
The line it is drawn
The curse it is cast
The slow one now
Will later be fast
As the present now
Will later be past
The order is
Rapidly fadin'.
And the first one now
Will later be last
For the times they are a-changin'.
Bob Dylan
Come gather 'round people
Wherever you roam
And admit that the waters
Around you have grown
And accept it that soon
You'll be drenched to the bone.
If your time to youIs worth savin'
Then you better start swimmin'Or you'll sink like a stone
For the times they are a-changin'.
Come writers and critics
Who prophesize with your pen
And keep your eyes wide
The chance won't come again
And don't speak too soon
For the wheel's still in spin
And there's no tellin' who
That it's namin'.
For the loser now
Will be later to win
For the times they are a-changin'.
Come senators, congressmen
Please heed the call
Don't stand in the doorway
Don't block up the hall
For he that gets hurt
Will be he who has stalled
There's a battle outsideAnd it is ragin'.
It'll soon shake your windows
And rattle your walls
For the times they are a-changin'.
Come mothers and fathers
Throughout the land
And don't criticize
What you can't understand
Your sons and your daughters
Are beyond your command
Your old road isRapidly agin'.
Please get out of the new one
If you can't lend your hand
For the times they are a-changin'.
The line it is drawn
The curse it is cast
The slow one now
Will later be fast
As the present now
Will later be past
The order is
Rapidly fadin'.
And the first one now
Will later be last
For the times they are a-changin'.
Bob Dylan
diumenge, 21 de desembre del 2008
Nadal i altres a baix
Jornada 13
Categoria Juvenil – Primera divisió grup 3
Certament aquest grup té algun que altre paral·lelisme, pel que fa a la classificació, a la Primera Divisió del futbol espanyol. Un Sants destacat i un grup de perseguidors en un puny. Un Sants que, desprès de la 13ª. jornada i malgrat perdre, segueix líder amb una còmoda avantatge respecte als seus perseguidors. Uns perseguidors amb sort diversa; mentre el Júpiter, Muntanyesa, Hospitalet i Trajana feien els deures i resolien els seus partits amb més o menys patiment, l’Europa punxava un cop més, en una evident crisi de joc i resultats que el descavalca del segon lloc en favor d’un poderós, al menys de moment, Júpiter.
Pel mig, en terra de ningú, els habituals, fent les coses més habituals i a les que ja ens tenen acostumats: el Bosco desprès del miratge de la darrera setmana, ha tornat al desert, un desert on la victòria davant l’Europa no era més que un oasi, pel que es va veient, a l’abast de molts equips. La Barceloneta, avall, avall i el que és pitjor, sense perspectives immediates de millora. Els canvis en la direcció de l’equip no estan donant, de moment, els fruits esperats i els Nadals es presenten, malgrat els torrons, certament amargs per a la gran família marinera. Que dir del Vilassar, del Santa Eulàlia o del Pere Gol, doncs poca cosa, que segueixen la seva línia, amb una regularitat, això sí, absolutament inobjectable. De derrota en derrota sense variar la seva trajectòria ni un mil·límetre, per no sortir del guió en el que es troben més a gust.
Les vacances, que avui encetem, hauran de servir per moltes coses. L’equip o els equips que millor sàpiguen aprofitar-les, des de tots els punts de vista, tindran una gran avantatge respecte als seus rivals. És hora de carregar”piles”, o canviar-les sí les que es tenien no anaven be. De reforçar camins o buscar noves sortides. De corregir errors o preparar-se pels que hauran de venir i per damunt de tot, conrear la paciència i la temprança. En fi, temps de descans i reflexió, tot amanit amb un bon cava i que no falti el torró.
Jornada 13
Categoria Juvenil – Primera divisió grup 3
Certament aquest grup té algun que altre paral·lelisme, pel que fa a la classificació, a la Primera Divisió del futbol espanyol. Un Sants destacat i un grup de perseguidors en un puny. Un Sants que, desprès de la 13ª. jornada i malgrat perdre, segueix líder amb una còmoda avantatge respecte als seus perseguidors. Uns perseguidors amb sort diversa; mentre el Júpiter, Muntanyesa, Hospitalet i Trajana feien els deures i resolien els seus partits amb més o menys patiment, l’Europa punxava un cop més, en una evident crisi de joc i resultats que el descavalca del segon lloc en favor d’un poderós, al menys de moment, Júpiter.
Pel mig, en terra de ningú, els habituals, fent les coses més habituals i a les que ja ens tenen acostumats: el Bosco desprès del miratge de la darrera setmana, ha tornat al desert, un desert on la victòria davant l’Europa no era més que un oasi, pel que es va veient, a l’abast de molts equips. La Barceloneta, avall, avall i el que és pitjor, sense perspectives immediates de millora. Els canvis en la direcció de l’equip no estan donant, de moment, els fruits esperats i els Nadals es presenten, malgrat els torrons, certament amargs per a la gran família marinera. Que dir del Vilassar, del Santa Eulàlia o del Pere Gol, doncs poca cosa, que segueixen la seva línia, amb una regularitat, això sí, absolutament inobjectable. De derrota en derrota sense variar la seva trajectòria ni un mil·límetre, per no sortir del guió en el que es troben més a gust.
Les vacances, que avui encetem, hauran de servir per moltes coses. L’equip o els equips que millor sàpiguen aprofitar-les, des de tots els punts de vista, tindran una gran avantatge respecte als seus rivals. És hora de carregar”piles”, o canviar-les sí les que es tenien no anaven be. De reforçar camins o buscar noves sortides. De corregir errors o preparar-se pels que hauran de venir i per damunt de tot, conrear la paciència i la temprança. En fi, temps de descans i reflexió, tot amanit amb un bon cava i que no falti el torró.
dissabte, 20 de desembre del 2008
La grip del líder
Júpiter 5 - Sants 3
Categoria Juvenil -Primera divisió
Un dia havia de passar i ha estat justament avui, a la Verneda, on el Sants s’ha deixat la imbatibilitat. Un Sants en-gripat ha caigut davant un bon Júpiter que es col·loca, provisionalment, segon a la taula, a l’espera del que faci l’Europa demà, en el seu partit enfront la Muntanyesa. Desprès d’uns primers 45 minuts d’igualtat, on l’ intensitat anava acompanyada de l’ imprecisió, i on els dos equips han volgut més del que realment han pogut, s’ha arribat al descans amb un 2 a 2 en el marcador que feia justícia als mèrits dels 2 equips. Un inici trepidant del segon temps, per part dels locals, ens ha deixat veure quin seria l’escenari en el que es desenvoluparia el tram decisiu del partit. Un Júpiter que ha desballestat al seu rival en totes i cada una de les facetes del joc. Per actitud, per velocitat, per ganes i també per encert, ha passat per damunt d’un Sants desconcertat que ha vist com se li escapaven els tres punts, sense cap excusa mínimament acceptable. No es tant l’arribada de la primera derrota, sinó la forma d’encaixar-la el que pot ser més dolorós i el que els hi pot fer més mal. Una derrota inapel·lable i d’una contundència, tant en el marcador, com en el joc, sense pal·liatius.
El convenciment, que no el desig, de que això pogués passar, que es consumés la primera derrota a la Lliga, no treu el mal sabor de boca amb el que els jugadors, tècnics i afeccionats del Sants tornaran aquesta nit a casa. No es pot guanyar sempre, cert, però aquesta sotragada no ha estat precisament dolça i veurem com afecta a la moral d’un equip que no estava acostumat a perdre.
El Júpiter, per la seva part, ha fet 12 gols en els dos darrers partits i 5 d’ells a l’actual líder, un equip que s’havia caracteritzat, al menys fins el moment, per encaixar-ne molt pocs. És evident la progressió a l’alça dels nois de la Verneda, que justament avui comencen el seu “exili” pel canvi de gespa al seu Camp. Haurem de seguir, de ben a prop, com afecta aquesta incidència i l’aturada nadalenca a un equip que sembla anar llençat.
El Sants ha donat la sensació, aquesta tarda, d’haver “gripat” el motor, un motor que ja la setmana passada, davant el Trajana, feia un sorollet estrany, com si li faltés lubrificació.
Avui el Júpiter dormirà segon i el Sants...el Sants dormirà malament.
Júpiter 5 - Sants 3
Categoria Juvenil -Primera divisió
Un dia havia de passar i ha estat justament avui, a la Verneda, on el Sants s’ha deixat la imbatibilitat. Un Sants en-gripat ha caigut davant un bon Júpiter que es col·loca, provisionalment, segon a la taula, a l’espera del que faci l’Europa demà, en el seu partit enfront la Muntanyesa. Desprès d’uns primers 45 minuts d’igualtat, on l’ intensitat anava acompanyada de l’ imprecisió, i on els dos equips han volgut més del que realment han pogut, s’ha arribat al descans amb un 2 a 2 en el marcador que feia justícia als mèrits dels 2 equips. Un inici trepidant del segon temps, per part dels locals, ens ha deixat veure quin seria l’escenari en el que es desenvoluparia el tram decisiu del partit. Un Júpiter que ha desballestat al seu rival en totes i cada una de les facetes del joc. Per actitud, per velocitat, per ganes i també per encert, ha passat per damunt d’un Sants desconcertat que ha vist com se li escapaven els tres punts, sense cap excusa mínimament acceptable. No es tant l’arribada de la primera derrota, sinó la forma d’encaixar-la el que pot ser més dolorós i el que els hi pot fer més mal. Una derrota inapel·lable i d’una contundència, tant en el marcador, com en el joc, sense pal·liatius.
El convenciment, que no el desig, de que això pogués passar, que es consumés la primera derrota a la Lliga, no treu el mal sabor de boca amb el que els jugadors, tècnics i afeccionats del Sants tornaran aquesta nit a casa. No es pot guanyar sempre, cert, però aquesta sotragada no ha estat precisament dolça i veurem com afecta a la moral d’un equip que no estava acostumat a perdre.
El Júpiter, per la seva part, ha fet 12 gols en els dos darrers partits i 5 d’ells a l’actual líder, un equip que s’havia caracteritzat, al menys fins el moment, per encaixar-ne molt pocs. És evident la progressió a l’alça dels nois de la Verneda, que justament avui comencen el seu “exili” pel canvi de gespa al seu Camp. Haurem de seguir, de ben a prop, com afecta aquesta incidència i l’aturada nadalenca a un equip que sembla anar llençat.
El Sants ha donat la sensació, aquesta tarda, d’haver “gripat” el motor, un motor que ja la setmana passada, davant el Trajana, feia un sorollet estrany, com si li faltés lubrificació.
Avui el Júpiter dormirà segon i el Sants...el Sants dormirà malament.
L'estaca
Per en Ion i els que són com ell. Que la seva força i el seu compromís facin caure totes les estaques que encara ens lliguen.
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Lluís Llach
Per en Ion i els que són com ell. Que la seva força i el seu compromís facin caure totes les estaques que encara ens lliguen.
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Lluís Llach
Subscriure's a:
Missatges (Atom)