Prohibit jugar a pilota
diumenge, 28 de setembre del 2008
Quan no pot ser i a més és impossible
La Salud Pere Gol 2 – Europa C 7
Aquesta tarda l’Europa ha començat la seva lliga particular davant un equip de segona, amb tots els respectes pels equips de segona, i ho ha fet en un camp de segona, i dic segona perquè no hi ha categories inferiors, per sota de segona ja no hi ha res, al marge del metro i les clavegueres, és clar. Lamentable el terreny de joc no apte per a la disputa de partits de futbol. Amb una mica de sort es podrien organitzar campionats de petanca o bé utilitzar-lo de sorral perquè els nens puguin fer castells quan surtin de l’escola. La Salud Pere Gol, que de salut en pot tenir molta però de gol molt poquet, ha estat especialment amatent en posar en perill la salut del rival amb una dedicació i un interès digne de ser destacat. Els seus “tècnics”, “entrenadors” i responsables (i responsables, separat, no junt) hauran d’ensenyar a aquests nois que en futbol el que s’ha de xutar és la pilota, cos esfèric ple d’aire, i no les cames de l’adversari. Per moments semblava el càsting dels Pastorets, onze “muñecas pataditas de Famosa” anant cap el Portal, per veure qui era l’escolli’t per abandonar el partit abans d’hora. Grans oradors, impenitents verborristes i de llengua fàcil fent oposicions per formar part, amb tots els honors, de la Real Academia Española de la Lengua; a poc que s’esforcin segur que ho aconseguiran.
Tràmit obligatori per l’Europa, resolt amb solvència i autoritat. Pàgina que es passa i no la tornaran a llegir. Partits lletjos amb molt poc futbol però que s’han de jugar i guanyar si es volen assolir els objectius. Tres punts, només tres punts, els primers tres punts absolutament merescuts i bravament lluitats. Em quedo amb la capacitat d’adaptació de l’Europa a un camp i a un rival molt allunyats dels standards al que estan acostumats i malgrat aquest handicap, generar els recursos suficients i adequats per endur-se el partit amb un clar i contundent resultat a favor.
Ha estat un dos a set que m’ha recordat sonorament aquell dau al set de Brossa i quin millor final que el proposat pel mestre:
Allò que comença és
Des d’aquest moment
Allò que acaba;
Allò que fineix és alhora
Allò que arrenca.
I això només és el principi...
La Salud Pere Gol 2 – Europa C 7
Aquesta tarda l’Europa ha començat la seva lliga particular davant un equip de segona, amb tots els respectes pels equips de segona, i ho ha fet en un camp de segona, i dic segona perquè no hi ha categories inferiors, per sota de segona ja no hi ha res, al marge del metro i les clavegueres, és clar. Lamentable el terreny de joc no apte per a la disputa de partits de futbol. Amb una mica de sort es podrien organitzar campionats de petanca o bé utilitzar-lo de sorral perquè els nens puguin fer castells quan surtin de l’escola. La Salud Pere Gol, que de salut en pot tenir molta però de gol molt poquet, ha estat especialment amatent en posar en perill la salut del rival amb una dedicació i un interès digne de ser destacat. Els seus “tècnics”, “entrenadors” i responsables (i responsables, separat, no junt) hauran d’ensenyar a aquests nois que en futbol el que s’ha de xutar és la pilota, cos esfèric ple d’aire, i no les cames de l’adversari. Per moments semblava el càsting dels Pastorets, onze “muñecas pataditas de Famosa” anant cap el Portal, per veure qui era l’escolli’t per abandonar el partit abans d’hora. Grans oradors, impenitents verborristes i de llengua fàcil fent oposicions per formar part, amb tots els honors, de la Real Academia Española de la Lengua; a poc que s’esforcin segur que ho aconseguiran.
Tràmit obligatori per l’Europa, resolt amb solvència i autoritat. Pàgina que es passa i no la tornaran a llegir. Partits lletjos amb molt poc futbol però que s’han de jugar i guanyar si es volen assolir els objectius. Tres punts, només tres punts, els primers tres punts absolutament merescuts i bravament lluitats. Em quedo amb la capacitat d’adaptació de l’Europa a un camp i a un rival molt allunyats dels standards al que estan acostumats i malgrat aquest handicap, generar els recursos suficients i adequats per endur-se el partit amb un clar i contundent resultat a favor.
Ha estat un dos a set que m’ha recordat sonorament aquell dau al set de Brossa i quin millor final que el proposat pel mestre:
Allò que comença és
Des d’aquest moment
Allò que acaba;
Allò que fineix és alhora
Allò que arrenca.
I això només és el principi...
dissabte, 27 de setembre del 2008
El último de la fila
Querida Milagros
Esta mañana al salir a patrullar,
hallamos muerto al soldado Adrián.
Como manda el reglamento procedimos a buscar
los objetos que llevara. Sólo hallamos esta carta:
"Querida Milagros, llevo seis días aquí.
Te echo de menos, no puedo vivir sin ti.
He visto las explosiones brillando a mi alrededor.
Tengo miedo, no lo oculto, sólo me queda tu amor.
Por ahora la suerte me ha sonreído;
necesito verte, aquí no hay amigos;
no estaría de más que alguien me explicara,
qué tiene esto que ver contigo y conmigo.
Querida Milagros, queda tanto por vivir.
Sería absurdo dejarse la piel aquí.
Querida Milagros, aún no he podido dormir.
un sueño frío me anuncia que llega el fin.
Cuando leas esta carta háblales a las estrellas,
desde que he llegado aquí sólo he hablado con ellas.
He visto a los hombres llorar como niños;
he visto a la muerte como un ave extraña,
planear en silencio sobre los caminos,
devorar a un sol que es tuyo y es mio.
"Querida Milagros, llevo seis días aquí.
Te echo de menos, no puedo vivir sin ti.
"Querida Milagros, llevo seis días aquí.
Muchos han muerto, casi todos moriran
Querida Milagros, me tengo que despedir
siempre te quiere:
tu soldado Adrián
Dedicada de tot cor a aquells que seuen a la darrera fila per estar més a prop de la porta i que no acaben de trovar el seu lloc al Paradís.
Milers de passades
"Una lliga de campions o una lliga nacional no s'aconsegueix guanyant un partit o marcant un gol en el moment oportú: és la conseqüència de milers i milers de passades. En un sol partit, en una mica més de noranta minuts, es fan centenars de passades. Una passada errònia pot desembocar en una derrota, i una d'oportuna pot donar el gol de la victòria. Per a mi, cada títol aconseguit és la suma de milers i milers de passades individuals amb mentalitat d'equip"
Extracte del pròleg de Frank Rijkaard en el llibre de Jil van Eyle, Teaming.
"Una lliga de campions o una lliga nacional no s'aconsegueix guanyant un partit o marcant un gol en el moment oportú: és la conseqüència de milers i milers de passades. En un sol partit, en una mica més de noranta minuts, es fan centenars de passades. Una passada errònia pot desembocar en una derrota, i una d'oportuna pot donar el gol de la victòria. Per a mi, cada títol aconseguit és la suma de milers i milers de passades individuals amb mentalitat d'equip"
Extracte del pròleg de Frank Rijkaard en el llibre de Jil van Eyle, Teaming.
A lligar!
Ara va de bo. S’han acabat les proves, els assajos més o menys experimentals, els dubtes i les variacions impossibles. S’han acabat les mitges tintes i les postures tèbies. Ara comença el que tots hem estat esperant durant els darrers tres mesos. L’hora de la veritat, el temps del tot o res i les pulsacions a 200 per minut. Comença la Lliga, possiblement la millor Lliga de les últimes Temporades i amb vosaltres, amb nosaltres, de protagonistes. No tindreu dobles que us resolguin la papereta ni us facin les escenes difícils, ho haureu d’abocar tot i potser una mica més per assolir els objectius, ara mateix, molt llunyans però tremendament excitants. Una pilota que comença a rodar, el company que l’espera, el rival que la disputa, la línia de fons i la ratlla de gol, l’àrbitre que pita, i el teu pare que crida, la pluja i el sol de justícia, els focus que s’encenen i les idees que s’apaguen, les errades, el dolor, la joia i l’esforç, l’alegria i la impotència, l’entrenador que l’encerta i l’entrenador que no en sap, els noranta minuts eterns i el final dramàtic. La vida en un rectangle i unes infinites ganes de viure-la.
Sort a tots i jo que ho pugui explicar.
Ara va de bo. S’han acabat les proves, els assajos més o menys experimentals, els dubtes i les variacions impossibles. S’han acabat les mitges tintes i les postures tèbies. Ara comença el que tots hem estat esperant durant els darrers tres mesos. L’hora de la veritat, el temps del tot o res i les pulsacions a 200 per minut. Comença la Lliga, possiblement la millor Lliga de les últimes Temporades i amb vosaltres, amb nosaltres, de protagonistes. No tindreu dobles que us resolguin la papereta ni us facin les escenes difícils, ho haureu d’abocar tot i potser una mica més per assolir els objectius, ara mateix, molt llunyans però tremendament excitants. Una pilota que comença a rodar, el company que l’espera, el rival que la disputa, la línia de fons i la ratlla de gol, l’àrbitre que pita, i el teu pare que crida, la pluja i el sol de justícia, els focus que s’encenen i les idees que s’apaguen, les errades, el dolor, la joia i l’esforç, l’alegria i la impotència, l’entrenador que l’encerta i l’entrenador que no en sap, els noranta minuts eterns i el final dramàtic. La vida en un rectangle i unes infinites ganes de viure-la.
Sort a tots i jo que ho pugui explicar.
divendres, 26 de setembre del 2008
dijous, 25 de setembre del 2008
A las barriadas
Negras tormentas agitan los aires,
Nubes oscuras nos impiden ver,
Aunque nos espere el dolor y la tierra
Contra el enemigo nos llama el deber.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
El bien más preciado es la victoria.
Hay que pelearla con fe y con valor.
Pongámonos en marcha jóvenes escapulados
Hay que derrotar al Pere Gol.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
Negras tormentas agitan los aires,
Nubes oscuras nos impiden ver,
Aunque nos espere el dolor y la tierra
Contra el enemigo nos llama el deber.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
El bien más preciado es la victoria.
Hay que pelearla con fe y con valor.
Pongámonos en marcha jóvenes escapulados
Hay que derrotar al Pere Gol.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Encantadora de serps
Em treus del cistellet amb la teva música dolça. Em fas dreçar orgullós malgrat el vent i els voltors que assetgen famèlics. M’hipnotitzes amb la teva mirada neta i ets l’antídot que desactiva el verí que habita en els meus ullals. Sóc serp fugida del Paradís i estic encantat amb tu. Puc moure’m pel pedregar i pujar aquest mont serrat fins al cim de la carena si tu m’ho demanes. I no m’importaria viure plegats al centre de Jamaa el Fna, encantadora encantadora de serps.
Em treus del cistellet amb la teva música dolça. Em fas dreçar orgullós malgrat el vent i els voltors que assetgen famèlics. M’hipnotitzes amb la teva mirada neta i ets l’antídot que desactiva el verí que habita en els meus ullals. Sóc serp fugida del Paradís i estic encantat amb tu. Puc moure’m pel pedregar i pujar aquest mont serrat fins al cim de la carena si tu m’ho demanes. I no m’importaria viure plegats al centre de Jamaa el Fna, encantadora encantadora de serps.
El polvo de Gonal
El polvo de Gonal es un tratamiento químico para la fecundación de las mujeres. Allí donde no llegue el polvo físico de Juan, José o Manuel, allí donde no surta efecto el derroche, el desparrame, la generosidad de fluidos engordantes, allí llegará el polvo de Gonal para dar solución a desencuentros amorosos. El polvo de Gonal es pura química y ya sabemos la importancia que puede llegar a tener una buena química en la relación de pareja. Se acabó el trauma de estar jodida para llegar al embarazo, ahora todo será más fácil para las mujeres y no tendrán porque aguantar un peso suplementario, perezoso y jadeante para conseguir su objetivo. El polvo de Gonal sustituye al polvo tradicional. Bienvenidos al futuro químicamente correcto.
El polvo de Gonal es un tratamiento químico para la fecundación de las mujeres. Allí donde no llegue el polvo físico de Juan, José o Manuel, allí donde no surta efecto el derroche, el desparrame, la generosidad de fluidos engordantes, allí llegará el polvo de Gonal para dar solución a desencuentros amorosos. El polvo de Gonal es pura química y ya sabemos la importancia que puede llegar a tener una buena química en la relación de pareja. Se acabó el trauma de estar jodida para llegar al embarazo, ahora todo será más fácil para las mujeres y no tendrán porque aguantar un peso suplementario, perezoso y jadeante para conseguir su objetivo. El polvo de Gonal sustituye al polvo tradicional. Bienvenidos al futuro químicamente correcto.
dilluns, 22 de setembre del 2008
L’ huracà i les angines
Europa C 4 – Sant Gabriel B 2
O de com despertar-se tard per acabar guanyant un partit que al descans es perdia per un inesperat 0 a 2. Ha de ser molt complicat jugar, en menys de 24 hores, contra el Barça i el Sangra respectivament, dos partits amb l’exigència i el desgast que això representa i fer-ho a un alt nivell durant els 180 minuts. Un partit, el d’ahir, que començava a les 9 del matí amb el xiulet de l’àrbitre però que per a l’Europa ho va fer 50 minuts més tard. No va ser fins desprès del descans que l’equip local va despertar de la seva letargia per aixecar un partit que els afeccionats del Sangra donaven per sentenciat amb ostensibles mostres d’eufòria mentre feien la cervesa de l’intermedi. No és que la primera part fos clarament dominada per l’equip visitant, però si que varen estar més desperts a l’hora d’aprofitar les poques ocasions de que disposaren, penalti inclòs. La segona part es va girar com un mitjó i va ser l’Europa el clar dominador del joc en totes les seves línies, domini que es va traduir, aquest cop sí, en gols. Els escapulats van passar com una tempesta tropical per damunt d’un Sangra que no va trobar aixopluc ni tan sols un trist paraigua per cobrir-se. La mullena dels nens i el seu naufragi va acabar per constipar a uns pares i familiars que van venir al Nou Sardenya poc abrigats. Tenir la boca oberta durant molta estona pot provocar molèsties de gola i fins i tot angines. Els hi desitjo sincerament, un ràpid restabliment.
Europa C 4 – Sant Gabriel B 2
O de com despertar-se tard per acabar guanyant un partit que al descans es perdia per un inesperat 0 a 2. Ha de ser molt complicat jugar, en menys de 24 hores, contra el Barça i el Sangra respectivament, dos partits amb l’exigència i el desgast que això representa i fer-ho a un alt nivell durant els 180 minuts. Un partit, el d’ahir, que començava a les 9 del matí amb el xiulet de l’àrbitre però que per a l’Europa ho va fer 50 minuts més tard. No va ser fins desprès del descans que l’equip local va despertar de la seva letargia per aixecar un partit que els afeccionats del Sangra donaven per sentenciat amb ostensibles mostres d’eufòria mentre feien la cervesa de l’intermedi. No és que la primera part fos clarament dominada per l’equip visitant, però si que varen estar més desperts a l’hora d’aprofitar les poques ocasions de que disposaren, penalti inclòs. La segona part es va girar com un mitjó i va ser l’Europa el clar dominador del joc en totes les seves línies, domini que es va traduir, aquest cop sí, en gols. Els escapulats van passar com una tempesta tropical per damunt d’un Sangra que no va trobar aixopluc ni tan sols un trist paraigua per cobrir-se. La mullena dels nens i el seu naufragi va acabar per constipar a uns pares i familiars que van venir al Nou Sardenya poc abrigats. Tenir la boca oberta durant molta estona pot provocar molèsties de gola i fins i tot angines. Els hi desitjo sincerament, un ràpid restabliment.
diumenge, 21 de setembre del 2008
dissabte, 20 de setembre del 2008
La meva Crema Catalana
Ingredients (4 persones)
2 ous
1 litre de mala llet
180 grams de sucre sense refinar
200 grams de rauxa
80 grams de seny
La pell d’una llimona
4 branques de canyella en rama
Una punta de geni
I una gran dosi de paciència
Com s’elabora:
Posem la llet a escalfar en un pot amb la pell de la llimona i les branques de canyella fins que bulli. Al mateix temps, mentre ens van remenant els ous, anem planificant l’estratègia amb els 80 grams de seny. Si cal se li pot posar una mica de llet per fer-ho més fluid.
Retirem la mala llet del foc i li afegim la punta de geni. Quan hagi emulsionat hi aboquem els 200 grams de rauxa fins que agafi la textura desitjada.
Passem la mescla per un colador xinès per eliminar les impureses externes i també internes.
Amb paciència ho posem tot en una terrina de fang i ho deixem reposar. Ho fiquem a la nevera fins que qualli coberta amb el text de l’Estatut lleugerament foradat perquè transpiri.
Desprès de sis hores la traurem de la nevera. Empolvorarem la part superior amb el sucre sense refinar i el cremarem amb la ràbia continguda durant molts anys.
Llesta per servir, només caldrà fer-ne bon us.
Nota: si el vostres convidats no són de menjar dolç, els hi podeu fer una botifarra, una llarga i gruixuda botifarra, amb seques això sí.
Ingredients (4 persones)
2 ous
1 litre de mala llet
180 grams de sucre sense refinar
200 grams de rauxa
80 grams de seny
La pell d’una llimona
4 branques de canyella en rama
Una punta de geni
I una gran dosi de paciència
Com s’elabora:
Posem la llet a escalfar en un pot amb la pell de la llimona i les branques de canyella fins que bulli. Al mateix temps, mentre ens van remenant els ous, anem planificant l’estratègia amb els 80 grams de seny. Si cal se li pot posar una mica de llet per fer-ho més fluid.
Retirem la mala llet del foc i li afegim la punta de geni. Quan hagi emulsionat hi aboquem els 200 grams de rauxa fins que agafi la textura desitjada.
Passem la mescla per un colador xinès per eliminar les impureses externes i també internes.
Amb paciència ho posem tot en una terrina de fang i ho deixem reposar. Ho fiquem a la nevera fins que qualli coberta amb el text de l’Estatut lleugerament foradat perquè transpiri.
Desprès de sis hores la traurem de la nevera. Empolvorarem la part superior amb el sucre sense refinar i el cremarem amb la ràbia continguda durant molts anys.
Llesta per servir, només caldrà fer-ne bon us.
Nota: si el vostres convidats no són de menjar dolç, els hi podeu fer una botifarra, una llarga i gruixuda botifarra, amb seques això sí.
El món contra Gràcia
Barça 5 – Europa C 1
Ni jugant amb dos sisos (6) l’Europa ha tingut opcions davant un Barça molt superior. Malgrat la diferència en el marcador i evidentment en el joc , tan individual com de conjunt, s’ha vist un bon partit a la Ciutat Esportiva Joan Gamper . Tot serveix si les lectures són les adequades i si és fa un anàlisi en positiu. Sempre s’aprèn del que en sap i el Barça, sobre tot en aquestes categories, en sap molt. Jugar contra una veritable selecció mundial, contra jugadors escollits i triats entre milers, d’ací i de fora, és un repte que agrada assolir i que no està a l’abast de tothom. L’Europa ha sortit cohibit, amb por, perquè el Barça impressiona i totes les precaucions que es puguin prendre són poques. L’Europa està creixent , aquest equip està creixent, consolidant un conjunt sòlid, malgrat la plaga de lesions, que serà difícil de batre en la Lliga real que comença el proper cap de setmana. Un digne 5 a 1 global, però un valuosíssim empat a 1 a la segona part em fa creure que tot és possible i que s’està en el camí correcte.
Barça 5 – Europa C 1
Ni jugant amb dos sisos (6) l’Europa ha tingut opcions davant un Barça molt superior. Malgrat la diferència en el marcador i evidentment en el joc , tan individual com de conjunt, s’ha vist un bon partit a la Ciutat Esportiva Joan Gamper . Tot serveix si les lectures són les adequades i si és fa un anàlisi en positiu. Sempre s’aprèn del que en sap i el Barça, sobre tot en aquestes categories, en sap molt. Jugar contra una veritable selecció mundial, contra jugadors escollits i triats entre milers, d’ací i de fora, és un repte que agrada assolir i que no està a l’abast de tothom. L’Europa ha sortit cohibit, amb por, perquè el Barça impressiona i totes les precaucions que es puguin prendre són poques. L’Europa està creixent , aquest equip està creixent, consolidant un conjunt sòlid, malgrat la plaga de lesions, que serà difícil de batre en la Lliga real que comença el proper cap de setmana. Un digne 5 a 1 global, però un valuosíssim empat a 1 a la segona part em fa creure que tot és possible i que s’està en el camí correcte.
divendres, 19 de setembre del 2008
Coitus interruptus
Amb tanta pilota i tant de futbol, la veritat és que em queda molt poc temps per ocupar-me dels temes sexuals. Però l’altre dia em va cridar l’atenció una noticia alarmant, el 65% de les noies en edat fèrtil no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions més profundes. Un cos a cos a pèl i sense precaucions sorprenent desprès d’anys i infinitat de campanyes publicitàries per conscienciar al personal d’evitar riscos innecessaris. La noticia acabava amb l’afirmació que la tècnica preferida i més utilitzada pels joves era el tradicional “coitus interruptus”. Si fa o no fa com abans de la revolució sexual dels anys seixanta. La ciència avança mentre l’esser humà s’encalla.
Un aclariment, si els pares us “pillan” al seu llit en mig d’un intercanvi de fluids amb la vostre parella, això no es coneix com a “coitus interruptus” , això és senzillament, una putada.
Amb tanta pilota i tant de futbol, la veritat és que em queda molt poc temps per ocupar-me dels temes sexuals. Però l’altre dia em va cridar l’atenció una noticia alarmant, el 65% de les noies en edat fèrtil no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions més profundes. Un cos a cos a pèl i sense precaucions sorprenent desprès d’anys i infinitat de campanyes publicitàries per conscienciar al personal d’evitar riscos innecessaris. La noticia acabava amb l’afirmació que la tècnica preferida i més utilitzada pels joves era el tradicional “coitus interruptus”. Si fa o no fa com abans de la revolució sexual dels anys seixanta. La ciència avança mentre l’esser humà s’encalla.
Un aclariment, si els pares us “pillan” al seu llit en mig d’un intercanvi de fluids amb la vostre parella, això no es coneix com a “coitus interruptus” , això és senzillament, una putada.
Pobre Simón Bolívar
Un estudi calentet, calentet fet pel Centre d’Estudis Sobiranistes assegura que un 35% dels catalans estan a favor de la independència. En números bruts serien al voltant de dos milions de persones que veurien amb bons ulls una separació d’Espanya. Curiosament el col·lectiu unionista, és a dir, aquells que no estan per la labor i voldrien seguir lligats de mans i peus al veí del toro i la pandereta, són bàsicament els immigrants llatinoamericans que viuen i treballen dins el territori català. I dic curiosament perquè els seus països d’origen varen ser tossudament independentistes respecte a la “madre patria” sense defallir en els seus propòsits de separació fins aconseguir-ho, desprès de molts episodis dramàtics i dolorosos. Els fills de Simón Bolívar, faltant a la memòria del seu heroi, han esdevingut novament esclaus i dependents d’un país irreversiblement colonialista, deixant en evidència dos-cents anys d’història i al pobre Simón amb el cul a l’aire. És com posar-li aigua al vi per rebaixar-lo, diluir-lo i que perdi la seva personalitat, les característiques que el defineixen i el fan un producte valuós.
Dos milions de persones pot ser poc o pot ser molt segons el raser que es faci servir. Però posats en fila, l’un darrera l’altre, jo seria incapaç de comptar-los.
Un estudi calentet, calentet fet pel Centre d’Estudis Sobiranistes assegura que un 35% dels catalans estan a favor de la independència. En números bruts serien al voltant de dos milions de persones que veurien amb bons ulls una separació d’Espanya. Curiosament el col·lectiu unionista, és a dir, aquells que no estan per la labor i voldrien seguir lligats de mans i peus al veí del toro i la pandereta, són bàsicament els immigrants llatinoamericans que viuen i treballen dins el territori català. I dic curiosament perquè els seus països d’origen varen ser tossudament independentistes respecte a la “madre patria” sense defallir en els seus propòsits de separació fins aconseguir-ho, desprès de molts episodis dramàtics i dolorosos. Els fills de Simón Bolívar, faltant a la memòria del seu heroi, han esdevingut novament esclaus i dependents d’un país irreversiblement colonialista, deixant en evidència dos-cents anys d’història i al pobre Simón amb el cul a l’aire. És com posar-li aigua al vi per rebaixar-lo, diluir-lo i que perdi la seva personalitat, les característiques que el defineixen i el fan un producte valuós.
Dos milions de persones pot ser poc o pot ser molt segons el raser que es faci servir. Però posats en fila, l’un darrera l’altre, jo seria incapaç de comptar-los.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)