Un bon amic
dimarts, 22 de juliol del 2008
Reflexions, abdominals i estiraments
Afirmació: hi ha persones que no s’equivoquen mai.
Reflexió: perquè deu ser que no s’equivoquen mai?
Veu de Déu: Hi ha dues possibilitats. La primera és, que siguin infal·libles i això, t’ho dic jo que domino el tema, és impossible. No ho soc ni jo!
La segona, és que no facin res. Al no fer res, lògicament, no s’equivoquen mai.
De les dues, tu tries i si t’equivoques ja t’ho faràs.
Afirmació: Hi ha persones que no surten mai a les fotos.
Reflexió: perquè deu ser que no surten mai a les fotos?
Veu de Déu: Hi ha dues possibilitats. La primera és, que no hi són mai quan es fa la foto. O bé no han estat convidats, o be estan fent alguna cosa de profit.
La segona és, que són tantes les persones que volen sortir a la foto, que algunes queden als marges i quan es publica o s’emmarca queden fora de camp.
Fixa’t sinó, en el joc dels escacs, perquè creus que s’enroca la torre? doncs per estar al centre de l’objectiu i sortir sempre a la foto.
Afirmació: hi ha persones que no s’equivoquen mai.
Reflexió: perquè deu ser que no s’equivoquen mai?
Veu de Déu: Hi ha dues possibilitats. La primera és, que siguin infal·libles i això, t’ho dic jo que domino el tema, és impossible. No ho soc ni jo!
La segona, és que no facin res. Al no fer res, lògicament, no s’equivoquen mai.
De les dues, tu tries i si t’equivoques ja t’ho faràs.
Afirmació: Hi ha persones que no surten mai a les fotos.
Reflexió: perquè deu ser que no surten mai a les fotos?
Veu de Déu: Hi ha dues possibilitats. La primera és, que no hi són mai quan es fa la foto. O bé no han estat convidats, o be estan fent alguna cosa de profit.
La segona és, que són tantes les persones que volen sortir a la foto, que algunes queden als marges i quan es publica o s’emmarca queden fora de camp.
Fixa’t sinó, en el joc dels escacs, perquè creus que s’enroca la torre? doncs per estar al centre de l’objectiu i sortir sempre a la foto.
R-Evolució
És necessària l’evolució, convenient i sana. Tot ésser ha d’evolucionar individual i també col·lectivament. En això estem. El tòpic, mal trobat, del català garrepa correspon, i ara s’ha demostrat numèricament, a la necessitat de tancar el puny per evitar, en la mesura del possible, seguir sent espoliats.
L’entorn ens condiciona i la supervivència és el nostre objectiu. Ens adaptem al medi i evolucionem desenvolupant recursos i habilitats desconegudes fins el moment. Personalment prefereixo l’actitud de la ma oberta, de la ma estesa. Però em temo que tal i com estan les coses, aquesta és una postura suïcida.
I francament, m’agradaria viure molts anys, individual i també col·lectivament.
És necessària l’evolució, convenient i sana. Tot ésser ha d’evolucionar individual i també col·lectivament. En això estem. El tòpic, mal trobat, del català garrepa correspon, i ara s’ha demostrat numèricament, a la necessitat de tancar el puny per evitar, en la mesura del possible, seguir sent espoliats.
L’entorn ens condiciona i la supervivència és el nostre objectiu. Ens adaptem al medi i evolucionem desenvolupant recursos i habilitats desconegudes fins el moment. Personalment prefereixo l’actitud de la ma oberta, de la ma estesa. Però em temo que tal i com estan les coses, aquesta és una postura suïcida.
I francament, m’agradaria viure molts anys, individual i també col·lectivament.
Pares, familiars i amics amb la condicional
En el post d’ahir en el que animava i demanava més assistència als partits de juvenils, on per cert es pot veure sovint un gran futbol, em vaig deixar de dir una cosa molt important i que em sembla evident per a tots aquells que portem temps en aquest món tan especial que ens ha tocat viure. Em mantinc en la idea de que quan més públic millor, però si els espectadors han de ser agressius, insultadors compulsius, curts de gambals, irrespectuosos, lletraferits, ignorants, feixistoides, prepotents, fumadors de porros, escopidors, llançadors d’objectes, malgirbats, violents...millor que es quedin a casa veient la telesèrie de torn i passin figues al sofà de skai de la saleta d’estar. En aquest cas, més val pocs que mal avinguts i ja ens ho farem tot sols. Per això demanaria la col·laboració dels jugadors que tinguin pares, familiars o amics amb algun tret que s’ajusti a aquest perfil. Si us plau, feu un favor al futbol i a vosaltres mateixos, no deixeu que us acompanyin als partits i si malgrat tot insisteixen, doneu-li una hora i un lloc equivocat. Segurament veuran un altre partit, però estic convençut que no se’n adonaran. Mentre hi hagi un àrbitre i una mica de contacte, ja en tenen prou per embolicar la troca, són professionals de la bronca i addictes al conflicte. El futbol? El futbol no els interessa gens, només és un pretext per desfogar les seves misèries i anar fent.
En el post d’ahir en el que animava i demanava més assistència als partits de juvenils, on per cert es pot veure sovint un gran futbol, em vaig deixar de dir una cosa molt important i que em sembla evident per a tots aquells que portem temps en aquest món tan especial que ens ha tocat viure. Em mantinc en la idea de que quan més públic millor, però si els espectadors han de ser agressius, insultadors compulsius, curts de gambals, irrespectuosos, lletraferits, ignorants, feixistoides, prepotents, fumadors de porros, escopidors, llançadors d’objectes, malgirbats, violents...millor que es quedin a casa veient la telesèrie de torn i passin figues al sofà de skai de la saleta d’estar. En aquest cas, més val pocs que mal avinguts i ja ens ho farem tot sols. Per això demanaria la col·laboració dels jugadors que tinguin pares, familiars o amics amb algun tret que s’ajusti a aquest perfil. Si us plau, feu un favor al futbol i a vosaltres mateixos, no deixeu que us acompanyin als partits i si malgrat tot insisteixen, doneu-li una hora i un lloc equivocat. Segurament veuran un altre partit, però estic convençut que no se’n adonaran. Mentre hi hagi un àrbitre i una mica de contacte, ja en tenen prou per embolicar la troca, són professionals de la bronca i addictes al conflicte. El futbol? El futbol no els interessa gens, només és un pretext per desfogar les seves misèries i anar fent.
dilluns, 21 de juliol del 2008
Juvenils a porta tancada
És lamentable la manca de públic als partits de juvenils. Per no anar, no hi van ni els pares. Quina diferencia de quan éreu benjamins, alevins o infantils. Quina il·lusió de futur, quin engrescament malbaratat. On és tot allò que arrossegava caravanes de cotxes en fila índia i de camp a camp els dissabtes i diumenges? On han anat a parar els bons propòsits i desitjos i expectatives d’un món millor? On són tots aquells pares i mares que seguien els seus fills amb devoció, fins i tot, als amistosos més penosos?
Sou joves i molts de vosaltres sembla que estigueu permanentment barallats amb el món, però aquest any, aquesta propera Temporada, podríeu formalitzar una treva amb els vostres familiars i amb alguna mena de pacte fer que assistissin als partits que jugueu. El futbol ho agrairia, vosaltres ho agrairíeu i jo no em sentiria tan sol.
És lamentable la manca de públic als partits de juvenils. Per no anar, no hi van ni els pares. Quina diferencia de quan éreu benjamins, alevins o infantils. Quina il·lusió de futur, quin engrescament malbaratat. On és tot allò que arrossegava caravanes de cotxes en fila índia i de camp a camp els dissabtes i diumenges? On han anat a parar els bons propòsits i desitjos i expectatives d’un món millor? On són tots aquells pares i mares que seguien els seus fills amb devoció, fins i tot, als amistosos més penosos?
Sou joves i molts de vosaltres sembla que estigueu permanentment barallats amb el món, però aquest any, aquesta propera Temporada, podríeu formalitzar una treva amb els vostres familiars i amb alguna mena de pacte fer que assistissin als partits que jugueu. El futbol ho agrairia, vosaltres ho agrairíeu i jo no em sentiria tan sol.
Bona nit Barcelona!
Com esteu? Com esteu? Com esteu? Fins a tres vegades ho va preguntar i fins a tres vegades, cent cinquanta mil persones li varen respondre com una sola veu: be. Amb The River, la lluna s’enfilava per damunt la tercera graderia com si no es volgués perdre l’espectacle. Amb Waitin el personal va patir una profunda transmutació. Amb Glory Days ja ningú de nosaltres tornaria a ser el mateix per a la resta de la seva vida. Amb Dancing in the Dark vàrem passar a un estat metafísic de gravitació zero i personalment mai més em podré tornar a posar les sabatilles, el meu cos està afectat per un estrany fenomen, movent-se d’un lloc a l’altre del pis dos pams per damunt del parquet. Són els efectes secundaris diuen, d’una sobreexposició a una potent font d’energia.
Com esteu? Com esteu? Com esteu? Fins a tres vegades ho va preguntar i fins a tres vegades, cent cinquanta mil persones li varen respondre com una sola veu: be. Amb The River, la lluna s’enfilava per damunt la tercera graderia com si no es volgués perdre l’espectacle. Amb Waitin el personal va patir una profunda transmutació. Amb Glory Days ja ningú de nosaltres tornaria a ser el mateix per a la resta de la seva vida. Amb Dancing in the Dark vàrem passar a un estat metafísic de gravitació zero i personalment mai més em podré tornar a posar les sabatilles, el meu cos està afectat per un estrany fenomen, movent-se d’un lloc a l’altre del pis dos pams per damunt del parquet. Són els efectes secundaris diuen, d’una sobreexposició a una potent font d’energia.
diumenge, 20 de juliol del 2008
Indefinicions 17
La roja: vomita
Euro-copa: consumició a mòdic preu (a 1 euro)
Central: lloc per on passen totes les coses
Baixar a defensar: i desprès com pujo?
Barret: Elizabeth
Advertència: t’estimo
Advertir: adbocador
Pol: quasi gol
Afeccionar-se: enganxar-se
Afeccionat: enganxat
Afició: pena. Estat de qui està afligit
Amonestació verbal: quan arribes tard a casa i sense corbata
Apostador de travesses: operari de vies fèrries
Arribada: orgasme
As: fet el llit?
Assenyalar: acció de “xivato”
Assimilat: en catàrab, aquí al meu costat
Atac i gol: no sempre, quasi mai
Atrapar: al revés, tallar-te el cabell al zero
Yai: quin mal
La roja: vomita
Euro-copa: consumició a mòdic preu (a 1 euro)
Central: lloc per on passen totes les coses
Baixar a defensar: i desprès com pujo?
Barret: Elizabeth
Advertència: t’estimo
Advertir: adbocador
Pol: quasi gol
Afeccionar-se: enganxar-se
Afeccionat: enganxat
Afició: pena. Estat de qui està afligit
Amonestació verbal: quan arribes tard a casa i sense corbata
Apostador de travesses: operari de vies fèrries
Arribada: orgasme
As: fet el llit?
Assenyalar: acció de “xivato”
Assimilat: en catàrab, aquí al meu costat
Atac i gol: no sempre, quasi mai
Atrapar: al revés, tallar-te el cabell al zero
Yai: quin mal
dissabte, 19 de juliol del 2008
Bruce, Barça, Barcelona
En ple Juliol ens arriba, novament, el temps de primavera, ens arriba Springsteen. El temps en que tot floreix, tot es renova i tot és possible.
Una dia, que més que un dia, és un punt de restauració a partir del qual podrem restaurar tot el nostre sistema operatiu per optimitzar-lo.
Un gran dia d’estiu, una gran nit de primavera.
Per anar fent boca veieu i escolteu aquest vídeo, possiblement la millor interpretació de Dancing in the Dark que mai s’ha fet i, per cert, també va ser a Barcelona.
En ple Juliol ens arriba, novament, el temps de primavera, ens arriba Springsteen. El temps en que tot floreix, tot es renova i tot és possible.
Una dia, que més que un dia, és un punt de restauració a partir del qual podrem restaurar tot el nostre sistema operatiu per optimitzar-lo.
Un gran dia d’estiu, una gran nit de primavera.
Per anar fent boca veieu i escolteu aquest vídeo, possiblement la millor interpretació de Dancing in the Dark que mai s’ha fet i, per cert, també va ser a Barcelona.
dijous, 17 de juliol del 2008
dimecres, 16 de juliol del 2008
American Graffiti
L'any 1973 el tandem George Lucas/Francis Ford Coppola ens regalaven aquest testimoni generacional que seria el primer gran èxit en la carrera d'aquests, a la postre, dos monstres del cinema contemporàni. Podreu veure els inicis d'actors i directors de la talla de Richard Dreyfuss, Ron Howard i Harrison Ford. Un film imprescindible i a més molt divertit i emotiu.
Preludi, prelusió, obertura, començament, introducció
GRUP 3 PRIMERA DIVISIÓ JUVENIL
A l’espera de la confirmació definitiva i obviant els canvis d’última hora, el grup tercer de Primera Juvenil estarà format per:
CATALÒNIA UB “B”
PB ANGUERA “B”
SANTA EULÀLIA CF “B”
SANTS UE “B”
VILASSAR DE MAR UE “B”
MASNOU CD “A”
EUROPA CE “C”
FUNDACIÓ P CE JUPITER “B”
CE SANT GABRIEL “B”
L’HOSPITALET CE “B”
UNI.BELLVITGE UD “B”
DON BOSCO CF “A”
BARCELONETA CF “A”
MONTAÑESA “A”
LA SALUT PERE GOL “A”
TRAJANA PB SANT JUST “A”
...de moment.
Sense cap mena de dubte la propera Temporada serà la Temporada dels retrobaments i, perquè no dir-ho, una experiència molt especial i emotiva.
Serà tot un plaer coincidir novament amb equips als que he seguit durant la passada campanya, Santa Eulàlia i Europa, equips que em varen donar moltes tardes de glòria futbolística. Equips, tots dos, molt diferents en els seus conceptes i filosofia de joc, però amb un potencial extraordinari i un gran atractiu per al públic en general.
Serà estrany veure jugadors vestint camisetes diferents a les de la Temporada anterior, Barceloneta i Don Bosco enfrontant-se al seu ex-Club de tota la vida, l’Europa. Com es gestionaran les emocions, com s’ho faran els uns i els altres, com encararan i afrontaran aquest repte,...tinc ganes de veure-ho. Especialment interessant retrobar al Pere Gol amb el que vaig coincidir, ara fa dues temporades, en una espectacular i competida lliga a Segona Divisió. Curiositat per veure al Trajana de primera desprès de patir, l’any passat, l’impresentable Trajana de Segona. Espero, sincerament, que aquest equip practiqui només futbol i res tingui a veure amb les maneres i el comportament dels seus companys de Segona.
Clàssics del futbol com l’Hospitalet, el Sangra i el Catalònia hauran de donar lluentor, prestigi i qualitat a un grup, a priori excel·lent i molt il·lusionant per a l’espectador i els propis jugadors.
Veurem també al Jupiter, un altre clàssic del nostre panorama més proper i la meva especial relació amb aquest Club, amb el que la Temporada passada, vaig tenir una posició molt critica per la seva manca d’ètica i els seus plantejaments indignes en vers els seus rivals durant tota la Lliga 07/08. Plantejaments que finalment portarien, al Juvenil C, a fer un lamentable paper en el tram final de la Temporada.
La incògnita de la Montañesa, equip nou a la categoria i la de la Uni Bellvitge ens acabaran de dissenyar un escenari de luxe on la Penya Anguera i el Sants hauran de fer bo el nom i la historia que els precedeix.
Finalment el Masnou i el Vilassar ens permetran viatjar pel litoral i fer algun arròs negre ocasional que complementi i completi la nostra passió pel futbol.
S’haurà de veure. Això promet.
GRUP 3 PRIMERA DIVISIÓ JUVENIL
A l’espera de la confirmació definitiva i obviant els canvis d’última hora, el grup tercer de Primera Juvenil estarà format per:
CATALÒNIA UB “B”
PB ANGUERA “B”
SANTA EULÀLIA CF “B”
SANTS UE “B”
VILASSAR DE MAR UE “B”
MASNOU CD “A”
EUROPA CE “C”
FUNDACIÓ P CE JUPITER “B”
CE SANT GABRIEL “B”
L’HOSPITALET CE “B”
UNI.BELLVITGE UD “B”
DON BOSCO CF “A”
BARCELONETA CF “A”
MONTAÑESA “A”
LA SALUT PERE GOL “A”
TRAJANA PB SANT JUST “A”
...de moment.
Sense cap mena de dubte la propera Temporada serà la Temporada dels retrobaments i, perquè no dir-ho, una experiència molt especial i emotiva.
Serà tot un plaer coincidir novament amb equips als que he seguit durant la passada campanya, Santa Eulàlia i Europa, equips que em varen donar moltes tardes de glòria futbolística. Equips, tots dos, molt diferents en els seus conceptes i filosofia de joc, però amb un potencial extraordinari i un gran atractiu per al públic en general.
Serà estrany veure jugadors vestint camisetes diferents a les de la Temporada anterior, Barceloneta i Don Bosco enfrontant-se al seu ex-Club de tota la vida, l’Europa. Com es gestionaran les emocions, com s’ho faran els uns i els altres, com encararan i afrontaran aquest repte,...tinc ganes de veure-ho. Especialment interessant retrobar al Pere Gol amb el que vaig coincidir, ara fa dues temporades, en una espectacular i competida lliga a Segona Divisió. Curiositat per veure al Trajana de primera desprès de patir, l’any passat, l’impresentable Trajana de Segona. Espero, sincerament, que aquest equip practiqui només futbol i res tingui a veure amb les maneres i el comportament dels seus companys de Segona.
Clàssics del futbol com l’Hospitalet, el Sangra i el Catalònia hauran de donar lluentor, prestigi i qualitat a un grup, a priori excel·lent i molt il·lusionant per a l’espectador i els propis jugadors.
Veurem també al Jupiter, un altre clàssic del nostre panorama més proper i la meva especial relació amb aquest Club, amb el que la Temporada passada, vaig tenir una posició molt critica per la seva manca d’ètica i els seus plantejaments indignes en vers els seus rivals durant tota la Lliga 07/08. Plantejaments que finalment portarien, al Juvenil C, a fer un lamentable paper en el tram final de la Temporada.
La incògnita de la Montañesa, equip nou a la categoria i la de la Uni Bellvitge ens acabaran de dissenyar un escenari de luxe on la Penya Anguera i el Sants hauran de fer bo el nom i la historia que els precedeix.
Finalment el Masnou i el Vilassar ens permetran viatjar pel litoral i fer algun arròs negre ocasional que complementi i completi la nostra passió pel futbol.
S’haurà de veure. Això promet.
Cromos antics: JOANETJoan Sabater, el meu 10 preferit. Se’m farà molt estrany veure’l amb una altra camiseta que no sigui la de l’Europa. Ell, que ha estat una institució en el Club i tan antic que la memòria es perd més enllà del temps. Va començar quan encara feia la pipa i la pilota era just el doble del seu cap i ha estat tots aquests anys en primera línia sense defallir ni un sol moment. Joanet et trobaré a faltar, tots et trobarem a faltar. L’Europa ha estat la teva casa que ara es queda una mica buida, però t’has fet gran i vols conèixer altres móns. Que tinguis sort i que la vida et tracti tan be com tu, segur, la tractaràs a ella.
dimarts, 15 de juliol del 2008
Easy Rider
La pel·lícula d’avui estava cantada: Easy Rider, dirigida i interpretada per Dennis Hopper al costat d’un jove Peter Fonda. Film que retrata com cap altre una generació i un país i que va ser bandera per a molts joves d’arreu del món. Encara ara és un referent per apropar-se a un determinat estil de vida que va marcar tota una època.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)