Tan lluny, tan a prop
dijous, 13 de març del 2008
Saïd: entre el cel i l’infern
Tinc un amic que es diu Saïd. El Saïd ja fa temps va deixar el seu país per emprendre l’aventura d’Europa. El Saïd viu des d’aleshores a Barcelona. Parla el català i el castellà, el francès i l’àrab. És una persona dolça i sensible, exquisidament educada. El meu amic és un gran amant del futbol i per més detall, fan incondicional del juvenil A de la FE Europa. El Saïd no es perd cap partit, ni quasi bé cap entrenament. El meu amic passa fred a l’hivern i s’asfixia a l’estiu veient les evolucions dels seus admirats jugadors. El Saïd l’altre dia estava trist: els ulls plorosos, la veu trencada,... El meu amic es va perdre el darrer partit del seu equip perquè la policia el va detenir o retenir o...perdoneu però no ser distingir aquestes subtileses. El Saïd va ser obligat a passar una roda de reconeixement mentre el seu equip jugava al Gornal. El meu amic no entén res. El seu delicte? Deu ser perquè té la pell més fosca que la meva, i els cabells rinxolats i rebels. Deu ser perquè té la profunditat del desert als ulls i el somriure franc de la innocència.
És penosament cert que la gent se’l mira amb desconfiança i ell sempre respon amb el gest més obert i conciliador. És lamentablement evident que aquestes diferencies el fan més sospitós que jo. És un fet inqüestionable que ell es va perdre el partit i jo no.
Per tot això entenc que és injusta la mesura de les coses i justíssima la seva ràbia.
Els gols que va fer el seu equip el passat cap de setmana no els podrà veure mai més.
Però, malgrat tot, avui el meu amic Saïd, ha tornat a veure els entrenaments del seu equip que porta el nom d’Europa.
Tinc un amic que es diu Saïd. El Saïd ja fa temps va deixar el seu país per emprendre l’aventura d’Europa. El Saïd viu des d’aleshores a Barcelona. Parla el català i el castellà, el francès i l’àrab. És una persona dolça i sensible, exquisidament educada. El meu amic és un gran amant del futbol i per més detall, fan incondicional del juvenil A de la FE Europa. El Saïd no es perd cap partit, ni quasi bé cap entrenament. El meu amic passa fred a l’hivern i s’asfixia a l’estiu veient les evolucions dels seus admirats jugadors. El Saïd l’altre dia estava trist: els ulls plorosos, la veu trencada,... El meu amic es va perdre el darrer partit del seu equip perquè la policia el va detenir o retenir o...perdoneu però no ser distingir aquestes subtileses. El Saïd va ser obligat a passar una roda de reconeixement mentre el seu equip jugava al Gornal. El meu amic no entén res. El seu delicte? Deu ser perquè té la pell més fosca que la meva, i els cabells rinxolats i rebels. Deu ser perquè té la profunditat del desert als ulls i el somriure franc de la innocència.
És penosament cert que la gent se’l mira amb desconfiança i ell sempre respon amb el gest més obert i conciliador. És lamentablement evident que aquestes diferencies el fan més sospitós que jo. És un fet inqüestionable que ell es va perdre el partit i jo no.
Per tot això entenc que és injusta la mesura de les coses i justíssima la seva ràbia.
Els gols que va fer el seu equip el passat cap de setmana no els podrà veure mai més.
Però, malgrat tot, avui el meu amic Saïd, ha tornat a veure els entrenaments del seu equip que porta el nom d’Europa.
dimecres, 12 de març del 2008
Moviments sense pilota
Chaplin en imatges
The Rink, 1916. © Bubbles Inc., cortesia de NBC Photographie, ParísCaixaForum BarcelonaDel 20/12/2007 al 27/04/2008
Organitzada per la Fundació ”la Caixa” i NBC Photographie, Paris, aquesta és la primera gran exposició dedicada a Charlie Chaplin que es porta a terme al nostre país. L'exposició reuneix al voltant de 300 documents, principalment fotografies, pòsters, material documental i extractes de pel·lícules, alguns dels quals són inèdits. A través d'imatges, la mostra narra la història de Charlie Chaplin —l'actor i la figura pública—, des de la creació del personatge de Charlot fins al final de la seva carrera.
«Chaplin en imatges» ens ajudarà a entendre la conformació de la personalitat de Charlot, la seva transformació, la seva particular expressió corporal i els seus inconfusibles complements (bastó, armilla, bigoti, sabates i bolet), que varen acabar per representar per ells mateixos l'essència del personatge. Charlot no va ser sempre el petit vagabund trist, solitari i profundament humà que roman en la memòria col·lectiva. Molt al contrari, el Charlot que es va veure per primer cop a la pantalla, l'any 1914, era un personatge groller i antipàtic.
Chaplin fou un dels primers artistes a assolir un gran èxit mediàtic, la seva proximitat al públic el va convertir en un personatge molt estimat i en icona del segle XX. Alguns artistes de l’avantguarda com Fernand Léger o R. Ausleger representaren Charlot en diverses ocasions, i va servir també com a portada de moltes publicacions de l'època. La magnitud de la seva fama va ser tal, que per a sorpresa del propi Chaplin els grans magatzems de Nova York es van omplir de joguines i figuretes que representaven la seva imatge.
Paral·lelament a la seva faceta com a actor, Chaplin fou també aclamat com a cineasta. La preocupació de Chaplin per aconseguir la perfecció en la seva obra s'evidencia en els documents que mostren els passos de l'elaboració d'una escena i posen de manifest la mecànica d'un gag o la coreografia d'un moviment.
En el moment àlgid de la seva carrera, Chaplin va optar pel compromís, i a partir dels anys trenta les seves pel·lícules van incloure regularment elements de crítica social. El seu posicionament polític va provocar un lent distanciament del públic de masses. Amb l'arribada del cine sonor, l'any 1940, Charlot va parlar en el que fou el seu últim paper. I el discurs reprimit durant tant de temps es dirigí a tota la humanitat, en forma de missatge d'esperança i de pau.
L'any 1952, en el vaixell que el portava cap a Anglaterra, Chaplin va assabentar-se que no li renovarien el visat americà. A partir d'aleshores viuria a Suïssa amb Oona, la seva última dona, i els seus vuit fills, fins a la seva mort el 25 de desembre de 1977.
Chaplin és, sens dubte, un dels artistes mediàtics de la gran pantalla. En aquesta exposició assistim al naixement d'una estrella, passegem per la seva vida i mirem amb nostàlgia el final de la seva carrera.
Una porteria desplaçada fa un equip feliç
A vosaltres seguidors incombustibles del grup 12 de la segona divisió juvenil. No se si us haureu adonat d’una curiositat penosament divertida. El fet en qüestió és el desplaçament exagerat d’una de les porteries del camp del Gornal respecte al seu eix central. Si, si, tal i com ho llegiu. Una porteria està uns dos metres més enganxada a una de les bandes que no pas l’altra. Doncs aquest fet per increïble i surrealista que pugui semblar va ser decisiu en la victòria, el passat diumenge, de l’Europa enfront de l’equip local.
Portava l’equip escapulat 180 minuts sense fer un gol. Un equip que havia estat un prodigi, una maquina incansable de foradar porteries adversàries. Doncs, en els 2 últims partits cap gol a favor. Tot un record negatiu.
A la primera part l’Europa atacava la porteria “normal”, és a dir, la que estava al seu lloc i li va costar una barbaritat fer un gol. Aquest no va arribar fins ben entrada la primera part i ho fa a pilota aturada, d’una sacada de còrner. I res més, al descans amb un raquític 0 a 1 que deixava les coses pocs clares.
Però, ai! la segona part. Va sortir l’Europa atacant la porteria “anormal”, és a dir, la desplaçada i aquí va començar el festival. Un, dos, tres i fins a quatre gols en només 45 minuts. Fixeu-vos bé, 225 minuts per marcar un sol gol i a pilota aturada i només 45 per fer-ne 4. Un escàndol!
Tots pensavem, jo també m’incloc, que l’Europa havia perdut l’olfacte golejador i el que realment havia perdut era la vista. L’havia perdut i de fet encara no l’ha recuperat, ja que només és capaç d’aconseguir gols quan la porteria no està al seu lloc. Com són les coses, quines circumstancies més estranyes ens forneix el destí que fa que ens adonem de coses en les que no hauríem pensat mai. Un cop de sort, o millor dit, un error de muntatge i de mides, ha fet palès quin era el veritable problema de l’Europa.
Aconsellaria, sense voler saber més que ningú, als dirigents o responsables de l’equip escapulat, que per aquest proper diumenge i davant l’important partit que els hi toca, prenguin les mesures corresponents, millor encara, prenguin les mesures malament i desplacin un parell de metres la porteria del costat de la Quirón del camp de l’Àliga, mentre no aconsegueixen corregir aquest momentani, espero, desajust oftalmològic.
El futbol és un munt de coses i en ell conflueixen un munt de circumstàncies per això és tan important controlar tots aquells detalls que estiguin a les nostres mans. No es pot deixar res a l’atzar o quasi bé res. Un pal només serà un pal si la porteria està al seu lloc. Bona vista a tothom i sort.
A vosaltres seguidors incombustibles del grup 12 de la segona divisió juvenil. No se si us haureu adonat d’una curiositat penosament divertida. El fet en qüestió és el desplaçament exagerat d’una de les porteries del camp del Gornal respecte al seu eix central. Si, si, tal i com ho llegiu. Una porteria està uns dos metres més enganxada a una de les bandes que no pas l’altra. Doncs aquest fet per increïble i surrealista que pugui semblar va ser decisiu en la victòria, el passat diumenge, de l’Europa enfront de l’equip local.
Portava l’equip escapulat 180 minuts sense fer un gol. Un equip que havia estat un prodigi, una maquina incansable de foradar porteries adversàries. Doncs, en els 2 últims partits cap gol a favor. Tot un record negatiu.
A la primera part l’Europa atacava la porteria “normal”, és a dir, la que estava al seu lloc i li va costar una barbaritat fer un gol. Aquest no va arribar fins ben entrada la primera part i ho fa a pilota aturada, d’una sacada de còrner. I res més, al descans amb un raquític 0 a 1 que deixava les coses pocs clares.
Però, ai! la segona part. Va sortir l’Europa atacant la porteria “anormal”, és a dir, la desplaçada i aquí va començar el festival. Un, dos, tres i fins a quatre gols en només 45 minuts. Fixeu-vos bé, 225 minuts per marcar un sol gol i a pilota aturada i només 45 per fer-ne 4. Un escàndol!
Tots pensavem, jo també m’incloc, que l’Europa havia perdut l’olfacte golejador i el que realment havia perdut era la vista. L’havia perdut i de fet encara no l’ha recuperat, ja que només és capaç d’aconseguir gols quan la porteria no està al seu lloc. Com són les coses, quines circumstancies més estranyes ens forneix el destí que fa que ens adonem de coses en les que no hauríem pensat mai. Un cop de sort, o millor dit, un error de muntatge i de mides, ha fet palès quin era el veritable problema de l’Europa.
Aconsellaria, sense voler saber més que ningú, als dirigents o responsables de l’equip escapulat, que per aquest proper diumenge i davant l’important partit que els hi toca, prenguin les mesures corresponents, millor encara, prenguin les mesures malament i desplacin un parell de metres la porteria del costat de la Quirón del camp de l’Àliga, mentre no aconsegueixen corregir aquest momentani, espero, desajust oftalmològic.
El futbol és un munt de coses i en ell conflueixen un munt de circumstàncies per això és tan important controlar tots aquells detalls que estiguin a les nostres mans. No es pot deixar res a l’atzar o quasi bé res. Un pal només serà un pal si la porteria està al seu lloc. Bona vista a tothom i sort.
dimarts, 11 de març del 2008
Motius de la violència (I)
¿Com es pot arribar a l’extrem que algú mati o llenci una moto a un terreny de joc? Els experts situen la resposta en el context de la violència que està present en la societat, malgrat que alguns estudis confirmen la connexió entre incidents i resultat: a més derrotes, major violència. “La violència és el resultat, entre altres coses, de la cerca d’excitació en una societat gens excitant”, apunten els sociòlegs Norbert Elías i Eric Dunning en el llibre “Esport i oci en el procés de civilització”.
¿Com es pot arribar a l’extrem que algú mati o llenci una moto a un terreny de joc? Els experts situen la resposta en el context de la violència que està present en la societat, malgrat que alguns estudis confirmen la connexió entre incidents i resultat: a més derrotes, major violència. “La violència és el resultat, entre altres coses, de la cerca d’excitació en una societat gens excitant”, apunten els sociòlegs Norbert Elías i Eric Dunning en el llibre “Esport i oci en el procés de civilització”.
dilluns, 10 de març del 2008
Indefinicions 10
Estirar línies: fer rectes les corbes
Falta: no n’hi ha
Fer teatre: vocació artística
Fer-se càrrec de l’equip: responsabilitzar-se de les maletes
Grapa: beguda popular italiana
Joc a l’espai: astronàutica lúdica
Joc aeri: poker a l’avió
Lateral: de perfil
Entre línies: espais en blanc
Lliure: taxi que admet passatge
Maquillar el resultat: posar-li rimel
Matagegants: David
Marcatge a l’home: tatuatge
Mitja lluna: com la creu roja en els països àrabs
Minuts de les escombraries: aquell moment del dia que et toca baixar les bosses al contenidor
Mitjana anglesa: originaria d’Anglaterra, ni molt alta ni molt baixa
Moure la banqueta: apropar-la al sol un dia de fred
Mocadorada: 100 paquets de kleenex
Obrir el camp: tasca del responsable cada matí
Ocasió: a bon preu
Onada: o se ahoga
Ombra: masculí amb certs dubtes
Passador: agulla de pit
Picar la pilota: mosquejar-la
Piloteig: acció de fer el pilota
Prima a tercers: parenta llunyana
Recepció: entrada d’hotel
Repassar: el que s’acostuma a fer abans d’un examen
Reserva: gran vi
Retallada: tímida de remat
Rifar la pilota: sorteig a les fires
Robapilotes: lladre compulsiu amb poques aspiracions
Rosca: cargol
Semiparada: que es mou poc
Estirar línies: fer rectes les corbes
Falta: no n’hi ha
Fer teatre: vocació artística
Fer-se càrrec de l’equip: responsabilitzar-se de les maletes
Grapa: beguda popular italiana
Joc a l’espai: astronàutica lúdica
Joc aeri: poker a l’avió
Lateral: de perfil
Entre línies: espais en blanc
Lliure: taxi que admet passatge
Maquillar el resultat: posar-li rimel
Matagegants: David
Marcatge a l’home: tatuatge
Mitja lluna: com la creu roja en els països àrabs
Minuts de les escombraries: aquell moment del dia que et toca baixar les bosses al contenidor
Mitjana anglesa: originaria d’Anglaterra, ni molt alta ni molt baixa
Moure la banqueta: apropar-la al sol un dia de fred
Mocadorada: 100 paquets de kleenex
Obrir el camp: tasca del responsable cada matí
Ocasió: a bon preu
Onada: o se ahoga
Ombra: masculí amb certs dubtes
Passador: agulla de pit
Picar la pilota: mosquejar-la
Piloteig: acció de fer el pilota
Prima a tercers: parenta llunyana
Recepció: entrada d’hotel
Repassar: el que s’acostuma a fer abans d’un examen
Reserva: gran vi
Retallada: tímida de remat
Rifar la pilota: sorteig a les fires
Robapilotes: lladre compulsiu amb poques aspiracions
Rosca: cargol
Semiparada: que es mou poc
diumenge, 9 de març del 2008
Seguint l’estela de l’Sputnik
El Santa Eulàlia guanya, l’Europa també
Res de nou o quasi bé res de nou en aquesta darrera jornada. Las tendències i les inèrcies ens han dut el que era previsible. El Santa Eulàlia segueix demostrant que els resultats que va obtenint no són fruit de la casualitat. La progressió d’aquest equip des de fa setmanes és impagable i l’estat de forma i emocional dels seus jugadors no té equivalent, en aquest moment, amb els altres components de la lliga. Ja són moltes setmanes guanyant i fent-ho, a més, amb una solvència inqüestionable i una autoritat fora de dubtes. En les darreres jornades ha escombrat als seus rivals directes amb contundència i sense poder objectar ni una sola coma. La darrera i justa víctima ha estat la Barceloneta, i a la seva pròpia casa, on encara no havia guanyat ningú. Triomf clar davant l’equip mariner, de la mateixa manera que ho feia la setmana passada arrencant els tres punts d’un dels camps, fins aquell moment, més inabastable i imbatible. El seu plantejament intel·ligent i la generosa despesa física amb la que es va aplicar va fer que l’Europa patis una dolorosa derrota en el seu propi feu desprès de pràcticament dues temporades invicte a l’Àliga i ho ha repetit aquest mateix cap de setmana enfront d’un dels altres equips aspirants al títol.
Dues importants victòries a domicili i contra dos rivals directes col·loquen al Santa Eulàlia en una posició de privilegi per encarar el tram final d’aquest competida i emocionant lliga.
El Santa Eulàlia està llençat, el seu joc i el que és més objectiu, els seus resultats, així ho indiquen. Resta encara molta lliga, amb partits difícils per a tots els equips, però el moment dolç de l’equip de l’Hospitalet fa pensar, que si res es torça, serà un dels dos candidats que es jugarà el liderat a la darrera jornada.
Per la seva part l’Europa ha fet el que havia de fer. No cabia una altra possibilitat si volia seguir enganxat al tren de la lliga. No era aquest partit, contra el Gornal, el partit més fàcil de la seva vida. Ans al contrari, potser ha estat emocionalment, un dels enfrontaments més complicats. No tenien res a guanyar i en canvi ho tenien tot a perdre. Una victòria els hi era absolutament necessària i obligada i en canvi una derrota o bé un empat els hagués descavalcat definitivament del seu objectiu d’aconseguir el títol.
No era fàcil, gens fàcil, desprès de dues derrotes consecutives i davant de rivals de prestigi afrontar aquest duel destensionat. Si bé la derrota enfront del Jupiter era possible i lògica, de fet entrava dins dels càlculs d’uns i d’altres. L’ensopegada a casa davant del Santa ha estat un veritable trasbals, un cop molt dur, pel fet en sí mateix, i de la manera com es va produir. En una lliga tan llarga i tan competida, on hi ha 5 o 6 equips molt igualats, tots els resultats són possibles i no s’ha de descartar, a priori, res. Però acumular dues derrotes consecutives és un fet poc habitual que pot fer trontollar els fonaments de l’equip més sòlid.
Per això era tan important i compromès el match enfront del Gornal. Ha estat un partit a tot o res i sense el més mínim marge d’error. De fet, ja s’han acabat els marges, cada cop queda menys temps per rectificar i el primer equip que falli és pot veure seriosament apartat de la lluita final. Per sinó hi havia prou ingredients en aquesta espectacular competició, ara s’afegeix la pressió. Una pressió asfixiant que els equips hauran de gestionar per no acabar ofegats. Bé els equips i tots nosaltres, espectadors de luxe, als que no ens donaran ni un minut de respir d’aquí al final.
Nosaltres ens ho hem buscat i ara haurem d’assumir les conseqüències.
PD. Si voleu els resultats, les cròniques, els detalls, els golejadors,...haureu de buscar en altres llocs. Hi ha persones que ho fan molt bé, extraordinàriament bé. I des d’aquí el meu reconeixement.
El Santa Eulàlia guanya, l’Europa també
Res de nou o quasi bé res de nou en aquesta darrera jornada. Las tendències i les inèrcies ens han dut el que era previsible. El Santa Eulàlia segueix demostrant que els resultats que va obtenint no són fruit de la casualitat. La progressió d’aquest equip des de fa setmanes és impagable i l’estat de forma i emocional dels seus jugadors no té equivalent, en aquest moment, amb els altres components de la lliga. Ja són moltes setmanes guanyant i fent-ho, a més, amb una solvència inqüestionable i una autoritat fora de dubtes. En les darreres jornades ha escombrat als seus rivals directes amb contundència i sense poder objectar ni una sola coma. La darrera i justa víctima ha estat la Barceloneta, i a la seva pròpia casa, on encara no havia guanyat ningú. Triomf clar davant l’equip mariner, de la mateixa manera que ho feia la setmana passada arrencant els tres punts d’un dels camps, fins aquell moment, més inabastable i imbatible. El seu plantejament intel·ligent i la generosa despesa física amb la que es va aplicar va fer que l’Europa patis una dolorosa derrota en el seu propi feu desprès de pràcticament dues temporades invicte a l’Àliga i ho ha repetit aquest mateix cap de setmana enfront d’un dels altres equips aspirants al títol.
Dues importants victòries a domicili i contra dos rivals directes col·loquen al Santa Eulàlia en una posició de privilegi per encarar el tram final d’aquest competida i emocionant lliga.
El Santa Eulàlia està llençat, el seu joc i el que és més objectiu, els seus resultats, així ho indiquen. Resta encara molta lliga, amb partits difícils per a tots els equips, però el moment dolç de l’equip de l’Hospitalet fa pensar, que si res es torça, serà un dels dos candidats que es jugarà el liderat a la darrera jornada.
Per la seva part l’Europa ha fet el que havia de fer. No cabia una altra possibilitat si volia seguir enganxat al tren de la lliga. No era aquest partit, contra el Gornal, el partit més fàcil de la seva vida. Ans al contrari, potser ha estat emocionalment, un dels enfrontaments més complicats. No tenien res a guanyar i en canvi ho tenien tot a perdre. Una victòria els hi era absolutament necessària i obligada i en canvi una derrota o bé un empat els hagués descavalcat definitivament del seu objectiu d’aconseguir el títol.
No era fàcil, gens fàcil, desprès de dues derrotes consecutives i davant de rivals de prestigi afrontar aquest duel destensionat. Si bé la derrota enfront del Jupiter era possible i lògica, de fet entrava dins dels càlculs d’uns i d’altres. L’ensopegada a casa davant del Santa ha estat un veritable trasbals, un cop molt dur, pel fet en sí mateix, i de la manera com es va produir. En una lliga tan llarga i tan competida, on hi ha 5 o 6 equips molt igualats, tots els resultats són possibles i no s’ha de descartar, a priori, res. Però acumular dues derrotes consecutives és un fet poc habitual que pot fer trontollar els fonaments de l’equip més sòlid.
Per això era tan important i compromès el match enfront del Gornal. Ha estat un partit a tot o res i sense el més mínim marge d’error. De fet, ja s’han acabat els marges, cada cop queda menys temps per rectificar i el primer equip que falli és pot veure seriosament apartat de la lluita final. Per sinó hi havia prou ingredients en aquesta espectacular competició, ara s’afegeix la pressió. Una pressió asfixiant que els equips hauran de gestionar per no acabar ofegats. Bé els equips i tots nosaltres, espectadors de luxe, als que no ens donaran ni un minut de respir d’aquí al final.
Nosaltres ens ho hem buscat i ara haurem d’assumir les conseqüències.
PD. Si voleu els resultats, les cròniques, els detalls, els golejadors,...haureu de buscar en altres llocs. Hi ha persones que ho fan molt bé, extraordinàriament bé. I des d’aquí el meu reconeixement.
dissabte, 8 de març del 2008
O. Cuesta...o nada
Cuesta mucho dejar tu equipo para emprender una nueva aventura.
Cuesta mucho llegar a un nuevo equipo y ser aceptado sin recelos.
Cuesta mucho hacerse un lugar en tu nuevo equipo.
Cuesta mucho conseguir el respeto de tus nuevos compañeros.
Cuesta mucho llegar a ser parte importante de ese equipo.
Cuesta mucho hacer amigos donde solo había compañeros.
Cuesta mucho ser feliz en un entorno competitivo.
Cuesta mucho más de lo que a ti te parece.
Cuesta creer que todo ha sido tan fácil.
Y ahora después de todo este tiempo, Cuesta estar un solo día sin ti.
Cuesta date prisa y vuelve aunque te cueste.
Solos no podremos subir la Cuesta.
Cuesta mucho dejar tu equipo para emprender una nueva aventura.
Cuesta mucho llegar a un nuevo equipo y ser aceptado sin recelos.
Cuesta mucho hacerse un lugar en tu nuevo equipo.
Cuesta mucho conseguir el respeto de tus nuevos compañeros.
Cuesta mucho llegar a ser parte importante de ese equipo.
Cuesta mucho hacer amigos donde solo había compañeros.
Cuesta mucho ser feliz en un entorno competitivo.
Cuesta mucho más de lo que a ti te parece.
Cuesta creer que todo ha sido tan fácil.
Y ahora después de todo este tiempo, Cuesta estar un solo día sin ti.
Cuesta date prisa y vuelve aunque te cueste.
Solos no podremos subir la Cuesta.
divendres, 7 de març del 2008
Schuster s’apunta a les indefinicions.
Ves per on, qui ho havia de dir que tot un “personatge” com el desconcertant Bernd Schuster hagi decidit aplicar la meva tècnica per indefinir paraules i fets perfectament definits.
El Madrid perd davant la Roma però no cau derrotat: genial! Llenguatge molt adequat per a la setmana pre-electoral que estem vivint. Vocabulari de partit on sempre guanyen tots i no perd mai ningú.
Serà aquest el moment que llarga i pacientment he estat esperant? Serà aquesta l’empenta redemptora a la meva proposta agosarada? Serà aquest el reconeixement popular i definitiu a les meves impertinents indefinicions?
Quan una derrota no és una derrota, com l’havíem après fins ara i com els diccionaris certifiquen, sinó una persona originaria de Rota, un indret de la província de Cadis conegut per hostatjar una base naval dels EEUU. Quan es perverteix el significat de les paraules conformades al llarg de 4000 anys de civilització i es buida el seu contingut per encabir un de completament diferent. Quan el llenguatge només és un joc on tot s’hi val passen coses tan surrealistes i divertides com aquesta.
Sigueu tots benvinguts a la volta del mitjó. Les paraules són patrimoni de la Humanitat i no la Humanitat patrimoni de les paraules. Les paraules han d’estar al servei de l’home i de la dona i no al revés.
Ah! per cert, el Schuster m’ha trucat aquest matí per telèfon i madrit que, finalment, no ha estat una de Rota, sinó de Morón i és de domini públic que qui és demorón arriba tard i perd el tren, en aquest cas el tren d’Europa.
Paraula de Déu, ...de deu de la nit.
Ves per on, qui ho havia de dir que tot un “personatge” com el desconcertant Bernd Schuster hagi decidit aplicar la meva tècnica per indefinir paraules i fets perfectament definits.
El Madrid perd davant la Roma però no cau derrotat: genial! Llenguatge molt adequat per a la setmana pre-electoral que estem vivint. Vocabulari de partit on sempre guanyen tots i no perd mai ningú.
Serà aquest el moment que llarga i pacientment he estat esperant? Serà aquesta l’empenta redemptora a la meva proposta agosarada? Serà aquest el reconeixement popular i definitiu a les meves impertinents indefinicions?
Quan una derrota no és una derrota, com l’havíem après fins ara i com els diccionaris certifiquen, sinó una persona originaria de Rota, un indret de la província de Cadis conegut per hostatjar una base naval dels EEUU. Quan es perverteix el significat de les paraules conformades al llarg de 4000 anys de civilització i es buida el seu contingut per encabir un de completament diferent. Quan el llenguatge només és un joc on tot s’hi val passen coses tan surrealistes i divertides com aquesta.
Sigueu tots benvinguts a la volta del mitjó. Les paraules són patrimoni de la Humanitat i no la Humanitat patrimoni de les paraules. Les paraules han d’estar al servei de l’home i de la dona i no al revés.
Ah! per cert, el Schuster m’ha trucat aquest matí per telèfon i madrit que, finalment, no ha estat una de Rota, sinó de Morón i és de domini públic que qui és demorón arriba tard i perd el tren, en aquest cas el tren d’Europa.
Paraula de Déu, ...de deu de la nit.
dijous, 6 de març del 2008
La pel·lícula de la setmanaRoma. (1972)
Gènere:Drama
Nacionalitat:Italia / Francia
Director:Federico Fellini
Actors:Peter GonzalesFiona FlorenceBritta BarnesPia De DosesMarne MaitlandRenato GiovannoliElisa MainardiRaout PauleGalliano SbarraPaola NataleGinette Marcelle BronMario Del VagoAlfredo AdamiStefano MayoreSbarra AdamiEnnio AntonelliBirenoFeodor Chaliapin Jr.Gianluigi ChirizziDennis ChristopherDante CleriAngela De LeoMaria De SistiFederico FelliniLibero FrissiNorma GiaccheroGudrun Mardou KhiessJohn Francis LaneAnna MagnaniFranco MagnoLoredana MartínezMarcello MastroianniAnna Maria PescatoriCassandra PetersonMimmo PoliSandro QuasimodoGiovanni SerboliAlberto SordiGore VidalAlvaro Vitali
Productor:Turi Vasile
Guió:Federico Fellini
Fotografía:Giuseppe Rotunno
Música:Nino Rota
Durada: 128 minuts.
El llibre del mesMort a Roma
de Wolfgang Koeppen
Mort a Roma, escrita des de la distància d'un esperit irònic i amb tota l'energia del moralista, és la història d'un grapat de persones - víctimes, botxins, precursors i fills pòstums de l'horror- que coincideixen en aquesta ciutat després de la Segona Guerra Mundial. És a Roma, ciutat de Cèsar i Mussolini, Ciutat Santa i seu de plaers ambigus, on el passat surt a la llum i s'enreda amb el present. Els records, l'esforç o la conveniència d'oblidar i el pes de la culpa que persegueixen a aquests personatges són colossals.
Edicions impreses
Mort a Roma Català La magrana 14.00€ 206p.Muerte en Roma Castellà RBA 14.00€ 215p.
dimecres, 5 de març del 2008
Lideratge en jog
Un líder és aquell que sempre està.
Un líder és fàcil de reconèixer perquè sense aixecar la veu sempre se’l sent.
Un líder domina l’espai i el temps.
Un líder té el respecte dels companys perquè se l’ha guanyat.
Un líder és fort perquè aglutina les energies individuals en benefici del col·lectiu.
Un líder basteix els fonaments perquè els companys enlluernin.
Un líder és la calma i la serenor en moments de tempesta.
Un líder és arrauxat en moments d’extrema necessitat.
Un líder és la brasa que queda quan tot s’ha cremat.
Un líder és la línia recta que retrobem desprès de cada revolt.
Un líder és la persona que tens al costat quan quasi tot ha fallat.
Un líder és la llavor destriada quan el vent ha passat.
Un líder és la veu càlida que et demana un darrer esforç.
Un líder és el que s’aixeca quan cau i et dona la mà quan ets tu el que caus.
Un líder és el que exerceix de líder sense demanar-ho.
Un líder és aquell que sempre està.
Un líder és fàcil de reconèixer perquè sense aixecar la veu sempre se’l sent.
Un líder domina l’espai i el temps.
Un líder té el respecte dels companys perquè se l’ha guanyat.
Un líder és fort perquè aglutina les energies individuals en benefici del col·lectiu.
Un líder basteix els fonaments perquè els companys enlluernin.
Un líder és la calma i la serenor en moments de tempesta.
Un líder és arrauxat en moments d’extrema necessitat.
Un líder és la brasa que queda quan tot s’ha cremat.
Un líder és la línia recta que retrobem desprès de cada revolt.
Un líder és la persona que tens al costat quan quasi tot ha fallat.
Un líder és la llavor destriada quan el vent ha passat.
Un líder és la veu càlida que et demana un darrer esforç.
Un líder és el que s’aixeca quan cau i et dona la mà quan ets tu el que caus.
Un líder és el que exerceix de líder sense demanar-ho.
dimarts, 4 de març del 2008
dilluns, 3 de març del 2008
Indefinicions 9
Gardela: tango de Gardel
Acta: fet
Ala: part del pollastre
Alineació indeguda: línies tortes
Ampliar el marcador: fer obres de millora
Anul·lar: quart dit de la mà
Apallissar: deixar pla
Aproximació: intent de relacionar-se
Àrea gran: hectàrea
Ariet: diminutiu d’ari
Assetjar: comportament inadequat
Assistir: anar
Atacant: província del País Volencià
Atacar: provocar una taca
Batre: remenar els ous
Bascular: xarxa sanguínia
Bimba: versió femenina del pa bimbo
Voleia: quereia
Botxí: persona “non grata”
Botar: exercir el teu dret democràtic
Bota: contenidor de vi
Cacau: la base de la xocolata
Camiseta: itinerari zigzaguejant
Canvi de ritme: habilitat en el ball
Carnet: poble del Maresme
Carta de llibertat: “manu mite”
Cedir: evitar el conflicte
Club: local de carretera generalment amb llums vermells
Ciri: d’us obligat a les processons
Colador: per esbandir els espaguetis
Connectar: posar en marxa
Contra: grup armat antirevolucionari de Nicaragua
Control: pas fronterer
Convocar: invocar els esperits
Control orientat: vigilància per a una finalitat concreta
Cop de cap: determinació
Desplaçament: canviar de lloc
Diagonal: shoping line
Distribuïdor: repartidor a les habitacions
A domicili: servei de compra
Encaixar un gol: ficar-lo en un lloc molt estret
Encontre: trobada
Entorn: col·locar-se per demanar tanda
Entrada: ticket que dona accés
Escalfar banqueta: repartir flassades
Gardela: tango de Gardel
Acta: fet
Ala: part del pollastre
Alineació indeguda: línies tortes
Ampliar el marcador: fer obres de millora
Anul·lar: quart dit de la mà
Apallissar: deixar pla
Aproximació: intent de relacionar-se
Àrea gran: hectàrea
Ariet: diminutiu d’ari
Assetjar: comportament inadequat
Assistir: anar
Atacant: província del País Volencià
Atacar: provocar una taca
Batre: remenar els ous
Bascular: xarxa sanguínia
Bimba: versió femenina del pa bimbo
Voleia: quereia
Botxí: persona “non grata”
Botar: exercir el teu dret democràtic
Bota: contenidor de vi
Cacau: la base de la xocolata
Camiseta: itinerari zigzaguejant
Canvi de ritme: habilitat en el ball
Carnet: poble del Maresme
Carta de llibertat: “manu mite”
Cedir: evitar el conflicte
Club: local de carretera generalment amb llums vermells
Ciri: d’us obligat a les processons
Colador: per esbandir els espaguetis
Connectar: posar en marxa
Contra: grup armat antirevolucionari de Nicaragua
Control: pas fronterer
Convocar: invocar els esperits
Control orientat: vigilància per a una finalitat concreta
Cop de cap: determinació
Desplaçament: canviar de lloc
Diagonal: shoping line
Distribuïdor: repartidor a les habitacions
A domicili: servei de compra
Encaixar un gol: ficar-lo en un lloc molt estret
Encontre: trobada
Entorn: col·locar-se per demanar tanda
Entrada: ticket que dona accés
Escalfar banqueta: repartir flassades
diumenge, 2 de març del 2008
Memòries d’Àfrica
No pots pretendre que una girafa sigui un bon jugador de futbol: té el cor massa allunyat del cap.
No demanis que un lleó jugui bé a futbol: la seva supèrbia l’allunyarà de l’esforç necessari.
No busquis en un nyú a un jugador de futbol: la seva por el farà fugir davant l’adversitat.
No trobaràs en un impala les característiques pròpies d’un futbolista: la seva inconsistència el farà ser la víctima propicia.
No veuràs cap tret futbolístic en l’elefant: la seva grandesa el convertirà en imprudent.
No miris d’endevinar virtuts de futbolista en el rinoceront: la seva ceguesa el durà cap el desastre.
No li pressuposis maneres de futbolista a un cocodril: la seva pell dura el mantindrà insensible i la seva letargia el farà perdre el tren.
No pots pretendre que una girafa sigui un bon jugador de futbol: té el cor massa allunyat del cap.
No demanis que un lleó jugui bé a futbol: la seva supèrbia l’allunyarà de l’esforç necessari.
No busquis en un nyú a un jugador de futbol: la seva por el farà fugir davant l’adversitat.
No trobaràs en un impala les característiques pròpies d’un futbolista: la seva inconsistència el farà ser la víctima propicia.
No veuràs cap tret futbolístic en l’elefant: la seva grandesa el convertirà en imprudent.
No miris d’endevinar virtuts de futbolista en el rinoceront: la seva ceguesa el durà cap el desastre.
No li pressuposis maneres de futbolista a un cocodril: la seva pell dura el mantindrà insensible i la seva letargia el farà perdre el tren.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)