Deixar-se la pell

Imagina

Imagina que el cel no existeix,
és fàcil si ho proves,
que no hi ha un infern sota nostre,
per sobre, només el cel.
Imagina que tothom
viu pel present.

Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
res pel qual matar o morir,
i tampoc cap religió.
Imagina tothom
vivint una vida en pau.

Imagina que no hi ha possessions,
em pregunto si pots,
que no hi ha necessitats per gola o gana,
una germanor entre els homes.
Imagina tothom
compartint el món.

Pots dir-me somiador,
però no sóc l’únic.
Espero que algun dia te’ns afegeixis
i el món viurà com si fos un.

John Lennon

Les aparences no enganyen

Doneu-li un megàfon. Amb sort i amb temps,

possiblement aprengui a fer-lo servir.

Però no us enganyeu seguirà sent un gos.

Per força i convicció

Quan es comet una injustícia

és absolutament necessari reparar-ho.

Quan una persona és calumniada i vexada,

és de justícia reparar-ho.

Heus aquí el meu modest homenatge a un gran esportista i millor persona des d’aquesta humil finestra.

Res ni ningú podrà enterbolir la seva imatge ni torçar el seu camí.

Son...

Per damunt de tot

Mentalisme per a reeixir

El desafiament de l’esport a qualsevol nivell és rendir al màxim sota la pressió més extrema. Sense importar quines siguin les tensions i els successos en el terreny de joc, el jugador ha de ser capaç de manejar el seu diàleg interior per a mantenir la concentració en el que ha de fer a continuació. L’ansietat creada pel diàleg interior negatiu pot distreure’l del seu exercici i causar-li confusió.
És un important desafiament per als joves esportistes poder manejar les emocions i l’ansietat en formes socialment acceptables. Utilitzar el cos per a mantenir la ment relaxada és indispensable per a desenvolupar-se amb èxit en els esports; quan un jugador està tens, el seu joc pateix un detriment. Com que la majoria d’esports estan envaïts per la tensió d’aconseguir guanyar, és només a traves del control mental que es pot produir la relaxació en ple joc.

El racó de la son

Cada persona només pot aprendre allò que desitja saber: res més.

Lao Tse

I el 101

El post 100

Indefinicions 7

Deixar anar la cama: pròtesi mal fixada
Desbordament: propi d’un riu
Recuperar pilotes: Mariano. Portar-les al metge
Regatejador: comprador expert
Pulmó: anorac de pulmes
Possessió de la pilota: fer-la una dona
Pressing: màxim mandatari d’un Clubing
Prendre la cartera: posseí a la que porta la correspondència
Posar-se l’equip a l’esquena: abans de pujar la muntanya
A porteria buida: moment ideal pels repartidors de propaganda
Permutació: canvi de fesomia
Línia de meta: mugró
Internada: duta a l’hospital
Invasió del Camp: acció dels urbanites els caps de setmana
Igualada: capital de l’Anoia
Imbatut: minipimer trencat
Home gol: Patufet
Grada: a mi tambè
Gol psicològic: en tractament
Gol matiner: trempat
Xilena: Isabel Allende
Vermella directa: Línia 1 del Metro sense aturades
Vestidor: sastre
Veure la pilota quadrada: lesió ocular irreversible
Triar camp: com triar les vacances però més econòmic

Publicitat necessària

Ajuntar les línies

Repetir per millorar

És una idea comuna en l’esport que quan més s’entreni un gest, una jugada, una situació adversa, millor. Perquè en plena competició pot donar-se. Si s’ha estudiat, l’esportista sabrà que fer. Sinó, haurà d’improvisar, li sortirà bé o malament. En el primer dels casos la ment de l’esportista estarà plenament concentrada, en el segon estarà exposat a la sort, a la casualitat.

Un gran mestre és capaç d’executar un moviment i imaginar mentalment els següents. Vivint uns pocs segons per davant de la resta del món.

Parella de fet

Evolució o creació?

Es fan els equips grans per generació espontània o més aviat com la resultant d’una llarga evolució?
Es pot crea un equip amb possibilitats de reeixir del no res o és un impossible?
Es pot fer d’un equip nou, format per jugadors nous, un equip campió?
En futbol com en altres àmbits els miracles no existeixen i si existissin serien molt cars, lluny del nostre abast. Res es crea ni es destrueix, tot evoluciona i es transforma. Un equip sòlid, gran, amb altes prestacions, fonamentades expectatives i engrescador futur és normalment un equip que ve de lluny. És, sens dubte, el producte d’una llarga i complexa trajectòria. Creacionisme o evolucionisme? Decididament: evolució.

El principal objectiu

Moviments sense pilota 6

Voy con las riendas tensas
Y refrenando el vuelo,
Porque no es lo que importa llegar solo ni pronto
Sino llegar con todos y a tiempo.

León Felipe

Aquesta és la via

El racó de la son

El geni comença les obres grans, però només el treball les acaba.

Salvar els mobles

Indefinicions 6

Jugar amb dotze: fer trampes
Jugar la pilota: en futbol és normal menys en alguns camps
Estirada: dona seca que no es fa amb ningú
Estrella: donar-se un cop. Xocar contra alguna cosa
Expulsar: vomitar
Guanyar l’esquena: córrer endarrera
Diferència de gols: lluita de classes
Dibuix tàctic: dibuix tècnic amb taca de tinta
Fregar el pal: malalt o malalta de la neteja
Forçar un córner: abusar d’ell
Frec a Frec: manta a manta
Passada de cap: persona molt intel·ligent
Passada de la mort: aquest ja no torna
Passada d’esperó: armada de paciència
Llacuna defensiva: quan ha plogut molt
Llei de l’avantatge: afavoreix als rics
Olor de gol: ambientador molt car
Oportunista: comprador de rebaixes
Segada: la passió li enterbolia la vista
Secretaria tècnica: ben dotada pels dictats
Piràmide invertida: mal de cap pels egipcis
Plantilla: per corregir un mal pas
Pilotada: excés de carn a l’escudella
Finta: per fintinar-se
Defensa escombra: contrari a l’aspirador
Cavalcada: rua de reis
Brodar el futbol: fer puntetes a la grada
Àrea tècnica: taller
Abonament: distribuir fems
Acumulació de targetes: de professió comercial
Assegurar l’empat: fer-li una pòlissa
Banqueta: banc petit. Normalment a la cuina
Calcio: en porta molt la llet
Capgirar el marcador: desorientar al públic
Comissió de disciplina: guanys extres per bona conducta
Controlar la pilota: a les 10 a casa
Fins a la cuina: el que se li diu al noi quan et porta la compra del super
Definir: tot el contrari del que he fet

No és gol

El Gelocatil i la Gelosia

Prop de Barcelona, a la bonica població d’Esplugues de Llobregat s’hi troben els Laboratoris farmacèutics Gelos que tenen com a producte estrella el famós Gelocatil. Aquest fàrmac tan popular té l’extraordinària virtut de combatre el mal de cap i sovint amb eficàcia.
De similar fonètica i gràfica hi ha un altre “producte” anomenat gelos o gelosia que es troba a les antípodes del gelocatil. Si aquest guareix el mal de cap els gelos o la gelosia n’acostumen, en contraposició, a donar-ne molts.
Aquest producte tan literari, parlo ara de la gelosia, s’elabora en un dels laboratoris més potents del món: el cervell humà. D’efectes devastadors i irreversibles no solament afecta a la persona que els pateix sinó, i el que és més greu, al destinatari i per extensió a tot l’entorn del subjecte.
Amb moltes cares i arestes es manifesta en tots els terrenys i àmbits. Hi ha gelosia artística, amorosa, professional, de protagonisme, esportiva, d’acceptació social...
Obsessió que por dur a l’extrem d’expressions del tipus: “serà meva o no serà de ningú”, “enfonsaré la pròpia empresa abans de veure l’èxit del meu company”, “que parlin de mi encara que sigui malament” i un munt de variables del mateix caire destructiu.
El tocat de gelosia es pot considerar, sens dubte, una víctima, la primera víctima d’una espiral d’ofuscació generada per ell mateix i que acabarà per enterbolir-ho tot d’una manera irracional i nefasta.
Malgrat el que podria semblar una malaltia de joventut, d’immaduresa i que , en conseqüència, s’hauria de corregir amb el pas dels anys. La realitat ens demostra, que en alguns casos, i producte segurament d’una mala gestió cap a la maduresa del propi individu, ens aboca a una immaduresa enquistada, a una maduresa no resolta i ens acaba portant a una psicopatia que es magnifica amb el temps prenent formes d’una extraordinària virulència i que escapa a tota lògica, anàlisi i/o control.
La gelosia respon així a l’exercici dels més irracionals i baixos instints que es puguin donar en persones mal resoltes. Deficitàries en el seu natural i desitjable procés evolutiu.
Tracteu-los amb delicadesa, tendresa i comprensió, són uns malalts i necessiten tot allò que ells són, en el seu estat d’encegament, incapaços de comprendre.

Tram de nit

Creure

Infinitiu: creure
Infinitiu passat: haver cregut
Gerundi: creient
Gerundi passat: havent cregut
Participi: cregut
Present: crec
Indefinit: he cregut
Imperfet: creia
Plusquamperfet: havia cregut
Perfet simple: creguí
Anterior simple: haguí cregut
Perfet perifràstic: vaig creure
Anterior perifràstic: vaig haver cregut
Futur: creuré
Futur compost: hauré cregut
Condicional: creuria
Condicional compost: hauria (o haguera) cregut
Present subjuntiu: cregui
Imperfet subjuntiu: cregués
Perfet subjuntiu: hagi cregut
Plusquamperfet subjuntiu: hagués cregut
Imperatiu: creu

Olfacte de gol

Boscos endins

“El gegant fa molta por perquè és com nosaltres però més gran”.

Els contes. L’altra cara dels contes. La realitat dels contes.
Que passa quan s’acaba el conte? Que hi ha darrera els contes?
Són per a nens els contes?
Totes les preguntes i algunes respostes, això si amb música, una música excel·lent que us traurà de l’ensopiment.
Un caramel, una delícia per a tots aquells que seguim creient en els contes encara que acabin malament.

Futbol digital

Les 12 claus de Frank Rijkaard

1. Sempre cal debatre amb els jugadors de l’equip els problemes i les idees que sorgeixin. L’intercanvi ens enriqueix.

2. Tot gran projecte es construeix des de la humilitat. No hi ha res de guanyat abans de començar.

3. L’entrenador ha de tractar igual a tothom: jugadors, premsa, aficionats. El seu crèdit és la coherència.

4. És bo donar llibertat a cada jugador, sempre que se n’assenyalin els límits. Quan se’ns dona massa llibertat, podem no saber gestionar-la i ofegar-nos-hi.

5. Cal tenir més comunicació amb els suplents que amb els titulars. De la mateixa manera, les persones del nostre entorn que es troben en circumstàncies difícils mereixen una atenció i una tolerància especials per part nostra.

6. La qualitat humana és tan important com la qualitat tècnica. Això és essencial a l’hora de formar un equip de treball, però també quan busquem amics o, fins i tot, una parella.

7. No podem treballar d’esquena a l’equip i al resultat global. Imagineu que passaria si cada jugador de futbol fes la seva pròpia guerra i al camp ni tan sols sabéssim si l’equip està guanyant o perdent.

8. S’han de buscar solucions, no culpables.

9. En el futbol –i en qualsevol equip de treball o, fins i tot, en la família- guanyem i perdem junts. Per tant, les solucions també les hem de trobar entre tots.

10. De vegades, cal agafar-se un descans per corregir els errors.

11. Per aconseguir bons resultats en el futbol, els estudis i a la feina, la nostra mentalitat ha de ser la de gaudir resolent problemes, i no que ens facin patir.

12. Hem de marcar-nos objectius realistes. Si s’exigeix a un equip que marqui deu gols en un partit és força probable que es bloquegi.

Jil Van Eyle

Aprendre a volar

Buix, el número 1

No és el President dels EEUU, encara que el seu nom tingui una sonoritat molt similar.

No és ni tan sols el President de la seva comunitat de veïns perquè l’edat no li permet.

Ni té res a veure amb el formatge President massa cremós pel meu gust.

És simplement la conseqüència lògica dels seus progenitors: una persona excel·lent i, per reblar el clau, un enorme porter de futbol.

És senzillament un company pels seus companys, un amic pels seus amics i un xaval que es diverteix servint de diana per a una colla d’eixelebrats entossudits en fer-li un gol.

És simplement en Buix, un porter de bona planta i millor substrat.

És un veritable referent, un model inclòs per a mi que vaig escàs de models.

Buix, bon vent pel teu vaixell. I si el vent s’atura et prometo que jo bufaré.