Seguidors hipocràtics

Us enrecordeu, i no fa pas gaire, quan des del Madrid es va fer córrer la brama de que els jugadors del Barça es dopaven? Que tots els seus èxits eren a conseqüència de prendre substàncies prohibides? Us enrecordeu? Doncs jo sí. Me’n recordo tant del fet com de la gràcia que tot això feia a la premsa i a amplis sectors de Madrid. No entenc ara, amb aquella campanya tan recent, la indignació que la broma del Canal Plus francès ha fet sobre els esportistes espanyols i la seva suposada relació amb el dopatge. No entenc, francament, aquest farisaic esquinçar-se els vestits davant d’unes afirmacions calcades a les que es varen fer fa dues temporades, això sí, amb diferents destinataris. I és que una cosa és llençar merda contra el Barça, que fa molta gràcia i sempre dóna els seus rèdits, i una altre de molt diferent, fer-ho contra els sagrats esportistes espanyols. Està clar que el problema no és mai el que es diu, sinó contra qui es diu. La mateixa broma té un encaix diferent si té la fan a tu o me la fan a mi. Hipòcrates tenia raó.