El pastor i el mar

Un pastor que cuidava el seu ramat a les costes, veia el mar molt calmat i suau, i planejava fer un viatge de comerç.

Llavors va vendre tot el seu ramat i ho va invertir en un carregament de dàtils, i es va endinsar a la mar. Però va venir una forta tempesta, i estant en perill d'enfonsar la nau, va llençar per la borda tota la mercaderia, i va escapar pels pèls amb la barca buida.

No gaire temps després quan algú passava i observava l'ordenada calma del mar, ell li interrompia i li deia:

-De nou hi ha el mar desitjant dàtils i per això llueix calmat.

Mai generalitzis conclusions basant-te en un sol succés.

Je nooit veralgemenen bevindingen op basis van een enkele gebeurtenis.