Ningú ha ficat mà a la caixa

Voldria aclarir una afirmació que ha generat una certa controvèrsia i que no es correspon al veritable esperit de la lletra. Quan dic que la caixa de l’Europa està buida, no vull dir, de cap manera, que aquesta situació sigui producte d’una mala gestió i, encara menys, que algú, com vulgarment es diu, hagi ficat mà a la caixa. Senzillament es descriu un fet objectiu i, lamentablement, indiscutible. La situació econòmica de l’Europa no és un fet puntual, sinó una patologia endèmica perfectament encadellada amb la seva realitat. L’Europa és el que és i les seves especials circumstàncies. Inserit en un entorn voluntariós però força precari, i sense ajudes de l’Administració (al marge de la gespa del Nou Sardenya, que no és poc), sobreviu gràcies a l’enorme encert de la implantació del seu Futbol base i la seva reputada Escola, que fan possible una presència al límit de la heroïcitat. Molt de mèrit té, per a un Club amb tan poca massa social, que segueixi mantenint un testimoniatge de tossuda persistència. Donada aquesta fràgil realitat, és tan transcendent consolidar els guanys, per petits que siguin, i no cometre errades d’envergadura que facin molt difícil el retorn. La caixa buida, atenent la conjuntura actual, no ha de ser un greu problema si s’és conscient de la pròpia realitat i fins on es pot arribar sense hipotecar el futur més immediat. Poder pagar els deutes i quedar-se a zero és assumible, no poder pagar els deutes, és la ruïna i aplanar el camí cap a la desaparició.