dimarts, 1 de gener del 2013

Ampliant llenguatge. Exercitant la llengua 

Va, vinga, comencem bé l’any! 

Cabrons, bandolers, fills de puta, cagabandúrries, buscabregues, caps de cony, miserables, demagogs, corcons, lladres, obcecats, infeliços, obsessos, cràpules, xarlatans, tocacampanes, xoriços, curts de gambals, dats pel cul, amargats, cornuts, analfabets, rapinyaires, atontats de les bombes, malparits, australopitecs, ineptes, verros, xantatgistes, ingrats, insensats, bandarres, maleducats, brètols, bufaculs, cagaires, desequilibrats, insensibles, carnissers, insolents, destralers, apollardats, deslleials, viciosos, dogmàtics, traïdors, dròpols, emprenyadors, llengueruts, descreguts, llepaculs, estafadors, sanguinaris, estúpids, esvalotadors, fanfarrons, perdonavides, meuques, assotacristos, pertorbats, fantasmes, sòmines, farsants, mamarratxos, fatxendes, trànsfugues, prepotents, franquistes, púrria, fluixos de molles, petulants, garrins, mesquins, guillats, hipòcrites, idiotes, manguis, ignominiosos, saltejadors, mafiosos, salvatges, ignorants, facinerosos, sonats, falsaris, incompetents, filibusters, indecents, pusil•lànimes, puters, integristes, irresponsables, llardosos, torrats, incapaços, trastocats, impresentables, trepes, llefiscosos, macarrons, titelles, feixistes, maldestres, caganers, malfeiners, trampistes, mamons, intransigents, malvats, picaplets, marrans, mediocres, criminals, menyspreables, terroristes, mongòlics, trolers, monstres, morbosos, necis, nazis, negats, paranoics, patètics, pedants, carronyaires, carteristes, cleptòmans, pelacanyes, penques, vampirs, maleïts, venuts, pesats, maricons, pirates, pispes, garrepes, gilipolles, pocapenes, mentiders, pocavergonyes, imbècils, pollosos, bocamolls, malalts, malcarats, bordegassos, llepaconys, botiflers, populistes, menjamerdes, porcs, caragirats, covards, potiners, presumptuosos, impertinents, tronats, impostors, putes, quinquis, rates de claveguera, reaccionaris, remenamerdes, repel•lents, robagallines, rucs, rufians, sacs de puces, inútils, saltamarges, sapastres, tal•losos, tarats, sarnosos, tinyosos, esquirols, tocats de l’ala, torracollons, pretensiosos, trinxeraires, indesitjables, indocumentats, troglodites, neuròtics, obtusos, pallassos, tros d’ase, usurers, vagarros, delinqüents, voltors, xaperos, zombis. 

Incorrecte? Políticament incorrecte? Incompleta, segur que sí. Però incorrecte, de cap manera. Només és una petita mostra de totes aquelles paraules que perdrem quan ens espanyolitzin i que no podrem transmetre a les generacions que estan per venir. 
Com s’ho faran, aleshores, per dir les coses pel seu nom? És, o serà, un veritable misteri. 

Per cert, la llista és oberta i podeu afegir tota aquell mot que us vingui al cap o trobeu a faltar. Amplieu el llenguatge ara que encara podeu. 

Va, vinga, bon any i que els reis no us facin patir més del compte.

dilluns, 31 de desembre del 2012

Perfil inaudit

Estadística 

Tito Vilanova, des del seu discret encant, no es cansa de repetir que la derrota del seu equip, ni que sigui per estadística, cada cop està més a prop. Quan més allargues l’èxit, més s’acosta el moment de topar-te amb el fracàs. No es pot guanyar sempre. No es pot alterar l’equilibri natural, ni erosionar el càlcul de probabilitats fins deixar-lo sense efecte. És llei de vida i tots els elements sembla que apunten en la mateixa direcció. Què passa doncs amb Tito Vilanova? On és el secret, si és que n’hi ha, de la seva proposta que ha girat com un mitjó la previsible normalitat. Tito Vilanova, com el que no vol la cosa, està pervertint la lògica, està provocant l’estadística deixant-la en evidència per a goig del pròxim i desesperació dels estranys. Despullar la matemàtica i contradir la Història no és a l’abast de tothom. Només uns pocs, Tito entre ells, tenen el do, la intel•ligència emocional i la capacitat de fer possible el que l’estadística no es cansa de repetir. No es pot guanyar sempre. El secret: Tito i el Barça ho saben i faran el possible per pertorbar, ni que sigui un dia més, la implacable estadística.

dijous, 27 de desembre del 2012

Metaboira
Perduts a l’espai 

Quines contradiccions! Està científicament argumentat que amb un extraterrestre, en el supòsit que existís, ens podríem entendre amb matemàtiques, perquè és la llengua franca de l’univers. Tan se val que l’alienígena estigués fet d’una altra matèria i escrigués algoritmes diferents als nostres, però seguiria sent matemàtica i l’entesa estaria garantida. Que diferent, alhora, la relació que tenim amb els nostres veïns. Individus, suposadament, de la mateixa espècie, però amb un llenguatge incomprensible que fa impossible la comunicació i, encara més, la comprensió. Quin contrasentit tan irracional! Essers del mateix planeta, morfològicament iguals i sota els mateixos cicles lunars, que són incapaços de que les mateixes sumes els hi donin els mateixos resultats. Espanya és per a Catalunya una nebulosa a l’extrem més allunyat de la galàxia més remota. Un conjunt d’extraterrestres fora de l’univers matemàtic i, per tant, amb irresolubles problemes d’entesa. No hi ha res a fer. Per molts càlculs de probabilitats que elaborem, per moltes equacions de segon grau que resolguem, per moltes incògnites que aclarim, res serà suficient per establir una comunicació mínimament satisfactòria. I no ho serà, perquè la llengua franca d’Espanya no és la matemàtica universal, sinó el balbuceig inconnex d’abans del big bang.

dimecres, 26 de desembre del 2012

Sobre un mantell blanc
Una proposta divina

Dogma de fe 

El Barça ha arribat a tal punt d’espiritualitat que fa bons fins i tot els dogmes de fe. Un dels principals misteris de la teologia és aquell que fa referència a la Santíssima Trinitat. Recordeu: “tres persones distintes i un sol Déu verdader”

Les circumstàncies o la providència divina (per als creients) ha estat capriciosa en la seva proposta. Primer va venir un tal Pep Guardiola. Desprès, quan aquest ho va deixar, el va substituir un sorprenent Tito Vilanova. Finalment, per raons de força major, un “desconegut” Jordi Roure s’ha fet càrrec de l ‘equip. Tres persones distintes, molt distintes, i el Barça segueix funcionant com un rellotge sense patir el menor símptoma de desequilibri. Canvien les persones i el resultat segueix sent igual de brillant i d’efectiu. Un misteri? No. En absolut. Una manera divina de fer les coses que està per damunt dels egos i que transcendeix els personalismes més enllà dels noms i les individualitats. 

Ho deia José Agustín Goytisolo:

Un hombre solo, una mujer,
así tomados de uno en uno, 
son como polvo, no son nada,
no son nada... 

El Barça no només ho sap, sinó que ho ha posat en pràctica amb una excel•lència que està fent història. Tres persones distintes i un sol Barça verdader. Cap serp ens farà fora del paradís.

dimarts, 25 de desembre del 2012

Y que no te pille la policia

Nadal 

El Nadal és com una d’aquelles “nubes de algodón” que fan a les fires: empallegós, buit, enganxós, ensucrat, estarrufat, ampul•lós, prescindible i que només s’aguanta per un pal.
Amb els millors desitjos

Bon Nadal per tothom? I una merda! 

Alicia Sánchez Camacho 
Alberto Rivera
Alejo Vidal Quadras 
Federico Jimenez Losantos 
Jose Ignacio Wert 
Pere Navarro 
Antoni Duran i Lleida 
Mariano Rajoy 
Albert Boadella 
Mario Vargas Llosa 
Rosa Diez 
Arcadi Espada 
Félix de Azúa 
Fernando Savater 
Ivan Tubau 
Carmen Chacón 
Pedro J. Ramírez 
Eduardo Inda 
Jorge Cañas 
Francesc de Carreras 
José Maria Aznar 
Cristóbal Montoro 
Pedro Almodóvar 
Leopoldo Muñoz Sánchez 
Francisco Alamán Castro 
Marcelino Iglesias
Margarita Riviere 
Enrique Sopena 
Antonio Franco 
Rosa Regàs 
Isabel Coixet 
Rafael Jorba 
Carlos Jiménez Villarejo 
Jorge Martínez Reverte 
Almudena Grandes 
José Antonio Martín Pallín 
Jon Juaristi 
Antonio Elorza 
Enrique de Diego 
Carmen Machi 
Juan carlos Rodriguez Ibarra
María Dolores de Cospedal
Soraya Sáenz de Santamaría

 .... Me’n deixo uns quants i altres que vindran, però per a tots ells el que diu Lluis Llach:

 “...que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries”

Us desitjo un insuportable Nadal d’insomni.
Una família real

El discurs del rei 

Colin Firth? No, lamentablement, Juan Carlos I. El discurs del rei? No, més aviat: “La nit del caçador”. El missatger, un missatger conciliador? No, ans al contrari, molt a prop de “El missatger de la por”. I el missatge, un missatge ben travat? No, de cap manera, subsidiari de “Missatge dins d’una ampolla” I la música, tenia música com “El rei i jo”? Un silenci esfereïdor com el de “El món de Sofia”. Doncs, un ponent creïble, íntegre i moral? Sam Fuller ho va explicar prou bé a “El diable en aigües tèrboles”. Pot ser un marc incomparable amb “Les joies de la família”? No, més aviat, “Freaks”, en espanyol: “La parada de los monstruos”. Un mal necessari? No, per Déu,  farem sessió doble tot veient “Més dura serà la caiguda”, mentre esperem “El naixement d’una nació”.

dilluns, 24 de desembre del 2012

No hi ha caganer, ni pastoret.
Ni bou, ni ase.
Ni reis, ni camells.  
Ni la María, ni el Josep. 
Però, de lluny, 
és el meu "belen" preferit

Bicorni dels pobles bàrbars

Torn de guàrdia 

La Guàrdia Civil no és qui per decidir quin idioma es parla a la Plana Baixa. La Guàrdia Civil no és qui per administrar “justícia”, ni en quins termes s’ha de fer. La Guàrdia Civil no és qui per intimidar als ciutadans. La Guàrdia Civil no està legitimada per utilitzar la violència contra persones desarmades, innocents i pacífiques. La Guàrdia Civil no té la potestat d’erigir-se en el braç armat d’una determinada ideologia política. La Guàrdia Civil no està autoritzada a cometre abús d’autoritat. La Guàrdia Civil no pot pervertir la llei, ni fer-ne interpretacions esbiaixades. La guàrdia Civil no ha de fer servir l’argument de la força per damunt de la força dels arguments. La Guàrdia Civil no es pot comportar de manera fatxenda, irrespectuosa i prepotent. La Guàrdia Civil no es pot passejar pel bosc com un furtiu que encalça una presa. La Guàrdia Civil no està per damunt de cap ciutadà, ans al contrari, està al seu servei i en aquest sentit, i no en cap altre, ha d’anar el seu comportament. A la Guàrdia Civil no li pertoca el paper d’àngel exterminador de tot allò que se li escapa perquè no ho entén.

diumenge, 23 de desembre del 2012

Hamaka sutra

L’apocalipsi Maia 

No deixa de sorprendre el comportament (força contradictori) dels espiritualistes davant l’anunci de la fi del món. Quan més creuen en la profecia, quan més convençuts estan de l’imminent apocalipsi, més materialistes es tornen. Com s’explica que, si estan tan segurs de la fi del món, tinguin una malaltissa obsessió en proveir-se de bens materials, aliments i estris bàsics per a la supervivència? Què no hem quedat que tot s’acaba? Perquè serviran doncs els aliments emmagatzemats i tota la sèrie d’andròmines recol•lectades el dia següent del final? Si creuen cegament que la fi del món serà la fi del món, desprès no hi haurà res. Per tant, no cal ser previsors i proveir-se de coses que no tindran cap utilitat. I si no és així, si van errats, aleshores, no serà la fi del món i les botigues tornaran a obrir i podrem seguir comprant tot allò que necessitem fins que arribi un nou apocalipsi. Arribi o no arribi l’apocalipsi, està molt clar que us podeu estalviar fer cua al forn de pa.
Escolteu la serp i sentireu vergonya

dissabte, 22 de desembre del 2012

Adan: lluny del paradís

El tino de Florentino 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Malaga 3 – Real Madrid 2 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
Jornada 17, a 16 punts del Barça (per sota, és clar) 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Un prepotent que mai entrenaria al Màlaga.

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
Casillas a la banqueta. Callejón, lateral. Sergio Ramos, davanter centre.

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
El Real Madrid, referent de l’espanyolitat, acaba el seu partit davant el Málaga amb només 3 jugadors espanyols. 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
Un entrenador que abans d’acabar la primera volta ja dóna la Lliga per perduda. 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo”
Què no tem pel seu lloc de treball perquè la indemnització és multimilionària. 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
Un talp que fa anys va afirmar: “con el Barça en el corazón” i els madridistes no se’l van creure. 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
Un personatge que ha soscavat l’àrea institucional, l’àrea esportiva, el futbol base, l’àrea social, l’àrea de comunicació i aviat ensorrarà l’àrea econòmica provocant la seva destitució. 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
Per al Barça, Florentino, per al Barça. 

Moltes gràcies i bones festes.

divendres, 21 de desembre del 2012

The end o The quila

Un final feliç? 

Un final feliç? No. És clar que no. Si s’acabés el món avui, demà, o diumenge, a tot estirar, de cap manera podríem dir que es tracta d’un final feliç. Amb aquest sobtat avançament ens perdríem coses tan essencials com l’arribada d’Arguiñano a la presidència del govern espanyol de la mà del seu partit: DTLONMLP (donde tengas la olla no metas la polla). Ens perdríem la consecució d’un nou títol de lliga per part del Barça. El nou fracàs del Real Madrid a la Champions. La constitució de Catalunya com a un nou estat d’Europa. A Carmen Machi al TNC interpretant la protagonista de “Disculpas de una zorra”. L’ascens a 2a. B del CE Europa. Ens perdríem la històrica designació d’un Papa negre i homosexual (bé, homosexual no). La concessió de la Creu de Sant Jordi a Jose Ignacio Wert. La desaparició del PSC a mans de Pere Navarro i la seva cort d’estrategs privilegiats. El premi Nobel de literatura de Federico Jiménez Losantos. Els remakes de “Frankenstein” i la “Novia de Frankenstein” protagonitzats per Albert Rivera i Alicia Sanchez Camacho respectivament. Ens perdríem l’arribada de l’home a Mart i del TGV a França. La beatificació de Mourinho i el nou disseny de l’hòstia consagrada. En fi, ens perdríem tantes i tantes coses, que, en cap cas, l’arribada de la fi del món seria un final feliç. Que s’esperin, si més no, a que puguem veure a l’ambaixador espanyol presentant les seves credencials al Palau de la Generalitat i, desprès, que sigui el que Déu vulgui.

dijous, 20 de desembre del 2012

Es-que-na

Mourinho quedate! 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
Real Madrid 2 – RCD Español 2 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
Jornada 16 i a 13 punts per darrera del Barça. 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
Un entrenador que amb “el millor equip del món” no ha sigut capaç de guanyar més d’un sol títol per temporada. Atenció: i aquest any ja l’ha guanyat! 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
I doncs, perquè el voleu fotre al carrer? Serà certa la profecia Maia que parla d’un final de cicle i, aquest, no és un altre que el de Mourinho amb el Madrid? Vindrà justament aquest apocalipsi de la mà de Javier Aguirre, un mexicà com els Maies? 

Florentino Pérez:"Tenemos al mejor entrenador del mundo” 
I ves per on, el Camp Nou és l’únic que ho sap reconèixer dedicant-li a capela, un sentit i afectuós: “nosotros te queremos, Mourinho quedate” Va ser realment emocionant comprovar l’enorme estima que li té l’afició culé que, en uns moments d’incertesa i neguit, s’ha expressat pública i sonorament a favor del “millor entrenador del món” en un gest que diu molt de la sensibilitat del soci del Barça i la seva admiració i agraïment per a tots aquells que li són aliats.

dimecres, 19 de desembre del 2012

Un bon us de la llengua

Vehicular 

He descobert que volen dir els espanyols amb que el castellà sigui llengua vehicular a Catalunya. Doncs, senzillament, que el veí et doni pel cul amb el collons de la llengua. Vehicular, vehicular.
El meu tresor

48 fotogrames per segon 

Estic commogut! Poc m’esperava una reacció tan enèrgica i contundent per part de Ciudadanos i del PP en defensa de la nostra llengua. Se n’ha parlat tant, recentment, de l’oposició d’ambdós formacions en contra del català, que veure’ls de la mà davant del cinema Aribau de Barcelona, reclamant que la versió a 48 fotogrames per segon d''El hòbbit' es pogués veure en Català, que no he pogut reprimir les llàgrimes d’emoció. L’adaptació de Peter Jackson de la novel•la de JRR Tolkien, com tots sabeu, només es podrà veure amb la nova tècnica en espanyol. D’aquí el meu sincer reconeixement als 2 partits espanyolistes que s’han posicionat obertament en la defensa de la igualtat d’oportunitats i en la paritat de les dues llengües. Desprès de donar suport sense reserves a la Llei Wert i de manifestar públicament que vetllarien perquè no hi hagués, a Catalunya, cap llengua discriminada, és de justícia aplaudir la seva coherència i la seva decidida iniciativa en defensar allò que insistentment repeteixen. Em consta que aquest serà el primer pas, la primera de moltes accions, en favor de que el Català tingui, com a mínim, la mateixa presència al carrer que l’espanyol. Ciudadanos i PP s’han compromès i no tinc cap argument per posar-ho en dubte. Gràcies de nou per la vostra coherència. Estic convençut que ara, amb 48 fotogrames per segon, la cosa es veurà molt més clara.