La meva Crema Catalana
Ingredients (4 persones)
2 ous
1 litre de mala llet
180 grams de sucre sense refinar
200 grams de rauxa
80 grams de seny
La pell d’una llimona
4 branques de canyella en rama
Una punta de geni
I una gran dosi de paciència
Com s’elabora:
Posem la llet a escalfar en un pot amb la pell de la llimona i les branques de canyella fins que bulli. Al mateix temps, mentre ens van remenant els ous, anem planificant l’estratègia amb els 80 grams de seny. Si cal se li pot posar una mica de llet per fer-ho més fluid.
Retirem la mala llet del foc i li afegim la punta de geni. Quan hagi emulsionat hi aboquem els 200 grams de rauxa fins que agafi la textura desitjada.
Passem la mescla per un colador xinès per eliminar les impureses externes i també internes.
Amb paciència ho posem tot en una terrina de fang i ho deixem reposar. Ho fiquem a la nevera fins que qualli coberta amb el text de l’Estatut lleugerament foradat perquè transpiri.
Desprès de sis hores la traurem de la nevera. Empolvorarem la part superior amb el sucre sense refinar i el cremarem amb la ràbia continguda durant molts anys.
Llesta per servir, només caldrà fer-ne bon us.
Nota: si el vostres convidats no són de menjar dolç, els hi podeu fer una botifarra, una llarga i gruixuda botifarra, amb seques això sí.
dissabte, 20 de setembre del 2008
El món contra Gràcia
Barça 5 – Europa C 1
Ni jugant amb dos sisos (6) l’Europa ha tingut opcions davant un Barça molt superior. Malgrat la diferència en el marcador i evidentment en el joc , tan individual com de conjunt, s’ha vist un bon partit a la Ciutat Esportiva Joan Gamper . Tot serveix si les lectures són les adequades i si és fa un anàlisi en positiu. Sempre s’aprèn del que en sap i el Barça, sobre tot en aquestes categories, en sap molt. Jugar contra una veritable selecció mundial, contra jugadors escollits i triats entre milers, d’ací i de fora, és un repte que agrada assolir i que no està a l’abast de tothom. L’Europa ha sortit cohibit, amb por, perquè el Barça impressiona i totes les precaucions que es puguin prendre són poques. L’Europa està creixent , aquest equip està creixent, consolidant un conjunt sòlid, malgrat la plaga de lesions, que serà difícil de batre en la Lliga real que comença el proper cap de setmana. Un digne 5 a 1 global, però un valuosíssim empat a 1 a la segona part em fa creure que tot és possible i que s’està en el camí correcte.
Barça 5 – Europa C 1
Ni jugant amb dos sisos (6) l’Europa ha tingut opcions davant un Barça molt superior. Malgrat la diferència en el marcador i evidentment en el joc , tan individual com de conjunt, s’ha vist un bon partit a la Ciutat Esportiva Joan Gamper . Tot serveix si les lectures són les adequades i si és fa un anàlisi en positiu. Sempre s’aprèn del que en sap i el Barça, sobre tot en aquestes categories, en sap molt. Jugar contra una veritable selecció mundial, contra jugadors escollits i triats entre milers, d’ací i de fora, és un repte que agrada assolir i que no està a l’abast de tothom. L’Europa ha sortit cohibit, amb por, perquè el Barça impressiona i totes les precaucions que es puguin prendre són poques. L’Europa està creixent , aquest equip està creixent, consolidant un conjunt sòlid, malgrat la plaga de lesions, que serà difícil de batre en la Lliga real que comença el proper cap de setmana. Un digne 5 a 1 global, però un valuosíssim empat a 1 a la segona part em fa creure que tot és possible i que s’està en el camí correcte.
divendres, 19 de setembre del 2008
Coitus interruptus
Amb tanta pilota i tant de futbol, la veritat és que em queda molt poc temps per ocupar-me dels temes sexuals. Però l’altre dia em va cridar l’atenció una noticia alarmant, el 65% de les noies en edat fèrtil no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions més profundes. Un cos a cos a pèl i sense precaucions sorprenent desprès d’anys i infinitat de campanyes publicitàries per conscienciar al personal d’evitar riscos innecessaris. La noticia acabava amb l’afirmació que la tècnica preferida i més utilitzada pels joves era el tradicional “coitus interruptus”. Si fa o no fa com abans de la revolució sexual dels anys seixanta. La ciència avança mentre l’esser humà s’encalla.
Un aclariment, si els pares us “pillan” al seu llit en mig d’un intercanvi de fluids amb la vostre parella, això no es coneix com a “coitus interruptus” , això és senzillament, una putada.
Amb tanta pilota i tant de futbol, la veritat és que em queda molt poc temps per ocupar-me dels temes sexuals. Però l’altre dia em va cridar l’atenció una noticia alarmant, el 65% de les noies en edat fèrtil no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions més profundes. Un cos a cos a pèl i sense precaucions sorprenent desprès d’anys i infinitat de campanyes publicitàries per conscienciar al personal d’evitar riscos innecessaris. La noticia acabava amb l’afirmació que la tècnica preferida i més utilitzada pels joves era el tradicional “coitus interruptus”. Si fa o no fa com abans de la revolució sexual dels anys seixanta. La ciència avança mentre l’esser humà s’encalla.
Un aclariment, si els pares us “pillan” al seu llit en mig d’un intercanvi de fluids amb la vostre parella, això no es coneix com a “coitus interruptus” , això és senzillament, una putada.
Pobre Simón Bolívar
Un estudi calentet, calentet fet pel Centre d’Estudis Sobiranistes assegura que un 35% dels catalans estan a favor de la independència. En números bruts serien al voltant de dos milions de persones que veurien amb bons ulls una separació d’Espanya. Curiosament el col·lectiu unionista, és a dir, aquells que no estan per la labor i voldrien seguir lligats de mans i peus al veí del toro i la pandereta, són bàsicament els immigrants llatinoamericans que viuen i treballen dins el territori català. I dic curiosament perquè els seus països d’origen varen ser tossudament independentistes respecte a la “madre patria” sense defallir en els seus propòsits de separació fins aconseguir-ho, desprès de molts episodis dramàtics i dolorosos. Els fills de Simón Bolívar, faltant a la memòria del seu heroi, han esdevingut novament esclaus i dependents d’un país irreversiblement colonialista, deixant en evidència dos-cents anys d’història i al pobre Simón amb el cul a l’aire. És com posar-li aigua al vi per rebaixar-lo, diluir-lo i que perdi la seva personalitat, les característiques que el defineixen i el fan un producte valuós.
Dos milions de persones pot ser poc o pot ser molt segons el raser que es faci servir. Però posats en fila, l’un darrera l’altre, jo seria incapaç de comptar-los.
Un estudi calentet, calentet fet pel Centre d’Estudis Sobiranistes assegura que un 35% dels catalans estan a favor de la independència. En números bruts serien al voltant de dos milions de persones que veurien amb bons ulls una separació d’Espanya. Curiosament el col·lectiu unionista, és a dir, aquells que no estan per la labor i voldrien seguir lligats de mans i peus al veí del toro i la pandereta, són bàsicament els immigrants llatinoamericans que viuen i treballen dins el territori català. I dic curiosament perquè els seus països d’origen varen ser tossudament independentistes respecte a la “madre patria” sense defallir en els seus propòsits de separació fins aconseguir-ho, desprès de molts episodis dramàtics i dolorosos. Els fills de Simón Bolívar, faltant a la memòria del seu heroi, han esdevingut novament esclaus i dependents d’un país irreversiblement colonialista, deixant en evidència dos-cents anys d’història i al pobre Simón amb el cul a l’aire. És com posar-li aigua al vi per rebaixar-lo, diluir-lo i que perdi la seva personalitat, les característiques que el defineixen i el fan un producte valuós.
Dos milions de persones pot ser poc o pot ser molt segons el raser que es faci servir. Però posats en fila, l’un darrera l’altre, jo seria incapaç de comptar-los.
dijous, 18 de setembre del 2008
Planificar la sort
Sr. Entrenador, jo que el veig treballar cada dia, que se del seu rigor, de la seva metodologia. Jo que intueixo les llarguíssimes hores de preparació i esforç i l’atenció al més petit detall perquè res s’escapi. Li vull dir, Sr. Entrenador, que malgrat tot, la planificació més curosa no substitueix a la pura sort.
Sr. Entrenador, jo que el veig treballar cada dia, que se del seu rigor, de la seva metodologia. Jo que intueixo les llarguíssimes hores de preparació i esforç i l’atenció al més petit detall perquè res s’escapi. Li vull dir, Sr. Entrenador, que malgrat tot, la planificació més curosa no substitueix a la pura sort.
dimecres, 17 de setembre del 2008
Eines bàsiques
La clau Allen III
El meu psicoanalista em va advertir que no sortís amb tu, però eres tan guapa que vaig canvia de psicoanalista.
Et vull explicar una història tremenda sobre l’anticoncepció oral: li vaig dir a una noia si volia fer l’amor amb mi i em va dir que no.
El meu cervell és el meu segon òrgan favorit.
No et fiquis amb la masturbació, és fer l’amor amb algú al que estimo.
Quan era petit patí d’incontinència. Dormia amb una manta elèctrica i em passava les nits electrocutant-me.
És brut el sexe? Només si es fa be.
La clau Allen III
El meu psicoanalista em va advertir que no sortís amb tu, però eres tan guapa que vaig canvia de psicoanalista.
Et vull explicar una història tremenda sobre l’anticoncepció oral: li vaig dir a una noia si volia fer l’amor amb mi i em va dir que no.
El meu cervell és el meu segon òrgan favorit.
No et fiquis amb la masturbació, és fer l’amor amb algú al que estimo.
Quan era petit patí d’incontinència. Dormia amb una manta elèctrica i em passava les nits electrocutant-me.
És brut el sexe? Només si es fa be.
dilluns, 15 de setembre del 2008
L’home il·lustrat
No fa tant de temps es tenia per una dona o un home il·lustrat a tota aquella persona llegida, instruïda i amb un alt nivell cultural. No fa tant de temps, insisteix-ho, la il·lustració anava per dins i era el producte d’hores d’estudi i una gran inquietud intel·lectual. Ara en canvi la il·lustració va per fora, arran de pell i està a l’abast de tothom sense esforç i per un mòdic preu. Ara la il·lustració forma part del nostre paisatge més proper i íntim i difícilment es correspon amb un nivell acceptable de coneixements. El tatuatge ha substituït a l’aprenentatge, si més no, en el concepte d’il·lustració. Canvien els temps vertiginosament, però no esta bé que les paraules ens canviïn el significat de les coses. Una persona il·lustrada ha de ser el que ha estat sempre i no un cúmul de guixots sobre una epidermis que no es mereix aquest càstig.
No fa tant de temps es tenia per una dona o un home il·lustrat a tota aquella persona llegida, instruïda i amb un alt nivell cultural. No fa tant de temps, insisteix-ho, la il·lustració anava per dins i era el producte d’hores d’estudi i una gran inquietud intel·lectual. Ara en canvi la il·lustració va per fora, arran de pell i està a l’abast de tothom sense esforç i per un mòdic preu. Ara la il·lustració forma part del nostre paisatge més proper i íntim i difícilment es correspon amb un nivell acceptable de coneixements. El tatuatge ha substituït a l’aprenentatge, si més no, en el concepte d’il·lustració. Canvien els temps vertiginosament, però no esta bé que les paraules ens canviïn el significat de les coses. Una persona il·lustrada ha de ser el que ha estat sempre i no un cúmul de guixots sobre una epidermis que no es mereix aquest càstig.
diumenge, 14 de setembre del 2008
Quina grua el meu estel
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l'ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.
Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d'oronella al vent!
Cabell desfet de l'amiga!
Amiga del dolç turmell.
Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta, i mira
que et prendrà l'amor senyor
que el mariner ja sospira.
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua !
de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
Joan Salvat-Papasseit
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l'ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.
Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d'oronella al vent!
Cabell desfet de l'amiga!
Amiga del dolç turmell.
Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta, i mira
que et prendrà l'amor senyor
que el mariner ja sospira.
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua !
de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
Joan Salvat-Papasseit
Hairspray
Europa D 4 – Mercantil 1
Sense despentinar-se, aplicant el mínim esforç sobre un rival molt tou, el Juvenil D del CE Europa segueix la seva exitosa preparació de pre-temporada. Partits per anar fent proves i greixant la màquina de cara a la primera jornada de lliga que cada cop està més a prop. Jugadors nous en procés d’adaptació, jugadors veterans assumint responsabilitats noves, líders emergents en rols determinants, tot encaixant per fer un equip, novament, amb serioses aspiracions al títol i a l’ascens. No es pot defugir la pressió i aquesta temporada, aquest equip, haurà de conviure amb ella. L’objectiu està molt clar i ningú s’ha de dur a engany. Caldrà esmerçar tots els esforços, fer el possible i també l’impossible. S’haurà de treure, aquest any sí, al Juvenil D del pou de segona divisió. Dos anys quedant-se a les portes del desitjat ascens és un càstig molt dur i segurament immerescut pel potencial futbolístic amb el que s’ha comptat. Esperem fer bona la dita: a la tercera va la vençuda; i que l’experiència acumulada en les darreres temporades serveixi de lliçó a tots els que hauran de passar examen. Aquest any no ens conformarem amb el notable, ni tan sols amb l’excel·lent , aquest any només ens val la matricula d’honor. Hi ha equip per aconseguir-ho, cal que tothom i clavi els colzes i que tothom faci be la seva feina. Res més.
Europa D 4 – Mercantil 1
Sense despentinar-se, aplicant el mínim esforç sobre un rival molt tou, el Juvenil D del CE Europa segueix la seva exitosa preparació de pre-temporada. Partits per anar fent proves i greixant la màquina de cara a la primera jornada de lliga que cada cop està més a prop. Jugadors nous en procés d’adaptació, jugadors veterans assumint responsabilitats noves, líders emergents en rols determinants, tot encaixant per fer un equip, novament, amb serioses aspiracions al títol i a l’ascens. No es pot defugir la pressió i aquesta temporada, aquest equip, haurà de conviure amb ella. L’objectiu està molt clar i ningú s’ha de dur a engany. Caldrà esmerçar tots els esforços, fer el possible i també l’impossible. S’haurà de treure, aquest any sí, al Juvenil D del pou de segona divisió. Dos anys quedant-se a les portes del desitjat ascens és un càstig molt dur i segurament immerescut pel potencial futbolístic amb el que s’ha comptat. Esperem fer bona la dita: a la tercera va la vençuda; i que l’experiència acumulada en les darreres temporades serveixi de lliçó a tots els que hauran de passar examen. Aquest any no ens conformarem amb el notable, ni tan sols amb l’excel·lent , aquest any només ens val la matricula d’honor. Hi ha equip per aconseguir-ho, cal que tothom i clavi els colzes i que tothom faci be la seva feina. Res més.
Indefinicions 20
Destraler: nan de la Blancaneus
Destructiu: directiu a la contra
Destruir: fer el més fàcil. Desfer el que altres fan amb tant d’esforç
Diable vermell: però és que n’hi ha d’un altre color?
Director de joc: responsable d’un Casino
Divisió d’honor: operació matemàtica d’alt nivell
Primera divisió: a l’escola quan tens 5 o 6 anys
Segona divisió: la que fas quan t’ha sortit be la primera
Tercera divisió: estàs llençat i desprès ja ve l’àlgebra
Doblet: el que molts homes volen fer en una nit i no ho aconsegueixen
Donar joc: repartir les cartes
Donar un bany: molt recomanable per mantenir la proximitat amb altres persones
Driblador: hàbil en esquivar problemes
Driblar: esquivar problemes, que no vol dir resoldre’ls
Dreta: illa de la Nediterrània
Dretà: posar l’accent en allò que no toca
Dorsal: porta gustosa
Escapada: esterilitzada. Sense ous
Destraler: nan de la Blancaneus
Destructiu: directiu a la contra
Destruir: fer el més fàcil. Desfer el que altres fan amb tant d’esforç
Diable vermell: però és que n’hi ha d’un altre color?
Director de joc: responsable d’un Casino
Divisió d’honor: operació matemàtica d’alt nivell
Primera divisió: a l’escola quan tens 5 o 6 anys
Segona divisió: la que fas quan t’ha sortit be la primera
Tercera divisió: estàs llençat i desprès ja ve l’àlgebra
Doblet: el que molts homes volen fer en una nit i no ho aconsegueixen
Donar joc: repartir les cartes
Donar un bany: molt recomanable per mantenir la proximitat amb altres persones
Driblador: hàbil en esquivar problemes
Driblar: esquivar problemes, que no vol dir resoldre’ls
Dreta: illa de la Nediterrània
Dretà: posar l’accent en allò que no toca
Dorsal: porta gustosa
Escapada: esterilitzada. Sense ous
divendres, 12 de setembre del 2008
Tirano Banderas contra la Guardia Urbana
És una tradició estesa i consolidada la de formular règims de conducta interna per els equips de futbol. Normes que entren en funcionament al inici de la Temporada i les desviacions o incompliments són castigats amb multes econòmiques d’import variable segons la gravetat de la falta comesa. Saber portar un equip sense multes econòmiques seria tot un repte i no està a l’abast de l’immensa majoria d’entrenadors actuals. Basar-ho tot en els diners és quedar-se molt curt en la formació dels joves i donar una pobre imatge de les capacitats dels que tenen que vetllar pel compliment de les regles establertes. Fiar-ho tot a la sanció monetària és copiar els tics recaptadors de la Guardia Urbana, per altra banda tan criticada per aquest fet, i no aconsegueixen eradicar ni reconduir les conductes inadequades. Que s’aconsegueix amb les multes econòmiques? Fer una guardiola que, normalment omplen els pares, i serveix per pagar un tòpic dinar a final de la Temporada. I poca cosa més.
Sense voler eliminar les normes, que em semblen absolutament necessàries, si que es podria canviar la manera de corregir les infraccions. Perquè no fer llegir una pàgina, dues, tres,...d’un llibre escollit per tot el grup, a aquell que hagi comès una falta? La quantitat de pàgines estaria en funció de la seva gravetat i es podria fer abans de cada entrenament o bé desprès mentre es fan els estiraments.
Si la infracció és comesa per un no llegidor, que coincidentment són els que més faltes cometen, l’efecte serà totalment dissuasori, per no haver de passar pel tràngol de llegir observarà una conducta exemplar i al mateix temps vigilarà que els demés tampoc cometin faltes per no haver d’aguantar el capítol de torn. En el pitjor dels casos, les infraccions serviran per ampliar la cultura i els coneixements de l’equip i qui sap si a algú se li desperta el interès per la lectura, ja que el futbol no dura eternament.
És una tradició estesa i consolidada la de formular règims de conducta interna per els equips de futbol. Normes que entren en funcionament al inici de la Temporada i les desviacions o incompliments són castigats amb multes econòmiques d’import variable segons la gravetat de la falta comesa. Saber portar un equip sense multes econòmiques seria tot un repte i no està a l’abast de l’immensa majoria d’entrenadors actuals. Basar-ho tot en els diners és quedar-se molt curt en la formació dels joves i donar una pobre imatge de les capacitats dels que tenen que vetllar pel compliment de les regles establertes. Fiar-ho tot a la sanció monetària és copiar els tics recaptadors de la Guardia Urbana, per altra banda tan criticada per aquest fet, i no aconsegueixen eradicar ni reconduir les conductes inadequades. Que s’aconsegueix amb les multes econòmiques? Fer una guardiola que, normalment omplen els pares, i serveix per pagar un tòpic dinar a final de la Temporada. I poca cosa més.
Sense voler eliminar les normes, que em semblen absolutament necessàries, si que es podria canviar la manera de corregir les infraccions. Perquè no fer llegir una pàgina, dues, tres,...d’un llibre escollit per tot el grup, a aquell que hagi comès una falta? La quantitat de pàgines estaria en funció de la seva gravetat i es podria fer abans de cada entrenament o bé desprès mentre es fan els estiraments.
Si la infracció és comesa per un no llegidor, que coincidentment són els que més faltes cometen, l’efecte serà totalment dissuasori, per no haver de passar pel tràngol de llegir observarà una conducta exemplar i al mateix temps vigilarà que els demés tampoc cometin faltes per no haver d’aguantar el capítol de torn. En el pitjor dels casos, les infraccions serviran per ampliar la cultura i els coneixements de l’equip i qui sap si a algú se li desperta el interès per la lectura, ja que el futbol no dura eternament.
dijous, 11 de setembre del 2008
Así, así, así gana Madrit
Amb molt poc, Madrid ho aconsegueix tot. Recorrent a la vella estratègia del “divide y venceras” , separar per debilitar i enfrontar per soscavar, la fràgil unitat dels partits politics catalans s’ha esfondrat com un castell de naips. Poc ha quedat en peus, i entre el poc, la convicció que la debilitat d’uns quants no pot ser la resignació de molts. Les renuncies d’una classe política segrestada emocionalment no pot mantenir-nos, ni un dia més, com una tribu submisa en aquesta reserva cada cop més àrida i empobrida del Far Est.
Little Big Horn en la memòria.
Amb molt poc, Madrid ho aconsegueix tot. Recorrent a la vella estratègia del “divide y venceras” , separar per debilitar i enfrontar per soscavar, la fràgil unitat dels partits politics catalans s’ha esfondrat com un castell de naips. Poc ha quedat en peus, i entre el poc, la convicció que la debilitat d’uns quants no pot ser la resignació de molts. Les renuncies d’una classe política segrestada emocionalment no pot mantenir-nos, ni un dia més, com una tribu submisa en aquesta reserva cada cop més àrida i empobrida del Far Est.
Little Big Horn en la memòria.
Ulisses torna a casa
Desprès d’un petit tour de cap de setmana on s’ha visitat al Badalona i al Masnou respectivament, el juvenil C de l’Europa torna a casa amb un balanç pobre en els resultats, però ric en experiències. Cinc gols en contra per tan sols dos a favor pot semblar un bagatge decebedor per les expectatives que ha aixecat aquest equip. Cal entendre que només és la pre- temporada, quan es perd i quan es guanya. És el temps de les proves, de la posada a punt, de l’acoblament, del rodatge i d’encaixar gols impossibles. Tot s’ha d’ajustar i aquest és el temps per fer-ho, el temps en que tot és corregible i millorable. Les sirenes amb els seus cants cridaran els seus habituals desastres i intentaran arrossegar la nau contra les roques per fer-la miques. Hi ha bona fusta, bones veles i uns navegants experimentats que conduiran el vaixell amb mà ferma. Ulisses va passar per un munt de dificultats i peripècies per acabar regnant en la seva estimada Itaca.
Desprès d’un petit tour de cap de setmana on s’ha visitat al Badalona i al Masnou respectivament, el juvenil C de l’Europa torna a casa amb un balanç pobre en els resultats, però ric en experiències. Cinc gols en contra per tan sols dos a favor pot semblar un bagatge decebedor per les expectatives que ha aixecat aquest equip. Cal entendre que només és la pre- temporada, quan es perd i quan es guanya. És el temps de les proves, de la posada a punt, de l’acoblament, del rodatge i d’encaixar gols impossibles. Tot s’ha d’ajustar i aquest és el temps per fer-ho, el temps en que tot és corregible i millorable. Les sirenes amb els seus cants cridaran els seus habituals desastres i intentaran arrossegar la nau contra les roques per fer-la miques. Hi ha bona fusta, bones veles i uns navegants experimentats que conduiran el vaixell amb mà ferma. Ulisses va passar per un munt de dificultats i peripècies per acabar regnant en la seva estimada Itaca.
Segueu arran (sentaros en el borde)
Sento no haver trobat una versió més curta dels segadors. Per contra, el fet de que sigui tan llarga, farà que molts de vosaltres no arribeu al final i us estalvieu unes imatges que podrien ferir algunes sensibilitats. Us poso també la lletra abreujada perquè podeu seguir la trama. És en castellà, ho sé, però cada cop és més difícil trobar versions originals i aprofito per dedicar-la al Sr. Jimy Palosantos, eminent jurista val·lisoletà i al meu amic Gilberto, equatorià d’origen i col·locador de parquet flotant, ambdós molt interessats en la cultura autòctona.
Cal, cal, cal, perquè hi ha massa sorra
Los segadores
¡Cataluña, triunfante,
volverá a ser rica y llena!
¡Atrás esta gente
tan ufana y tan soberbia!
¡Buen golpe de hoz!
¡Buen golpe de hoz,
defensores de la tierra!
¡Buen golpe de hoz!
¡Ahora es hora, segadores!
¡Ahora es hora de estar alerta,
Para cuando llegue otro junio
afilemos bien las herramientas!
(estribillo)
¡Que tiemble el enemigo
viendo nuestra enseña:
como hacemos caer espigas de oro,
cuando conviene segamos cadenas!
dimecres, 10 de setembre del 2008
Tens un e.mail
Tens un e.sopo
L’ase que carregava una imatge
A un ase li va tocar carregar la imatge d’un Déu pels carrers d’una ciutat per portar-la a un temple. I per allà on passava, la multitud es postrava davant la imatge.
L’ase, pensant que s’inclinaven per ell, es va inflar de vanitat i amb aires de grandesa es va negar a seguir caminant.
L’amo, en veure’l aturat, i al temps que li fuetejava l’esquena, li va dir:
Mira que seràs burro, encara no ha arribat el dia que els homes adorin els ases!
Mai prenguis com a propis els mèrits aliens.
Tens un e.sopo
L’ase que carregava una imatge
A un ase li va tocar carregar la imatge d’un Déu pels carrers d’una ciutat per portar-la a un temple. I per allà on passava, la multitud es postrava davant la imatge.
L’ase, pensant que s’inclinaven per ell, es va inflar de vanitat i amb aires de grandesa es va negar a seguir caminant.
L’amo, en veure’l aturat, i al temps que li fuetejava l’esquena, li va dir:
Mira que seràs burro, encara no ha arribat el dia que els homes adorin els ases!
Mai prenguis com a propis els mèrits aliens.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)