Mestres, educadors i altres rareses
dijous, 31 de gener del 2008
Pink Floyd Another Brick in The Wall
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
No li donis més voltes
Tinc un amic que respon al nom de Jordi Vela, la veritat és que respon quan vol, i que sempre diu que no llegeix els meus escrits perquè són molt llargs. Bé, diu això i moltes altres coses (en algunes fins i tot té raó).
Doncs amb la sana intenció de complaure’l i fer-li més planera la vida (per moments vorejant l’abisme) m’he proposat, aquest cop i sense que serveixi de precedent, no excedir de les 20 línies.
Vela és un cognom senzill i poc rar, al menys en aparença. En canvi si gratem una mica la superfície, si li donem un parell de girs, ens agafa una dimensió inquietant.
La paraula vela en castellà fa referència a una part del vaixell, però també a un objecte fet amb cera i que serveix per fer llum quan la Fecsa falla.
Ara traduïm-la al català, vela=espelma. Tornem al castellà, fem l’operació al revés, canviem de sentit, aleshores espelma en castellà ens modifica el significat i tenim un sorprenent espelma=es pesado. Finalment i per derivació, conclourem que vela=es pesado.
A la vista dels resultats acabarem per aprendre que quan més voltes li dones a les coses, aquestes acostumen a empitjorar.
Comences per preguntar-te el nom i acabes sent un pesat.
Veus Jordi, no cal donar-li tantes voltes.
Tinc un amic que respon al nom de Jordi Vela, la veritat és que respon quan vol, i que sempre diu que no llegeix els meus escrits perquè són molt llargs. Bé, diu això i moltes altres coses (en algunes fins i tot té raó).
Doncs amb la sana intenció de complaure’l i fer-li més planera la vida (per moments vorejant l’abisme) m’he proposat, aquest cop i sense que serveixi de precedent, no excedir de les 20 línies.
Vela és un cognom senzill i poc rar, al menys en aparença. En canvi si gratem una mica la superfície, si li donem un parell de girs, ens agafa una dimensió inquietant.
La paraula vela en castellà fa referència a una part del vaixell, però també a un objecte fet amb cera i que serveix per fer llum quan la Fecsa falla.
Ara traduïm-la al català, vela=espelma. Tornem al castellà, fem l’operació al revés, canviem de sentit, aleshores espelma en castellà ens modifica el significat i tenim un sorprenent espelma=es pesado. Finalment i per derivació, conclourem que vela=es pesado.
A la vista dels resultats acabarem per aprendre que quan més voltes li dones a les coses, aquestes acostumen a empitjorar.
Comences per preguntar-te el nom i acabes sent un pesat.
Veus Jordi, no cal donar-li tantes voltes.
dimecres, 30 de gener del 2008
Moviments sense pilota 5
ESTO NO ES NADA
Si tuviésemos la fuerza suficiente
para apretar como es debido un trozo de madera,
sólo nos quedaría entre las manos
un poco de tierra.
Y si tuviésemos más fuerza todavía
para presionar con toda la dureza
esa tierra, sólo nos quedaría
entre las manos un poco de agua.
Y si fuese posible aún
oprimir el agua,
ya no nos quedaría entre las manos
nada.
Angel Gonzalez
ESTO NO ES NADA
Si tuviésemos la fuerza suficiente
para apretar como es debido un trozo de madera,
sólo nos quedaría entre las manos
un poco de tierra.
Y si tuviésemos más fuerza todavía
para presionar con toda la dureza
esa tierra, sólo nos quedaría
entre las manos un poco de agua.
Y si fuese posible aún
oprimir el agua,
ya no nos quedaría entre las manos
nada.
Angel Gonzalez
dimarts, 29 de gener del 2008
dilluns, 28 de gener del 2008
Indefinicions 5
Aguantar la pilota: sofert company de feina
Allargar la cama: operar-se
Amagar la pilota: joc sense gràcia
Sense angle: línia recta
Antifutbol: bàsquet
Anticipació: comprar entrades dies abans de l’espectacle
Aposta: fer-ho expressament
Carriler: menjar “a dos carrillos”
Cartolina: filla gran del Prínceps de Mònaco
Cervell: òrgan poc utilitzat
Clavar un gol: com penjar un quadre
Classificar-se: autodefinir-se
Dependre d’un mateix: ego pujat de to
Derbi: marca de moto
Derrota: originari de la base naval americana a la província de Cadis
Demanar l’hora: quan t’oblides el rellotge
Engaltar: menjar galtes, preferentment de porc
Ensenyar la llesca: perquè et portin el tomàquet
Deixar espais: escriure correctament
Encreuament: aixecar-se amb mal peu
Enganxar-se a la banda: freqüentar males companyies
Inferioritat numèrica: números baixos
Infantil: poc madur
Intercanviar la samarreta: confusió a la bugaderia
Interior: lloc on evites la pluja
Jugar a futbol: ???
Jugar sense pilota: escacs
Jugar net: dutxar-se abans
Obstrucció: normalment provocada per l’excés de colesterol
Obrir el marcador: per veure el que hi ha dins
Obrir línies: ampliar la xarxa de metro i/o autobús
Tifosi: portador de malaltia contagiosa
Tenir arribada: el que li manca a la RENFE
Xurro: molt bo amb xocolata
Rematada en planxa: final d’una hamburguesa
Aguantar la pilota: sofert company de feina
Allargar la cama: operar-se
Amagar la pilota: joc sense gràcia
Sense angle: línia recta
Antifutbol: bàsquet
Anticipació: comprar entrades dies abans de l’espectacle
Aposta: fer-ho expressament
Carriler: menjar “a dos carrillos”
Cartolina: filla gran del Prínceps de Mònaco
Cervell: òrgan poc utilitzat
Clavar un gol: com penjar un quadre
Classificar-se: autodefinir-se
Dependre d’un mateix: ego pujat de to
Derbi: marca de moto
Derrota: originari de la base naval americana a la província de Cadis
Demanar l’hora: quan t’oblides el rellotge
Engaltar: menjar galtes, preferentment de porc
Ensenyar la llesca: perquè et portin el tomàquet
Deixar espais: escriure correctament
Encreuament: aixecar-se amb mal peu
Enganxar-se a la banda: freqüentar males companyies
Inferioritat numèrica: números baixos
Infantil: poc madur
Intercanviar la samarreta: confusió a la bugaderia
Interior: lloc on evites la pluja
Jugar a futbol: ???
Jugar sense pilota: escacs
Jugar net: dutxar-se abans
Obstrucció: normalment provocada per l’excés de colesterol
Obrir el marcador: per veure el que hi ha dins
Obrir línies: ampliar la xarxa de metro i/o autobús
Tifosi: portador de malaltia contagiosa
Tenir arribada: el que li manca a la RENFE
Xurro: molt bo amb xocolata
Rematada en planxa: final d’una hamburguesa
El futbol més enllà del futbol
És inqüestionable la influencia que tenen els valors propis del futbol en altres àmbits de la nostra quotidianitat. En el dia a dia d’aquesta societat tan complexa, exigent i competitiva.
Alhora que és extraordinàriament pràctic i pedagògic utilitzar aquests valors per il·lustrar aquelles conductes allunyades del món de l’esport i que gràcies al seu exemple resulten més entenedores.
Prenem per cas l’aspecte més formatiu, l’etapa escolar on els nostres joves assoleixen molts dels fonaments i conductes que els preparen pel futur.
És en aquest terreny de preparació i construcció on resulta molt pràctic l’exemple clarificador enfront de la teoria més despullada i abstracta.
Com es pot iniciar a un jove en la cultura de l’esforç sinó és amb exemples pràctics que ell comprengui i pateixi? Com es pot educar en la responsabilitat, en el compromís, en la satisfacció de la feina ben feta? Com se’ls hi pot fer entendre que no és el mateix fer-ho bé que fer-ho malament?
Un jove estudiant que al mateix temps practica el futbol tindrà, segurament, molt més clars tots aquests conceptes que un que no el practica.
Tots els jugadors de futbol saben, o haurien de saber, que no hi ha recompensa sense esforç. Que el treball és l’únic camí per assolir els objectius proposats. Que el que es fa en els entrenaments té un reflex directe en el que acaba passant en el partit del cap de setmana: es juga com s’entrena. Que els partits duren 90 minuts i que el manteniment de l’esforç ha de ser constant durant tot el temps. Que no et pots abandonar ni desconnectar si vols guanyar el partit. Que desprès d’un partit important en ve un altre i un altre i un altre; que tots valen tres punts i no es pot caure en la supèrbia que ens dugui al relaxament i aquest al fracàs.
Quan a un jove li dius: tens un partit important (tens un examen) i has d’entrenar bé i amb intensitat (has d’estudiar) durant tota la setmana per arribar en les millors condicions. Has d’aprendre a gestionar el temps i ha optimitzar l’esforç. I durant el partit has de controlar les emocions, has de utilitzar tots els teus recursos i no caure en el desànim ni la frustració.
Que desprès d’aquest partit n’hi haurà un altre i que necessitaràs mantenir el to i la motivació per aconseguir fites més altes. Que la lliga no és només un partit sinó una successió d’ells. Que no has d’abaixar mai la guàrdia.
El jove futbolista ho entén. Ho entén perquè ho té integrat dins la seva conducta diària. Ho entén perquè és una referència practica en la que s’hi troba permanent i satisfactòriament involucrat.
L’exemple perquè sigui efectiu ha de ser entenedor. I el futbol i els seus mecanismes són l’exemple més clar, senzill i universal que un jove pot integrar.
És inqüestionable la influencia que tenen els valors propis del futbol en altres àmbits de la nostra quotidianitat. En el dia a dia d’aquesta societat tan complexa, exigent i competitiva.
Alhora que és extraordinàriament pràctic i pedagògic utilitzar aquests valors per il·lustrar aquelles conductes allunyades del món de l’esport i que gràcies al seu exemple resulten més entenedores.
Prenem per cas l’aspecte més formatiu, l’etapa escolar on els nostres joves assoleixen molts dels fonaments i conductes que els preparen pel futur.
És en aquest terreny de preparació i construcció on resulta molt pràctic l’exemple clarificador enfront de la teoria més despullada i abstracta.
Com es pot iniciar a un jove en la cultura de l’esforç sinó és amb exemples pràctics que ell comprengui i pateixi? Com es pot educar en la responsabilitat, en el compromís, en la satisfacció de la feina ben feta? Com se’ls hi pot fer entendre que no és el mateix fer-ho bé que fer-ho malament?
Un jove estudiant que al mateix temps practica el futbol tindrà, segurament, molt més clars tots aquests conceptes que un que no el practica.
Tots els jugadors de futbol saben, o haurien de saber, que no hi ha recompensa sense esforç. Que el treball és l’únic camí per assolir els objectius proposats. Que el que es fa en els entrenaments té un reflex directe en el que acaba passant en el partit del cap de setmana: es juga com s’entrena. Que els partits duren 90 minuts i que el manteniment de l’esforç ha de ser constant durant tot el temps. Que no et pots abandonar ni desconnectar si vols guanyar el partit. Que desprès d’un partit important en ve un altre i un altre i un altre; que tots valen tres punts i no es pot caure en la supèrbia que ens dugui al relaxament i aquest al fracàs.
Quan a un jove li dius: tens un partit important (tens un examen) i has d’entrenar bé i amb intensitat (has d’estudiar) durant tota la setmana per arribar en les millors condicions. Has d’aprendre a gestionar el temps i ha optimitzar l’esforç. I durant el partit has de controlar les emocions, has de utilitzar tots els teus recursos i no caure en el desànim ni la frustració.
Que desprès d’aquest partit n’hi haurà un altre i que necessitaràs mantenir el to i la motivació per aconseguir fites més altes. Que la lliga no és només un partit sinó una successió d’ells. Que no has d’abaixar mai la guàrdia.
El jove futbolista ho entén. Ho entén perquè ho té integrat dins la seva conducta diària. Ho entén perquè és una referència practica en la que s’hi troba permanent i satisfactòriament involucrat.
L’exemple perquè sigui efectiu ha de ser entenedor. I el futbol i els seus mecanismes són l’exemple més clar, senzill i universal que un jove pot integrar.
diumenge, 27 de gener del 2008
Moviments sense pilota 4
Ítaca (o Viatge a Ítaca)
I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
'hagi enganyat.Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Lluis Llach
Ítaca (o Viatge a Ítaca)
I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
'hagi enganyat.Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Lluis Llach
dissabte, 26 de gener del 2008
La concentració o la focalització o l’atenció
Podem definir la capacitat de concentració com el procés en el que s’inhibeixen les preses d’informació irrellevants i es focalitza en les preses d’informació vers lo rellevant.
Dins l’esport és important no solament la capacitat de discriminació entre el que és important i el que no com la sostenibilitat d’aquest estat mental. Depenent de l’esport la capacitat psicològica per aguantar més temps la concentració pot ser més important que un punta màxima de concentració.
Podem definir que en l’esport tenim una potencia i una capacitat en el concepte de concentració.
La capacitat o la potència de l’atenció (concentració) està relacionada amb la quantitat d’informació que es rep, la relació entre aquestes és inversament proporcional. De la mateixa manera l’esforç necessari per a la màxima concentració és proporcional a la informació que es rep. I també la possibilitat de concentració és inversament proporcional a les preses d’informació que siguin rellevants.
Per aconseguir dur a terme les seves aspiracions, per a l’èxit en tot el que es persegueix, l’home necessita una cosa vital en tot moment i lloc: la concentració de propòsit, de pensament, de sentiment i acció.
La capacitat d’atenció o concentració està estretament relacionada amb l’estrès i l’empatia vers el que es fa. És fàcil veure psicòlegs dir-li a un nen o nena que te dèficit d’atenció i no l’han vist mai jugar amb la “play” hores i hores sense parar.
...
Podem definir la capacitat de concentració com el procés en el que s’inhibeixen les preses d’informació irrellevants i es focalitza en les preses d’informació vers lo rellevant.
Dins l’esport és important no solament la capacitat de discriminació entre el que és important i el que no com la sostenibilitat d’aquest estat mental. Depenent de l’esport la capacitat psicològica per aguantar més temps la concentració pot ser més important que un punta màxima de concentració.
Podem definir que en l’esport tenim una potencia i una capacitat en el concepte de concentració.
La capacitat o la potència de l’atenció (concentració) està relacionada amb la quantitat d’informació que es rep, la relació entre aquestes és inversament proporcional. De la mateixa manera l’esforç necessari per a la màxima concentració és proporcional a la informació que es rep. I també la possibilitat de concentració és inversament proporcional a les preses d’informació que siguin rellevants.
Per aconseguir dur a terme les seves aspiracions, per a l’èxit en tot el que es persegueix, l’home necessita una cosa vital en tot moment i lloc: la concentració de propòsit, de pensament, de sentiment i acció.
La capacitat d’atenció o concentració està estretament relacionada amb l’estrès i l’empatia vers el que es fa. És fàcil veure psicòlegs dir-li a un nen o nena que te dèficit d’atenció i no l’han vist mai jugar amb la “play” hores i hores sense parar.
...
dijous, 24 de gener del 2008
Evitar les veus interiors negatives en l’esport
Un dels pitjors adversaris del jugador en qualsevol esport són les veus interiors negatives. Les coses que el nen o el jove es diuen respecte al seu exercici poden desequilibrar-los més que qualsevol comentari d’un altre jugador. Aquestes són algunes situacions que poden fer aparèixer veus negatives i els desafiaments que poden servir de resposta.
Si arruïna una jugada:
“¿Que pensaran els meus companys? No mereix-ho estar a l’equip”.
Desafiament:
“No importa quin error cometi. Tots cometem errors. El més important és divertir-se i concentrar-se en la propera jugada.
Si és ridiculitzat per un altre jugador:
“Millor que vagi en compte. Probablement és molt millor que jo. Ara estic segur que perdrem”.
Desafiament:
“Soc un bon jugador. Ell només està tractant de treure’m del partit i no li permetré”.
Si està nerviós abans del partit:
“¿Que passarà sinó en dono una a dretes? Estic segur que ho arruïnaré tot”
Desafiament:
“És natural que estigui nerviós. Puc utilitzar aquesta energia per jugar millor”.
L’esport és un àrea ideal per a practicar i estudiar els efectes del diàleg amb un mateix. Com molts atletes ho han utilitzat en benefici propi, els nens i els joves es senten motivats a seguir el seu exemple. Tanmateix, els esforços dels nens i joves necessiten ser reforçats. Han de ser elogiats per practicar les tècniques de concentració o d’assaig mental i per utilitzar el diàleg interior per mantenir la calma i l’equilibri. Necessiten entendre que els resultats positius poden produir-se només amb paciència i repetició i que no han d’abandonar l’intent sinó assoleixen resultats immediats. Les mateixes tècniques que els hi serveixen de suport en l’esport poden millorar el seu exercici en altres àrees de la vida.
Inspirat en Susan i Wendy
Un dels pitjors adversaris del jugador en qualsevol esport són les veus interiors negatives. Les coses que el nen o el jove es diuen respecte al seu exercici poden desequilibrar-los més que qualsevol comentari d’un altre jugador. Aquestes són algunes situacions que poden fer aparèixer veus negatives i els desafiaments que poden servir de resposta.
Si arruïna una jugada:
“¿Que pensaran els meus companys? No mereix-ho estar a l’equip”.
Desafiament:
“No importa quin error cometi. Tots cometem errors. El més important és divertir-se i concentrar-se en la propera jugada.
Si és ridiculitzat per un altre jugador:
“Millor que vagi en compte. Probablement és molt millor que jo. Ara estic segur que perdrem”.
Desafiament:
“Soc un bon jugador. Ell només està tractant de treure’m del partit i no li permetré”.
Si està nerviós abans del partit:
“¿Que passarà sinó en dono una a dretes? Estic segur que ho arruïnaré tot”
Desafiament:
“És natural que estigui nerviós. Puc utilitzar aquesta energia per jugar millor”.
L’esport és un àrea ideal per a practicar i estudiar els efectes del diàleg amb un mateix. Com molts atletes ho han utilitzat en benefici propi, els nens i els joves es senten motivats a seguir el seu exemple. Tanmateix, els esforços dels nens i joves necessiten ser reforçats. Han de ser elogiats per practicar les tècniques de concentració o d’assaig mental i per utilitzar el diàleg interior per mantenir la calma i l’equilibri. Necessiten entendre que els resultats positius poden produir-se només amb paciència i repetició i que no han d’abandonar l’intent sinó assoleixen resultats immediats. Les mateixes tècniques que els hi serveixen de suport en l’esport poden millorar el seu exercici en altres àrees de la vida.
Inspirat en Susan i Wendy
Com gallines dins el galliner
Veu d’Alvy:... i em vaig recordar d’aquell vell acudit, ja saben, el del paio que va al psiquiatre i li diu: “Doctor, el meu germà s’ha tornat boig. Creu que és una gallina”. I el metge li contesta: “Bé, ¿i perquè no fa que el tanquin?”. I el paio replica: “Ho faria però és que necessito els ous”.
Crec que això expressa molt bé el que sento sobre les relacions entre persones. Són completament irracionals, desbaratades, absurdes i...però, ah, crec que les seguim mantenint perquè, ah, la majoria de nosaltres necessitem els ous.
Annie Hall
Veu d’Alvy:... i em vaig recordar d’aquell vell acudit, ja saben, el del paio que va al psiquiatre i li diu: “Doctor, el meu germà s’ha tornat boig. Creu que és una gallina”. I el metge li contesta: “Bé, ¿i perquè no fa que el tanquin?”. I el paio replica: “Ho faria però és que necessito els ous”.
Crec que això expressa molt bé el que sento sobre les relacions entre persones. Són completament irracionals, desbaratades, absurdes i...però, ah, crec que les seguim mantenint perquè, ah, la majoria de nosaltres necessitem els ous.
Annie Hall
Imagino, Imagisi
Imagino un món on es multipliquin les sumes i es restin les divisions.
Imagino un món sense vencedors ni vençuts. Sense víctimes ni botxins.
Imagino un món on siguem gestors de propostes, iniciatives i projectes en lloc de ser-ho de problemes i conflictes.
Imagino un món on els nens del futbol aprenguin a “parlar” al camp i els pares a callar a la grada.
Imagino un món de trobada, d’unió i convergència.
Imagino un món imaginari.
Imagino un món on es multipliquin les sumes i es restin les divisions.
Imagino un món sense vencedors ni vençuts. Sense víctimes ni botxins.
Imagino un món on siguem gestors de propostes, iniciatives i projectes en lloc de ser-ho de problemes i conflictes.
Imagino un món on els nens del futbol aprenguin a “parlar” al camp i els pares a callar a la grada.
Imagino un món de trobada, d’unió i convergència.
Imagino un món imaginari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)