Un nou començament
diumenge, 31 d’agost del 2008
Cap i cua
Europa C, 3 – Jàbac, 1
Només un partit de pretemporada, el primer partit de pretemporada. Calen millorar molts aspectes, falta rodatge, físic, adaptació, conjunció, entesa, confiança. Malgrat totes aquestes previsibles i normals mancances les sensacions són excel·lents. L’Europa va acabar el partit com l’havia començat, sent un clar dominador del joc en tots els seus aspectes. Va patir una lleugera davallada als 10 últims minuts de la primera part, segurament acusant l’esforç físic, la forta calor i la sobrecarrega lògica de la primera setmana d’entrenament desprès de les vacances. A la segona part, amb un equip renovat, al que li va costar entrar al partit uns 10 minuts, segurament perquè molts dels jugadors era la primera vegada que jugaven junts, però a partir d’aquell moment es varen fer amb les regnes del partit, tan és així que van aconseguir donar-li la volta al marcador de 0 a 1 amb el que havia acabat el primer temps. L’Europa va actuar com un corró, segur de les seves possibilitats i sense caure en el nerviosisme en cap moment. A força de força, clarividència i tocs de qualitat varen guanyar un partit, gens fàcil per la solvència del rival, amb un resultat menys clar del que hagués pogut ser. Un curt 3 a 1 per la quantitat d’oportunitats que varen disposar els del Nou Sardenya. A 1 mes vista per el inici de la Lliga s’apunten maneres i molta qualitat. L’entrenador, millor que ningú, sap del potencial del seu equip i el que s’ha de fer i on cal incidir per posar la màquina a punt. De la seva habilitat en aconseguir-ho dependrà gran part de l’èxit en la nova Temporada.
Europa C, 3 – Jàbac, 1
Només un partit de pretemporada, el primer partit de pretemporada. Calen millorar molts aspectes, falta rodatge, físic, adaptació, conjunció, entesa, confiança. Malgrat totes aquestes previsibles i normals mancances les sensacions són excel·lents. L’Europa va acabar el partit com l’havia començat, sent un clar dominador del joc en tots els seus aspectes. Va patir una lleugera davallada als 10 últims minuts de la primera part, segurament acusant l’esforç físic, la forta calor i la sobrecarrega lògica de la primera setmana d’entrenament desprès de les vacances. A la segona part, amb un equip renovat, al que li va costar entrar al partit uns 10 minuts, segurament perquè molts dels jugadors era la primera vegada que jugaven junts, però a partir d’aquell moment es varen fer amb les regnes del partit, tan és així que van aconseguir donar-li la volta al marcador de 0 a 1 amb el que havia acabat el primer temps. L’Europa va actuar com un corró, segur de les seves possibilitats i sense caure en el nerviosisme en cap moment. A força de força, clarividència i tocs de qualitat varen guanyar un partit, gens fàcil per la solvència del rival, amb un resultat menys clar del que hagués pogut ser. Un curt 3 a 1 per la quantitat d’oportunitats que varen disposar els del Nou Sardenya. A 1 mes vista per el inici de la Lliga s’apunten maneres i molta qualitat. L’entrenador, millor que ningú, sap del potencial del seu equip i el que s’ha de fer i on cal incidir per posar la màquina a punt. De la seva habilitat en aconseguir-ho dependrà gran part de l’èxit en la nova Temporada.
Indefinicions 19
Contrari: persona de fiar. No t’enganyarà mai, sempre et voldrà prendre la pilota
Cop de cap en planxa: quan no pots aguantar més veure tanta roba acumulada damunt l’assecadora i decideixes posar-hi remei
Cop de peu: desfogament producte de la tensió acumulada
Cop de pit: el cop més somiat i desitjat
Corró: torró de coco
Cua de vaca: apèndix ple de merda
Croqueta: presona afeccionada a arranjar-se i a vestir be
Culerada: ficar culerada. Ficar-se en una conversa
Defensa en línia: ajuda per telèfon
Defensa de tancament: proposta dels advocats de l’empresa
Defensa lliure: em defensaré si vull!
Derrotar: el que se’ls hi fa fer als nadons desprès dels àpats i que està mal vist quan et fas gran. Excepte als països àrabs que encara estan en fase de creixement
Descens: el que va fer Dante en busca de Beatriu
Descol·locar: canviar els mobles de lloc en senyal de protesta
Desdoblament: qualitat sobrehumana que et permet assistir a les funcions de final de curs dels teus dos fills el mateix dia i a la mateixa hora
Desdoblar-se: recuperar la posició original desprès de doblar-se
Desequilibrar: tàctica empleada per certs adolescents en vers els seus pares
Desfer-se: diluir-se, dissoldre’s, com ara, jo...
Contrari: persona de fiar. No t’enganyarà mai, sempre et voldrà prendre la pilota
Cop de cap en planxa: quan no pots aguantar més veure tanta roba acumulada damunt l’assecadora i decideixes posar-hi remei
Cop de peu: desfogament producte de la tensió acumulada
Cop de pit: el cop més somiat i desitjat
Corró: torró de coco
Cua de vaca: apèndix ple de merda
Croqueta: presona afeccionada a arranjar-se i a vestir be
Culerada: ficar culerada. Ficar-se en una conversa
Defensa en línia: ajuda per telèfon
Defensa de tancament: proposta dels advocats de l’empresa
Defensa lliure: em defensaré si vull!
Derrotar: el que se’ls hi fa fer als nadons desprès dels àpats i que està mal vist quan et fas gran. Excepte als països àrabs que encara estan en fase de creixement
Descens: el que va fer Dante en busca de Beatriu
Descol·locar: canviar els mobles de lloc en senyal de protesta
Desdoblament: qualitat sobrehumana que et permet assistir a les funcions de final de curs dels teus dos fills el mateix dia i a la mateixa hora
Desdoblar-se: recuperar la posició original desprès de doblar-se
Desequilibrar: tàctica empleada per certs adolescents en vers els seus pares
Desfer-se: diluir-se, dissoldre’s, com ara, jo...
dissabte, 30 d’agost del 2008
La decisió equivocada
Oscar: hem d’acabar de posar el parquet al passadís abans de dissabte.
Jaume: impossible, la solera encara està humida.
Oscar: no importa, he parlat amb la propietat i no podem esperar, ho hem d’acabar.
Jaume: se’ns aixecarà segur i desprès...
Oscar: no hi ha desprès, ho has de fer i ho has de fer ara.
Jaume: això és fer-ho malament.
Oscar: no hi ha temps per fer-ho be.
Dues setmanes desprès...
Oscar: Jaume, has de venir a veure el parquet, està tot aixecat.
Jaume: I?
Oscar: Haurem de fer alguna cosa. L’hauràs de canviar.
Jaume: Quan?
Oscar: ja.
Jaume: s’haurà d’aixecar, deixar assecar el morter i col·locar de nou.
Oscar: el que faci falta, però ja.
Jaume: com? Abans no hi havia temps per fer-ho be i ara tenim tot el temps per fer-ho de nou. Oscar, amic meu, que et bombin.
Oscar: hem d’acabar de posar el parquet al passadís abans de dissabte.
Jaume: impossible, la solera encara està humida.
Oscar: no importa, he parlat amb la propietat i no podem esperar, ho hem d’acabar.
Jaume: se’ns aixecarà segur i desprès...
Oscar: no hi ha desprès, ho has de fer i ho has de fer ara.
Jaume: això és fer-ho malament.
Oscar: no hi ha temps per fer-ho be.
Dues setmanes desprès...
Oscar: Jaume, has de venir a veure el parquet, està tot aixecat.
Jaume: I?
Oscar: Haurem de fer alguna cosa. L’hauràs de canviar.
Jaume: Quan?
Oscar: ja.
Jaume: s’haurà d’aixecar, deixar assecar el morter i col·locar de nou.
Oscar: el que faci falta, però ja.
Jaume: com? Abans no hi havia temps per fer-ho be i ara tenim tot el temps per fer-ho de nou. Oscar, amic meu, que et bombin.
divendres, 29 d’agost del 2008
El pivot mosca
Revisant La Mosca, em refereix-ho a la pel·lícula de l’any 1958, on un científic pateix un greu accident tot provant la seva màquina de teletransportació, a conseqüència del qual acaba transformat en mosca. Vaig pensar que l’error que va cometre el científic, no va ser l’accident en sí, sinó no saber adaptar-se a la nova realitat. Un científic convertit en mosca està clar que no pot entossudir-se a seguir fent de científic. En canvi si hagués tingut l’habilitat d’aprofitar les noves circumstancies segurament hagués reeixit. Que podria haver fet? Doncs apropar-se al món de l’esport, al futbol concretament. Us imagineu les grans possibilitats d’una persona que fos tan enganxós com una mosca, que fos difícil d’atrapar i amb la visió perifèrica de l’insecte en qüestió. Us l’imagineu de pivot sense desenganxar-se del rival fins avorrir-lo i repartint joc amb la seva panoràmica de 360 graus. Si una de les qualitats que se li demana i se li suposa a un pivot és la seva visió de joc, que no faria un home-mosca al centre del camp. Amb l’única cosa que hauríem d’anar en compte és de no mosquejar-lo, la seva reacció podria ser imprevisible.
Revisant La Mosca, em refereix-ho a la pel·lícula de l’any 1958, on un científic pateix un greu accident tot provant la seva màquina de teletransportació, a conseqüència del qual acaba transformat en mosca. Vaig pensar que l’error que va cometre el científic, no va ser l’accident en sí, sinó no saber adaptar-se a la nova realitat. Un científic convertit en mosca està clar que no pot entossudir-se a seguir fent de científic. En canvi si hagués tingut l’habilitat d’aprofitar les noves circumstancies segurament hagués reeixit. Que podria haver fet? Doncs apropar-se al món de l’esport, al futbol concretament. Us imagineu les grans possibilitats d’una persona que fos tan enganxós com una mosca, que fos difícil d’atrapar i amb la visió perifèrica de l’insecte en qüestió. Us l’imagineu de pivot sense desenganxar-se del rival fins avorrir-lo i repartint joc amb la seva panoràmica de 360 graus. Si una de les qualitats que se li demana i se li suposa a un pivot és la seva visió de joc, que no faria un home-mosca al centre del camp. Amb l’única cosa que hauríem d’anar en compte és de no mosquejar-lo, la seva reacció podria ser imprevisible.
dijous, 28 d’agost del 2008
Un virus anomenat quintacolumnista
Quintacolumna i quintacolumnista formen part d’una terminologia encunyada a la Guerra Civil Espanyola i que va fer fortuna en l’imaginari popular. Paraules que han traspassat la barrera del temps fins els nostres dies i ens permeten definir perfectament actituds molt comunes de determinades persones i col·lectius.
Es coneixia com a quintacolumnista a aquella persona que, des de la rereguarda, treballava en secret per a l’enemic afavorint els seus interessos amb accions de sabotatge i espionatge.
És fàcil trobar, avui en dia i en tots els àmbits, persones que responen a aquesta descripció. Persones que des de dins del taller, la fàbrica, els equips de treball, els clubs esportius, l’oficina, les associacions de qualsevol mena,...des de dintre de qualsevol grup humà actuen a la contra, sempre desmuntant, sempre destruint sense aportar ni una sola idea positiva i/o de millora. Són gent amarga maldant per estendre la seva amargura fins a límits insostenibles. Viuen abruptament entre la bronca i el sabotatge i vendrien la seva ànima per un gram d’esfondrament. Gent permanentment insatisfeta i ferotgement dolguda amb l’entorn, apostant sempre pel retrocés que us faran la vida impossible a poc que no hi poseu fre.
Si us trobeu amb un quintacolumnista, que us hi trobareu, el primer que heu de fer és identificar-lo, seguidament aïllar-lo o posar-lo en quarantena, desprès llençar-lo a la paperera de reciclatge i finalment eliminar-lo. Tal i com faríeu amb un virus informàtic, ni més ni menys. O cau ell o us col·lapsarà el sistema.
Quintacolumna i quintacolumnista formen part d’una terminologia encunyada a la Guerra Civil Espanyola i que va fer fortuna en l’imaginari popular. Paraules que han traspassat la barrera del temps fins els nostres dies i ens permeten definir perfectament actituds molt comunes de determinades persones i col·lectius.
Es coneixia com a quintacolumnista a aquella persona que, des de la rereguarda, treballava en secret per a l’enemic afavorint els seus interessos amb accions de sabotatge i espionatge.
És fàcil trobar, avui en dia i en tots els àmbits, persones que responen a aquesta descripció. Persones que des de dins del taller, la fàbrica, els equips de treball, els clubs esportius, l’oficina, les associacions de qualsevol mena,...des de dintre de qualsevol grup humà actuen a la contra, sempre desmuntant, sempre destruint sense aportar ni una sola idea positiva i/o de millora. Són gent amarga maldant per estendre la seva amargura fins a límits insostenibles. Viuen abruptament entre la bronca i el sabotatge i vendrien la seva ànima per un gram d’esfondrament. Gent permanentment insatisfeta i ferotgement dolguda amb l’entorn, apostant sempre pel retrocés que us faran la vida impossible a poc que no hi poseu fre.
Si us trobeu amb un quintacolumnista, que us hi trobareu, el primer que heu de fer és identificar-lo, seguidament aïllar-lo o posar-lo en quarantena, desprès llençar-lo a la paperera de reciclatge i finalment eliminar-lo. Tal i com faríeu amb un virus informàtic, ni més ni menys. O cau ell o us col·lapsarà el sistema.
dimecres, 27 d’agost del 2008
Entrenat per dubtar
Sr. Entrenador, faci’m un favor, no dubti més. El seu dubte s’encomana i corromp les millors expectatives, les millors intencions. El dubte és sa i fins i tot necessari quan s’està segur, però no es pot construir cap projecte basant en el dubte permanent.
Pensi seriosament que un bon lloc per començar és on un es troba i a partir d’aquí tot és possible.
Sr. Entrenador faci confiança al seu entorn i faci’s confiança a vostè mateix, dormirà més tranquil i nosaltres farem salut. O no? Ara dubto.
Sr. Entrenador, faci’m un favor, no dubti més. El seu dubte s’encomana i corromp les millors expectatives, les millors intencions. El dubte és sa i fins i tot necessari quan s’està segur, però no es pot construir cap projecte basant en el dubte permanent.
Pensi seriosament que un bon lloc per començar és on un es troba i a partir d’aquí tot és possible.
Sr. Entrenador faci confiança al seu entorn i faci’s confiança a vostè mateix, dormirà més tranquil i nosaltres farem salut. O no? Ara dubto.
Tòpics típics
Els Jocs milloren, cada cop es baten més records, però ens segueixen deixant els tòpics de sempre: la piscina pels blancs, l’atletisme pels negres, la gimnàstica pels asiàtics i el bàsquet pels USA. Tòpics i més tòpics sense una explicació convincent. És un tema cultural, genètic, estructural, evolutiu, aptitudinal, actitudinal,…? Curiós, molt curiós.
Els Jocs milloren, cada cop es baten més records, però ens segueixen deixant els tòpics de sempre: la piscina pels blancs, l’atletisme pels negres, la gimnàstica pels asiàtics i el bàsquet pels USA. Tòpics i més tòpics sense una explicació convincent. És un tema cultural, genètic, estructural, evolutiu, aptitudinal, actitudinal,…? Curiós, molt curiós.
dimarts, 26 d’agost del 2008
Els blancs segueixen perseguint negres però ara no els atrapen.
És reconfortant veure com els blancs van a remolc dels negres. Un aspecte destacable dels Jocs en general i dels de Pequín en particular és veure, a les proves de carreres atlètiques i sobre tot a la marató, com un grapat de negres duen de bòlid una estela d’atletes blancs al darrera. De tant en tant convé treballar la discriminació positiva i congratular-se que el col·lectiu tradicionalment dèbil, li passi la ma per la cara a la totpoderosa classe dominant. Serà que acostumats a fugir del setge de l’home blanc, hauran desenvolupat unes habilitats desconegudes pels rostres pàl·lids?
Com deia Alvin Patrick allà pels anys seixanta als EEUU en plena segregació: m’encanta el Beisbol, és l’únic esport on un negre pot exhibir un pal davant un blanc i que no passi res.
Ara els negres corren i guanyen i els blancs i els xinesos s’ho miren i fins i tot aplaudeixen. Estaran canviant els temps? O demà tot seguirà igual?
És reconfortant veure com els blancs van a remolc dels negres. Un aspecte destacable dels Jocs en general i dels de Pequín en particular és veure, a les proves de carreres atlètiques i sobre tot a la marató, com un grapat de negres duen de bòlid una estela d’atletes blancs al darrera. De tant en tant convé treballar la discriminació positiva i congratular-se que el col·lectiu tradicionalment dèbil, li passi la ma per la cara a la totpoderosa classe dominant. Serà que acostumats a fugir del setge de l’home blanc, hauran desenvolupat unes habilitats desconegudes pels rostres pàl·lids?
Com deia Alvin Patrick allà pels anys seixanta als EEUU en plena segregació: m’encanta el Beisbol, és l’únic esport on un negre pot exhibir un pal davant un blanc i que no passi res.
Ara els negres corren i guanyen i els blancs i els xinesos s’ho miren i fins i tot aplaudeixen. Estaran canviant els temps? O demà tot seguirà igual?
dilluns, 25 d’agost del 2008
Un gram de nostàlgia
BARQUITO DE PAPEL Barquito de papel, sin nombre, sin patrón y sin bandera,
navegando sin timón donde la corriente quiera.
Aventurero audaz, jinete de papel cuadriculado,
que mi mano sin pasado sentó a lomos de un canal.
Cuando el canal era un rio, cuando el estanque era el mar
y navegar era jugar con el viento, era una sonrisa a tiempo,
fugándose feliz de país en país, entre la escuela y mi casa,
después el tiempo pasa y te olvidas de aquel barquito de papel.
Barquito de papel,en qué extraño arenal han varado,
tu sonrisa y mi pasado vestidos de colegial...
Gràcies
Calories buides
Llegeixo una mica perplex que el, ara ja mític, Phelps, polvoritzador de tots els records possibles dins una gran banyera plena d’aigua, consumeix l’extraordinària xifra de 12000 calories diàries. 12000 calories ell solet i sense que la mama li vagi dient: menja nen que sinó et quedaràs petit. Les ingereix perquè vol, bé, perquè vol i perquè pot. Diu que totes i cada una d’aquestes calories li són estrictament necessàries per poder mantenir l’exigent ritme d’entrenaments. Ho diu i deu ser cert. Espero sincerament que aquesta noticia no arribi als països del tercer món, on per aconseguir apropar-se a les 50 calories s’han de fer veritables miracles i sovint equacions de tres. És el món dels campions, on uns mengen molt per batre records i altres intenten menjar simplement per sobreviure. Demagògia? Potser si, vosaltres sabreu. Però fa tan de mal!
Llegeixo una mica perplex que el, ara ja mític, Phelps, polvoritzador de tots els records possibles dins una gran banyera plena d’aigua, consumeix l’extraordinària xifra de 12000 calories diàries. 12000 calories ell solet i sense que la mama li vagi dient: menja nen que sinó et quedaràs petit. Les ingereix perquè vol, bé, perquè vol i perquè pot. Diu que totes i cada una d’aquestes calories li són estrictament necessàries per poder mantenir l’exigent ritme d’entrenaments. Ho diu i deu ser cert. Espero sincerament que aquesta noticia no arribi als països del tercer món, on per aconseguir apropar-se a les 50 calories s’han de fer veritables miracles i sovint equacions de tres. És el món dels campions, on uns mengen molt per batre records i altres intenten menjar simplement per sobreviure. Demagògia? Potser si, vosaltres sabreu. Però fa tan de mal!
diumenge, 24 d’agost del 2008
Els 5 errors
Scream TeamDavant la gran habilitat mostrada ahir per resoldre Les 7 diferències, avui us proposo una juguesca d’alt nivell, només apta per avançats. Aquest cop no hi ha dues fotografies per trobar diferències entre elles, només una sola foto, una sola foto amb el títol de: Els 5 errors. El joc consisteix en trobar, justament, 5 errors, ni 4 ni 6, 5 errors però de gran envergadura i rellevància. La fotografia, per a aquells que no estiguin al corrent, és de la candidatura del Sr. De Bode que es va presentar a les eleccions del CE Europa i que finalment acabaria guanyant. Doncs be, poso a prova la vostra perspicàcia i la vostra intel·ligència, emocional o no, per resoldre aquest enigma. El guanyador no tindrà premi, però tindrà la meva admiració i reconeixement etern.
Nota: aquest cop no publicaré les respostes per motius obvis. I no oblideu que tan sols és un joc.
Nota: aquest cop no publicaré les respostes per motius obvis. I no oblideu que tan sols és un joc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)