Motius de la violència (I)
¿Com es pot arribar a l’extrem que algú mati o llenci una moto a un terreny de joc? Els experts situen la resposta en el context de la violència que està present en la societat, malgrat que alguns estudis confirmen la connexió entre incidents i resultat: a més derrotes, major violència. “La violència és el resultat, entre altres coses, de la cerca d’excitació en una societat gens excitant”, apunten els sociòlegs Norbert Elías i Eric Dunning en el llibre “Esport i oci en el procés de civilització”.
dimarts, 11 de març del 2008
dilluns, 10 de març del 2008
Indefinicions 10
Estirar línies: fer rectes les corbes
Falta: no n’hi ha
Fer teatre: vocació artística
Fer-se càrrec de l’equip: responsabilitzar-se de les maletes
Grapa: beguda popular italiana
Joc a l’espai: astronàutica lúdica
Joc aeri: poker a l’avió
Lateral: de perfil
Entre línies: espais en blanc
Lliure: taxi que admet passatge
Maquillar el resultat: posar-li rimel
Matagegants: David
Marcatge a l’home: tatuatge
Mitja lluna: com la creu roja en els països àrabs
Minuts de les escombraries: aquell moment del dia que et toca baixar les bosses al contenidor
Mitjana anglesa: originaria d’Anglaterra, ni molt alta ni molt baixa
Moure la banqueta: apropar-la al sol un dia de fred
Mocadorada: 100 paquets de kleenex
Obrir el camp: tasca del responsable cada matí
Ocasió: a bon preu
Onada: o se ahoga
Ombra: masculí amb certs dubtes
Passador: agulla de pit
Picar la pilota: mosquejar-la
Piloteig: acció de fer el pilota
Prima a tercers: parenta llunyana
Recepció: entrada d’hotel
Repassar: el que s’acostuma a fer abans d’un examen
Reserva: gran vi
Retallada: tímida de remat
Rifar la pilota: sorteig a les fires
Robapilotes: lladre compulsiu amb poques aspiracions
Rosca: cargol
Semiparada: que es mou poc
Estirar línies: fer rectes les corbes
Falta: no n’hi ha
Fer teatre: vocació artística
Fer-se càrrec de l’equip: responsabilitzar-se de les maletes
Grapa: beguda popular italiana
Joc a l’espai: astronàutica lúdica
Joc aeri: poker a l’avió
Lateral: de perfil
Entre línies: espais en blanc
Lliure: taxi que admet passatge
Maquillar el resultat: posar-li rimel
Matagegants: David
Marcatge a l’home: tatuatge
Mitja lluna: com la creu roja en els països àrabs
Minuts de les escombraries: aquell moment del dia que et toca baixar les bosses al contenidor
Mitjana anglesa: originaria d’Anglaterra, ni molt alta ni molt baixa
Moure la banqueta: apropar-la al sol un dia de fred
Mocadorada: 100 paquets de kleenex
Obrir el camp: tasca del responsable cada matí
Ocasió: a bon preu
Onada: o se ahoga
Ombra: masculí amb certs dubtes
Passador: agulla de pit
Picar la pilota: mosquejar-la
Piloteig: acció de fer el pilota
Prima a tercers: parenta llunyana
Recepció: entrada d’hotel
Repassar: el que s’acostuma a fer abans d’un examen
Reserva: gran vi
Retallada: tímida de remat
Rifar la pilota: sorteig a les fires
Robapilotes: lladre compulsiu amb poques aspiracions
Rosca: cargol
Semiparada: que es mou poc
diumenge, 9 de març del 2008
Seguint l’estela de l’Sputnik
El Santa Eulàlia guanya, l’Europa també
Res de nou o quasi bé res de nou en aquesta darrera jornada. Las tendències i les inèrcies ens han dut el que era previsible. El Santa Eulàlia segueix demostrant que els resultats que va obtenint no són fruit de la casualitat. La progressió d’aquest equip des de fa setmanes és impagable i l’estat de forma i emocional dels seus jugadors no té equivalent, en aquest moment, amb els altres components de la lliga. Ja són moltes setmanes guanyant i fent-ho, a més, amb una solvència inqüestionable i una autoritat fora de dubtes. En les darreres jornades ha escombrat als seus rivals directes amb contundència i sense poder objectar ni una sola coma. La darrera i justa víctima ha estat la Barceloneta, i a la seva pròpia casa, on encara no havia guanyat ningú. Triomf clar davant l’equip mariner, de la mateixa manera que ho feia la setmana passada arrencant els tres punts d’un dels camps, fins aquell moment, més inabastable i imbatible. El seu plantejament intel·ligent i la generosa despesa física amb la que es va aplicar va fer que l’Europa patis una dolorosa derrota en el seu propi feu desprès de pràcticament dues temporades invicte a l’Àliga i ho ha repetit aquest mateix cap de setmana enfront d’un dels altres equips aspirants al títol.
Dues importants victòries a domicili i contra dos rivals directes col·loquen al Santa Eulàlia en una posició de privilegi per encarar el tram final d’aquest competida i emocionant lliga.
El Santa Eulàlia està llençat, el seu joc i el que és més objectiu, els seus resultats, així ho indiquen. Resta encara molta lliga, amb partits difícils per a tots els equips, però el moment dolç de l’equip de l’Hospitalet fa pensar, que si res es torça, serà un dels dos candidats que es jugarà el liderat a la darrera jornada.
Per la seva part l’Europa ha fet el que havia de fer. No cabia una altra possibilitat si volia seguir enganxat al tren de la lliga. No era aquest partit, contra el Gornal, el partit més fàcil de la seva vida. Ans al contrari, potser ha estat emocionalment, un dels enfrontaments més complicats. No tenien res a guanyar i en canvi ho tenien tot a perdre. Una victòria els hi era absolutament necessària i obligada i en canvi una derrota o bé un empat els hagués descavalcat definitivament del seu objectiu d’aconseguir el títol.
No era fàcil, gens fàcil, desprès de dues derrotes consecutives i davant de rivals de prestigi afrontar aquest duel destensionat. Si bé la derrota enfront del Jupiter era possible i lògica, de fet entrava dins dels càlculs d’uns i d’altres. L’ensopegada a casa davant del Santa ha estat un veritable trasbals, un cop molt dur, pel fet en sí mateix, i de la manera com es va produir. En una lliga tan llarga i tan competida, on hi ha 5 o 6 equips molt igualats, tots els resultats són possibles i no s’ha de descartar, a priori, res. Però acumular dues derrotes consecutives és un fet poc habitual que pot fer trontollar els fonaments de l’equip més sòlid.
Per això era tan important i compromès el match enfront del Gornal. Ha estat un partit a tot o res i sense el més mínim marge d’error. De fet, ja s’han acabat els marges, cada cop queda menys temps per rectificar i el primer equip que falli és pot veure seriosament apartat de la lluita final. Per sinó hi havia prou ingredients en aquesta espectacular competició, ara s’afegeix la pressió. Una pressió asfixiant que els equips hauran de gestionar per no acabar ofegats. Bé els equips i tots nosaltres, espectadors de luxe, als que no ens donaran ni un minut de respir d’aquí al final.
Nosaltres ens ho hem buscat i ara haurem d’assumir les conseqüències.
PD. Si voleu els resultats, les cròniques, els detalls, els golejadors,...haureu de buscar en altres llocs. Hi ha persones que ho fan molt bé, extraordinàriament bé. I des d’aquí el meu reconeixement.
El Santa Eulàlia guanya, l’Europa també
Res de nou o quasi bé res de nou en aquesta darrera jornada. Las tendències i les inèrcies ens han dut el que era previsible. El Santa Eulàlia segueix demostrant que els resultats que va obtenint no són fruit de la casualitat. La progressió d’aquest equip des de fa setmanes és impagable i l’estat de forma i emocional dels seus jugadors no té equivalent, en aquest moment, amb els altres components de la lliga. Ja són moltes setmanes guanyant i fent-ho, a més, amb una solvència inqüestionable i una autoritat fora de dubtes. En les darreres jornades ha escombrat als seus rivals directes amb contundència i sense poder objectar ni una sola coma. La darrera i justa víctima ha estat la Barceloneta, i a la seva pròpia casa, on encara no havia guanyat ningú. Triomf clar davant l’equip mariner, de la mateixa manera que ho feia la setmana passada arrencant els tres punts d’un dels camps, fins aquell moment, més inabastable i imbatible. El seu plantejament intel·ligent i la generosa despesa física amb la que es va aplicar va fer que l’Europa patis una dolorosa derrota en el seu propi feu desprès de pràcticament dues temporades invicte a l’Àliga i ho ha repetit aquest mateix cap de setmana enfront d’un dels altres equips aspirants al títol.
Dues importants victòries a domicili i contra dos rivals directes col·loquen al Santa Eulàlia en una posició de privilegi per encarar el tram final d’aquest competida i emocionant lliga.
El Santa Eulàlia està llençat, el seu joc i el que és més objectiu, els seus resultats, així ho indiquen. Resta encara molta lliga, amb partits difícils per a tots els equips, però el moment dolç de l’equip de l’Hospitalet fa pensar, que si res es torça, serà un dels dos candidats que es jugarà el liderat a la darrera jornada.
Per la seva part l’Europa ha fet el que havia de fer. No cabia una altra possibilitat si volia seguir enganxat al tren de la lliga. No era aquest partit, contra el Gornal, el partit més fàcil de la seva vida. Ans al contrari, potser ha estat emocionalment, un dels enfrontaments més complicats. No tenien res a guanyar i en canvi ho tenien tot a perdre. Una victòria els hi era absolutament necessària i obligada i en canvi una derrota o bé un empat els hagués descavalcat definitivament del seu objectiu d’aconseguir el títol.
No era fàcil, gens fàcil, desprès de dues derrotes consecutives i davant de rivals de prestigi afrontar aquest duel destensionat. Si bé la derrota enfront del Jupiter era possible i lògica, de fet entrava dins dels càlculs d’uns i d’altres. L’ensopegada a casa davant del Santa ha estat un veritable trasbals, un cop molt dur, pel fet en sí mateix, i de la manera com es va produir. En una lliga tan llarga i tan competida, on hi ha 5 o 6 equips molt igualats, tots els resultats són possibles i no s’ha de descartar, a priori, res. Però acumular dues derrotes consecutives és un fet poc habitual que pot fer trontollar els fonaments de l’equip més sòlid.
Per això era tan important i compromès el match enfront del Gornal. Ha estat un partit a tot o res i sense el més mínim marge d’error. De fet, ja s’han acabat els marges, cada cop queda menys temps per rectificar i el primer equip que falli és pot veure seriosament apartat de la lluita final. Per sinó hi havia prou ingredients en aquesta espectacular competició, ara s’afegeix la pressió. Una pressió asfixiant que els equips hauran de gestionar per no acabar ofegats. Bé els equips i tots nosaltres, espectadors de luxe, als que no ens donaran ni un minut de respir d’aquí al final.
Nosaltres ens ho hem buscat i ara haurem d’assumir les conseqüències.
PD. Si voleu els resultats, les cròniques, els detalls, els golejadors,...haureu de buscar en altres llocs. Hi ha persones que ho fan molt bé, extraordinàriament bé. I des d’aquí el meu reconeixement.
dissabte, 8 de març del 2008
O. Cuesta...o nada
Cuesta mucho dejar tu equipo para emprender una nueva aventura.
Cuesta mucho llegar a un nuevo equipo y ser aceptado sin recelos.
Cuesta mucho hacerse un lugar en tu nuevo equipo.
Cuesta mucho conseguir el respeto de tus nuevos compañeros.
Cuesta mucho llegar a ser parte importante de ese equipo.
Cuesta mucho hacer amigos donde solo había compañeros.
Cuesta mucho ser feliz en un entorno competitivo.
Cuesta mucho más de lo que a ti te parece.
Cuesta creer que todo ha sido tan fácil.
Y ahora después de todo este tiempo, Cuesta estar un solo día sin ti.
Cuesta date prisa y vuelve aunque te cueste.
Solos no podremos subir la Cuesta.
Cuesta mucho dejar tu equipo para emprender una nueva aventura.
Cuesta mucho llegar a un nuevo equipo y ser aceptado sin recelos.
Cuesta mucho hacerse un lugar en tu nuevo equipo.
Cuesta mucho conseguir el respeto de tus nuevos compañeros.
Cuesta mucho llegar a ser parte importante de ese equipo.
Cuesta mucho hacer amigos donde solo había compañeros.
Cuesta mucho ser feliz en un entorno competitivo.
Cuesta mucho más de lo que a ti te parece.
Cuesta creer que todo ha sido tan fácil.
Y ahora después de todo este tiempo, Cuesta estar un solo día sin ti.
Cuesta date prisa y vuelve aunque te cueste.
Solos no podremos subir la Cuesta.
divendres, 7 de març del 2008
Schuster s’apunta a les indefinicions.
Ves per on, qui ho havia de dir que tot un “personatge” com el desconcertant Bernd Schuster hagi decidit aplicar la meva tècnica per indefinir paraules i fets perfectament definits.
El Madrid perd davant la Roma però no cau derrotat: genial! Llenguatge molt adequat per a la setmana pre-electoral que estem vivint. Vocabulari de partit on sempre guanyen tots i no perd mai ningú.
Serà aquest el moment que llarga i pacientment he estat esperant? Serà aquesta l’empenta redemptora a la meva proposta agosarada? Serà aquest el reconeixement popular i definitiu a les meves impertinents indefinicions?
Quan una derrota no és una derrota, com l’havíem après fins ara i com els diccionaris certifiquen, sinó una persona originaria de Rota, un indret de la província de Cadis conegut per hostatjar una base naval dels EEUU. Quan es perverteix el significat de les paraules conformades al llarg de 4000 anys de civilització i es buida el seu contingut per encabir un de completament diferent. Quan el llenguatge només és un joc on tot s’hi val passen coses tan surrealistes i divertides com aquesta.
Sigueu tots benvinguts a la volta del mitjó. Les paraules són patrimoni de la Humanitat i no la Humanitat patrimoni de les paraules. Les paraules han d’estar al servei de l’home i de la dona i no al revés.
Ah! per cert, el Schuster m’ha trucat aquest matí per telèfon i madrit que, finalment, no ha estat una de Rota, sinó de Morón i és de domini públic que qui és demorón arriba tard i perd el tren, en aquest cas el tren d’Europa.
Paraula de Déu, ...de deu de la nit.
Ves per on, qui ho havia de dir que tot un “personatge” com el desconcertant Bernd Schuster hagi decidit aplicar la meva tècnica per indefinir paraules i fets perfectament definits.
El Madrid perd davant la Roma però no cau derrotat: genial! Llenguatge molt adequat per a la setmana pre-electoral que estem vivint. Vocabulari de partit on sempre guanyen tots i no perd mai ningú.
Serà aquest el moment que llarga i pacientment he estat esperant? Serà aquesta l’empenta redemptora a la meva proposta agosarada? Serà aquest el reconeixement popular i definitiu a les meves impertinents indefinicions?
Quan una derrota no és una derrota, com l’havíem après fins ara i com els diccionaris certifiquen, sinó una persona originaria de Rota, un indret de la província de Cadis conegut per hostatjar una base naval dels EEUU. Quan es perverteix el significat de les paraules conformades al llarg de 4000 anys de civilització i es buida el seu contingut per encabir un de completament diferent. Quan el llenguatge només és un joc on tot s’hi val passen coses tan surrealistes i divertides com aquesta.
Sigueu tots benvinguts a la volta del mitjó. Les paraules són patrimoni de la Humanitat i no la Humanitat patrimoni de les paraules. Les paraules han d’estar al servei de l’home i de la dona i no al revés.
Ah! per cert, el Schuster m’ha trucat aquest matí per telèfon i madrit que, finalment, no ha estat una de Rota, sinó de Morón i és de domini públic que qui és demorón arriba tard i perd el tren, en aquest cas el tren d’Europa.
Paraula de Déu, ...de deu de la nit.
dijous, 6 de març del 2008
La pel·lícula de la setmanaRoma. (1972)
Gènere:Drama
Nacionalitat:Italia / Francia
Director:Federico Fellini
Actors:Peter GonzalesFiona FlorenceBritta BarnesPia De DosesMarne MaitlandRenato GiovannoliElisa MainardiRaout PauleGalliano SbarraPaola NataleGinette Marcelle BronMario Del VagoAlfredo AdamiStefano MayoreSbarra AdamiEnnio AntonelliBirenoFeodor Chaliapin Jr.Gianluigi ChirizziDennis ChristopherDante CleriAngela De LeoMaria De SistiFederico FelliniLibero FrissiNorma GiaccheroGudrun Mardou KhiessJohn Francis LaneAnna MagnaniFranco MagnoLoredana MartínezMarcello MastroianniAnna Maria PescatoriCassandra PetersonMimmo PoliSandro QuasimodoGiovanni SerboliAlberto SordiGore VidalAlvaro Vitali
Productor:Turi Vasile
Guió:Federico Fellini
Fotografía:Giuseppe Rotunno
Música:Nino Rota
Durada: 128 minuts.
El llibre del mesMort a Roma
de Wolfgang Koeppen
Mort a Roma, escrita des de la distància d'un esperit irònic i amb tota l'energia del moralista, és la història d'un grapat de persones - víctimes, botxins, precursors i fills pòstums de l'horror- que coincideixen en aquesta ciutat després de la Segona Guerra Mundial. És a Roma, ciutat de Cèsar i Mussolini, Ciutat Santa i seu de plaers ambigus, on el passat surt a la llum i s'enreda amb el present. Els records, l'esforç o la conveniència d'oblidar i el pes de la culpa que persegueixen a aquests personatges són colossals.
Edicions impreses
Mort a Roma Català La magrana 14.00€ 206p.Muerte en Roma Castellà RBA 14.00€ 215p.
dimecres, 5 de març del 2008
Lideratge en jog
Un líder és aquell que sempre està.
Un líder és fàcil de reconèixer perquè sense aixecar la veu sempre se’l sent.
Un líder domina l’espai i el temps.
Un líder té el respecte dels companys perquè se l’ha guanyat.
Un líder és fort perquè aglutina les energies individuals en benefici del col·lectiu.
Un líder basteix els fonaments perquè els companys enlluernin.
Un líder és la calma i la serenor en moments de tempesta.
Un líder és arrauxat en moments d’extrema necessitat.
Un líder és la brasa que queda quan tot s’ha cremat.
Un líder és la línia recta que retrobem desprès de cada revolt.
Un líder és la persona que tens al costat quan quasi tot ha fallat.
Un líder és la llavor destriada quan el vent ha passat.
Un líder és la veu càlida que et demana un darrer esforç.
Un líder és el que s’aixeca quan cau i et dona la mà quan ets tu el que caus.
Un líder és el que exerceix de líder sense demanar-ho.
Un líder és aquell que sempre està.
Un líder és fàcil de reconèixer perquè sense aixecar la veu sempre se’l sent.
Un líder domina l’espai i el temps.
Un líder té el respecte dels companys perquè se l’ha guanyat.
Un líder és fort perquè aglutina les energies individuals en benefici del col·lectiu.
Un líder basteix els fonaments perquè els companys enlluernin.
Un líder és la calma i la serenor en moments de tempesta.
Un líder és arrauxat en moments d’extrema necessitat.
Un líder és la brasa que queda quan tot s’ha cremat.
Un líder és la línia recta que retrobem desprès de cada revolt.
Un líder és la persona que tens al costat quan quasi tot ha fallat.
Un líder és la llavor destriada quan el vent ha passat.
Un líder és la veu càlida que et demana un darrer esforç.
Un líder és el que s’aixeca quan cau i et dona la mà quan ets tu el que caus.
Un líder és el que exerceix de líder sense demanar-ho.
dimarts, 4 de març del 2008
dilluns, 3 de març del 2008
Indefinicions 9
Gardela: tango de Gardel
Acta: fet
Ala: part del pollastre
Alineació indeguda: línies tortes
Ampliar el marcador: fer obres de millora
Anul·lar: quart dit de la mà
Apallissar: deixar pla
Aproximació: intent de relacionar-se
Àrea gran: hectàrea
Ariet: diminutiu d’ari
Assetjar: comportament inadequat
Assistir: anar
Atacant: província del País Volencià
Atacar: provocar una taca
Batre: remenar els ous
Bascular: xarxa sanguínia
Bimba: versió femenina del pa bimbo
Voleia: quereia
Botxí: persona “non grata”
Botar: exercir el teu dret democràtic
Bota: contenidor de vi
Cacau: la base de la xocolata
Camiseta: itinerari zigzaguejant
Canvi de ritme: habilitat en el ball
Carnet: poble del Maresme
Carta de llibertat: “manu mite”
Cedir: evitar el conflicte
Club: local de carretera generalment amb llums vermells
Ciri: d’us obligat a les processons
Colador: per esbandir els espaguetis
Connectar: posar en marxa
Contra: grup armat antirevolucionari de Nicaragua
Control: pas fronterer
Convocar: invocar els esperits
Control orientat: vigilància per a una finalitat concreta
Cop de cap: determinació
Desplaçament: canviar de lloc
Diagonal: shoping line
Distribuïdor: repartidor a les habitacions
A domicili: servei de compra
Encaixar un gol: ficar-lo en un lloc molt estret
Encontre: trobada
Entorn: col·locar-se per demanar tanda
Entrada: ticket que dona accés
Escalfar banqueta: repartir flassades
Gardela: tango de Gardel
Acta: fet
Ala: part del pollastre
Alineació indeguda: línies tortes
Ampliar el marcador: fer obres de millora
Anul·lar: quart dit de la mà
Apallissar: deixar pla
Aproximació: intent de relacionar-se
Àrea gran: hectàrea
Ariet: diminutiu d’ari
Assetjar: comportament inadequat
Assistir: anar
Atacant: província del País Volencià
Atacar: provocar una taca
Batre: remenar els ous
Bascular: xarxa sanguínia
Bimba: versió femenina del pa bimbo
Voleia: quereia
Botxí: persona “non grata”
Botar: exercir el teu dret democràtic
Bota: contenidor de vi
Cacau: la base de la xocolata
Camiseta: itinerari zigzaguejant
Canvi de ritme: habilitat en el ball
Carnet: poble del Maresme
Carta de llibertat: “manu mite”
Cedir: evitar el conflicte
Club: local de carretera generalment amb llums vermells
Ciri: d’us obligat a les processons
Colador: per esbandir els espaguetis
Connectar: posar en marxa
Contra: grup armat antirevolucionari de Nicaragua
Control: pas fronterer
Convocar: invocar els esperits
Control orientat: vigilància per a una finalitat concreta
Cop de cap: determinació
Desplaçament: canviar de lloc
Diagonal: shoping line
Distribuïdor: repartidor a les habitacions
A domicili: servei de compra
Encaixar un gol: ficar-lo en un lloc molt estret
Encontre: trobada
Entorn: col·locar-se per demanar tanda
Entrada: ticket que dona accés
Escalfar banqueta: repartir flassades
diumenge, 2 de març del 2008
Memòries d’Àfrica
No pots pretendre que una girafa sigui un bon jugador de futbol: té el cor massa allunyat del cap.
No demanis que un lleó jugui bé a futbol: la seva supèrbia l’allunyarà de l’esforç necessari.
No busquis en un nyú a un jugador de futbol: la seva por el farà fugir davant l’adversitat.
No trobaràs en un impala les característiques pròpies d’un futbolista: la seva inconsistència el farà ser la víctima propicia.
No veuràs cap tret futbolístic en l’elefant: la seva grandesa el convertirà en imprudent.
No miris d’endevinar virtuts de futbolista en el rinoceront: la seva ceguesa el durà cap el desastre.
No li pressuposis maneres de futbolista a un cocodril: la seva pell dura el mantindrà insensible i la seva letargia el farà perdre el tren.
No pots pretendre que una girafa sigui un bon jugador de futbol: té el cor massa allunyat del cap.
No demanis que un lleó jugui bé a futbol: la seva supèrbia l’allunyarà de l’esforç necessari.
No busquis en un nyú a un jugador de futbol: la seva por el farà fugir davant l’adversitat.
No trobaràs en un impala les característiques pròpies d’un futbolista: la seva inconsistència el farà ser la víctima propicia.
No veuràs cap tret futbolístic en l’elefant: la seva grandesa el convertirà en imprudent.
No miris d’endevinar virtuts de futbolista en el rinoceront: la seva ceguesa el durà cap el desastre.
No li pressuposis maneres de futbolista a un cocodril: la seva pell dura el mantindrà insensible i la seva letargia el farà perdre el tren.
dijous, 21 de febrer del 2008
“EL FUTBOL
ULITZAT COM A EINA EDUCATIVA I
D’INTEGRACIÓ”
....
I.-Introducció
El futbol en el nostre entorn s’ha convertit en un fenomen social i un símbol cultural de primer ordre. Utilitzat des de la perspectiva educativa, pot ser un instrument potent i vàlid per a la transmissió de valors positius , de codis i de conductes. Els jugadores i jugadores poden aprendre valors i destreses que els/les permeten permanentment inter-actuar positivament amb el seu entorn i donar resposta a les demandes socials i personals.
L’esport del futbol ha de ser entès com una activitat que contribueix a millorar el benestar físic i psíquic, que ensenya a conviure amb gent diversa , a saber fer un esforç per a l’altre/a , a respectar unes normes establertes , a acceptar les possibilitats i limitacions pròpies i les dels/ de les altres.
El nostre Club és receptiu a les realitats socials del seu entorn , per això, des de fa varies temporades ,ha definit un model esportiu-educatiu , en el qual és justifica aquest projecte, que està informat en tots els seus àmbits pels següents trets d’identitat:
Ø Fomentar fermament i raonadament l’educació integral com a referent a l’hora de desenvolupar l’activitat esportiva
Ø Considerar la pràctica del futbol com un mitjà privilegiat de reeducació i un instrument d’integració
Ø Contribuir a crear una societat que es basi en el respecte , en la solidaritat , en la comprensió de les desigualtats i en la llibertat
Ø Ser sensible a la realitat pluricultural de l’ entorn
Ø Afavorir la desaparició dels estereotips sexistes en el món de l’esport , la superació de situacions de desigualtat per raons de gènere , econòmiques o culturals
Ø Fer aportacions per tal d’ajudar a crear un societat cada vegada més cohesionada
Ø Promoure una educació basada en la igualtat d’oportunitats entre nois i noies
Ø Treballar per reprendre els valors de l’esport i de l’esportivitat
....
ULITZAT COM A EINA EDUCATIVA I
D’INTEGRACIÓ”
....
I.-Introducció
El futbol en el nostre entorn s’ha convertit en un fenomen social i un símbol cultural de primer ordre. Utilitzat des de la perspectiva educativa, pot ser un instrument potent i vàlid per a la transmissió de valors positius , de codis i de conductes. Els jugadores i jugadores poden aprendre valors i destreses que els/les permeten permanentment inter-actuar positivament amb el seu entorn i donar resposta a les demandes socials i personals.
L’esport del futbol ha de ser entès com una activitat que contribueix a millorar el benestar físic i psíquic, que ensenya a conviure amb gent diversa , a saber fer un esforç per a l’altre/a , a respectar unes normes establertes , a acceptar les possibilitats i limitacions pròpies i les dels/ de les altres.
El nostre Club és receptiu a les realitats socials del seu entorn , per això, des de fa varies temporades ,ha definit un model esportiu-educatiu , en el qual és justifica aquest projecte, que està informat en tots els seus àmbits pels següents trets d’identitat:
Ø Fomentar fermament i raonadament l’educació integral com a referent a l’hora de desenvolupar l’activitat esportiva
Ø Considerar la pràctica del futbol com un mitjà privilegiat de reeducació i un instrument d’integració
Ø Contribuir a crear una societat que es basi en el respecte , en la solidaritat , en la comprensió de les desigualtats i en la llibertat
Ø Ser sensible a la realitat pluricultural de l’ entorn
Ø Afavorir la desaparició dels estereotips sexistes en el món de l’esport , la superació de situacions de desigualtat per raons de gènere , econòmiques o culturals
Ø Fer aportacions per tal d’ajudar a crear un societat cada vegada més cohesionada
Ø Promoure una educació basada en la igualtat d’oportunitats entre nois i noies
Ø Treballar per reprendre els valors de l’esport i de l’esportivitat
....
dimecres, 20 de febrer del 2008
Ferran Martinez
...
Per tant quan els esportistes es reintegren a la societat no només aporten imatge, sinó valors...
Per descomptat. Si aprenem a usar les eines imprescindibles, econòmiques, de màrqueting, etcètera, estem més ben preparats. Fem un gran servei a la societat, que troba a faltar justament tots aquests valors dels quals nosaltres estem amarats: disciplina, treball en equip, funcionar en situacions d'estrès...
L'esport és la millor escola, doncs?
Sí, segur. Primer per fer activitat, però després per aprendre a relacionar-te, a tenir disciplina, a sacrificar-te pel company, a respectar les normes de joc... Això no té preu, cal educar els nanos en l'esport. I més si el model alternatiu és la Play i el sofà.
...
Entrevista publicada al diari Avui
...
Per tant quan els esportistes es reintegren a la societat no només aporten imatge, sinó valors...
Per descomptat. Si aprenem a usar les eines imprescindibles, econòmiques, de màrqueting, etcètera, estem més ben preparats. Fem un gran servei a la societat, que troba a faltar justament tots aquests valors dels quals nosaltres estem amarats: disciplina, treball en equip, funcionar en situacions d'estrès...
L'esport és la millor escola, doncs?
Sí, segur. Primer per fer activitat, però després per aprendre a relacionar-te, a tenir disciplina, a sacrificar-te pel company, a respectar les normes de joc... Això no té preu, cal educar els nanos en l'esport. I més si el model alternatiu és la Play i el sofà.
...
Entrevista publicada al diari Avui
dimarts, 19 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)