Tres anys
(1095 dies)
Com aquell que no vol la cosa, ja han passat tres anys. Tres anys obrint cada dia aquesta finestra amb una constància que, fins i tot a mi, m’ha sorprès. Queda lluny aquell 26 de Desembre de 2007 i, en un malbaratament d’originalitat, he decidit commemorar-ho amb una festa, el dia 3 a les 3, al cor de Tribeca, amb el bo i millor de cada casa. Hi estan convidats els tres mosqueters, amb el secret desig que duguin la Lana Turner. Els tres llancers bengalís i el rei Positó amb el seu trident. Els tres porquets per quan s’acabin les existències i les tres bessones carregades de trinaranjus i xiclets trident. Perquè ens portin molts regals, els tres reis d’Orient hi són convidats i per entretenir-los, les tres germanes de Txejov els hi faran els honors. Vindrà també el tricicle que m’han promès un triple salt mortal i Sant Pere, penedit, que va negar tres cops a Jesús i encara busca el gall per matar-lo. Les tres filles d’Helena del bracet del tres cavallers i TV3 que ho gravarà tot en tres dimensions. No faltarà la Trinca, que faran fusió amb el trio la la la, per amenitzar la vetllada. I sí alguna cosa falla, hi tenim preparat el “sombrero de tres picos” i un trio de corda originaris de Trinidad Tobago. Vindrà Piqué, el tres de Barça, i els tres candidats a la pilota d’or, als que no deixo d’admirar des del meu lloc a la tercera graderia. I com no, el Xavier Torras i el seu Hat-Trick. En un tres i no res estarà tot activat, esperant amb neguit, la Santíssima Trinitat que ha jurat per Déu que, enllestida la feina, es passarà un moment per anunciar-me no sé ben bé què. Des de Presidència m’han confirmat, que el tripartit no hi faltarà, ara que se’l s’hi han acabat les cabòries i també l’estrès. No vindran, perquè m’he oblidat de convidar-los, els tres de Castilla i així ens estalviarem les seves cançons que avorreixen i cansen. He deixat fora, amb tota la intenció, el Tercer Reich i el Tercio de la Legión, que no tenen lloc en aquesta festa. En canvi sí que he convidat i he preparat un lloc especial, triclinium inclòs, per a la tercera edat i per als representants del tercer món, on podran passar l’estona jugant al trivial o al tres en ratlla i degustant els excel•lents trifàsics que els hi serviran, amorosament, les tres Maries. Per a quan la nit estigui avançada i comencin a defallir les forces, he fet venir a l’esperit de Tolkien perquè ens llegeixi alguns passatges de la trilogia dels anells, amb permís, això si, de la Lisbeth Salander i el seu celebrat Millennium. L’Orson Welles, ha declinat la invitació al•legant problemes de salut i, en conseqüència, no podrem comptar amb la presència del Tercer Home i la seva generosa genialitat. Ens haurem de conformar amb la confirmació, a darrera hora, de Matthew Tree que ens ha promès un interessant menage a trois amb el Pàmies i el Monzó. Ah! i perquè no se’ns coli ningú, he fet posar a la porta al Can Cèrber, aquell gos mitològic amb tres caps, que vetllarà pel bon funcionament de la festa. I desprès, quan comenci a despuntar l’alba, que cadascú faci el seu camí, uns cap el triangle de les Bermudes i altres, jo entre ells, a jeure a l’ombra del pi de les tres branques. L’endemà? L’endemà serà un altre dia, el primer de la resta de les nostres vides.
(1095 dies)
Com aquell que no vol la cosa, ja han passat tres anys. Tres anys obrint cada dia aquesta finestra amb una constància que, fins i tot a mi, m’ha sorprès. Queda lluny aquell 26 de Desembre de 2007 i, en un malbaratament d’originalitat, he decidit commemorar-ho amb una festa, el dia 3 a les 3, al cor de Tribeca, amb el bo i millor de cada casa. Hi estan convidats els tres mosqueters, amb el secret desig que duguin la Lana Turner. Els tres llancers bengalís i el rei Positó amb el seu trident. Els tres porquets per quan s’acabin les existències i les tres bessones carregades de trinaranjus i xiclets trident. Perquè ens portin molts regals, els tres reis d’Orient hi són convidats i per entretenir-los, les tres germanes de Txejov els hi faran els honors. Vindrà també el tricicle que m’han promès un triple salt mortal i Sant Pere, penedit, que va negar tres cops a Jesús i encara busca el gall per matar-lo. Les tres filles d’Helena del bracet del tres cavallers i TV3 que ho gravarà tot en tres dimensions. No faltarà la Trinca, que faran fusió amb el trio la la la, per amenitzar la vetllada. I sí alguna cosa falla, hi tenim preparat el “sombrero de tres picos” i un trio de corda originaris de Trinidad Tobago. Vindrà Piqué, el tres de Barça, i els tres candidats a la pilota d’or, als que no deixo d’admirar des del meu lloc a la tercera graderia. I com no, el Xavier Torras i el seu Hat-Trick. En un tres i no res estarà tot activat, esperant amb neguit, la Santíssima Trinitat que ha jurat per Déu que, enllestida la feina, es passarà un moment per anunciar-me no sé ben bé què. Des de Presidència m’han confirmat, que el tripartit no hi faltarà, ara que se’l s’hi han acabat les cabòries i també l’estrès. No vindran, perquè m’he oblidat de convidar-los, els tres de Castilla i així ens estalviarem les seves cançons que avorreixen i cansen. He deixat fora, amb tota la intenció, el Tercer Reich i el Tercio de la Legión, que no tenen lloc en aquesta festa. En canvi sí que he convidat i he preparat un lloc especial, triclinium inclòs, per a la tercera edat i per als representants del tercer món, on podran passar l’estona jugant al trivial o al tres en ratlla i degustant els excel•lents trifàsics que els hi serviran, amorosament, les tres Maries. Per a quan la nit estigui avançada i comencin a defallir les forces, he fet venir a l’esperit de Tolkien perquè ens llegeixi alguns passatges de la trilogia dels anells, amb permís, això si, de la Lisbeth Salander i el seu celebrat Millennium. L’Orson Welles, ha declinat la invitació al•legant problemes de salut i, en conseqüència, no podrem comptar amb la presència del Tercer Home i la seva generosa genialitat. Ens haurem de conformar amb la confirmació, a darrera hora, de Matthew Tree que ens ha promès un interessant menage a trois amb el Pàmies i el Monzó. Ah! i perquè no se’ns coli ningú, he fet posar a la porta al Can Cèrber, aquell gos mitològic amb tres caps, que vetllarà pel bon funcionament de la festa. I desprès, quan comenci a despuntar l’alba, que cadascú faci el seu camí, uns cap el triangle de les Bermudes i altres, jo entre ells, a jeure a l’ombra del pi de les tres branques. L’endemà? L’endemà serà un altre dia, el primer de la resta de les nostres vides.
