Fer la diagonal: anar de botigues
dilluns, 4 de maig del 2009
El ritme del temps
El guerrer de la llum sap que la perseverança no té res a veure amb la insistència. Hi ha èpoques en què els combats es prolonguen més del que és necessari, tot esgotant les seves forces i afeblint el seu entusiasme.
Aleshores, retira les seves forces del camp de batalla i es dóna una treva a si mateix. Persevera en el seu desig, però sap esperar un moment més adequat per tornar a atacar.
Un guerrer sempre torna a la lluita. Però no ho fa pas per tossuderia, sinó perquè s’ha adonat que els temps han canviat.
El guerrer de la llum sap que la perseverança no té res a veure amb la insistència. Hi ha èpoques en què els combats es prolonguen més del que és necessari, tot esgotant les seves forces i afeblint el seu entusiasme.
Aleshores, retira les seves forces del camp de batalla i es dóna una treva a si mateix. Persevera en el seu desig, però sap esperar un moment més adequat per tornar a atacar.
Un guerrer sempre torna a la lluita. Però no ho fa pas per tossuderia, sinó perquè s’ha adonat que els temps han canviat.
diumenge, 3 de maig del 2009
Sí, sí, és a tu
Escolta entrenador de merda –i perdona per lo d’entrenador-. Em pots explicar perquè el meu fill no juga? Potser millor que no m’ho expliquis perquè tampoc ho entendria. Però has de saber que estic fins els ovaris de que te’l rifis, que li facis passejar la bossa d’esport tots el caps de setmana, de camp en camp, sense ni tan sols obrir-la. Sí el que vols és que estalviem aigua i sabó en la neteja de la seva roba, m’ho dius i tan amics, però deixar ja de jugar amb ell i prendrem el pel a mi. No estic disposada a aguantar ni un minut més, no ets una bona persona i no vas de cara. Ens has enganyat des del primer dia, que costava dir-nos la veritat? Si no comptaves amb ell, si no hi comptes, com ha quedat clar, has de tenir els collons de dir-ho i no marejar més la perdiu. L’has utilitzat com t’ha convingut i sempre ha estat el darrer de la fila. Has abusat del seu compromís, de la seva bonhomia i de la seva prudència, amb una descarada premeditació, nocturnitat i traïdoria. No tens raó ni l’has tinguda en cap de les teves decisions encara que ell no t’ho hagi qüestionat mai. Però això s’ha acabat, ja no li faràs més mal. Has aconseguit que perdi la il·lusió per allò que l’apassionava i li donava vida, però serà l’últim que aconsegueixis. A partir d’ara ten pots anar a prendre pel cul, tu i la teva incompetència malintencionada. Adéu i que et bombin.
Escolta entrenador de merda –i perdona per lo d’entrenador-. Em pots explicar perquè el meu fill no juga? Potser millor que no m’ho expliquis perquè tampoc ho entendria. Però has de saber que estic fins els ovaris de que te’l rifis, que li facis passejar la bossa d’esport tots el caps de setmana, de camp en camp, sense ni tan sols obrir-la. Sí el que vols és que estalviem aigua i sabó en la neteja de la seva roba, m’ho dius i tan amics, però deixar ja de jugar amb ell i prendrem el pel a mi. No estic disposada a aguantar ni un minut més, no ets una bona persona i no vas de cara. Ens has enganyat des del primer dia, que costava dir-nos la veritat? Si no comptaves amb ell, si no hi comptes, com ha quedat clar, has de tenir els collons de dir-ho i no marejar més la perdiu. L’has utilitzat com t’ha convingut i sempre ha estat el darrer de la fila. Has abusat del seu compromís, de la seva bonhomia i de la seva prudència, amb una descarada premeditació, nocturnitat i traïdoria. No tens raó ni l’has tinguda en cap de les teves decisions encara que ell no t’ho hagi qüestionat mai. Però això s’ha acabat, ja no li faràs més mal. Has aconseguit que perdi la il·lusió per allò que l’apassionava i li donava vida, però serà l’últim que aconsegueixis. A partir d’ara ten pots anar a prendre pel cul, tu i la teva incompetència malintencionada. Adéu i que et bombin.
El duel entre lo Real i lo Fantàstic
Real Madrit 2 – Barça 6
Avui cal ser realista i no hi ha alternativa possible. No valen excuses davant una realitat incontestable i irrebatible. Una realitat plena de real realisme. Realisme dolç per a uns i crua realitat per a uns altres. Realisme descarnat on un real imaginari s’ha topat amb el mon real que ha deixat al descobert quina era la seva autèntica i dolorosa realitat. Realment i avui ha quedat definitivament clar que hi ha un equip que juga a futbol i un altre que viu del miracle i el miracle, innocents amics, té un enorme component de irrealitat que acaba per esvair-se entre la boira més gebradora.
Realisme desesperat, realisme encegat, realisme autoparòdic, realisme d’enganyar i enganyar-se, realisme agressiu, realisme dissolvent, realisme colonial, realisme fatxenda, realisme incert, realisme burleta i realisme babau per acabar en el més tràgic dels realismes: el neorealisme. Un realisme massa real que ha topat amb la fantasia més eloqüent, la ciència ficció en estat pur i els somnis més inversemblant fets realitat. La imaginació ha desmuntat el realisme més tronat i ha posat les coses al seu lloc real, el lloc que els hi pertoca per mèrits propis i molt i molt reals.
Realment fantàstic!
Real Madrit 2 – Barça 6
Avui cal ser realista i no hi ha alternativa possible. No valen excuses davant una realitat incontestable i irrebatible. Una realitat plena de real realisme. Realisme dolç per a uns i crua realitat per a uns altres. Realisme descarnat on un real imaginari s’ha topat amb el mon real que ha deixat al descobert quina era la seva autèntica i dolorosa realitat. Realment i avui ha quedat definitivament clar que hi ha un equip que juga a futbol i un altre que viu del miracle i el miracle, innocents amics, té un enorme component de irrealitat que acaba per esvair-se entre la boira més gebradora.
Realisme desesperat, realisme encegat, realisme autoparòdic, realisme d’enganyar i enganyar-se, realisme agressiu, realisme dissolvent, realisme colonial, realisme fatxenda, realisme incert, realisme burleta i realisme babau per acabar en el més tràgic dels realismes: el neorealisme. Un realisme massa real que ha topat amb la fantasia més eloqüent, la ciència ficció en estat pur i els somnis més inversemblant fets realitat. La imaginació ha desmuntat el realisme més tronat i ha posat les coses al seu lloc real, el lloc que els hi pertoca per mèrits propis i molt i molt reals.
Realment fantàstic!
dissabte, 2 de maig del 2009
L’SPA desprès del Kruger
Europa 7 – Lloreda 0
Juvenils, segona divisió, grup 13
Bé va, desprès d’una estressant tempesta, una reparadora calma. Bé està la distància que separa el caos de l’ordre. El trànsit entre el safari Pujades i l’SPA Lloreda. L’abisme entre l’ infern de la setmana passada i el purgatori d’ànimes innocents d’aquesta.
L’Univers està teixit en trames d’invisibles equilibris i el que, tot just fa set dies, va ser una experiència “bestial” ha passat a ser, sense sobresalts, una plàcida tarda de primavera. El Juvenil D es mereixia un partit com el d’avui, un partit “regal” on poder estirar les cames sense que te les trenquin. Un matx de guant blanc, d’exquisida pulcritud i previsible final. Un relax col·lectiu força necessari a aquestes alçades de la temporada i un anar fent sense preses esperant que els gols anessin pujant al marcador.
Partits que, si bé adormen a les ovelles, serveixen i molt per anar recuperant la feina que no s’ha fet; per aprendre conceptes, per integrar mecanismes i aplicar sistemes que han de servir per a un futur més o menys proper.
El Lloreda ha estat noble i l’Europa no ha volgut fer sang. S’ha jugat a futbol, amb més o menys encert, amb més o menys sort, però només futbol i això es d’agrair tal com estan les coses i més desprès del tractat de criminologia del passat cap de setmana.
Un triomf clar i inapel·lable de l’Europa que posa pressió al líder esperant que el miracle es produeixi. Sí la Mare de Déu se li va aparèixer a la Bernardette, perquè no se li pot aparèixer la lliga al Juvenil D?
Europa 7 – Lloreda 0
Juvenils, segona divisió, grup 13
Bé va, desprès d’una estressant tempesta, una reparadora calma. Bé està la distància que separa el caos de l’ordre. El trànsit entre el safari Pujades i l’SPA Lloreda. L’abisme entre l’ infern de la setmana passada i el purgatori d’ànimes innocents d’aquesta.
L’Univers està teixit en trames d’invisibles equilibris i el que, tot just fa set dies, va ser una experiència “bestial” ha passat a ser, sense sobresalts, una plàcida tarda de primavera. El Juvenil D es mereixia un partit com el d’avui, un partit “regal” on poder estirar les cames sense que te les trenquin. Un matx de guant blanc, d’exquisida pulcritud i previsible final. Un relax col·lectiu força necessari a aquestes alçades de la temporada i un anar fent sense preses esperant que els gols anessin pujant al marcador.
Partits que, si bé adormen a les ovelles, serveixen i molt per anar recuperant la feina que no s’ha fet; per aprendre conceptes, per integrar mecanismes i aplicar sistemes que han de servir per a un futur més o menys proper.
El Lloreda ha estat noble i l’Europa no ha volgut fer sang. S’ha jugat a futbol, amb més o menys encert, amb més o menys sort, però només futbol i això es d’agrair tal com estan les coses i més desprès del tractat de criminologia del passat cap de setmana.
Un triomf clar i inapel·lable de l’Europa que posa pressió al líder esperant que el miracle es produeixi. Sí la Mare de Déu se li va aparèixer a la Bernardette, perquè no se li pot aparèixer la lliga al Juvenil D?
divendres, 1 de maig del 2009
IL GATTOPARDO (1963)
Un clàssic de culte. La millor pel·lícula, junt amb Mort a Venècia, de Luchino Visconti i una de les fites més rellevants en el panorama cinematogràfic de la segona meitat del segle XX. Un film imprescindible per entendre un dels canvis socials més importants i trencadors de la Història moderna: el final del feudalisme i el pas de l’aristocràcia a la burgesia.
Basada en una novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa i ambientada a la Sicília de 1860, la pel·lícula és un fresc generacional personalitzada en l’ aristocràtic Princep Fabrizio di Salina que, conscient dels profunds canvis que s’apropaven, no va dubtar en pactar amb el nou poder emergent per a fer realitat la màxima: alguna cosa ha de canviar per a que no canviï res.
El mateix Visconti, d’origen aristocràtic i alhora simpatitzant del Partit Comunista, va entendre perfectament el profund significat del text i totes les seves derivacions, donant com a resultat una extraordinària obra cinematogràfica de visió i revisió obligada per a velles i noves generacions.
A més, si us agrada la música i encara no el coneixeu, Nino Rota us entusiasmarà. Per a més referències, és el mateix autor de la banda sonora de El Padrí. Poca broma.
dijous, 30 d’abril del 2009
La conspiració
La conspiració per ella mateixa no té cap sentit. Són els conspiradors els que l’omplen de contingut, els que li donen forma i la basteixen.
Són els conspiradors aquells que podeu veure, acabada la reunió (qualsevol reunió), formant petits grups i esgrimint arguments que, poc abans, no s’havien atrevit a plantejar. Propostes covardes que necessiten de la clandestinitat i la traïdoria per sobreviure i configurar-se. Discursos tendents a l’enderroc sistemàtic per a deixar la terra erma. Conspiradors incapaços de sostenir idees que no resisteixen el més mínim debat. Posseïdors de raons que aboquen a l’autodestrucció per manca de raó.
Conspiradors que viuen de nit i s’emparen en la foscor. Conspiradors que cerquen aliats entre els descontents, els necis i els miserables. Conspiradors que els corca l’enveja i amb una pràctica vivencial de terra cremada.
Els veureu a les fosques, en petits grups, parlant d’amagat i en veu baixa. Acostant-se per l’esquena, abocant merda, difonent rumors malintencionats i per damunt de tot, negant la conspiració.
“Latrant et scitis estatint praetesquitantes estis”, que vol dir “Borden i sabeu a l’instant que cavalqueu per davant els altres” o bé, en el més conegut: “Ladran, luego cabalgamos”
El xut amb l’esquerra
Faltaven poc més de trenta minuts pel final del partit i l’entrenador el va fer escalfar. Quan en faltaven 10, el va cridar. Es va treure el xandall i, neguitós, va esperar a la banda fins que, dos minuts desprès, es va produir el canvi. Per endavant, vuit minuts per a jugar a futbol i l’agradable sensació de sentir-se útil.
Vuit minuts de gloria, amb el temps cristal·litzat, mentre la pilota viatjava a la velocitat de la llum en sortir del seva bota esquerra. Un xut amb la cama “dolenta” per visualitzar la gestió de l’adversitat i correspondre amb generositat a la confiança dipositada. Vuit minuts, que podien semblar poc, com quan estàs en una companyia estimulant o bé, ficat en un llibre apassionant que no voldries que s’acabés mai. Vuit minuts per sumar, a la recerca del resultat més just i amb el convenciment d’haver fet el que calia. Vuit minuts per a fer el ple, sí es sap interpretar bé.
dimecres, 29 d’abril del 2009
dimarts, 28 d’abril del 2009
Conversa amb el penis
Com estàs?
No gaire bé. Enyoro les nostres sortides, les sortides i les entrades clar.
No et podràs queixar...
Home, doncs sí. Ara quasi no em treus sinó és per pixar. Però que pateixis de pròstata i em ventilis cada 30 minuts no és, diguem-ne, la meva activitat preferida.
Els temps estan canviant, ja no soc el que era i tu no estàs gaire millor. Has perdut aquell ímpetu juvenil, aquella empenta prodigiosa, aquella energia inesgotable, aquell desig insaciable, sense mesura. Els anys han passat per a tots dos, ja pentinem canes i, i ... estic cansat de tantes mentides. Justament d’això volia parlar-te. He decidit operar-me.
Operar-te? Estàs malalt?
No, és difícil d’explicar...molt difícil. Vull canviar de sexe. Vull ser una dona.
Què vols què?
Amputar-te. Prescindir de tu i de les teves dues motxilles.
T’has tornat boig? Desprès de tota una vida junts,...amb les coses que hem fet plegats,...
Mai m’has agradat. Sempre t’he arrossegat com un càstig de la naturalesa i ja n’estic fart. Està decidit, serè una dona i no ens tornarem a veure mai més.
No m’ho pots fer això. És cruel i tremendament injust.
No hi ha marxa enrere.
Doncs cedeix-me. Fes de donant a un necessitat. Si tu no em vols fes que altres em tinguin. Potser així, algun dia, et pugui fer sentir el que has fet sentir a totes les dones que has tingut.
Tu creus que és una bona idea?
I tant! Passaria de ser el teu representant, el teu comercial, a endreçar-te el magatzem, que si t’he de ser sincer, et fa molta falta i t’ho dic jo, encara que per a tu només sigui un “penjat”.
dilluns, 27 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)