Xoriços il·lustrats
divendres, 10 d’octubre del 2008
Una gran llengua en boques equivocades
Dins el marc del conflicte de llengües on creix l’absurda i malaltissa croada per anorrear les més dèbils en favor de les més esteses o poderoses, de fer taula rasa eliminant la particularitat, la diferència, la riquesa en benefici del monolingüisme més brutal i castrador. Doncs, en aquest debat avorrit i esgotador, llegia una idea que pot ser interessant per aquells que saben llegir i també pels que saben pensar, deia així: Quina gran llengua la llengua espanyola, ara només falta que Espanya estigui a l’alçada de la seva llengua. Demolidor, llàstima que al país veí hi hagi encara un índex d’analfabetisme militant tan gran i utilitzin la llengua només per llepar-se el cul.
Dins el marc del conflicte de llengües on creix l’absurda i malaltissa croada per anorrear les més dèbils en favor de les més esteses o poderoses, de fer taula rasa eliminant la particularitat, la diferència, la riquesa en benefici del monolingüisme més brutal i castrador. Doncs, en aquest debat avorrit i esgotador, llegia una idea que pot ser interessant per aquells que saben llegir i també pels que saben pensar, deia així: Quina gran llengua la llengua espanyola, ara només falta que Espanya estigui a l’alçada de la seva llengua. Demolidor, llàstima que al país veí hi hagi encara un índex d’analfabetisme militant tan gran i utilitzin la llengua només per llepar-se el cul.
dijous, 9 d’octubre del 2008
828
La meva bogeria gramatical, el meu deliri sil·làbic, la meva set de paraules em du, sovint, per camins indestriables. En aquesta cerca obsessiva he trobat el que no buscava, un mot que defineix amb precisió el que sento per tu: evitern.
828, és la pàgina on habita i on es mostra orgullós.
Evitern: Que ha tingut principi, però no tindrà fi.
La meva bogeria gramatical, el meu deliri sil·làbic, la meva set de paraules em du, sovint, per camins indestriables. En aquesta cerca obsessiva he trobat el que no buscava, un mot que defineix amb precisió el que sento per tu: evitern.
828, és la pàgina on habita i on es mostra orgullós.
Evitern: Que ha tingut principi, però no tindrà fi.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
La vacuna
Que és una vacuna sinó la inoculació d’un virus perquè el propi cos generi anticossos per defensar-se. Està clar que si l’organisme no passa pel tràngol d’enfrontar-se a l’enemic no serà mai capaç de fer-li front ni trobar els mecanismes adequats per destruir-lo.
De la mateixa manera quan parlem d’educació és contraproduent i decididament anti pedagògic fer viure els nens en una bombolla que els aïlli del mon exterior i dels problemes que es generen. No serveix per a res, ans al contrari, és totalment perjudicial, estalviar als joves viure situacions conflictives i tastar en pròpia carn la frustració. Com sinó podran generar les defenses necessàries per superar determinades crisis i fer front a les adversitats sinó les viuen? Per aprendre a resoldre problemes t’hi has de trobar amb els problemes. Només així desenvolupem els anticossos, les capacitats per combatre amb èxit els contratemps que la vida ens va plantejant.
Que és una vacuna sinó la inoculació d’un virus perquè el propi cos generi anticossos per defensar-se. Està clar que si l’organisme no passa pel tràngol d’enfrontar-se a l’enemic no serà mai capaç de fer-li front ni trobar els mecanismes adequats per destruir-lo.
De la mateixa manera quan parlem d’educació és contraproduent i decididament anti pedagògic fer viure els nens en una bombolla que els aïlli del mon exterior i dels problemes que es generen. No serveix per a res, ans al contrari, és totalment perjudicial, estalviar als joves viure situacions conflictives i tastar en pròpia carn la frustració. Com sinó podran generar les defenses necessàries per superar determinades crisis i fer front a les adversitats sinó les viuen? Per aprendre a resoldre problemes t’hi has de trobar amb els problemes. Només així desenvolupem els anticossos, les capacitats per combatre amb èxit els contratemps que la vida ens va plantejant.
dimarts, 7 d’octubre del 2008
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Una jornada particular
Segona jornada i segueixen les golejades. Aquest cop amb algunes dades sorprenents. El Trajana que venia de perdre clarament amb la Unificació Bellvitge ha estat implacable amb el santa Eulàlia, que segurament haurà pagat els plats trencats de la primera jornada. Un Santa Eulalia que, per cert ja va perdre a casa la setmana passada davant un solvent Sant Gabriel i que amb dues victòries molt significatives, l’última precisament per golejada enfront un desesperant Pere Gol (13 gols encaixats), comparteix liderat amb l’Europa i el Sants. L’altre resultat espectacular ens l'ha ofert un recuperat Jupiter que venia d’encaixar una estrepitosa derrota per 8 a 2 al camp de la Muntanyesa i que aquesta setmana ha desballestat a la Unificació Bellvitge, vencedor del Trajana en la primera jornada. Tot plegat un cercle capriciós on els equips passen d’una setmana a l’altre de ser golejadors a ser golejats. Irregularitat, manca de concentració, excés de confiança,...un començament imprevisible.
Pel que fa als altres resultats, cap sorpresa. Potser el mal inici de l’Hospitalet amb dues derrotes consecutives seria una de les coses més destacables, així com la bona arrencada del Sants, el Sant Gabriel i l’Europa. Del Masnou i de la Barceloneta m’esperava una mica més, encara que és cert que estem començant i els equips aniran patint les transformacions pròpies del rodatge i el pas de les jornades.
El campionat és molt llarg i encara queda marge per corregir errors, però tinc la sensació que hi ha equips que no estaran disposats a donar treva i la recuperació de punts serà molt complicada aquesta Temporada.
Segona jornada i segueixen les golejades. Aquest cop amb algunes dades sorprenents. El Trajana que venia de perdre clarament amb la Unificació Bellvitge ha estat implacable amb el santa Eulàlia, que segurament haurà pagat els plats trencats de la primera jornada. Un Santa Eulalia que, per cert ja va perdre a casa la setmana passada davant un solvent Sant Gabriel i que amb dues victòries molt significatives, l’última precisament per golejada enfront un desesperant Pere Gol (13 gols encaixats), comparteix liderat amb l’Europa i el Sants. L’altre resultat espectacular ens l'ha ofert un recuperat Jupiter que venia d’encaixar una estrepitosa derrota per 8 a 2 al camp de la Muntanyesa i que aquesta setmana ha desballestat a la Unificació Bellvitge, vencedor del Trajana en la primera jornada. Tot plegat un cercle capriciós on els equips passen d’una setmana a l’altre de ser golejadors a ser golejats. Irregularitat, manca de concentració, excés de confiança,...un començament imprevisible.
Pel que fa als altres resultats, cap sorpresa. Potser el mal inici de l’Hospitalet amb dues derrotes consecutives seria una de les coses més destacables, així com la bona arrencada del Sants, el Sant Gabriel i l’Europa. Del Masnou i de la Barceloneta m’esperava una mica més, encara que és cert que estem començant i els equips aniran patint les transformacions pròpies del rodatge i el pas de les jornades.
El campionat és molt llarg i encara queda marge per corregir errors, però tinc la sensació que hi ha equips que no estaran disposats a donar treva i la recuperació de punts serà molt complicada aquesta Temporada.
Valero y yo
Valero es pequeño, ¿peludo?, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro.
Lo dejo suelto y se va al prado, y acaricia tibiamente con su hocico, rozándolas apenas, las florecillas rosas, celestes y gualdas... Lo llamo dulcemente: "¿Valero?", y viene a mí con un trotecillo alegre que parece que se ríe, en no sé qué cascabeleo ideal...
Come cuanto le doy. Le gustan las naranjas mandarinas, las uvas moscateles, todas de ámbar; los higos morados, con su cristalina gotita de miel...
Es tierno y mimoso igual que un niño, que una niña...; pero fuerte y seco por dentro, como de piedra... Cuando paso sobre él, los domingos, por las últimas callejas del pueblo, los hombres del campo, vestidos de limpio y despaciosos, se quedan mirándolo:
— Tiene acero...
Tiene acero. Acero y plata de luna, al mismo tiempo.
Adaptació molt lliure de Platero y yo de Juan Ramón Jiménez
Valero es pequeño, ¿peludo?, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro.
Lo dejo suelto y se va al prado, y acaricia tibiamente con su hocico, rozándolas apenas, las florecillas rosas, celestes y gualdas... Lo llamo dulcemente: "¿Valero?", y viene a mí con un trotecillo alegre que parece que se ríe, en no sé qué cascabeleo ideal...
Come cuanto le doy. Le gustan las naranjas mandarinas, las uvas moscateles, todas de ámbar; los higos morados, con su cristalina gotita de miel...
Es tierno y mimoso igual que un niño, que una niña...; pero fuerte y seco por dentro, como de piedra... Cuando paso sobre él, los domingos, por las últimas callejas del pueblo, los hombres del campo, vestidos de limpio y despaciosos, se quedan mirándolo:
— Tiene acero...
Tiene acero. Acero y plata de luna, al mismo tiempo.
Adaptació molt lliure de Platero y yo de Juan Ramón Jiménez
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Espriu, Salvador Espriu
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Espriu, Salvador Espriu
Els fruits de la paciència
Europa C 3 – Catalònia 1
El debut de l’Europa a casa ha estat tan complicat com es preveia, més pels nervis de l’estrena que no pas pels mèrits del rival. Un Catalònia rom i sense grapa tancat al seu camp i deixant tota l’iniciativa a l’equip local ha estat el dibuix de pràcticament tota la primera part. Només en una jugada aïllada, a la sortida d’un corner, el Catalònia ha fet el seu gol. Gol que ha descentrat el, fins aleshores, fluid joc de l’Europa posant la incertesa damunt la gespa i la imprecisió a les botes dels atacants escapulats. La resta de la primera part ha sigut un monogràfic, encara que sense sort, de l’Europa davant d’un, cada cop més aculat, Catalònia. Amb un sorprenent i immerescut 0 a 1 s’ha arribat al descans. És just en aquest moment i fruit dels relleus que ha efectuat el cos tècnic de l’Europa on el signe del partit ha començat a girar. Sense canviar el guió però sí els protagonistes i algun subtil retoc de posicions, l’equip local s’ha fet, definitivament, amb les regnes del joc. Han arribat les ocasions i conseqüentment els gols. Novament s’ha pogut constatar la versatilitat i varietat de recursos d’aquesta plantilla amb solucions per als diferents problemes que es puguin anar presentant al llarg d’una Temporada que es preveu molt dura, competida i apassionant.
És encara molt aviat per a fer pronòstics i proclamar favorits, però amb dues victòries de 2 partits disputats l’Europa presenta credencials i es posiciona clarament com un seriós candidat al títol de Lliga. Més si tenim en compte el procés d’adaptació pel que passen els equips quan estrenen categoria. Aquest equip creixerà i madurarà perquè tots els seus components van en la mateixa direcció. Un veritable equip és tant allò que es veu com el que no es veu. Com un edifici suportat pels fonaments que fan que es mantingui ferm i en canvi ningú els veu.
Europa C 3 – Catalònia 1
El debut de l’Europa a casa ha estat tan complicat com es preveia, més pels nervis de l’estrena que no pas pels mèrits del rival. Un Catalònia rom i sense grapa tancat al seu camp i deixant tota l’iniciativa a l’equip local ha estat el dibuix de pràcticament tota la primera part. Només en una jugada aïllada, a la sortida d’un corner, el Catalònia ha fet el seu gol. Gol que ha descentrat el, fins aleshores, fluid joc de l’Europa posant la incertesa damunt la gespa i la imprecisió a les botes dels atacants escapulats. La resta de la primera part ha sigut un monogràfic, encara que sense sort, de l’Europa davant d’un, cada cop més aculat, Catalònia. Amb un sorprenent i immerescut 0 a 1 s’ha arribat al descans. És just en aquest moment i fruit dels relleus que ha efectuat el cos tècnic de l’Europa on el signe del partit ha començat a girar. Sense canviar el guió però sí els protagonistes i algun subtil retoc de posicions, l’equip local s’ha fet, definitivament, amb les regnes del joc. Han arribat les ocasions i conseqüentment els gols. Novament s’ha pogut constatar la versatilitat i varietat de recursos d’aquesta plantilla amb solucions per als diferents problemes que es puguin anar presentant al llarg d’una Temporada que es preveu molt dura, competida i apassionant.
És encara molt aviat per a fer pronòstics i proclamar favorits, però amb dues victòries de 2 partits disputats l’Europa presenta credencials i es posiciona clarament com un seriós candidat al títol de Lliga. Més si tenim en compte el procés d’adaptació pel que passen els equips quan estrenen categoria. Aquest equip creixerà i madurarà perquè tots els seus components van en la mateixa direcció. Un veritable equip és tant allò que es veu com el que no es veu. Com un edifici suportat pels fonaments que fan que es mantingui ferm i en canvi ningú els veu.
diumenge, 5 d’octubre del 2008
Una muntanya grollera difícil d’escalar
Barceloneta 1 - Muntanyesa 1 (suspès)
Ni més ni menys. La Muntanyesa ha sigut molt superior a una insípida Barceloneta, amb 11 jugadors, però també amb 10, 9, 8 i fins i tot amb només 7. Vint primers minuts d’absolut domini de l’equip visitant, amb gol inclòs, fins la primera expulsió, per doble targeta groga al 9 de la Muntanyesa. Malgrat jugar en inferioritat numèrica l’equip visitant ha seguit portant l’iniciativa del joc i ha disposat de les ocasions més clares. Cinc minuts desprès, al voltant del 25, una nova expulsió els ha deixat amb 9 jugadors. Contràriament al que seria lògic, aquestes expulsions han descentrat molt més a la Barceloneta que a l’equip contrari. La Muntanyesa seguia dominant còmodament el partit i arribava amb molt de perill a les proximitats de la porteria local. No ha estat fins a les acaballes de la primera part que l’equip mariner, a pilota aturada i en un embolic dins l’àrea petita, ha aconseguit el gol de l’empat. Amb un injust 1 a 1 s’ha arribat al descans d’un primer temps certament estrany.
A la represa, més del mateix. Als cinc minuts, la Muntanyesa s’ha quedat amb 8 jugadors desprès d’una nova expulsió que no ha estat l’ultima. En aquests minuts no s’ha jugat a res i producte del despropòsit més surrealista, al quart d’hora, l’àrbitre ha expulsat al porter visitant. Poc abans ho havia fet amb el porter suplent, un jugador reserva i el propi entrenador de la Muntanyesa. Aquí s’ha acabat definitivament el partit, o al menys és el que l’àrbitre ha decidit. Tot plegat un desgavell. Un esplèndid matí de tardor i un interessant, a priori, partit de futbol que ha quedat en un no res lamentable.
La Muntanyesa té bons jugadors, principalment a la part de dalt, el 8, el 9 i el 10 poden fer miques les defenses més solvents. Però el futbol és un joc d’equip on intervenen altres factors, factors tan o més determinants que les pròpies qualitats tècniques. La Muntanyesa és el, desgraciadament, típic equip que tot el que guanya amb la pilota ho perd per la boca.
Que altres arbitres siguin més tolerants en l’aplicació del reglament i es facin l’orni davant les constants i insistents faltes de respecte verbal, no vol dir que sempre hagi de ser així. Avui la Muntanyesa s’ha trobat amb un àrbitre, que fent valer la màxima de tolerància zero, ha estat molt rigorós en l’observació de les regles, acotant des del primer minut, la incontinència verbal i la grolleria a la que ens tenen acostumats certs equips. El problema general, no ha estat l’àrbitre d’avui , sinó la gran majoria que, amb la seva conducta indolent, fan que actituds i comportaments com el de la Muntanyesa siguin normals i ens escandalitzem quan algú els hi posa límits. Corregint aquestes conductes impròpies aconseguirem augmentar el nivell col·lectiu del futbol en tots els seus àmbits. Llàstima que no hi hagi targetes grogues i vermelles pels pares, familiars i públic en general. Un aspecte que hauríem de sol.lucionar per la supervivència i salut d’aquest esport.
La imatge final de l’àrbitre sortint del camp acompanyat per sis mossos d’esquadra és la prova evident que les coses no s’estan fent gaire bé. És tremendament injust que una persona, en estricte aplicació del reglament, sigui objecte de vexacions i insults per part d’individus al llindar de la misèria mental i “educats” en el conflicte permanent.
Barceloneta 1 - Muntanyesa 1 (suspès)
Ni més ni menys. La Muntanyesa ha sigut molt superior a una insípida Barceloneta, amb 11 jugadors, però també amb 10, 9, 8 i fins i tot amb només 7. Vint primers minuts d’absolut domini de l’equip visitant, amb gol inclòs, fins la primera expulsió, per doble targeta groga al 9 de la Muntanyesa. Malgrat jugar en inferioritat numèrica l’equip visitant ha seguit portant l’iniciativa del joc i ha disposat de les ocasions més clares. Cinc minuts desprès, al voltant del 25, una nova expulsió els ha deixat amb 9 jugadors. Contràriament al que seria lògic, aquestes expulsions han descentrat molt més a la Barceloneta que a l’equip contrari. La Muntanyesa seguia dominant còmodament el partit i arribava amb molt de perill a les proximitats de la porteria local. No ha estat fins a les acaballes de la primera part que l’equip mariner, a pilota aturada i en un embolic dins l’àrea petita, ha aconseguit el gol de l’empat. Amb un injust 1 a 1 s’ha arribat al descans d’un primer temps certament estrany.
A la represa, més del mateix. Als cinc minuts, la Muntanyesa s’ha quedat amb 8 jugadors desprès d’una nova expulsió que no ha estat l’ultima. En aquests minuts no s’ha jugat a res i producte del despropòsit més surrealista, al quart d’hora, l’àrbitre ha expulsat al porter visitant. Poc abans ho havia fet amb el porter suplent, un jugador reserva i el propi entrenador de la Muntanyesa. Aquí s’ha acabat definitivament el partit, o al menys és el que l’àrbitre ha decidit. Tot plegat un desgavell. Un esplèndid matí de tardor i un interessant, a priori, partit de futbol que ha quedat en un no res lamentable.
La Muntanyesa té bons jugadors, principalment a la part de dalt, el 8, el 9 i el 10 poden fer miques les defenses més solvents. Però el futbol és un joc d’equip on intervenen altres factors, factors tan o més determinants que les pròpies qualitats tècniques. La Muntanyesa és el, desgraciadament, típic equip que tot el que guanya amb la pilota ho perd per la boca.
Que altres arbitres siguin més tolerants en l’aplicació del reglament i es facin l’orni davant les constants i insistents faltes de respecte verbal, no vol dir que sempre hagi de ser així. Avui la Muntanyesa s’ha trobat amb un àrbitre, que fent valer la màxima de tolerància zero, ha estat molt rigorós en l’observació de les regles, acotant des del primer minut, la incontinència verbal i la grolleria a la que ens tenen acostumats certs equips. El problema general, no ha estat l’àrbitre d’avui , sinó la gran majoria que, amb la seva conducta indolent, fan que actituds i comportaments com el de la Muntanyesa siguin normals i ens escandalitzem quan algú els hi posa límits. Corregint aquestes conductes impròpies aconseguirem augmentar el nivell col·lectiu del futbol en tots els seus àmbits. Llàstima que no hi hagi targetes grogues i vermelles pels pares, familiars i públic en general. Un aspecte que hauríem de sol.lucionar per la supervivència i salut d’aquest esport.
La imatge final de l’àrbitre sortint del camp acompanyat per sis mossos d’esquadra és la prova evident que les coses no s’estan fent gaire bé. És tremendament injust que una persona, en estricte aplicació del reglament, sigui objecte de vexacions i insults per part d’individus al llindar de la misèria mental i “educats” en el conflicte permanent.
Rondos contra la crisi
Pel que no estigui avesat en la terminologia futbolística, un rondo és una pràctica esportiva que consisteix en disposar un grup de jugadors formant un cercle o un quadrat que es van passant la pilota entre ells mentre un altre jugador, col·locat al centre, intenta robar-la.
Davant la conjuntura econòmica actual suggereix-ho traslladar aquesta pràctica del rondo a la nostra activitat quotidiana. Així la pilota podria ser l’economia i el jugador del centre, la temuda crisi. Es tractaria d’anar fent rodar la pilota/economia a la major velocitat possible per tal de que el jugador/crisi no l’atrapi mai. I si l’atrapa, doncs tornar a començar com si res.
Si tots hi posem una mica de la nostra part, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, segur que ens en sortirem. Ara és el moment de no quedar-se a casa, anar al teatre és, per exemple, una bona idea. Així la gent que hi treballa: els actors, els tècnics, els guionistes, els productors,...disposaran d’una economia més sanejada que els hi permetrà invertir en altres sectors: restauració, obres a la llar, roba d’abric ara que ve l’ hivern, activitats socials,...I aquests, al seu temps, podran seguir movent “la pilota” fins ampliar el rondo més enllà de qualsevol crisi imaginable. La crisi no és més que amagar la pilota i això únicament genera frustració i un immens desencís. La manca de joc i espectacle és el principal enemic del futbol i l’aliat més fidel de qualsevol crisi.
Toquem la pilota, fem-la córrer, que no s’aturi i tornarem a gaudir d’aquells dies de glòria que mai haurien d’haver passat.
Pel que no estigui avesat en la terminologia futbolística, un rondo és una pràctica esportiva que consisteix en disposar un grup de jugadors formant un cercle o un quadrat que es van passant la pilota entre ells mentre un altre jugador, col·locat al centre, intenta robar-la.
Davant la conjuntura econòmica actual suggereix-ho traslladar aquesta pràctica del rondo a la nostra activitat quotidiana. Així la pilota podria ser l’economia i el jugador del centre, la temuda crisi. Es tractaria d’anar fent rodar la pilota/economia a la major velocitat possible per tal de que el jugador/crisi no l’atrapi mai. I si l’atrapa, doncs tornar a començar com si res.
Si tots hi posem una mica de la nostra part, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, segur que ens en sortirem. Ara és el moment de no quedar-se a casa, anar al teatre és, per exemple, una bona idea. Així la gent que hi treballa: els actors, els tècnics, els guionistes, els productors,...disposaran d’una economia més sanejada que els hi permetrà invertir en altres sectors: restauració, obres a la llar, roba d’abric ara que ve l’ hivern, activitats socials,...I aquests, al seu temps, podran seguir movent “la pilota” fins ampliar el rondo més enllà de qualsevol crisi imaginable. La crisi no és més que amagar la pilota i això únicament genera frustració i un immens desencís. La manca de joc i espectacle és el principal enemic del futbol i l’aliat més fidel de qualsevol crisi.
Toquem la pilota, fem-la córrer, que no s’aturi i tornarem a gaudir d’aquells dies de glòria que mai haurien d’haver passat.
divendres, 3 d’octubre del 2008
Hollywood/Hollyweb
A Hollywood viuen les estrelles. A Hollyweb també. Les estrelles que brillen al firmament, molt per damunt dels soferts mortals. Uns rutilants astres amb llum pròpia i ombres allargades. Uns cossos celestes d’origen ancestral i posseïdors de la veritat absoluta. Estrelles inqüestionables, inabastables, intractables, infalibles, infranquejables, inflexibles, inabstinents, inaccessibles, inacostables, inamovibles, inapel·lables, inassequibles, inatacables, inassolibles, inavaluables, incensurables, incessables, incendiaries, incitables, inclassificables, inclements, incompatibles, incomportables, incomprensibles, inconcebibles, inconscients, inconnexes, inconseqüents, inconsumibles, insostenibles, incopsables, incurables, indeclinables, indefectibles, indefinibles, indelicades, indigeribles, indisputables, inefables, inelàstiques, inesbrinables, inesmenables, inescrutables, inesperables, inestables, inexplicables, inextricable, infantívoles, infidels, inflaconys, influïbles, insalubres, insatisfetes, intempestives, intransitables, intransigents, irascibles, irracionals, irreflexives, irrefrenables, irreprimibles, irresponsables, irritables,... En definitiva i en llenguatge col·loquial uns Ixòdids. Us preguntareu i que són uns ixòdids, doncs us estalviaré la feina de buscar-ho al diccionari, ixòdids: família d’àcars integrada per paràsits dels vertebrats terrestres, com les paparres. Altrament dits weberos, és a dir, que toquen els ous.
A Hollywood viuen les estrelles. A Hollyweb també. Les estrelles que brillen al firmament, molt per damunt dels soferts mortals. Uns rutilants astres amb llum pròpia i ombres allargades. Uns cossos celestes d’origen ancestral i posseïdors de la veritat absoluta. Estrelles inqüestionables, inabastables, intractables, infalibles, infranquejables, inflexibles, inabstinents, inaccessibles, inacostables, inamovibles, inapel·lables, inassequibles, inatacables, inassolibles, inavaluables, incensurables, incessables, incendiaries, incitables, inclassificables, inclements, incompatibles, incomportables, incomprensibles, inconcebibles, inconscients, inconnexes, inconseqüents, inconsumibles, insostenibles, incopsables, incurables, indeclinables, indefectibles, indefinibles, indelicades, indigeribles, indisputables, inefables, inelàstiques, inesbrinables, inesmenables, inescrutables, inesperables, inestables, inexplicables, inextricable, infantívoles, infidels, inflaconys, influïbles, insalubres, insatisfetes, intempestives, intransitables, intransigents, irascibles, irracionals, irreflexives, irrefrenables, irreprimibles, irresponsables, irritables,... En definitiva i en llenguatge col·loquial uns Ixòdids. Us preguntareu i que són uns ixòdids, doncs us estalviaré la feina de buscar-ho al diccionari, ixòdids: família d’àcars integrada per paràsits dels vertebrats terrestres, com les paparres. Altrament dits weberos, és a dir, que toquen els ous.
dijous, 2 d’octubre del 2008
Força centrípeta
Europa diuen, és un Continent, que no un contenidor.
Un Continent és un espai geogràfic que conté territoris.
Els territoris són àrees limitades amb un curull de particularitats.
Les particularitats són característiques que ens defineixen.
Les definicions expliquen el sentit de les coses, el seu perquè.
Perquè és la paraula més utilitzada pels nens de tres anys.
Els nens de tres anys són per definició egocèntrics, el centre del món.
El centre del món pot ser, a vegades, un .es, un .com o un .cat
Un .cat és una web i aleshores tot gira al seu voltant.
Europa diuen, és un Continent, que no un contenidor.
Un Continent és un espai geogràfic que conté territoris.
Els territoris són àrees limitades amb un curull de particularitats.
Les particularitats són característiques que ens defineixen.
Les definicions expliquen el sentit de les coses, el seu perquè.
Perquè és la paraula més utilitzada pels nens de tres anys.
Els nens de tres anys són per definició egocèntrics, el centre del món.
El centre del món pot ser, a vegades, un .es, un .com o un .cat
Un .cat és una web i aleshores tot gira al seu voltant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)