A las barriadas
Negras tormentas agitan los aires,
Nubes oscuras nos impiden ver,
Aunque nos espere el dolor y la tierra
Contra el enemigo nos llama el deber.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
El bien más preciado es la victoria.
Hay que pelearla con fe y con valor.
Pongámonos en marcha jóvenes escapulados
Hay que derrotar al Pere Gol.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
dijous, 25 de setembre del 2008
dimecres, 24 de setembre del 2008
Encantadora de serps
Em treus del cistellet amb la teva música dolça. Em fas dreçar orgullós malgrat el vent i els voltors que assetgen famèlics. M’hipnotitzes amb la teva mirada neta i ets l’antídot que desactiva el verí que habita en els meus ullals. Sóc serp fugida del Paradís i estic encantat amb tu. Puc moure’m pel pedregar i pujar aquest mont serrat fins al cim de la carena si tu m’ho demanes. I no m’importaria viure plegats al centre de Jamaa el Fna, encantadora encantadora de serps.
Em treus del cistellet amb la teva música dolça. Em fas dreçar orgullós malgrat el vent i els voltors que assetgen famèlics. M’hipnotitzes amb la teva mirada neta i ets l’antídot que desactiva el verí que habita en els meus ullals. Sóc serp fugida del Paradís i estic encantat amb tu. Puc moure’m pel pedregar i pujar aquest mont serrat fins al cim de la carena si tu m’ho demanes. I no m’importaria viure plegats al centre de Jamaa el Fna, encantadora encantadora de serps.
El polvo de Gonal
El polvo de Gonal es un tratamiento químico para la fecundación de las mujeres. Allí donde no llegue el polvo físico de Juan, José o Manuel, allí donde no surta efecto el derroche, el desparrame, la generosidad de fluidos engordantes, allí llegará el polvo de Gonal para dar solución a desencuentros amorosos. El polvo de Gonal es pura química y ya sabemos la importancia que puede llegar a tener una buena química en la relación de pareja. Se acabó el trauma de estar jodida para llegar al embarazo, ahora todo será más fácil para las mujeres y no tendrán porque aguantar un peso suplementario, perezoso y jadeante para conseguir su objetivo. El polvo de Gonal sustituye al polvo tradicional. Bienvenidos al futuro químicamente correcto.
El polvo de Gonal es un tratamiento químico para la fecundación de las mujeres. Allí donde no llegue el polvo físico de Juan, José o Manuel, allí donde no surta efecto el derroche, el desparrame, la generosidad de fluidos engordantes, allí llegará el polvo de Gonal para dar solución a desencuentros amorosos. El polvo de Gonal es pura química y ya sabemos la importancia que puede llegar a tener una buena química en la relación de pareja. Se acabó el trauma de estar jodida para llegar al embarazo, ahora todo será más fácil para las mujeres y no tendrán porque aguantar un peso suplementario, perezoso y jadeante para conseguir su objetivo. El polvo de Gonal sustituye al polvo tradicional. Bienvenidos al futuro químicamente correcto.
dilluns, 22 de setembre del 2008
L’ huracà i les angines
Europa C 4 – Sant Gabriel B 2
O de com despertar-se tard per acabar guanyant un partit que al descans es perdia per un inesperat 0 a 2. Ha de ser molt complicat jugar, en menys de 24 hores, contra el Barça i el Sangra respectivament, dos partits amb l’exigència i el desgast que això representa i fer-ho a un alt nivell durant els 180 minuts. Un partit, el d’ahir, que començava a les 9 del matí amb el xiulet de l’àrbitre però que per a l’Europa ho va fer 50 minuts més tard. No va ser fins desprès del descans que l’equip local va despertar de la seva letargia per aixecar un partit que els afeccionats del Sangra donaven per sentenciat amb ostensibles mostres d’eufòria mentre feien la cervesa de l’intermedi. No és que la primera part fos clarament dominada per l’equip visitant, però si que varen estar més desperts a l’hora d’aprofitar les poques ocasions de que disposaren, penalti inclòs. La segona part es va girar com un mitjó i va ser l’Europa el clar dominador del joc en totes les seves línies, domini que es va traduir, aquest cop sí, en gols. Els escapulats van passar com una tempesta tropical per damunt d’un Sangra que no va trobar aixopluc ni tan sols un trist paraigua per cobrir-se. La mullena dels nens i el seu naufragi va acabar per constipar a uns pares i familiars que van venir al Nou Sardenya poc abrigats. Tenir la boca oberta durant molta estona pot provocar molèsties de gola i fins i tot angines. Els hi desitjo sincerament, un ràpid restabliment.
Europa C 4 – Sant Gabriel B 2
O de com despertar-se tard per acabar guanyant un partit que al descans es perdia per un inesperat 0 a 2. Ha de ser molt complicat jugar, en menys de 24 hores, contra el Barça i el Sangra respectivament, dos partits amb l’exigència i el desgast que això representa i fer-ho a un alt nivell durant els 180 minuts. Un partit, el d’ahir, que començava a les 9 del matí amb el xiulet de l’àrbitre però que per a l’Europa ho va fer 50 minuts més tard. No va ser fins desprès del descans que l’equip local va despertar de la seva letargia per aixecar un partit que els afeccionats del Sangra donaven per sentenciat amb ostensibles mostres d’eufòria mentre feien la cervesa de l’intermedi. No és que la primera part fos clarament dominada per l’equip visitant, però si que varen estar més desperts a l’hora d’aprofitar les poques ocasions de que disposaren, penalti inclòs. La segona part es va girar com un mitjó i va ser l’Europa el clar dominador del joc en totes les seves línies, domini que es va traduir, aquest cop sí, en gols. Els escapulats van passar com una tempesta tropical per damunt d’un Sangra que no va trobar aixopluc ni tan sols un trist paraigua per cobrir-se. La mullena dels nens i el seu naufragi va acabar per constipar a uns pares i familiars que van venir al Nou Sardenya poc abrigats. Tenir la boca oberta durant molta estona pot provocar molèsties de gola i fins i tot angines. Els hi desitjo sincerament, un ràpid restabliment.
diumenge, 21 de setembre del 2008
No sempre és fàcil
Diuen que quan se’t tanca una porta automàticament se t’obre una finestra. El problema ve quan estàs en un sisè pis i no hi ha escala d’emergència.
Diuen que quan se’t tanca una porta automàticament se t’obre una finestra. El problema ve quan estàs en un sisè pis i no hi ha escala d’emergència.
dissabte, 20 de setembre del 2008
La meva Crema Catalana
Ingredients (4 persones)
2 ous
1 litre de mala llet
180 grams de sucre sense refinar
200 grams de rauxa
80 grams de seny
La pell d’una llimona
4 branques de canyella en rama
Una punta de geni
I una gran dosi de paciència
Com s’elabora:
Posem la llet a escalfar en un pot amb la pell de la llimona i les branques de canyella fins que bulli. Al mateix temps, mentre ens van remenant els ous, anem planificant l’estratègia amb els 80 grams de seny. Si cal se li pot posar una mica de llet per fer-ho més fluid.
Retirem la mala llet del foc i li afegim la punta de geni. Quan hagi emulsionat hi aboquem els 200 grams de rauxa fins que agafi la textura desitjada.
Passem la mescla per un colador xinès per eliminar les impureses externes i també internes.
Amb paciència ho posem tot en una terrina de fang i ho deixem reposar. Ho fiquem a la nevera fins que qualli coberta amb el text de l’Estatut lleugerament foradat perquè transpiri.
Desprès de sis hores la traurem de la nevera. Empolvorarem la part superior amb el sucre sense refinar i el cremarem amb la ràbia continguda durant molts anys.
Llesta per servir, només caldrà fer-ne bon us.
Nota: si el vostres convidats no són de menjar dolç, els hi podeu fer una botifarra, una llarga i gruixuda botifarra, amb seques això sí.
Ingredients (4 persones)
2 ous
1 litre de mala llet
180 grams de sucre sense refinar
200 grams de rauxa
80 grams de seny
La pell d’una llimona
4 branques de canyella en rama
Una punta de geni
I una gran dosi de paciència
Com s’elabora:
Posem la llet a escalfar en un pot amb la pell de la llimona i les branques de canyella fins que bulli. Al mateix temps, mentre ens van remenant els ous, anem planificant l’estratègia amb els 80 grams de seny. Si cal se li pot posar una mica de llet per fer-ho més fluid.
Retirem la mala llet del foc i li afegim la punta de geni. Quan hagi emulsionat hi aboquem els 200 grams de rauxa fins que agafi la textura desitjada.
Passem la mescla per un colador xinès per eliminar les impureses externes i també internes.
Amb paciència ho posem tot en una terrina de fang i ho deixem reposar. Ho fiquem a la nevera fins que qualli coberta amb el text de l’Estatut lleugerament foradat perquè transpiri.
Desprès de sis hores la traurem de la nevera. Empolvorarem la part superior amb el sucre sense refinar i el cremarem amb la ràbia continguda durant molts anys.
Llesta per servir, només caldrà fer-ne bon us.
Nota: si el vostres convidats no són de menjar dolç, els hi podeu fer una botifarra, una llarga i gruixuda botifarra, amb seques això sí.
El món contra Gràcia
Barça 5 – Europa C 1
Ni jugant amb dos sisos (6) l’Europa ha tingut opcions davant un Barça molt superior. Malgrat la diferència en el marcador i evidentment en el joc , tan individual com de conjunt, s’ha vist un bon partit a la Ciutat Esportiva Joan Gamper . Tot serveix si les lectures són les adequades i si és fa un anàlisi en positiu. Sempre s’aprèn del que en sap i el Barça, sobre tot en aquestes categories, en sap molt. Jugar contra una veritable selecció mundial, contra jugadors escollits i triats entre milers, d’ací i de fora, és un repte que agrada assolir i que no està a l’abast de tothom. L’Europa ha sortit cohibit, amb por, perquè el Barça impressiona i totes les precaucions que es puguin prendre són poques. L’Europa està creixent , aquest equip està creixent, consolidant un conjunt sòlid, malgrat la plaga de lesions, que serà difícil de batre en la Lliga real que comença el proper cap de setmana. Un digne 5 a 1 global, però un valuosíssim empat a 1 a la segona part em fa creure que tot és possible i que s’està en el camí correcte.
Barça 5 – Europa C 1
Ni jugant amb dos sisos (6) l’Europa ha tingut opcions davant un Barça molt superior. Malgrat la diferència en el marcador i evidentment en el joc , tan individual com de conjunt, s’ha vist un bon partit a la Ciutat Esportiva Joan Gamper . Tot serveix si les lectures són les adequades i si és fa un anàlisi en positiu. Sempre s’aprèn del que en sap i el Barça, sobre tot en aquestes categories, en sap molt. Jugar contra una veritable selecció mundial, contra jugadors escollits i triats entre milers, d’ací i de fora, és un repte que agrada assolir i que no està a l’abast de tothom. L’Europa ha sortit cohibit, amb por, perquè el Barça impressiona i totes les precaucions que es puguin prendre són poques. L’Europa està creixent , aquest equip està creixent, consolidant un conjunt sòlid, malgrat la plaga de lesions, que serà difícil de batre en la Lliga real que comença el proper cap de setmana. Un digne 5 a 1 global, però un valuosíssim empat a 1 a la segona part em fa creure que tot és possible i que s’està en el camí correcte.
divendres, 19 de setembre del 2008
Coitus interruptus
Amb tanta pilota i tant de futbol, la veritat és que em queda molt poc temps per ocupar-me dels temes sexuals. Però l’altre dia em va cridar l’atenció una noticia alarmant, el 65% de les noies en edat fèrtil no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions més profundes. Un cos a cos a pèl i sense precaucions sorprenent desprès d’anys i infinitat de campanyes publicitàries per conscienciar al personal d’evitar riscos innecessaris. La noticia acabava amb l’afirmació que la tècnica preferida i més utilitzada pels joves era el tradicional “coitus interruptus”. Si fa o no fa com abans de la revolució sexual dels anys seixanta. La ciència avança mentre l’esser humà s’encalla.
Un aclariment, si els pares us “pillan” al seu llit en mig d’un intercanvi de fluids amb la vostre parella, això no es coneix com a “coitus interruptus” , això és senzillament, una putada.
Amb tanta pilota i tant de futbol, la veritat és que em queda molt poc temps per ocupar-me dels temes sexuals. Però l’altre dia em va cridar l’atenció una noticia alarmant, el 65% de les noies en edat fèrtil no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions més profundes. Un cos a cos a pèl i sense precaucions sorprenent desprès d’anys i infinitat de campanyes publicitàries per conscienciar al personal d’evitar riscos innecessaris. La noticia acabava amb l’afirmació que la tècnica preferida i més utilitzada pels joves era el tradicional “coitus interruptus”. Si fa o no fa com abans de la revolució sexual dels anys seixanta. La ciència avança mentre l’esser humà s’encalla.
Un aclariment, si els pares us “pillan” al seu llit en mig d’un intercanvi de fluids amb la vostre parella, això no es coneix com a “coitus interruptus” , això és senzillament, una putada.
Pobre Simón Bolívar
Un estudi calentet, calentet fet pel Centre d’Estudis Sobiranistes assegura que un 35% dels catalans estan a favor de la independència. En números bruts serien al voltant de dos milions de persones que veurien amb bons ulls una separació d’Espanya. Curiosament el col·lectiu unionista, és a dir, aquells que no estan per la labor i voldrien seguir lligats de mans i peus al veí del toro i la pandereta, són bàsicament els immigrants llatinoamericans que viuen i treballen dins el territori català. I dic curiosament perquè els seus països d’origen varen ser tossudament independentistes respecte a la “madre patria” sense defallir en els seus propòsits de separació fins aconseguir-ho, desprès de molts episodis dramàtics i dolorosos. Els fills de Simón Bolívar, faltant a la memòria del seu heroi, han esdevingut novament esclaus i dependents d’un país irreversiblement colonialista, deixant en evidència dos-cents anys d’història i al pobre Simón amb el cul a l’aire. És com posar-li aigua al vi per rebaixar-lo, diluir-lo i que perdi la seva personalitat, les característiques que el defineixen i el fan un producte valuós.
Dos milions de persones pot ser poc o pot ser molt segons el raser que es faci servir. Però posats en fila, l’un darrera l’altre, jo seria incapaç de comptar-los.
Un estudi calentet, calentet fet pel Centre d’Estudis Sobiranistes assegura que un 35% dels catalans estan a favor de la independència. En números bruts serien al voltant de dos milions de persones que veurien amb bons ulls una separació d’Espanya. Curiosament el col·lectiu unionista, és a dir, aquells que no estan per la labor i voldrien seguir lligats de mans i peus al veí del toro i la pandereta, són bàsicament els immigrants llatinoamericans que viuen i treballen dins el territori català. I dic curiosament perquè els seus països d’origen varen ser tossudament independentistes respecte a la “madre patria” sense defallir en els seus propòsits de separació fins aconseguir-ho, desprès de molts episodis dramàtics i dolorosos. Els fills de Simón Bolívar, faltant a la memòria del seu heroi, han esdevingut novament esclaus i dependents d’un país irreversiblement colonialista, deixant en evidència dos-cents anys d’història i al pobre Simón amb el cul a l’aire. És com posar-li aigua al vi per rebaixar-lo, diluir-lo i que perdi la seva personalitat, les característiques que el defineixen i el fan un producte valuós.
Dos milions de persones pot ser poc o pot ser molt segons el raser que es faci servir. Però posats en fila, l’un darrera l’altre, jo seria incapaç de comptar-los.
dijous, 18 de setembre del 2008
Planificar la sort
Sr. Entrenador, jo que el veig treballar cada dia, que se del seu rigor, de la seva metodologia. Jo que intueixo les llarguíssimes hores de preparació i esforç i l’atenció al més petit detall perquè res s’escapi. Li vull dir, Sr. Entrenador, que malgrat tot, la planificació més curosa no substitueix a la pura sort.
Sr. Entrenador, jo que el veig treballar cada dia, que se del seu rigor, de la seva metodologia. Jo que intueixo les llarguíssimes hores de preparació i esforç i l’atenció al més petit detall perquè res s’escapi. Li vull dir, Sr. Entrenador, que malgrat tot, la planificació més curosa no substitueix a la pura sort.
dimecres, 17 de setembre del 2008
Eines bàsiques
La clau Allen III
El meu psicoanalista em va advertir que no sortís amb tu, però eres tan guapa que vaig canvia de psicoanalista.
Et vull explicar una història tremenda sobre l’anticoncepció oral: li vaig dir a una noia si volia fer l’amor amb mi i em va dir que no.
El meu cervell és el meu segon òrgan favorit.
No et fiquis amb la masturbació, és fer l’amor amb algú al que estimo.
Quan era petit patí d’incontinència. Dormia amb una manta elèctrica i em passava les nits electrocutant-me.
És brut el sexe? Només si es fa be.
La clau Allen III
El meu psicoanalista em va advertir que no sortís amb tu, però eres tan guapa que vaig canvia de psicoanalista.
Et vull explicar una història tremenda sobre l’anticoncepció oral: li vaig dir a una noia si volia fer l’amor amb mi i em va dir que no.
El meu cervell és el meu segon òrgan favorit.
No et fiquis amb la masturbació, és fer l’amor amb algú al que estimo.
Quan era petit patí d’incontinència. Dormia amb una manta elèctrica i em passava les nits electrocutant-me.
És brut el sexe? Només si es fa be.
dilluns, 15 de setembre del 2008
L’home il·lustrat
No fa tant de temps es tenia per una dona o un home il·lustrat a tota aquella persona llegida, instruïda i amb un alt nivell cultural. No fa tant de temps, insisteix-ho, la il·lustració anava per dins i era el producte d’hores d’estudi i una gran inquietud intel·lectual. Ara en canvi la il·lustració va per fora, arran de pell i està a l’abast de tothom sense esforç i per un mòdic preu. Ara la il·lustració forma part del nostre paisatge més proper i íntim i difícilment es correspon amb un nivell acceptable de coneixements. El tatuatge ha substituït a l’aprenentatge, si més no, en el concepte d’il·lustració. Canvien els temps vertiginosament, però no esta bé que les paraules ens canviïn el significat de les coses. Una persona il·lustrada ha de ser el que ha estat sempre i no un cúmul de guixots sobre una epidermis que no es mereix aquest càstig.
No fa tant de temps es tenia per una dona o un home il·lustrat a tota aquella persona llegida, instruïda i amb un alt nivell cultural. No fa tant de temps, insisteix-ho, la il·lustració anava per dins i era el producte d’hores d’estudi i una gran inquietud intel·lectual. Ara en canvi la il·lustració va per fora, arran de pell i està a l’abast de tothom sense esforç i per un mòdic preu. Ara la il·lustració forma part del nostre paisatge més proper i íntim i difícilment es correspon amb un nivell acceptable de coneixements. El tatuatge ha substituït a l’aprenentatge, si més no, en el concepte d’il·lustració. Canvien els temps vertiginosament, però no esta bé que les paraules ens canviïn el significat de les coses. Una persona il·lustrada ha de ser el que ha estat sempre i no un cúmul de guixots sobre una epidermis que no es mereix aquest càstig.
diumenge, 14 de setembre del 2008
Quina grua el meu estel
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l'ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.
Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d'oronella al vent!
Cabell desfet de l'amiga!
Amiga del dolç turmell.
Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta, i mira
que et prendrà l'amor senyor
que el mariner ja sospira.
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua !
de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
Joan Salvat-Papasseit
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l'ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.
Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d'oronella al vent!
Cabell desfet de l'amiga!
Amiga del dolç turmell.
Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta, i mira
que et prendrà l'amor senyor
que el mariner ja sospira.
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua !
de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
Joan Salvat-Papasseit
Hairspray
Europa D 4 – Mercantil 1
Sense despentinar-se, aplicant el mínim esforç sobre un rival molt tou, el Juvenil D del CE Europa segueix la seva exitosa preparació de pre-temporada. Partits per anar fent proves i greixant la màquina de cara a la primera jornada de lliga que cada cop està més a prop. Jugadors nous en procés d’adaptació, jugadors veterans assumint responsabilitats noves, líders emergents en rols determinants, tot encaixant per fer un equip, novament, amb serioses aspiracions al títol i a l’ascens. No es pot defugir la pressió i aquesta temporada, aquest equip, haurà de conviure amb ella. L’objectiu està molt clar i ningú s’ha de dur a engany. Caldrà esmerçar tots els esforços, fer el possible i també l’impossible. S’haurà de treure, aquest any sí, al Juvenil D del pou de segona divisió. Dos anys quedant-se a les portes del desitjat ascens és un càstig molt dur i segurament immerescut pel potencial futbolístic amb el que s’ha comptat. Esperem fer bona la dita: a la tercera va la vençuda; i que l’experiència acumulada en les darreres temporades serveixi de lliçó a tots els que hauran de passar examen. Aquest any no ens conformarem amb el notable, ni tan sols amb l’excel·lent , aquest any només ens val la matricula d’honor. Hi ha equip per aconseguir-ho, cal que tothom i clavi els colzes i que tothom faci be la seva feina. Res més.
Europa D 4 – Mercantil 1
Sense despentinar-se, aplicant el mínim esforç sobre un rival molt tou, el Juvenil D del CE Europa segueix la seva exitosa preparació de pre-temporada. Partits per anar fent proves i greixant la màquina de cara a la primera jornada de lliga que cada cop està més a prop. Jugadors nous en procés d’adaptació, jugadors veterans assumint responsabilitats noves, líders emergents en rols determinants, tot encaixant per fer un equip, novament, amb serioses aspiracions al títol i a l’ascens. No es pot defugir la pressió i aquesta temporada, aquest equip, haurà de conviure amb ella. L’objectiu està molt clar i ningú s’ha de dur a engany. Caldrà esmerçar tots els esforços, fer el possible i també l’impossible. S’haurà de treure, aquest any sí, al Juvenil D del pou de segona divisió. Dos anys quedant-se a les portes del desitjat ascens és un càstig molt dur i segurament immerescut pel potencial futbolístic amb el que s’ha comptat. Esperem fer bona la dita: a la tercera va la vençuda; i que l’experiència acumulada en les darreres temporades serveixi de lliçó a tots els que hauran de passar examen. Aquest any no ens conformarem amb el notable, ni tan sols amb l’excel·lent , aquest any només ens val la matricula d’honor. Hi ha equip per aconseguir-ho, cal que tothom i clavi els colzes i que tothom faci be la seva feina. Res més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)