Temperatura de fusió
dilluns, 31 de març del 2008
President prepotent
Oh gavina voladora!
Prop del mar on costegen les gavines hi ha un President especial. És president d’un club de futbol que segurament no es mereix aquest sever càstig de tenir una persona com ell comandant la nau.
Prepotent com pocs, antidemocràtic i excloent, no permet ni tolera la dissidència, ni les opinions contraries a la seva gestió.
Les seves maneres, les seves formes són intolerables, pròpies dels temps més foscos del nostre passat col·lectiu. Qualsevol veu discordant és immediatament silenciada. Qualsevol persona que apunti una idea en desacord amb la seva és acusada de sectària i “convidada” a abandonar el Club.
Vola pel damunt del bé i del mal com una immensa gavina, ocupant tot el cel que li és proper.
Però no us deixeu enganyar, malgrat l’imponent i majestuosa silueta amb les ales desplegades, l’ombra que projecta és fosca com l’interior de la seva ànima d’ocell oportunista i rapinyaire.
Oh gavina voladora!
Prop del mar on costegen les gavines hi ha un President especial. És president d’un club de futbol que segurament no es mereix aquest sever càstig de tenir una persona com ell comandant la nau.
Prepotent com pocs, antidemocràtic i excloent, no permet ni tolera la dissidència, ni les opinions contraries a la seva gestió.
Les seves maneres, les seves formes són intolerables, pròpies dels temps més foscos del nostre passat col·lectiu. Qualsevol veu discordant és immediatament silenciada. Qualsevol persona que apunti una idea en desacord amb la seva és acusada de sectària i “convidada” a abandonar el Club.
Vola pel damunt del bé i del mal com una immensa gavina, ocupant tot el cel que li és proper.
Però no us deixeu enganyar, malgrat l’imponent i majestuosa silueta amb les ales desplegades, l’ombra que projecta és fosca com l’interior de la seva ànima d’ocell oportunista i rapinyaire.
diumenge, 30 de març del 2008
No sempre et podré fer feliç
És remarcable, que no objectable, discutible, refutable, qüestionable, impugnable i molts altres ...bles; la percepció que es té de les opinions dels altres quan aquestes afavoreixen o no els nostres interessos. Si van o no van en la nostra línia de pensament. Si es corresponen a la nostra forma de veure i entendre el món.
Si les opinions vessades ens complauen, aquestes són, sense cap mena de dubte, opinions assenyades, correctes, brillants i fins i tot genials.
En canvi si les opinions no encaixen en la nostra filosofia, esdevenen alhora opinions sense criteri, buides de contingut, d’una inferioritat deplorable i d’una mediocritat alarmant.
Curiós aquest món de funcionaris, on ens movem només per interès, com si fóssim una “caixa d’estalvis” qualsevol.
“No és això companys, no és això, pel que varen morir tantes flors...”
És remarcable, que no objectable, discutible, refutable, qüestionable, impugnable i molts altres ...bles; la percepció que es té de les opinions dels altres quan aquestes afavoreixen o no els nostres interessos. Si van o no van en la nostra línia de pensament. Si es corresponen a la nostra forma de veure i entendre el món.
Si les opinions vessades ens complauen, aquestes són, sense cap mena de dubte, opinions assenyades, correctes, brillants i fins i tot genials.
En canvi si les opinions no encaixen en la nostra filosofia, esdevenen alhora opinions sense criteri, buides de contingut, d’una inferioritat deplorable i d’una mediocritat alarmant.
Curiós aquest món de funcionaris, on ens movem només per interès, com si fóssim una “caixa d’estalvis” qualsevol.
“No és això companys, no és això, pel que varen morir tantes flors...”
Cal tenir cap per aconseguir el cap
Sant Joan Baptista 1 – Europa 3
No es tractava de no perdre el cap, el cap de la lliga que ja no tenien. Es tractava de conservar una posició de privilegi que els hi permetés estar a tir d’un Santa Eulàlia que no afluixa i a més goleja. L’Europa va estar a punt de dilapidar tota la Temporada en un partit espès que fins a 15 minuts per al final no es va acabar decidint.
Un Sant Joan Baptista molt lluitador li va posar les coses molt difícils, més del previsible, a un Europa que ha sortit fortament tocat dels darrers enfrontaments, on ni jugant molt millor que el rival, cas del darrer partit contra la Barceloneta, ha estat capaç de guanyar.
El futbol té aquesta especial màgia o, per alguns, aquesta patina d’injustícia que fa que jugant bé i tenint més ocasions que el rival no guanyis un partit i altres dies jugant malament t’enduguis els 3 punts. En el futbol actual, on el físic és molt més important que la pròpia tècnica, res està assegurat. Jugar bé no et garanteix l’èxit ni tan sols el triomf, com de la mateixa manera, no jugar bé, ser inferior durant tot el partit, no t’aboca irremeiablement a la derrota, i aquesta mateixa Temporada hem tingut varis i sagnants exemples.
El partit es va posar de cara pels nois de l’Àliga a la sortida d’un còrner, jugada per cert cada cop més explotada i generadora de solucions quan aquestes no arriben d’una altre manera. Amb un minso 0 a 1 es va arribar al descans i el que semblava seria una segona part sense història va estar, en un trist, de no convertir-se en un autèntic drama. El Sant Joan va empatar, no sense fortuna, i va fer preveure el pitjor per als interessos de l’equip visitant i el final de moltes coses.
Com el que s’agafa a un clau roent, l’Europa va cremar les seves naus i en uns darrers 15 minuts d’empenta, fe i sacrifici va aconseguir, no sense esforç, la dolça recompensa de la victòria final amb 2 gols més de còrner, com si no.
D’aquí al final de Temporada no hi haurà cap partit fàcil, ni cap rival tou. Seran partits a “cara de perro” sense concessions i el que vulgui la lliga haurà de demostrar jornada a jornada que es mereixedor de guanyar-la.
Malgrat ser un equip dels de la cua de la classificació, el Sant Joan a casa, és un equip molt complicat i sinó només cal recordar la dificultat que han tingut els equips de dalt quan l’han visitat. Ha estat sempre un equip difícil de tòrcer i el M9M ni tan sols va poder passar de l’empat a 0.
El Santa Eulàlia va com una aplanadora aixafant quitrà calent directe cap al títol, però els equips que perdin la seva estela no podran aprofitar l’obsequi el dia que plogui. I encara que ens aclapara la sequera sempre hi ha un dia que plou.
Sant Joan Baptista 1 – Europa 3
No es tractava de no perdre el cap, el cap de la lliga que ja no tenien. Es tractava de conservar una posició de privilegi que els hi permetés estar a tir d’un Santa Eulàlia que no afluixa i a més goleja. L’Europa va estar a punt de dilapidar tota la Temporada en un partit espès que fins a 15 minuts per al final no es va acabar decidint.
Un Sant Joan Baptista molt lluitador li va posar les coses molt difícils, més del previsible, a un Europa que ha sortit fortament tocat dels darrers enfrontaments, on ni jugant molt millor que el rival, cas del darrer partit contra la Barceloneta, ha estat capaç de guanyar.
El futbol té aquesta especial màgia o, per alguns, aquesta patina d’injustícia que fa que jugant bé i tenint més ocasions que el rival no guanyis un partit i altres dies jugant malament t’enduguis els 3 punts. En el futbol actual, on el físic és molt més important que la pròpia tècnica, res està assegurat. Jugar bé no et garanteix l’èxit ni tan sols el triomf, com de la mateixa manera, no jugar bé, ser inferior durant tot el partit, no t’aboca irremeiablement a la derrota, i aquesta mateixa Temporada hem tingut varis i sagnants exemples.
El partit es va posar de cara pels nois de l’Àliga a la sortida d’un còrner, jugada per cert cada cop més explotada i generadora de solucions quan aquestes no arriben d’una altre manera. Amb un minso 0 a 1 es va arribar al descans i el que semblava seria una segona part sense història va estar, en un trist, de no convertir-se en un autèntic drama. El Sant Joan va empatar, no sense fortuna, i va fer preveure el pitjor per als interessos de l’equip visitant i el final de moltes coses.
Com el que s’agafa a un clau roent, l’Europa va cremar les seves naus i en uns darrers 15 minuts d’empenta, fe i sacrifici va aconseguir, no sense esforç, la dolça recompensa de la victòria final amb 2 gols més de còrner, com si no.
D’aquí al final de Temporada no hi haurà cap partit fàcil, ni cap rival tou. Seran partits a “cara de perro” sense concessions i el que vulgui la lliga haurà de demostrar jornada a jornada que es mereixedor de guanyar-la.
Malgrat ser un equip dels de la cua de la classificació, el Sant Joan a casa, és un equip molt complicat i sinó només cal recordar la dificultat que han tingut els equips de dalt quan l’han visitat. Ha estat sempre un equip difícil de tòrcer i el M9M ni tan sols va poder passar de l’empat a 0.
El Santa Eulàlia va com una aplanadora aixafant quitrà calent directe cap al títol, però els equips que perdin la seva estela no podran aprofitar l’obsequi el dia que plogui. I encara que ens aclapara la sequera sempre hi ha un dia que plou.
A cada bugada perdem un llençol
Vila Olímpica 3 – Mercat Nou Magòria 2
Cada nova jornada de lliga ens deixa un equip tocat i una mica més lluny del títol. Si fa dues setmanes, abans del descans per les festes santes, va ser l’Europa el que semblava deixar-se les aspiracions d’aconseguir el campionat al seu Camp enfront de la Barceloneta, aquest cap de setmana ha estat el M9M el que, probablement, ha deixat escapar la lliga davant un Vila Olímpica que segueix fent bo el factor camp, convertint el seu feu en un bastió pràcticament inexpugnable.
En un partit molt igualat la Vila, avui, ha tingut més ofici que un M9M que no ha estat capaç, en cap moment, de dur el pes del partit ni donar la sensació de superioritat, que en principi, se li suposava.
Amb un obsequi local als primers minuts del xiulet inicial l’equip magorià s’ha avançat en el marcador, però ha estat un miratge, una il·lusió òptica que no ha durat ni 45 minuts per arribar al descans amb un 2 a 1 ja favorable a l’equip de casa.
Un inici de la segona part molt similar al de la primera ha fet que la igualtat tornes al marcador i amb un 2 a 2 s’obria tot un ventall de possibilitats i incerteses que la Vila ha sigut capaç de gestionar millor que no pas l’equip visitant. Curiosament l’equip més “jove” ha tingut en aquest tram del partit més taules que l’equip experimentat. La Vila ha desplegat un saber fer, una maduresa que l’ha dut a la victòria final. Una victòria molt treballada i fins i tot merescuda. El M9M ha estat una mica descentrat i allunyat mentalment del seu objectiu i semblava, en els moments decisius del match, com si aquest partit no fos tot l’important que pot arribar a ser en el desenllaç de la lliga. Tots els punts d’aquí al final per als equips que estan en lluita per al títol són bàsics i potser, definitius.
De totes maneres i davant l’extraordinària exigència d’aquest final de lliga, amb partits molt complicats per a tots els equips, ens deixa una porta oberta a qualsevol resultat. Res encara està decidit i el mateix M9M té el proper cap de setmana un enfrontament directe amb el Jupiter on es pot reivindicar novament com a aspirant al títol i corregir l’entrebanc d’aquest diumenge.
Setmana a setmana anirem fent bugada, que es el que toca per a tenir la roba neta i la lliga més clara. Setmana a setmana ens acostem al final amb una emoció extraordinària. Quin llençol es perdrà la propera jornada?
Vila Olímpica 3 – Mercat Nou Magòria 2
Cada nova jornada de lliga ens deixa un equip tocat i una mica més lluny del títol. Si fa dues setmanes, abans del descans per les festes santes, va ser l’Europa el que semblava deixar-se les aspiracions d’aconseguir el campionat al seu Camp enfront de la Barceloneta, aquest cap de setmana ha estat el M9M el que, probablement, ha deixat escapar la lliga davant un Vila Olímpica que segueix fent bo el factor camp, convertint el seu feu en un bastió pràcticament inexpugnable.
En un partit molt igualat la Vila, avui, ha tingut més ofici que un M9M que no ha estat capaç, en cap moment, de dur el pes del partit ni donar la sensació de superioritat, que en principi, se li suposava.
Amb un obsequi local als primers minuts del xiulet inicial l’equip magorià s’ha avançat en el marcador, però ha estat un miratge, una il·lusió òptica que no ha durat ni 45 minuts per arribar al descans amb un 2 a 1 ja favorable a l’equip de casa.
Un inici de la segona part molt similar al de la primera ha fet que la igualtat tornes al marcador i amb un 2 a 2 s’obria tot un ventall de possibilitats i incerteses que la Vila ha sigut capaç de gestionar millor que no pas l’equip visitant. Curiosament l’equip més “jove” ha tingut en aquest tram del partit més taules que l’equip experimentat. La Vila ha desplegat un saber fer, una maduresa que l’ha dut a la victòria final. Una victòria molt treballada i fins i tot merescuda. El M9M ha estat una mica descentrat i allunyat mentalment del seu objectiu i semblava, en els moments decisius del match, com si aquest partit no fos tot l’important que pot arribar a ser en el desenllaç de la lliga. Tots els punts d’aquí al final per als equips que estan en lluita per al títol són bàsics i potser, definitius.
De totes maneres i davant l’extraordinària exigència d’aquest final de lliga, amb partits molt complicats per a tots els equips, ens deixa una porta oberta a qualsevol resultat. Res encara està decidit i el mateix M9M té el proper cap de setmana un enfrontament directe amb el Jupiter on es pot reivindicar novament com a aspirant al títol i corregir l’entrebanc d’aquest diumenge.
Setmana a setmana anirem fent bugada, que es el que toca per a tenir la roba neta i la lliga més clara. Setmana a setmana ens acostem al final amb una emoció extraordinària. Quin llençol es perdrà la propera jornada?
Motius de la violència (III)
¿El futbol és l’excusa o el motiu? Els principals actors d’aquest esport coincideixen en que el futbol, com la resta d’agents de la societat, és víctima. “Tot això va més enllà del futbol. Les institucions haurien de buscar solucions perquè la violència és un problema que no solament afecta el futbol sinó a tota la societat”, explica Frank Rijkaard, entrenador del FC Barcelona.
¿El futbol és l’excusa o el motiu? Els principals actors d’aquest esport coincideixen en que el futbol, com la resta d’agents de la societat, és víctima. “Tot això va més enllà del futbol. Les institucions haurien de buscar solucions perquè la violència és un problema que no solament afecta el futbol sinó a tota la societat”, explica Frank Rijkaard, entrenador del FC Barcelona.
dissabte, 29 de març del 2008
divendres, 28 de març del 2008
Cròniques marcianes
La vaga cega
De marciana es podria qualificar la vaga dels autobusos de Barcelona, vaga que fa que molts joves jugadors del futbol base hagin de resoldre veritables equacions de tercer grau per poder arribar, ja no arribar a temps, sinó simplement arribar als entrenaments setmanals.
Si els “treballadors” volen presionar de debò amb aquesta vaga a la patronal i no perjudicar, com fins ara, a l’usuari que sovint no té un altre mitjà de transport per desplaçar-se, no seria més efectiu, intel·ligent i solidari portar als passatgers al seu lloc de destí sense cobrar? Amb aquesta mesura afavoririen clarament a les classes populars i despertarien un sentit corrent de simpatia envers les seves, en aquest moment mal vistes, reivindicacions.
La vaga cega
De marciana es podria qualificar la vaga dels autobusos de Barcelona, vaga que fa que molts joves jugadors del futbol base hagin de resoldre veritables equacions de tercer grau per poder arribar, ja no arribar a temps, sinó simplement arribar als entrenaments setmanals.
Si els “treballadors” volen presionar de debò amb aquesta vaga a la patronal i no perjudicar, com fins ara, a l’usuari que sovint no té un altre mitjà de transport per desplaçar-se, no seria més efectiu, intel·ligent i solidari portar als passatgers al seu lloc de destí sense cobrar? Amb aquesta mesura afavoririen clarament a les classes populars i despertarien un sentit corrent de simpatia envers les seves, en aquest moment mal vistes, reivindicacions.
dijous, 27 de març del 2008
Venècia té canals.
La justícia esportiva no.
Si algun dia es produeix el luctuós fet que els experts pronostiquen i Venècia es submergeix definitivament al fons del mar, hauran estat l’incomptable numero de canals que la travessen els causants directes de la seva irreparable pèrdua.
En el nostre món del futbol base, modest món del futbol, en els que ens movem els de 1a. i 2a. divisió passa totalment al contrari. És justament la falta de canals, l’absència total de vies de comunicació la que ens durà al desastre, a l’ensorrament definitiu d’un teixit esportiu, associatiu i formatiu de primer ordre, bàsic i imprescindible per a la salut mental de la nostra societat.
És absolutament necessària l’existència de tot aquest tramat que implica, ocupa i preocupa a un nombre extraordinari de joves en les etapes més critiques del seu desenvolupament. Necessària i sanament exigible.
I per tant és intolerable la manca de canals on els propis jugadors, tècnics, persones relacionades amb l’entorn del futbol o bé públic en general, puguin expressar les seves opinions, queixes, reclamacions,...I que aquestes arribin als òrgans de poder, als comitès i/o comissions encarregades de prendre decisions i/o jutjar fets.
Com és possible que en ple segle XXI, un jutge, un Comitè o qualsevol “sanedrin” plenipotenciari i prepotent decideixi sobre uns determinats fets escoltant només una de les parts del conflicte? Com s’entén que s’emetin sentencies que afecten directament la integritat de les persones basant-se única i exclusivament en l’opinió d’una d’elles que ha estat protagonista directa, i per tant emocionalment implicada, en els fets que es pretenen jutjar?
Com es menja que la persona, el subjecte que desencadena el conflicte, que comet l’error causa i origen dels incidents, sigui la única veu escoltada pels estaments que han de jutjar l’afer i prendre les mesures correctives corresponents?
No anem bé, per aquest camí no. La meva queixa no està en funció si les decisions estan ben preses o no. Si són justes o no. Si afavoreixen els meus interesso o no. Amb els mecanismes empleats, amb la informació parcial de que disposen, amb els canals que no es tenen, evidentment les decisions d’aquests Comitès han de ser inevitable i dolorosament equivocades. Per un principi bàsic i universal: si no es té tota la informació, si la informació és només una part i prové d’una de les parts, la decisió serà, primer parcial i desprès tremendament injusta.
Ah! M’oblidava el resultat: Xavi Orte 7 – Àrbitre 0
La justícia esportiva no.
Si algun dia es produeix el luctuós fet que els experts pronostiquen i Venècia es submergeix definitivament al fons del mar, hauran estat l’incomptable numero de canals que la travessen els causants directes de la seva irreparable pèrdua.
En el nostre món del futbol base, modest món del futbol, en els que ens movem els de 1a. i 2a. divisió passa totalment al contrari. És justament la falta de canals, l’absència total de vies de comunicació la que ens durà al desastre, a l’ensorrament definitiu d’un teixit esportiu, associatiu i formatiu de primer ordre, bàsic i imprescindible per a la salut mental de la nostra societat.
És absolutament necessària l’existència de tot aquest tramat que implica, ocupa i preocupa a un nombre extraordinari de joves en les etapes més critiques del seu desenvolupament. Necessària i sanament exigible.
I per tant és intolerable la manca de canals on els propis jugadors, tècnics, persones relacionades amb l’entorn del futbol o bé públic en general, puguin expressar les seves opinions, queixes, reclamacions,...I que aquestes arribin als òrgans de poder, als comitès i/o comissions encarregades de prendre decisions i/o jutjar fets.
Com és possible que en ple segle XXI, un jutge, un Comitè o qualsevol “sanedrin” plenipotenciari i prepotent decideixi sobre uns determinats fets escoltant només una de les parts del conflicte? Com s’entén que s’emetin sentencies que afecten directament la integritat de les persones basant-se única i exclusivament en l’opinió d’una d’elles que ha estat protagonista directa, i per tant emocionalment implicada, en els fets que es pretenen jutjar?
Com es menja que la persona, el subjecte que desencadena el conflicte, que comet l’error causa i origen dels incidents, sigui la única veu escoltada pels estaments que han de jutjar l’afer i prendre les mesures correctives corresponents?
No anem bé, per aquest camí no. La meva queixa no està en funció si les decisions estan ben preses o no. Si són justes o no. Si afavoreixen els meus interesso o no. Amb els mecanismes empleats, amb la informació parcial de que disposen, amb els canals que no es tenen, evidentment les decisions d’aquests Comitès han de ser inevitable i dolorosament equivocades. Per un principi bàsic i universal: si no es té tota la informació, si la informació és només una part i prové d’una de les parts, la decisió serà, primer parcial i desprès tremendament injusta.
Ah! M’oblidava el resultat: Xavi Orte 7 – Àrbitre 0
dimecres, 26 de març del 2008
Indefinicions 11
Obrellaunes: estri per accedir als musclos en escabetx
Obrir joc: destapar una carta
Merengue: pastis molt empalagós
Joc net: conjunt de productes de neteja
Joc perillós: farol
Jersei: el que es posen els nens quan les mares tenen fred
Gregari: López Raimundo
Esquivar: esport de neu
Esquadra: es posa firmes
Filial: amor de fill
Fintar: donar color a les farets
Ocupar plaça d’estranger: prendre-li el lloc d’aparcament a un de fora
Novetat: que no està prohibit
Nou: fruit sec
Onze: organització de cecs
Peto: reviento
Perdre la categoria: rebaixar-se
Revelació: aparició miraculosa de la Mare de Déu o similar
Retirada: assemblar-se a algú
Trident: xiclet sense sucre
Túnel de vestidors: blog del Pedro Garcia
Tallar: posar unes gotes de llet al cafè
Tac: paraula malsonant i grollera
Sucar: ...d'aquesta no me’n recordo
Sequera golejadora: en perill de transvasament
Servei neutral: atenció desapassionada
Por escènica: teatre de terror
Diana: imprescindible als pubs anglesos
Cop de taló: pagament sobtat
Càrrega: ciutat lleidatana molt coneguda pel seu festival de teatre
Finalista: arribar fins aquí
Obrellaunes: estri per accedir als musclos en escabetx
Obrir joc: destapar una carta
Merengue: pastis molt empalagós
Joc net: conjunt de productes de neteja
Joc perillós: farol
Jersei: el que es posen els nens quan les mares tenen fred
Gregari: López Raimundo
Esquivar: esport de neu
Esquadra: es posa firmes
Filial: amor de fill
Fintar: donar color a les farets
Ocupar plaça d’estranger: prendre-li el lloc d’aparcament a un de fora
Novetat: que no està prohibit
Nou: fruit sec
Onze: organització de cecs
Peto: reviento
Perdre la categoria: rebaixar-se
Revelació: aparició miraculosa de la Mare de Déu o similar
Retirada: assemblar-se a algú
Trident: xiclet sense sucre
Túnel de vestidors: blog del Pedro Garcia
Tallar: posar unes gotes de llet al cafè
Tac: paraula malsonant i grollera
Sucar: ...d'aquesta no me’n recordo
Sequera golejadora: en perill de transvasament
Servei neutral: atenció desapassionada
Por escènica: teatre de terror
Diana: imprescindible als pubs anglesos
Cop de taló: pagament sobtat
Càrrega: ciutat lleidatana molt coneguda pel seu festival de teatre
Finalista: arribar fins aquí
dimarts, 25 de març del 2008
La creació del món
Si no hi havia res. Si no hi havia pressa. Era necessari fer-ho tot en només 6 dies?
No es podria haver posat una mica més d’atenció en la qualitat i no basar-ho tot en la quantitat?
Els que juguen a futbol saben que una passada ràpida pot desequilibrar un partit, però també està subjecta a una més gran probabilitat d’error.
En fi, tenim el que tenim i haurem de conviure amb el desencert d’un món fet excessivament de pressa.
Si no hi havia res. Si no hi havia pressa. Era necessari fer-ho tot en només 6 dies?
No es podria haver posat una mica més d’atenció en la qualitat i no basar-ho tot en la quantitat?
Els que juguen a futbol saben que una passada ràpida pot desequilibrar un partit, però també està subjecta a una més gran probabilitat d’error.
En fi, tenim el que tenim i haurem de conviure amb el desencert d’un món fet excessivament de pressa.
L’Eva i en Blai
Ja veus Blai tota la vida aprenent que l’Eva va ser la primera dona, la del pecat original bíblic, i resulta que tu, passant-te pel folro dels pantalons el gruix de l’Historia Sagrada, em fots els esquemes enlaire sense cap mirament i fas, de la nit al dia, que l’Eva sigui la segona.
Potser el fet de ser català ha estat decisiu en la teva trajectòria sentimental i havies de fer cas a aquella norma no escrita que, per a nosaltres, la primera sempre ha de ser la Montserrat, faltaria més! Ara, si ho penso bé, igual tens tu raó i l’Eva és veritablement la primera i l’altra, l’anterior, només va ser un accident, com la pròpia orografia de la muntanya.
Ja veus Blai tota la vida aprenent que l’Eva va ser la primera dona, la del pecat original bíblic, i resulta que tu, passant-te pel folro dels pantalons el gruix de l’Historia Sagrada, em fots els esquemes enlaire sense cap mirament i fas, de la nit al dia, que l’Eva sigui la segona.
Potser el fet de ser català ha estat decisiu en la teva trajectòria sentimental i havies de fer cas a aquella norma no escrita que, per a nosaltres, la primera sempre ha de ser la Montserrat, faltaria més! Ara, si ho penso bé, igual tens tu raó i l’Eva és veritablement la primera i l’altra, l’anterior, només va ser un accident, com la pròpia orografia de la muntanya.
dilluns, 24 de març del 2008
El jugador mona
Avui, dia especialment assenyalat i...dolç, on els padrins acostumen a obsequiar als seus afillats amb la tradicional mona, m’ha vingut al cap la extraordinària similitud d’alguns jugadors de futbol amb la xocolata.
La xocolata és un producte especialment delicat i alguns jugadors de futbol també: quan fa fred es posa blanca i quan fa calor es desfà. Quan la premen es trenca i quan la remenen es dilueix. Quan en tastes un boci en voldries més i quan en menges molta t’embafa. Quan més cacau més amarga i quanta més llet més popular. La xocolata és fàcil de motllurar i ens permet fer figures espectaculars, però la seva arquitectura és buida per dintre i perillosament fràgil.
Com els jugadors de futbol, com alguns jugadors de futbol, que de tan assemblar-se a la xocolata sovint fan la mona.
Avui, dia especialment assenyalat i...dolç, on els padrins acostumen a obsequiar als seus afillats amb la tradicional mona, m’ha vingut al cap la extraordinària similitud d’alguns jugadors de futbol amb la xocolata.
La xocolata és un producte especialment delicat i alguns jugadors de futbol també: quan fa fred es posa blanca i quan fa calor es desfà. Quan la premen es trenca i quan la remenen es dilueix. Quan en tastes un boci en voldries més i quan en menges molta t’embafa. Quan més cacau més amarga i quanta més llet més popular. La xocolata és fàcil de motllurar i ens permet fer figures espectaculars, però la seva arquitectura és buida per dintre i perillosament fràgil.
Com els jugadors de futbol, com alguns jugadors de futbol, que de tan assemblar-se a la xocolata sovint fan la mona.
diumenge, 23 de març del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)