L’entrenador que somiava un llumí i un bidó de gasolina

No haurem d’esperar gaire per saber si Rosell compleix el que ha promès: trencar les relacions amb el Madrid si es tornen a repetir els atacs, les desqualificacions, els insults, les insinuacions, les mentides,…que ha sofert el Barça en el darrer any. Algú pensa que no tornarà a passar? Perquè això no passés, Mourinho hauria de deixar el Madrid i com que aquesta possibilitat sembla, a hores d’ara, descartada, no es preveu que la cosa canviï. El cervell portuguès no farà ni un pas enrere en la seva estratègia, que és l’única que coneix, per desestabilitzar el Barça. No en té una altre. Sap que si es cenyeix al terreny estrictament esportiu, no té res a fer i per això utilitzarà, com ho ha vingut fent fins ara, qualsevol estratagema antiesportiva per aconseguir el seu objectiu. Ho va fer a Portugal, ho va continuar fent a Anglaterra, ho va seguir fent a Itàlia i, com no, ho ha tornat i ho tornarà a fer a Madrid. Mourinho és un piròman amb títol d’entrenador i es mou en un entorn altament inflamable. A Madrid hi ha massa llenya per cremar i un terreny abonat perquè els incendiaris explotin les seves dèries i fantasies. Són molts anys de desesperació i molta terra cremada. Una situació límit i insostenible que els ha portat a l’atzucac de triar la pitjor de les solucions possible: posar-se en mans d’un individu malcarat i gris, carregat amb bidons de gasolina i un llumí.