Ave Bojan

Finalment s’ha confirmat. Bojan marxa a la Roma per tornar a sentir-se futbolista. Per recuperar aquelles sensacions que poc a poc ha anat perdent i que l’han fet tant i tant feliç. Deixa el Club de la seva vida (i del seu cor) a contracor per provar sort en un futbol a anys llum del que ha mamat. Una aventura de dos anys (amb recompra pactada) que l’ha de fer créixer, encara més, i demostrar tot el potencial que atresora. Vint anys, només vint anys, amb un enorme recorregut per endavant on fer públiques les seves virtuts privades. Bojan se’n sortirà. No en tinc cap dubte. El seu historial l’avala. La seva qualitat el defineix. No s’ha d’oblidar que en qualsevol equip, també en el Barça, hi ha d’haver jugadors que juguen i jugadors que juguen menys i, fins i tot, que no juguen gens. Però tots són absolutament necessaris per a l’èxit o el fracàs del col•lectiu. Bojan ha estat clau en el seu paper i ha contribuït decisivament amb els seus gols, el seu joc i també amb els seus silencis a bastir la llegenda de l’actual millor equip del món. Ave Bojan, els que et desitgem el millor, et saludem!