Pírcing
Realment és tan important el control sobre els pírcings i els tatuatges? No em refereix-ho al control sanitari, on no hi ha d’haver discussió, sinó a la seva persecució per eradicar-los en determinats àmbits per així donar una imatge que es correspongui a allò que se suposa es vol representar. Sembla que els pírcings s’han instaurat definitivament a la nostra societat, sigui provisional o definitivament, correspongui a una moda passatgera o a una manera d’expressió de més llarg abast; sigui el que sigui, haurem d’aprendre a conviure amb ells i entendre’ls en la seva essència i no fer de la seva presència un problema. No cal buscar conflictes i desencontres allà on no n’hi ha. No cal assenyalar als seus portadors o portadores amb el dit i estigmatitzar-los. No cal condemnar els seus trets diferencials ni les expressions de la seva personalitat amb l’escarni públic. Potser caldrà anar una mica més enllà d’una determinada imatge i atendre a la persona que hi ha al darrera. Caldria estar molt més atent a les seves necessitats, a les seves inquietuds i valorar-la tal i com es mereix i no quedar-se en la superfície. Tot això està relacionat amb la creixent obsessió d’alguns clubs de futbol per netejar la seva imatge prohibint l’ús de pírcings, no ja en la disputa dels partits (cosa evident), sinó sempre que s’estigui dins les instal•lacions o hi hagi un desplaçament. És a dir, en termes laborals, sempre que s’estigui en trànsit. No deixa de ser particularment dolorós que tota aquesta determinació en “millorar” la imatge externa no es tingui en millorar la interna; el que s’entendria ordinàriament per fons i no s’apliqui en corregir conductes i procediments vergonyants de les mateixes cúpules directives que, aquests sí, són un mal exemple que diu molt de la manca de principis amb els que s’hauria d’actuar. Cal atendre les formes, però prèviament s’ha de cuidar el fons perquè aquestes formes siguin mínimament creïbles. Un pírcing és fàcil de treure, una conducta impròpia, una arbitrarietat o un abús, s’enganxa com una paparra en l’imaginari col•lectiu i no marxa ni amb aigua calenta.
Realment és tan important el control sobre els pírcings i els tatuatges? No em refereix-ho al control sanitari, on no hi ha d’haver discussió, sinó a la seva persecució per eradicar-los en determinats àmbits per així donar una imatge que es correspongui a allò que se suposa es vol representar. Sembla que els pírcings s’han instaurat definitivament a la nostra societat, sigui provisional o definitivament, correspongui a una moda passatgera o a una manera d’expressió de més llarg abast; sigui el que sigui, haurem d’aprendre a conviure amb ells i entendre’ls en la seva essència i no fer de la seva presència un problema. No cal buscar conflictes i desencontres allà on no n’hi ha. No cal assenyalar als seus portadors o portadores amb el dit i estigmatitzar-los. No cal condemnar els seus trets diferencials ni les expressions de la seva personalitat amb l’escarni públic. Potser caldrà anar una mica més enllà d’una determinada imatge i atendre a la persona que hi ha al darrera. Caldria estar molt més atent a les seves necessitats, a les seves inquietuds i valorar-la tal i com es mereix i no quedar-se en la superfície. Tot això està relacionat amb la creixent obsessió d’alguns clubs de futbol per netejar la seva imatge prohibint l’ús de pírcings, no ja en la disputa dels partits (cosa evident), sinó sempre que s’estigui dins les instal•lacions o hi hagi un desplaçament. És a dir, en termes laborals, sempre que s’estigui en trànsit. No deixa de ser particularment dolorós que tota aquesta determinació en “millorar” la imatge externa no es tingui en millorar la interna; el que s’entendria ordinàriament per fons i no s’apliqui en corregir conductes i procediments vergonyants de les mateixes cúpules directives que, aquests sí, són un mal exemple que diu molt de la manca de principis amb els que s’hauria d’actuar. Cal atendre les formes, però prèviament s’ha de cuidar el fons perquè aquestes formes siguin mínimament creïbles. Un pírcing és fàcil de treure, una conducta impròpia, una arbitrarietat o un abús, s’enganxa com una paparra en l’imaginari col•lectiu i no marxa ni amb aigua calenta.
1 comentari:
Cal tenir cura del fons, cert!
Els pírcings són un element supèrflu, que representa molt menys del que alguns adults es pensen. Com més prohibim, més interès hi ha en l'element. És realment important portar o no un pircing? Imatge? què vol dir imatge? Les coses s'han de demostrar amb fets. És millor persona aquella que porta pircing, però té en compte els seus companys, fa bé la seva feina i no segueix sempre el ramat? O potser és millor aquell qui no porta pircings però és incapaç de valorar els companys o de donar un cop de ma?
Prohibir és la pitjor manera d'aconseguir, la història ens ho ha demostrat força vegades.
Cal ser més tolerants.
Publica un comentari a l'entrada