El teu camí
En el moment precís en què comença a caminar, és quan el guerrer de la llum reconeix el Camí.
Cada pedra, cada corba, li donen la benvinguda. S’identifica amb les muntanyes i els rierols, veu una part de la seva ànima en les plantes, els animals i els ocells del camp.
Hi ha nits en què no té un lloc on dormir i d’altres en què pateix d’insomni. “Això forma part de la vida”, pensa el guerrer. “Vaig ser jo qui va decidir recórrer aquest camí”
En aquesta frase hi ha tot el seu poder: ell va triar el camí per on va i no se’n pot queixar a ningú.
1 comentari:
.....pero puede parar...y dar la vuelta. El guerrero sabe que el corazón tiene razones, que la propia razón desconoce. Angela
Publica un comentari a l'entrada