LA DILIGÈNCIA

DIA 2 

D’Oakland al Parc Nacional de Yosemite 

"Planejar una cosa detingudament i amb antelació és fer amb precisió el que vols fer, si pots". 

Per necessitats d’agenda només tenim previst passar una nit a Yosemite i això comporta, si volem aprofitar la visita, llevar-nos aviat per arribar sobre les 10 del matí al Parc i tenir temps suficient per veure el que ens hem programat. 

 

La distància d’Oakland al Parc de Yosemite és de 280 kms., és a dir, unes 3 hores de viatge. 

Sobre la marxa, improvisem, i, en lloc d’anar directament a l’Hotel, decidim entrar al Parc una mica més al sud per veure el Mariposa Grove, un dels boscos de sequoies més gran del món. Tot un exemple d’una bona decisió convertida en una inesperada pífia. El Mariposa Grove, així ho podem llegir a l’entrada, romandrà tancat fins el Novembre per tasques de restauració. Bé, no defallim, hem incorporat al nostre imaginari un motiu més per tornar, en un futur, a visitar novament la zona. 

Des del Mariposa Grove creuem el Parc en sentit nord cap el Tunel View i l’hotel que ens espera. Aquí teniu l’enllaç del Mariposa Grove. Hi podeu fer una ullada. Està en spanish i cap informació és sobrera. 

 https://www.nps.gov/yose/planyourvisit/upload/spanish-mgrove.pdf 

Tarifes i reserves: No es necessiten reserves per visitar o ingressar al Parc Nacional Yosemite, però és imprescindible fer-les per allotjar-se o acampar si es pensa passar la nit al parc. El preu de l'entrada al Parc s'aplica a tots els visitants. Si s’ arriba en cotxe particular, l'entrada costa $ 30 per vehicle. Això és vàlid per a ingressos il•limitats a Yosemite durant set dies, i inclou a tots els ocupants. És a dir, no es paga per persona sinó per vehicle, Quan més ple estigui el cotxe més econòmica us costarà l’entrada. Si teniu seients lliures, agafeu autoestopistes i compartiu les despeses. 

Reservar els hotels mitjançant Booking és molt senzill, pràctic i còmode. A tot això, que no és poc, cal afegir el millor de tot: et permet canviar i/o anular la reserva fins pocs dies abans de l’estada sense cap càrrec. Aquesta opció és clau si organitzeu el viatge amb molta antelació, cosa que està subjecta a diferents canvis de ruta o, senzillament a trobar una millor oferta. 

 L'Hotel escollit: Yosemite View Lodge, just a l'entrada del Parc

Al Parc Nacional de Yosemite t’hi podries estar tota una setmana i no se’t faria llarg. Si només disposes d’un dia amb la seva corresponent nit, cal concentrar i escollir molt bé allò del que no pots prescindir. El Tunel View, el looping a la Vall, les cataractes, el Glacier Point, el Capità,...i vagarejar, sense rumb, pels inacabables camins que voregen el riu. 

 

Una de les propostes més interessants, si us ve de gust estirar les cames desprès de tanta carretera, és l'excursió a les cataractes. 

En aquesta ruta anem a proposar-vos un agradable passeig per poder gaudir de prop de les Upper i Lower Falls de Yosemite. Yosemite Falls és una de les cataractes més altes d'Amèrica del Nord i es troben situades a Yosemite Valley, just al costat del Gran Capità.

El passeig és bastant fàcil, molt pla, d'uns 2 quilòmetres, i ens portarà aproximadament una hora (perquè no deixarem de badar). Lògicament aquest passeig és especialment recomanable quan hi ha aigua a les cataractes, a finals d'estiu i a la tardor les cataractes tenen poca aigua i aquest passeig perd part de la seva seva espectacularitat.

Yosemite Falls tenen en total una alçada de 739 metres, i la part de la cascada Lower Yosemite Fall, té una alçada de 98 metres.

La millor època per anar a visitar-les és a finals de primavera, ja que l'aigua del desglaç provoca que la cascada tingui molt cabal i es pugui veure completa per tota la paret aquest espectacular salt d'aigua. De la mateixa manera que la visita a Mariposa Grove ens va resultar fallida, aquí, per contra, varem tenir molta sort. L'abundosa i generosa temporada de neu i el tardà desglaç ens va oferir un espectacle fantàstic amb una caiguda d'aigua com si fos primavera.

Les cataractes estan situades just al costat d'un altre de les icones del parc nacional de Yosemite, el Gran Capità, on és bastant fàcil veure durant tot l'any a escaladors intentant arribar a aquest mític cim. Tom Cruise, no hi era. O, si més no, no el varem veure.

El passeig comença a l'aparcament per a visitants de Yosemite Valley, on es pot deixar el cotxe i agafar l’autobús gratuït del parc (Servei d'autobusos) i baixar a la parada número 6. Si es vol caminar una mica més, es pot baixar al centre de visitants de Yosemite, on també es troben llocs per menjar o prendre un refrigeri.

Animals de tota mena

El passeig és circular, de manera que comença i acaba al mateix lloc. Si es comença a caminar agafant el camí de l'esquerra, s'entra en un bosc que porta gairebé en línia recta cap a les Lower Falls, que es veuen al fons entre els arbres al poc de començar a caminar. Aquí la vista de les cataractes és magnífica, ja que s'està al peu de les Lower Falls. Els més intrèpids, si el cabal no és molt elevat, s'atreveixen a escalar entre les pedres soltes i tocaran el mateix final de la cataracta (veure foto més avall).

Si es continua fent el camí circular, es torna al bosc per veure les millors vistes de les Upper Falls i de Half Dome, que es troba al final de Yosemite Valley i que és perfectament visible des d’aquí.

En arribar a la parada de l'autobús, tenim dues opcions:

• Agafar l’autobús de tornada, encara que aquest de vegades triga en arribar.

• Tornar caminant al cotxe, que no es troba molt lluny i el camí en ombres per on hem d'anar fa que vingui molt de gust estirar les cames abans de tornar a ficar-se al cotxe. 

Una alternativa a aquest passeig tan “fàcil” és, si es te temps i cames, fer el camí fins a les Upper Falls. Una excursió exigent però amb una recompensa visual que s’ho val.

 

 El Yosemite Nacional Parc és un paradís a la terra. Un paradís entre muntanyes, lluny del Tigris i l’Èufrates, però transitada per una acolorida i bigarrada Torre de Babel. 

 Endinsar-te en una nuvolosa d'aigua...

Paciència, malgrat la multitud de visitants, trobareu llocs de pau i tranquil•litat on gaudir de la colpidora bellesa del Parc.

...i trobar l'amor de la teva vida.

El Parc Nacional Yosemite té una pàgina web molt completa (també en espanyol) que aporta molta informació i que fa de bon llegir:

 https://www.nps.gov/yose/index.htm 

Dia llarg, intens, però ni rastre dels efectes del Jet Lag. A dormir que demà serà un altre dia.

LA DILIGÈNCIA

DIA 1 

Barcelona-Oakland 

Malgrat l’esforç de Norwegian per fer vols de llarga distància des de Barcelona, el dia que nosaltres volíem sortir no hi havia vols directes a Oakland/San Francisco i vam haver de fer escala a Arlanda/Estocolm. Podríem haver optat per l’endemà, però no ens venia gens de gust perdre un dia i vam preferir assumir la incomoditat de fer una escala. 

El bitllet Lowe Fare contempla 1 àpat calent amb la corresponent beguda i café o té i un petit refrigeri/esmorzar amb entrepà (o això és el que diuen). Tothom és conscient de la qualitat d’aquest servei, però, com a mínim, et distreu i mantens a ratlla la temptació de queixalar el veí en un atac d’hipoglucèmia. 

Si ja heu viatjat amb Norweigian no us cal la següent informació, però per a tots els que encara no ho heu fet, us anirà bé saber que amb bitllet “pelat” no us entra més que el passatge. Si voleu afegir maletes, auriculars, manta, coixí,...ho haureu de pagar a part. La idea, que pot semblar poc atenta, no està gens malament. Només pagues per allò que vols i no inclouen en el preu coses que potser no facis servir. 

Per tant, dit això, us caldrà afegir al vostre equipatge de mà tots aquells accessoris que us facin més agradable el llarg, llarguíssim viatge. 

Per altra banda cal reconèixer que els avions de Norwegian són nous i confortables. Els preus (si ho feu amb prou antelació) són excel•lents. L’atenció és correcta i la puntualitat, tal i com estan les coses, és força bona. 

El cotxe

El lloguer del cotxe el vam fer mitjançant Rentalcars.com i tot va anar perfecte. Rentalcars ofereix totes les companyies de lloguer més actives a EEUU i nosaltres varem optar per National, potser no és la més econòmica, però si la que tenia millor premsa i la que ens oferia més confiança. I no ens vam equivocar. 

La recollida a l’Aeroport d’Oakland és senzilla i ràpida i el mateix passa amb la devolució. El cotxe no ens va ocasionar cap problema i això que l’exigència va ser màxima al llarg del 5300 km recorreguts i les altes temperatures que va haver de suportar (ell i nosaltres).

Cal afegir que des de la Terminal 1 de l’aeroport d’Oakland hi ha un Bus llançadora que et porta gratuïtament als aparcaments on es troben totes les companyies de lloguer de cotxe. La cosa és molt fàcil, fins i tot nosaltres ho vàrem trobar.

Una cosa important, si arribeu a l’Aeroport d’Oakland, llogueu el cotxe a l’aeroport d’Oakland i no al de San Francisco. Una obvietat? Si, però no seria la primera vegada que, pensant que es va a San Francisco, es lloga el cotxe en un aeroport equivocat i la sorpresa quan arribes és majúscula.

Si no heu conduit mai un cotxe automàtic i teniu molt integrats els hàbits de conduir un cotxe amb canvi de marxes manual, us recomanaria que féssiu un parell de practiques abans de sortir de viatge. Trobar-te a l’aeroport de destí assegut davant del volant d’un cotxe que no coneixes i haver-te d’enfrontar al tràfic d’una gran ciutat, no és una tasca gens fàcil. Si no teniu ocasió de fer-ho, sempre us quedarà el recurs de lligar-vos la cama esquerra al seient del cotxe. Així evitareu algun que altre ensurt. 

Recollir i retornar el cotxe al mateix punt és un estalvi econòmic molt interessant que cal tenir en compte.

L’Hotel

Arribats al destí i amb el cotxe ja llogat, cal dirigir-se a l’hotel per descarregar les maletes, refrescar-se i, en funció de l’hora d’arribada i les ganes que es tinguin, o bé sopar o bé foguejar el cotxe anant a Sausalito (35 minuts) per veure la posta de sol sobre San Francisco des de l’altra costat de la Badia. 

 Per sopar al costat de l’hotel, la millor opció és el Jolly Rogers Diner per anar acostumant l’aparell digestiu a la dieta que ens espera. 

L’Hotel escollit és el Days Hotel Oakland Airport-Coliseum. Un Hotel molt a prop de l’Aeroport, al costat de l’autopista i molt ben situat per, l’endemà, evitar el tràfic de sortida d’una gran ciutat i estalviar temps i fatiga en el viatge cap a Yosemite, la següent etapa.

El preu de l’Hotel inclou l’esmorzar, aparcament gratuït dins el recinte i wifi també gratuït a totes les dependències.

 
Sausalito (amb permís del Jet Lag) 

Sempre i quan no estigueu molt perjudicats pel Jet Lag i tenint molt present que l'endemà haureu de matinar, es pot anar fins a Sausalito per veure la posta de sol sobre San Francisco des de l'altra costat de la badia. Una perspectiva diferent i que, si la boira ho permet, gaudireu d'allò més. 

Nosaltres, malauradament, no varem tenir sort. El retard de 2 hores en l'escala d'Arlanda va fer que arribéssim a Sausalito ja de nit i amb un fred (a finals de juliol) que glaçava el poc alè que ens quedava. Malgrat tot, l'excursió s'ho va merèixer. 

Sausalito 

(aquesta foto no es meva)

 

 I desprès, retorn a l'hotel, que demà ens espera un dia molt exigent.

continuarà amb el Dia 1...

La ruta de tornada

Gallup (fer 2 nits)

Kingman (fer 1 nit)

Santa Mónica (fer 3 nits)

San Francisco (fer 3 nits)

La ruta d'anada

Oakland (fer nit)

Yosemite (fer nit)

Lone Pine (fer nit)

Las Vegas (fer 2 nits)

Williams (fer nit)

Grand Canyon (fer nit)

Monument Valley (fer nit)

Flagstaff (fer nit)

Holbrook (fer nit) 

Gallup (fer 2 nits)

continuarà...

Planificar

Necessari? Imprescindible.

Si preteneu fer determinades coses, si voleu el vol més econòmic i en les dates que us convenen, si voleu allotjar-vos en els hotels i motels escollits, si voleu veure i/o assistir a diferents esdeveniments en dies i hores concretes,..en definitiva, si voleu que el viatge s'ajusti o s'assembli el més possible al que desitgeu, poseu-vos amb temps i tot serà més fàcil i satisfactori. 

CLAUS: 

Els dies blaus corresponen als desplaçaments en avió.

Els dies verds als parcs naturals.

Els dies taronja a la Ruta 66.

Els dies gris a les ciutats.

El tramat negre als hotels i/o motels reservats.

Els tramats en groc a les activitats ja concretades i reservades.

Els tramats en blanc, activitats pendents de confirmar en arribar al lloc.

Diligència: Carruatge gran amb diferents compartiments destinat al transport de viatgers.

Però també: Cosa a fer que exigeix d'anar en algun indret més o menys apartat d'on hom es troba.

M'estimo molt al meu germà, però no administro els seus diners, no interfereixo en les seves relacions, no m'hi fico en com ha d'educar als seus fills (els meus nebots), no fiscalitzo les seves decisions i, el més important, no vivim a la mateixa casa.

SI

 

Ben mirat (i desapassionadament) això de la independència de Catalunya tampoc és una cosa tan complicada. Els independentistes votant SI, aconsegueixen la tan desitjada República Catalana Independent i desprès, com diu Martí i Pol, que cadascú es vesteixi com li plagui.

Els comuns, anteposant la República Social a qualsevol pàtria o bandera, també ho tenen fàcil, votant SI aconsegueixen, per la via ràpida, la República (cosa impensable si segueixen al regne d’Espanya) i desprès, una vegada consolidat el nou Estat, guanyen les eleccions i implementen les seves idees socials (cosa impensable si segueixen al regne d’Espanya). 

Els federalistes, més del mateix, votant SI aconsegueixen la República Catalana i a les primeres eleccions, guanyen, i des del Govern proposen la Federació amb el Regne d’Espanya. Això si d’igual a igual que és l’única manera honorable de federar-se. 

I els unionistes? doncs també. Votant SI, ells que estan tan preocupats per la qualitat de vida dels catalans, aconsegueixen un nou Estrat pròsper i amb més recursos que si segueixen dins d’Espanya i aquests recursos els hi permeten augmentar la qualitat de vida de tots els catalans. I quan guanyin les eleccions en el Nou Estat, que demanin formar novament part d’Espanya i segur que davant d’aquesta engrescadora perspectiva tots els catalans els hi donaran suport. 

En definitiva, davant la pregunta, només hi ha una resposta que ho soluciona tot i recull totes les sensibilitats: SI 

Veieu com no és tan complicat.

Reflexions mentre se’m refredava el cafè i se m’escalfava el pap

Sabeu perquè la llengua que es parla a Wisconsin és l’anglès i no el wisconsinià? 

Sabeu perquè la llengua que es parla al Québec és el francès i no el quebequès? 

Sabeu perquè la llengua que es parla a la Toscana és l’italià i no el Toscanès. 

Sabeu perquè la llengua que es parla al Mato Grosso és el portuguès i no el brasiler? 

Sabeu perquè la llengua que es parla a Andorra és el català i no l’andorrà? 

Sabeu perquè la llengua que es parla a Mèxic DF és l’espanyol i no el mexicà? 

Sabeu perquè la llengua que es parla a Canàries és l’espanyol i no el canari? 

I encara més, sabeu perquè la llengua espanyola que es parla a València és l’espanyol i no el valencià? 

Doncs, si sabeu tot això, com podeu explicar que el català que es parla al País Valencià l’anomenin valencià i no català? 

Us adoneu que aquest cas és únic al món? Què l’anacronisme que es dóna en aquest territori no té equivalent en cap racó de la Galàxia? 

En fi, parafrasejant Astèrix: estan bojos aquests ...valencians. O hauríem de dir: espanyols que viuen a València? 

Collons, que fred està el cafè. 

El nom fa la cosa

Inhabilitació 

Estic perplex i una mica acollonit. Veient com tracta el govern (en funcions) d'Espanya a aquells que fan bé la seva feina, és a dir, a aquells que compleixen amb les tasques que tenen encomanades, amenaçant-los amb inhabilitacions i multes, que hauré de fer demà quan arribi al meu lloc de treball? Quina haurà de ser la meva actitud? Que li he de dir al meu cap? Hauré de renunciar definitiva i dolorosament a treballar en benefici de la meva empresa i, per contra, seguir les instruccions de la competència sinó vull ser apartat de les meves funcions? No sé si podré dormir aquesta nit.

Grocs i verds envoltats d'inhabilitació. La naturalesa és tossuda.

I la pilota?

Vergonya aliena 

Cansat ja de les injustificables propostes d'aquells equips que utilitzen la violència per enfrontar-se al Barça, explicant que és l'única manera de plantar-li cara, reconeixent, alhora, que no tenen cap argument futbolístic per contrarestar el seu joc; per a quan una lliga europea on només s'hi jugui a futbol i on els equips que hi participin no esgrimeixin la violència ni l' anti-futbol com a únic recurs? Si el futbol ha de ser un gran espectacle on poder gaudir de propostes futbolístiques de primer ordre, perquè hi han de participar agents que no tenen res a veure amb aquesta idea? Us imagineu una orquestra sintònica amb pedres, bastons i serres elèctriques? Us imagineu una gran obra de teatre on els actors no sàpiguen el seu paper i et facin sentir vergonya aliena? Doncs això.

 

No me la podia treure del cap

Sugar és divertida. Adaptar al teatre una obra mestra no és una tasca gens fàcil. La fidelitat amb la que s’ha fet, seguint el guió original, és un dels seus mèrits més destacables. La posada en escena en podria ser un altre, mentre que les interpretacions, la solvència amb la que defensen els seus personatges els actors i actrius, és el component més irregular del muntatge. No tinc clar que, per a que una adaptació teatral rutlli, se li hagi d’afegir una gran dosi d’histrionisme. En aquest cas concret, i no és l’únic, els personatges més cridaners són els que més desentonen. Però, en general, la cosa funciona i les dues hores d’espectacle passen en un sospir. Reconec que haver vist “n” vegades “Some like it hot” no ajuda gaire a un judici objectiu, però, malgrat l’esforç, no me la podia treure del cap.

 

Fa llum, però no és el sol

Reina per un dia 

Innovadora com poques i avançada al seu temps, Madrid ho vol petar. Com? Doncs fent que el rei Melcior de la propera cavalcada sigui una dona. Genial! Els nous temps i les noves polítiques demanen, a crits, noves iniciatives. I quina millor iniciativa que esventrar la tradició torpedinant la línia de flotació dels reis d’Orient? Cap ni una. El més curiós del cas, i d’aquí el meu desconcert, és que la dona que farà de Melcior no anirà vestida de dona, ni ho farà a cara descoberta. La dona triada per fer de rei anirà vestida d’home i s’amagarà darrera una frondosa barba. Imagineu el desconcert de la mainada quan vegi que el seu idealitzat rei té veu de dona, faccions de dona, formes de dona i es mou com una dona. Poseu-vos en la seva pell i intenteu esbrinar que pot passar pel seu cap. Que li direu a un nen/nena de cinc anys quan us pregunti perquè el rei blanc és una dona que es vesteix d’home? La resposta no és senzilla. Fugirem del foc per caure a les brases? A veure si, en nom de la modernitat, aconseguirem modificar una tradició centenària per abraçar una inquietant transexualitat. Si s’ha de canviar la tradició, que es canviï bé. No donem el missatge tronat de que una dona no val res per ella mateixa i s’ha d’amagar darrera l’aparença d’home per poder desfilar com a rei en una innocent cavalcada. La canalla és molt llesta i el missatge és terriblement demolidor.