Moviments sense pilota 4
Ítaca (o Viatge a Ítaca)
I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
'hagi enganyat.Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Lluis Llach
diumenge, 27 de gener del 2008
dissabte, 26 de gener del 2008
La concentració o la focalització o l’atenció
Podem definir la capacitat de concentració com el procés en el que s’inhibeixen les preses d’informació irrellevants i es focalitza en les preses d’informació vers lo rellevant.
Dins l’esport és important no solament la capacitat de discriminació entre el que és important i el que no com la sostenibilitat d’aquest estat mental. Depenent de l’esport la capacitat psicològica per aguantar més temps la concentració pot ser més important que un punta màxima de concentració.
Podem definir que en l’esport tenim una potencia i una capacitat en el concepte de concentració.
La capacitat o la potència de l’atenció (concentració) està relacionada amb la quantitat d’informació que es rep, la relació entre aquestes és inversament proporcional. De la mateixa manera l’esforç necessari per a la màxima concentració és proporcional a la informació que es rep. I també la possibilitat de concentració és inversament proporcional a les preses d’informació que siguin rellevants.
Per aconseguir dur a terme les seves aspiracions, per a l’èxit en tot el que es persegueix, l’home necessita una cosa vital en tot moment i lloc: la concentració de propòsit, de pensament, de sentiment i acció.
La capacitat d’atenció o concentració està estretament relacionada amb l’estrès i l’empatia vers el que es fa. És fàcil veure psicòlegs dir-li a un nen o nena que te dèficit d’atenció i no l’han vist mai jugar amb la “play” hores i hores sense parar.
...
Podem definir la capacitat de concentració com el procés en el que s’inhibeixen les preses d’informació irrellevants i es focalitza en les preses d’informació vers lo rellevant.
Dins l’esport és important no solament la capacitat de discriminació entre el que és important i el que no com la sostenibilitat d’aquest estat mental. Depenent de l’esport la capacitat psicològica per aguantar més temps la concentració pot ser més important que un punta màxima de concentració.
Podem definir que en l’esport tenim una potencia i una capacitat en el concepte de concentració.
La capacitat o la potència de l’atenció (concentració) està relacionada amb la quantitat d’informació que es rep, la relació entre aquestes és inversament proporcional. De la mateixa manera l’esforç necessari per a la màxima concentració és proporcional a la informació que es rep. I també la possibilitat de concentració és inversament proporcional a les preses d’informació que siguin rellevants.
Per aconseguir dur a terme les seves aspiracions, per a l’èxit en tot el que es persegueix, l’home necessita una cosa vital en tot moment i lloc: la concentració de propòsit, de pensament, de sentiment i acció.
La capacitat d’atenció o concentració està estretament relacionada amb l’estrès i l’empatia vers el que es fa. És fàcil veure psicòlegs dir-li a un nen o nena que te dèficit d’atenció i no l’han vist mai jugar amb la “play” hores i hores sense parar.
...
dijous, 24 de gener del 2008
Evitar les veus interiors negatives en l’esport
Un dels pitjors adversaris del jugador en qualsevol esport són les veus interiors negatives. Les coses que el nen o el jove es diuen respecte al seu exercici poden desequilibrar-los més que qualsevol comentari d’un altre jugador. Aquestes són algunes situacions que poden fer aparèixer veus negatives i els desafiaments que poden servir de resposta.
Si arruïna una jugada:
“¿Que pensaran els meus companys? No mereix-ho estar a l’equip”.
Desafiament:
“No importa quin error cometi. Tots cometem errors. El més important és divertir-se i concentrar-se en la propera jugada.
Si és ridiculitzat per un altre jugador:
“Millor que vagi en compte. Probablement és molt millor que jo. Ara estic segur que perdrem”.
Desafiament:
“Soc un bon jugador. Ell només està tractant de treure’m del partit i no li permetré”.
Si està nerviós abans del partit:
“¿Que passarà sinó en dono una a dretes? Estic segur que ho arruïnaré tot”
Desafiament:
“És natural que estigui nerviós. Puc utilitzar aquesta energia per jugar millor”.
L’esport és un àrea ideal per a practicar i estudiar els efectes del diàleg amb un mateix. Com molts atletes ho han utilitzat en benefici propi, els nens i els joves es senten motivats a seguir el seu exemple. Tanmateix, els esforços dels nens i joves necessiten ser reforçats. Han de ser elogiats per practicar les tècniques de concentració o d’assaig mental i per utilitzar el diàleg interior per mantenir la calma i l’equilibri. Necessiten entendre que els resultats positius poden produir-se només amb paciència i repetició i que no han d’abandonar l’intent sinó assoleixen resultats immediats. Les mateixes tècniques que els hi serveixen de suport en l’esport poden millorar el seu exercici en altres àrees de la vida.
Inspirat en Susan i Wendy
Un dels pitjors adversaris del jugador en qualsevol esport són les veus interiors negatives. Les coses que el nen o el jove es diuen respecte al seu exercici poden desequilibrar-los més que qualsevol comentari d’un altre jugador. Aquestes són algunes situacions que poden fer aparèixer veus negatives i els desafiaments que poden servir de resposta.
Si arruïna una jugada:
“¿Que pensaran els meus companys? No mereix-ho estar a l’equip”.
Desafiament:
“No importa quin error cometi. Tots cometem errors. El més important és divertir-se i concentrar-se en la propera jugada.
Si és ridiculitzat per un altre jugador:
“Millor que vagi en compte. Probablement és molt millor que jo. Ara estic segur que perdrem”.
Desafiament:
“Soc un bon jugador. Ell només està tractant de treure’m del partit i no li permetré”.
Si està nerviós abans del partit:
“¿Que passarà sinó en dono una a dretes? Estic segur que ho arruïnaré tot”
Desafiament:
“És natural que estigui nerviós. Puc utilitzar aquesta energia per jugar millor”.
L’esport és un àrea ideal per a practicar i estudiar els efectes del diàleg amb un mateix. Com molts atletes ho han utilitzat en benefici propi, els nens i els joves es senten motivats a seguir el seu exemple. Tanmateix, els esforços dels nens i joves necessiten ser reforçats. Han de ser elogiats per practicar les tècniques de concentració o d’assaig mental i per utilitzar el diàleg interior per mantenir la calma i l’equilibri. Necessiten entendre que els resultats positius poden produir-se només amb paciència i repetició i que no han d’abandonar l’intent sinó assoleixen resultats immediats. Les mateixes tècniques que els hi serveixen de suport en l’esport poden millorar el seu exercici en altres àrees de la vida.
Inspirat en Susan i Wendy
Com gallines dins el galliner
Veu d’Alvy:... i em vaig recordar d’aquell vell acudit, ja saben, el del paio que va al psiquiatre i li diu: “Doctor, el meu germà s’ha tornat boig. Creu que és una gallina”. I el metge li contesta: “Bé, ¿i perquè no fa que el tanquin?”. I el paio replica: “Ho faria però és que necessito els ous”.
Crec que això expressa molt bé el que sento sobre les relacions entre persones. Són completament irracionals, desbaratades, absurdes i...però, ah, crec que les seguim mantenint perquè, ah, la majoria de nosaltres necessitem els ous.
Annie Hall
Veu d’Alvy:... i em vaig recordar d’aquell vell acudit, ja saben, el del paio que va al psiquiatre i li diu: “Doctor, el meu germà s’ha tornat boig. Creu que és una gallina”. I el metge li contesta: “Bé, ¿i perquè no fa que el tanquin?”. I el paio replica: “Ho faria però és que necessito els ous”.
Crec que això expressa molt bé el que sento sobre les relacions entre persones. Són completament irracionals, desbaratades, absurdes i...però, ah, crec que les seguim mantenint perquè, ah, la majoria de nosaltres necessitem els ous.
Annie Hall
Imagino, Imagisi
Imagino un món on es multipliquin les sumes i es restin les divisions.
Imagino un món sense vencedors ni vençuts. Sense víctimes ni botxins.
Imagino un món on siguem gestors de propostes, iniciatives i projectes en lloc de ser-ho de problemes i conflictes.
Imagino un món on els nens del futbol aprenguin a “parlar” al camp i els pares a callar a la grada.
Imagino un món de trobada, d’unió i convergència.
Imagino un món imaginari.
Imagino un món on es multipliquin les sumes i es restin les divisions.
Imagino un món sense vencedors ni vençuts. Sense víctimes ni botxins.
Imagino un món on siguem gestors de propostes, iniciatives i projectes en lloc de ser-ho de problemes i conflictes.
Imagino un món on els nens del futbol aprenguin a “parlar” al camp i els pares a callar a la grada.
Imagino un món de trobada, d’unió i convergència.
Imagino un món imaginari.
dimecres, 23 de gener del 2008
Indefinicions 4
Acció: participació en una Empresa. A vegades pugen, a vegades baixen.
Adormir el partit: dissabte desprès de dinar estirat al sofà de la sogra veient la Premier.
Acusar l’esforç: portar-lo als Tribunals.
Aleví: ahucar al vi
Arrencada: s’acostuma a dur a l’orenlla.
Area petita: lloc de servei en una autopista on no hi ha Restaurant, només es pot prendre cafè.
Ascens: llistat electoral a ses Illes.
Assistència: el que acostuma a fer el RACC quan tens una avaria.
Asseure el porter: quan acaba de fregar l’escala.
Atac: situació que escapa al control i pot ser motiu d’hospitalització.
Badada: cançó de ritme suau i lletra tendre.
Autopassada: deixar un cotxe enrera.
Baixar a buscar pilotes: quan el nen et tira la pilota pel balcó.
Bèstia negra: porc ibèric
Bellugar la pilota: remenar l’escudella.
Braçal: es-tima’l
Brega: capital de la comarca del breguedà.
Cama bona: extremitat ben formada.
Canvi de joc: deixar el futbol pel hoquei.
Col·locar la pilota: subministrar-li alcohol en excés.
Congelar la pilota: excentricitat.
Acció: participació en una Empresa. A vegades pugen, a vegades baixen.
Adormir el partit: dissabte desprès de dinar estirat al sofà de la sogra veient la Premier.
Acusar l’esforç: portar-lo als Tribunals.
Aleví: ahucar al vi
Arrencada: s’acostuma a dur a l’orenlla.
Area petita: lloc de servei en una autopista on no hi ha Restaurant, només es pot prendre cafè.
Ascens: llistat electoral a ses Illes.
Assistència: el que acostuma a fer el RACC quan tens una avaria.
Asseure el porter: quan acaba de fregar l’escala.
Atac: situació que escapa al control i pot ser motiu d’hospitalització.
Badada: cançó de ritme suau i lletra tendre.
Autopassada: deixar un cotxe enrera.
Baixar a buscar pilotes: quan el nen et tira la pilota pel balcó.
Bèstia negra: porc ibèric
Bellugar la pilota: remenar l’escudella.
Braçal: es-tima’l
Brega: capital de la comarca del breguedà.
Cama bona: extremitat ben formada.
Canvi de joc: deixar el futbol pel hoquei.
Col·locar la pilota: subministrar-li alcohol en excés.
Congelar la pilota: excentricitat.
Moviments sense pilota 3
Nosotros somos quien somos
Nosotros somos quien somos. ¡Basta de Historia y de cuentos!¡Allá los muertos! Que entierren como Dios manda a sus muertos.
No vivimos del pasado, ni damos cuerda al recuerdo.Somos, turbia y fresca, un agua que atropella sus comienzos.
Somos el ser que se crece. Somos un río derecho.Somos el golpe temible de un corazón no resuelto.
Somos bárbaros, sencillos. Somos a muerte lo iberoque aún nunca logró mostrarse puro, entero y verdadero.
De cuanto fue nos nutrimos, transformándonos crecemosy así somos quienes somos golpe a golpe y verso a verso.
¡A la calle!, que ya es hora de pasearnos a cuerpoy mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.
…
Gabriel Celaya
Nosotros somos quien somos
Nosotros somos quien somos. ¡Basta de Historia y de cuentos!¡Allá los muertos! Que entierren como Dios manda a sus muertos.
No vivimos del pasado, ni damos cuerda al recuerdo.Somos, turbia y fresca, un agua que atropella sus comienzos.
Somos el ser que se crece. Somos un río derecho.Somos el golpe temible de un corazón no resuelto.
Somos bárbaros, sencillos. Somos a muerte lo iberoque aún nunca logró mostrarse puro, entero y verdadero.
De cuanto fue nos nutrimos, transformándonos crecemosy así somos quienes somos golpe a golpe y verso a verso.
¡A la calle!, que ya es hora de pasearnos a cuerpoy mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.
…
Gabriel Celaya
dimarts, 22 de gener del 2008
El gran capità
Tossudament alçat,
Amb la duresa de la roca.
Amb la flexibilitat del faig.
Amb la conductivitat d’un riu.
Amb el recurs d’un camí.
Amb la utilitat d’una font.
Amb la fermesa d’un roure.
Amb el llum d’un far.
Amb la certesa de l’alba.
Com una muntanya,
Tossudament alçat.
Tossudament alçat,
Amb la duresa de la roca.
Amb la flexibilitat del faig.
Amb la conductivitat d’un riu.
Amb el recurs d’un camí.
Amb la utilitat d’una font.
Amb la fermesa d’un roure.
Amb el llum d’un far.
Amb la certesa de l’alba.
Com una muntanya,
Tossudament alçat.
“El Gran Capità”
muntanya al bell mig del Yosemite Park a Califòrnia
Fem un cafè?
Fem un Soley
Jo hi sóc si tu vols ser-hi
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
Lluis Llach
Amb tota l’estimació per en Soley, en Botillo i 18 persones més.
Fem un Soley
Jo hi sóc si tu vols ser-hi
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
Lluis Llach
Amb tota l’estimació per en Soley, en Botillo i 18 persones més.
La jugada perfecta
Tots teniu al cap la jugada ideal, la jugada somiada, la jugada perfecta. Aquella jugada que sempre heu volgut fer.
Doncs, penseu en ella, visualitzeu-la. Que la vostra ment la repeteixi una i altra vegada. Que no penseu en un altra cosa. Que us concentreu en fer i perfeccionar aquesta jugada fins que us surti tal i com l’heu somiat.
I que desprès sortiu al camp i la feu amb la solvència i naturalitat amb la que es fan les coses ben apreses.
Tots teniu al cap la jugada ideal, la jugada somiada, la jugada perfecta. Aquella jugada que sempre heu volgut fer.
Doncs, penseu en ella, visualitzeu-la. Que la vostra ment la repeteixi una i altra vegada. Que no penseu en un altra cosa. Que us concentreu en fer i perfeccionar aquesta jugada fins que us surti tal i com l’heu somiat.
I que desprès sortiu al camp i la feu amb la solvència i naturalitat amb la que es fan les coses ben apreses.
dilluns, 21 de gener del 2008
Volem la victòria
No us vull demanar que feu coses extraordinàries. Només us vull demanar que feu allò que sabeu fer. I que ho feu amb alegria i per divertir-vos. Que ho feu tantes vegades com calgui i sense por al fracàs. Vosaltres sou bons, sou molt bons i res ni ningú us apartarà del vostre objectiu.
Jugueu com ho feu als entrenaments, com si avui fos el quart entrenament d’aquesta setmana. Jugueu amb desimboltura i pensant que totes les persones que estan al vostre voltant són amics i us donaran suport en totes i cada una de les accions que feu.
No penseu en res més que en jugar. En jugar i en la jugada que esteu fent.
Són tres punts, només tres punts, però seran vostres perquè vosaltres els voleu més que ells. I quan voleu una cosa, sou invencibles.
Sortiu al camp i ensenyeu als que encara no ho saben el que sou capaços de fer.
No us vull demanar que feu coses extraordinàries. Només us vull demanar que feu allò que sabeu fer. I que ho feu amb alegria i per divertir-vos. Que ho feu tantes vegades com calgui i sense por al fracàs. Vosaltres sou bons, sou molt bons i res ni ningú us apartarà del vostre objectiu.
Jugueu com ho feu als entrenaments, com si avui fos el quart entrenament d’aquesta setmana. Jugueu amb desimboltura i pensant que totes les persones que estan al vostre voltant són amics i us donaran suport en totes i cada una de les accions que feu.
No penseu en res més que en jugar. En jugar i en la jugada que esteu fent.
Són tres punts, només tres punts, però seran vostres perquè vosaltres els voleu més que ells. I quan voleu una cosa, sou invencibles.
Sortiu al camp i ensenyeu als que encara no ho saben el que sou capaços de fer.
diumenge, 20 de gener del 2008
Per damunt la superstició
Estan aquells que sempre utilitzen la mateixa roba.
Aquells que porten amulets.
Els que fan les promeses.
Els que imploren mirant al cel.
Els que creuen en supersticions.
I els que segueixen corrent encara que li flaquegin les cames.
Els que segueixen jugant, quan se’ls hi acaba l’aire.
Els que segueixen lluitant quan tot està perdut.
Com si fos la darrera.
Convençuts que la vida mateixa és un desafiament.
Pateixen.
Però saben que el dolor passa.
Que la suor s’eixuga.
El cansament desapareix.
Però hi ha una cosa que mai desapareixerà.
La satisfacció d’haver-ho aconseguit.
En els seus cossos hi ha la mateixa quantitat de múscul.
Per les seves venes corre la mateixa sang.
El que els fa diferents és el seu esperit.
La determinació de fer el cim.
El cim que no s’assoleix superant els altres.
Sinó superant-se a un mateix.
Gràcies Ion
Estan aquells que sempre utilitzen la mateixa roba.
Aquells que porten amulets.
Els que fan les promeses.
Els que imploren mirant al cel.
Els que creuen en supersticions.
I els que segueixen corrent encara que li flaquegin les cames.
Els que segueixen jugant, quan se’ls hi acaba l’aire.
Els que segueixen lluitant quan tot està perdut.
Com si fos la darrera.
Convençuts que la vida mateixa és un desafiament.
Pateixen.
Però saben que el dolor passa.
Que la suor s’eixuga.
El cansament desapareix.
Però hi ha una cosa que mai desapareixerà.
La satisfacció d’haver-ho aconseguit.
En els seus cossos hi ha la mateixa quantitat de múscul.
Per les seves venes corre la mateixa sang.
El que els fa diferents és el seu esperit.
La determinació de fer el cim.
El cim que no s’assoleix superant els altres.
Sinó superant-se a un mateix.
Gràcies Ion
dissabte, 19 de gener del 2008
Sessió de cinema:
L'origen de tot plegat
Sitting Pretty (1948)
“Niñera moderna” (es va estrenar en castellà)
Director:
Walter Lang
Escriptors:
Gwen Davenport (novel·la)
Gwen Davenport (novel·la)
F.Hugh Herbert (guió)
Data d’arribada:
Abril 1948 (EE.UU.)
Abril 1948 (EE.UU.)
Gènere:
Comedia
Sinopsi:
Tacey i Harry King són una parella suburbana amb tres fills i una urgent necessitat de trobar una mainadera. Tacey posa un anunci al diari per buscar-ne una i l’anunci és respost per Lynn Belvedere. Però quan arriba, resulta ser un home. I no qualsevol home, sinó un geni excèntric, directe i amb un milió d’experiències i coneixements. El Sr. Belvedere acaba per fer miracles amb els nens i la casa.
Comedia
Sinopsi:
Tacey i Harry King són una parella suburbana amb tres fills i una urgent necessitat de trobar una mainadera. Tacey posa un anunci al diari per buscar-ne una i l’anunci és respost per Lynn Belvedere. Però quan arriba, resulta ser un home. I no qualsevol home, sinó un geni excèntric, directe i amb un milió d’experiències i coneixements. El Sr. Belvedere acaba per fer miracles amb els nens i la casa.
Premis:
Nominació Oscar: 2
Intérprets:
Robert Young...........Harry King
Robert Young...........Harry King
Maureen O'Hara......Tracey King
Clifton Webb.............Lynn Belvedere
Richard Haydn.........Clarence Appleton
Richard Haydn.........Clarence Appleton
Louise Allbritton......Edna Philby
Randy Stuart............Peggy
Randy Stuart............Peggy
.......
divendres, 18 de gener del 2008
Ampliant horitzonts
El megàfon és un estri que serveix per amplificar la veu i fer-la arribar a llocs més allunyats.
El megàfon amplifica però no certifica.
Un megàfon mal utilitzat pot crear estrès.
El megàfon augmenta la potencia però no la raó.
El megàfon fa públic el que abans era només privat.
El megàfon de Tom Waits és un luxe quan canta “Chocolate Jesus”
El megàfon és un estri que serveix per amplificar la veu i fer-la arribar a llocs més allunyats.
El megàfon amplifica però no certifica.
Un megàfon mal utilitzat pot crear estrès.
El megàfon augmenta la potencia però no la raó.
El megàfon fa públic el que abans era només privat.
El megàfon de Tom Waits és un luxe quan canta “Chocolate Jesus”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)