Deixar de fumar

Amb forces renovades

Està molt clar que això no ha fet més que començar i, per tant, poques conclusions se’n poden treure. Però el que he vist fins ara m’agrada i m’agrada molt. Personalment, i em reitero amb el que deia ahir, no acostumo a jutjar a les persones pels seus resultats: ni ho he fet fins ara ni ho penso fer en aquesta propera temporada que hem començat. El que si tinc molt en compte és el seu treball i la seva capacitat d’implicació. I la vostra, fins el moment, m’omple de satisfacció i em fa trempar. Cada cop estic més convençut que no ens hem equivocat, que el club no s’ha equivocat en la vostra tria. Sou les persones idònies per a dur a terme aquest nou projecte en el que personalment tinc dipositades moltes, moltes esperances. No us negaré que ha estat dur arribar fins on som ara ( i vosaltres ho sabeu), però crec sincerament que ha valgut la pena i espero que els crítics, poc a poc, entrin en raó i reconeguin la vostra vàlua. No en tinc cap dubte. Us encoratjo a seguir en aquesta línia i que sapigueu que sempre, sempre tindreu el meu suport. Serem vigilats de molt a prop i per això aquest any no serà gens fàcil però entre tots ens en sortirem.

Perdre no és no arribar el primer. Perdre és no córrer.

Democracy

Waiting for the miracle

“Nena perquè no ens casem? Fa massa temps que estem sols. Podríem estar sols els dos junts, a veure si som tan forts. Perquè no fem una bogeria, alguna cosa totalment equivocada, mentre esperem el miracle?”

Leonard Cohen

El conill d'Alícia

Alicia al país de les meravelles

Finalment ho ha aconseguit. La persistent Alicia Sanchez Camacho s’ha fet amb el càrrec. Ha estat nomenada com a candidata número 1 del Partit imPopular a Catalunya. Una curta però insistent campanya de terra cremada li ha obert definitivament les portes del cel. En el seu discurs d’acceptació, la senyora Alicia ens ha dit que ella no vol viure en un país on es prohibeixi l’espanyol i s’utilitzi la llengua com un argument electoral. La senyora Alicia no vol viure en un país on es celebrin consultes populars i democràtiques. La senyora Alicia no vol viure en un país que obliga als seus politics a parlar en un idioma minoritari simplement per quedar bé. La senyora Alicia no vol viure en un país on s’escolaritzi als seus fills en un idioma que no sigui l’espanyol. La senyora Alicia no vol viure en un país on hi hagi una part de la població que vulgui ser independent de la gran metròpoli. La senyora Alicia està clar que vol viure a la metròpoli. La senyora Alicia vol viure sense reserves ni subterfugis a Espanya. La senyora Alicia s’ha equivocat de país. La senyora Alicia, com l’Alicia del compte, vol viure al país de les meravelles. El país que no dubtarà en enviar els tancs contra les urnes. Una meravella.

Encertar l'objectiu

La sort ajuda als cervells preparats.

Desi...

Missió impossible

Barça 3 – CE Europa 1

Lliga Nacional Juvenil

Anar a jugar a can Barça, malgrat que ve molt de gust, acostuma a ser un desplaçament estèril pels visitants. Pocs equips en treuen quelcom de positiu de la ciutat esportiva Joan Gamper. Pocs equips, i l’Europa no ha estat l’excepció, poden posar en escac a un Barça al que no se li pot regalar res. Per enfrontar-te al Barça amb alguna possibilitat s’ha d’estar concentrat fins i tot a la dutxa. Un sol instant de desconcentració pot ser determinant perquè tot l’esforç fet durant 90 minuts no serveixi absolutament de res. L’Europa és un equip en formació que està creixent poc a poc i, malgrat experimentar una evident millora en el seu joc, no ha aconseguit l’objectiu de sumar, però sí el de transmetre bones sensacions que ben aviat han de donar els seus fruits. Un difícil calendari de principi de temporada feia preveure que la cosa no seria fàcil, si a això hi afegim el desgavell arbitral de la primera jornada ens trobem en un escenari que, no per previsible, resulta bastant frustrant. En tots dos partits s’ha fet un bon plantejament, s’ha treballat fins l’extenuació i s’ha donat la cara. La pena és que en tots dos partits ens l’han acabat trencant. La Damm, perdó, l’àrbitre va desencallar el partit de la primera jornada a les acaballes de la primera part i aquest cap de setmana, un instant, un brevíssim instant de desconcentració ha decantat la balança a favor d’un Barça que ho aprofita tot. L’Europa busca l’equilibri, les seves pròpies senyes d’identitat, el seu patró, el seu codi de barres personal i quan tot això arribi, i no ha de trigar, ens ho passarem bé. El Barça B, l’Europa, salvant les diferencies, també.

Darrera la màscara està la més barata

Gràcies, moltes gràcies

Voldria agrair, des d’aquesta modesta finestra, a tots aquells que es preocupen per mi i que em fan una publicitat gratuïta i desinteressada. Voldria agrair-lis el seu compromís i la seva complicitat amb el meu insignificant projecte. Voldria reconèixer la seva tasca de difusió sense altra objectiu que la gent arribi a mi. El seu altruisme em commou i la seva predisposició em somou. Gràcies sincerament perquè sense vosaltres la meva petita finestra no hagués vist mai la llum i la meva estança no hagués sortit mai de la seva humida i fosca penombra.