La croada renovada
Desprès de donar un interesantíssim tomb per la Conca de Barberà i l’ Urgell, puc afirmar, sense cap mena de reserves, que Mr. Wert ho tindrà molt cru. Serà difícil, veient el pa que es dóna a Belianes, a Verdú, a Bellpuig, a Rocallaura, a Guimerà, a Anglesola, a Agramunt, a Maldà, a Nalec, a Sarral, a Blancafort, a Vallclara, a Montbrió de la Marca, a Vimbodí, a Vallfogona de Riucorb, que l’espanyolització pensada, proposada i programada per l’audaç ministre, faci forat. Tot això sense gratar gaire la superfície i sense entrar, posem pel cas, a Solivella on encara es parla el Xivella i el castellà invasor estaria condemnat al fracàs més absolut abans d’obrir la boca.
No voldria extralimitar-me en les meves atribucions aconsellant al ministre i als seus desperts col•laboradors el que haurien de fer per tal d’aconseguir un mínim d’èxit en la seva agosarada estratègia, però si que em permetré recomanar-los un pla que, si la cosa es fa bé, pot donar uns resultats acceptables. Utilitzin, senyors espanyols, el recurs que va fer servir (i encara ho fa) l’església per evangelitzar als salvatges de l’Àfrica i als indis d’Amèrica: les missions. Missions de la mà de missioners abnegats, lliurats cegament a la causa, vinguts de tots els racons de l’Espanya profunda i disposats a donar la vida, si cal, per a l’adoctrinament i la salvació de les ànimes dels nens catalans en la seva deriva cap a la condemnació. Mestres abocats a la sagrada causa de l’espanyolització, arribats a Catalunya des de Fuenteovejuna, de Fornilos de Aliste, de Cuacos de Yuste, de Casar de Miajadas, de La Aceña de la Borrega, de Matute de Almazán, del Cubo de la Solana, de Villasequilla o de San Bartolomé de las Abiertas per fer que la voluntat de Wert, perdó, de Déu, s’estengui i penetri per tot el territori. Mentre hi hagi croats seguirà havent croades.