No ho fet per cansament

En contra dels rumors que corren, o algú, interessadament fa córrer, de que he deixat l’Europa per cansament, res més lluny de la realitat, ha estat l’Europa, o millor dit, alguns individus amb pes específic dins del club, els que s’han cansat de mi. No he deixat l’Europa per cansament, i això que motius no me n’han faltat durant aquests anys, sinó perquè la meva manera d’entendre el club, les seves necessitats i la seva orientació ha topat frontalment amb interessos que anaven just en la direcció contraria. No ha estat per cansament, ans al contrari, hi havia molta feina per fer i moltes ganes de seguir fent-la. No tinc cap problema en deixar les coses com estan si això és el millor i el que es vol, però no estic disposat a que s’escampi una mentida que emmascari una dura, duríssima realitat. S’ha comés un acte d’injustícia i un abús en tota regla i els responsables directes i els subsidiaris, hauran de assumir la seva quota per haver tacat la imatge i la història d’un club sobre el que, malauradament, vaig tenint seriosos dubtes.

No passa el temps

Sense gol no hi ha futbol

Si l’essència del futbol és el gol, es pot dir, sense contemplacions, que el Barça és el paradigma del futbol. Tot el demés són succedanis o maldestres imitacions amb més mancances que no pas virtuts. Només cal, per documentar-ho, fer un repàs dels partits oficials que ha disputat fins ara i si es vol, per fer-ho més didàctic, comparar-ho amb el que ha fet el Madrit. Mentre el Barça et garanteix un mínim de 2 gols per partit, el Madrit, en canvi, en garanteix també dos, però, en el seu cas, com a màxim. Cinc partits oficials del Barça: 19 gols. Tres partits oficials del Madrit: 3 gols. Evidentment que tot és opinable, però en aquest cas, l’estadística és demolidora i no deixa lloc al més petit dubte. Tot allò que no estigui en aquesta línia no deixen de ser cants de sirena ensinistrats per arrossegar les naus contra els rocalls més ignorants i estèrils. Doncs ja ho sabeu, si us voleu divertir i gaudir del futbol, heu de veure partits del Barça, a no ser, que hagueu de purgar alguna que altra fosca penitència i no us quedi més remei que fustigar-vos veient espectacles pseudo-futbolistics on participi el Madrit o altres clubs per l’estil.

Cul de sac

Si em maltractes, com vols que t’estimi?

Que no t’estimi no estic segur que depengui només de mi. La desafecció que sento no pot ser només una qüestió genètica. No crec que la poca o nul•la consideració que et tinc depengui només de la meva incapacitat per entendre’t. No t’has plantejat que potser tu hi tens alguna cosa a veure? No podria ser que tu no hi posis res de la teva part? No et dones compte que apreciar a aquell que t’humilia, t’esclavitza, et ninguneja, t’explota, et subestima, t’ofèn, et margina,...no és natural? La meva parella, si és que decideix-ho tenir-ne, haurà de ser respectuosa amb la meva manera de ser i entendre que tota relació s’ha de basar en la igualtat i en el manteniment d’un espai propi de creixement vital. Podem o no podem tenir projectes i expectatives en comú, si ens cal, però des de la més absoluta independència en la gestió de la personalitat. Et donaré suport, si em ve de gust, quan ho pugui fer des de la sobirania innegociable.

Fora de lloc

Estimular l’actitud

La situació no és nova i és el resultat de les tres darreres dècades on l’escala de valors ha sofert una mutació progressiva de profund significat. A les escoles, siguin d’economia, periodisme o futbol, es posa més atenció en l’ensenyament de les aptituds que no pas de les actituds. Existeix una veritable obsessió en l’acumulació de coneixements i, en canvi, no s’explica o no es donen les pautes de que fer amb ells. Cada cop sabem més coses, som més savis i posseïm més tècnica, però cada cop som més incapaços de dur-les a la pràctica, materialitzar-les i lluitar per elles. No mostrem l’actitud necessària per explotar tot el que hem après i tenim series dificultats per competir. Hi ha escoles de futbol del nostre entorn més pròxim amb una clara idea de com fomentar el coneixement, de com fer créixer la tècnica i els fonaments, però els hi manca la seva aplicació al medi, quan aquest canviï. Quan aquests nens i nenes surtin de l’escola i es trobin en un escenari diferent, necessitaran dominar els mecanismes de l’actitud per guanyar el seu espai i serà, mitjançant aquesta actitud, que hauran de demostrar tots els coneixements que atresoren. Sempre hi ha honroses excepcions, més producte de la pròpia personalitat que no pas de l’entorn, però estan en minoria i per això destaquen ràpidament. En un món d’altes prestacions tecnològiques, l’actitud és un tret diferencial imprescindible per aconseguir l’explotació racional dels coneixements. La seva manca ens condemna irremeiablement a la mediocritat.

Unes formes dubtoses

Infern de covards
(El purgatori del CE Europa)

Curioses les formes que té de manifestar-se la por quan es tracta de directius del CE Europa. Si fa dos anys un d’ells va al•legar un sobtat mareig per no seure a la taula presidencial i retirar-se a la darrera fila de l’auditori emparat per la penombra i defugir així la quota de responsabilitat que li pertocava, aquest any l’excusa ha sigut la feina. Un altre directiu amb mala consciència, mals hàbits i mala conducta ha declinat assistir a l’assemblea per por a ser descobert. Per por a que les seves malifetes, arbitrarietats i xantatges sortissin a la llum. Por que, en canvi, no ha sigut un obstacle per presentar-se, dos minuts desprès d’acabat l’acte, al tradicional refrigeri que acostuma a oferir el club. Directius covards que amb la seva conducta i el seu exemple donen una imatge que l’Europa no es mereix, o potser si, i és el propi club el que emparant aquests individus i la seva forma d’actuar, manté un actitud de connivència que ho permet i ho alimenta.

Som un poble en moviment

Tu si que Belis

La clau

“Com motivo als meus empleats? No ho faig! Ja venen motivats. Tot el meu esforç es centra en no desmotivar-los”

Knute Rockne, ex entrenador de l’equip de futbol americà Notre Dame.

Xaloc, llevant i mitjons

Una feixa interessant

L’Hospitalet 2 – CE Europa 2

Lliga Nacional Juvenil

Ha millorat el juvenil i ho ha fet en un camp sempre difícil. Ha arrencat un valuós punt de la Feixa llarga davant d’un Hospitalet força competitiu. Bones sensacions amb un ample marge de millora només enterbolides per aspectes puntuals que caldrà corregir, però, en cap cas, greus. Millora el juvenil i jo que me n’alegro. Insisteix-ho, amb el risc de fer-me pesat, en cultivar la paciència i extremar les mesures de protecció per a un equip amb uns bons mecanismes per excel•lir. Paciència, confiança i suport per a bastir un marc on poder treballar amb la tranquil•litat necessària per desenvolupar, amb garanties, aquest nou projecte. Si tots anem en la mateixa direcció, els resultats no trigaran a arribar. Els vímets hi són, només cal que es puguin trenar amb calma. Tinc fe cega en els que comanden la nau i tenen el meu suport, encara que sigui des de la distància. Que la força els acompanyi.

Amb la mosca al nas

La mosca

En contra de la dita: incapaç de matar una mosca. He de confessar, sense penediment, que jo sí he mort alguna que altra mosca. Sempre les he trobat uns éssers molestos, improductius i mandrosos. Portadores de malalties i transmissores d’epidèmies. Són, per naturalesa, extremadament pesades i acaben per mosquejar. Què es pot esperar d’unes bestioles que la seva única finalitat a la vida és ser l’aliment dels rèptils? Les mosques són, sens dubte, un error de càlcul, però atenció, no són l’únic.

"Mandala" a viatjar

Lluny de la pedra i de l'aigua

Lluny de la pedra i de l'aigua,
ombra d'una ombra el record,
tota una vida, memòria,
fulles dels arbres del bosc.

Desnua l'amor molts nusos,
més que no hauria pensat,
aquest amor necessari
que em lliga i que m'ha lligat.

Encarat sempre amb el vent
a contracorrent m'he fet
i vivint tots els meus dubtes
aquí sóc, aquí vull ser.
Però el temps, però la vida,
però el país i la sort,
la quotidiana mentida,
rostre clement de la mort.

La mar veu ara serena
la pena lleu que m'ha pres,
el cel se la menjaria
perquè em posés ben content.

Però el temps, però la vida,
però el país i la sort,
la quotidiana mentida,
rostre clement de la mort.

Lluny de la pedra i de l'aigua,
ombra d'una ombra el record,
tota una vida, memòria,
fulles dels arbres del bosc..

Raimon

Bessones: una data per oblidar o per recordar?

11 S

11 S – Cau Barcelona
11 S – Cau Allende
11 S – Cauen les torres bessones
11 S – Cau el Barça

Potser que ens busquem una data per aixecar-nos.

De l'11 S al 10 A

Una cervesa, 6 milions.
Anar al water, 2 milions.
Cullons amb la inflació!

L’assemblea ordinària del CE Europa

No us deixeu portar per la primera impressió (segurament equivocada) i caigueu en el desànim. Allunyeu-vos del pessimisme i penseu que 41 persones, és molta gent. Tal i com estan les coses, que a una assemblea ordinària d’un club de futbol de tercera assisteixin 41 persones, és tot un èxit. Què és el nombre més baix de socis que han participat a una assemblea en els darrers anys? Doncs, no us equivoqueu, la gent no hi va perquè tot funciona bé i quan una cosa funciona, millor no tocar res. Està demostrat que les grans audiències i assistències a festivals d’aquesta mena són en èpoques conflictives. Quan el club està mal dirigit, mal gestionat o administrat, és aleshores, quan la resposta popular és més activa. Tothom té coses a fer i qui més qui menys no disposa de gaire temps per dedicar a actes socials. En aquests casos, la tria és obligada i el personal es decanta per assistir a reunions on la seva presència sigui necessària o determinant. En definitiva, va allà on fa falta i on hi pot trobar aliment per als sentits i, en conseqüència, prescindeix de tot allò que sigui incolor, inodor i insípid.
Què es pot esperar d’una assemblea ordinària? Doncs, justament el que és, el contrari d’extraordinària.

Pintat a pistola

El PP coherent

Finalment una espurna de coherència a la política catalana, i ve, per a sorpresa del respectable, del lloc més inesperat: el PP ha renunciat a acudir a l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova. Una decisió que cal aplaudir per la seva naturalesa que es correspon, sense emmascaraments innecessaris, al seu discurs, al seu pensament i a la seva idea de país. Si ens trobéssim, cosa que no cal, novament al 1714 i a les portes de Barcelona, les hordes del PP estarien arrenglerades, sense cap mena de dubte, amb les tropes franco-espanyoles assetjant la ciutat i no pas en el seu interior defensant-la. Estarien, és obvi, del costat de l’invasor per aixafar Catalunya, la seva llengua, les seves lleis i la seva identitat. Lògica doncs la postura del PP de no voler retre homenatge al símbol d’una idea de poble que, històricament, sempre han volgut eliminar.

Neteja necessària

La casa fosca

La casa construïda amb la ignorància, el desconeixement i l’obscurantisme, és la casa on habiten les religions. Cases fosques on no interessa o convé que entri la llum i faci desaparèixer les ombres. Cases amb armaris i portes tancades amb clau que algú manté per conveniència. Cases allunyades del raonament i la transparència que troben el seu espai en llocs remots i inaccessibles. Cases apartades, aïllades i d’esquena a les descobertes inqüestionables que posen en perill la seva pròpia raó de ser. La religió és la por que et manté tancat a casa sense obrir cap finestra que pugui posar en perill l’ordre de la tenebra en que estàs instal•lat i esvair les ombres que et fan esclau d’una fantasia inexistent. Negar la llum és negar la resposta.

Tot el que puja, baixa

Actualitat esportiva

L’Espanya del basquet perd en els darrers segons, la del futbol, en els primers minuts. Passada l’excepció, torna la regla.

Un tracte inde...