European monkey
dimecres, 7 d’abril del 2010
II Assemblea de Gràcia Decideix
Tipus: Trobades - Convenció
Data: dissabte, 10 / abril / 2010
Hora: 10:00 - 13:00
Lloc: Lluïsos de Gràcia, Pl. del Nord 7
Descripció
Els punts de l’acta del dia són:
1. Informació sobre Barcelona Decideix (manifest, pregunta aprovada, comissions existents).
2. Informació sobre Gràcia Decideix i la feina feta fins al moment.
3. Proposta organitzativa de Gràcia Decideix: Gestora, Permanent i Comissions.
4. Calendari proper
5. Precs i preguntes
Totes les persones i entitats que hi acudeixin tindran dret a vot, i es farà una crida específica a la incorporació en les diferents comissions a totes les persones que vulguin col•laborar.
Tipus: Trobades - Convenció
Data: dissabte, 10 / abril / 2010
Hora: 10:00 - 13:00
Lloc: Lluïsos de Gràcia, Pl. del Nord 7
Descripció
Els punts de l’acta del dia són:
1. Informació sobre Barcelona Decideix (manifest, pregunta aprovada, comissions existents).
2. Informació sobre Gràcia Decideix i la feina feta fins al moment.
3. Proposta organitzativa de Gràcia Decideix: Gestora, Permanent i Comissions.
4. Calendari proper
5. Precs i preguntes
Totes les persones i entitats que hi acudeixin tindran dret a vot, i es farà una crida específica a la incorporació en les diferents comissions a totes les persones que vulguin col•laborar.
Sincrotró sin montilla
Com tothom sap, o al menys aquells que es miren els informatius o llegeixen els diaris, s’acaba d’inaugurar a Cerdanyola del Vallès un aparell científic extraordinari amb el nom de sincrotró. Aquest artilugi té la propietat, sent sintètics, d’accelerar les partícules que no es poden veure en condicions normals, fins al punt de fer-les visibles, permetent alhora, experimentar amb elles. Aquest avenç ha de propiciar importants descobertes científiques que podran ser de gran utilitat en diferents àmbits, i tindran, amb tota seguretat, una enorme repercussió en el terreny pràctic. Aquest complex aparell, com qualsevol altre, necessita una experimentació prèvia i una acurada posada a punt. I aquí ve el que molta d’aquesta gent, que estava al corrent de la noticia, no sap. En aquest període de proves s’han utilitzat diferent materials, objectes, animals i també persones voluntàries per tal de veure com actuava l’accelerador de partícules en l’esser humà i quines conclusions se’n podien extreure. En una primera fase, i amb la màquina molt lluny del seu estat òptim, un dels voluntaris va ser l’actual president de la generalitat José Montilla. Un experiment que, a la vista dels resultats, es pot considerar un autèntic fracàs. El sincrotró no va aconseguir accelerar ni una sola de les seves partícules, fins el punt, que es va adormir durant l’experiment, ell i els que l’observaven. En una fase més avançada i amb la màquina més afinada, es va repetir la prova amb el mateix resultat negatiu. Fins a un total de cinc vegades en un període de quinze mesos es va sotmetre José Montilla a l’acció del sincrotró, sempre amb la mateixa decebedora resposta. Amb aquest recull de proves es va arribar a la conclusió que no totes les partícules són susceptibles de ser accelerades, només ho són aquelles que posseeixen en el seu interior un principi bàsic d’energia encara que sigui en estat purament embrionari. Ara el sincrotró, per fi, està en condicions de funcionar al 100% de les seves capacitats malgrat els seus incerts i amontillats principis.
Com tothom sap, o al menys aquells que es miren els informatius o llegeixen els diaris, s’acaba d’inaugurar a Cerdanyola del Vallès un aparell científic extraordinari amb el nom de sincrotró. Aquest artilugi té la propietat, sent sintètics, d’accelerar les partícules que no es poden veure en condicions normals, fins al punt de fer-les visibles, permetent alhora, experimentar amb elles. Aquest avenç ha de propiciar importants descobertes científiques que podran ser de gran utilitat en diferents àmbits, i tindran, amb tota seguretat, una enorme repercussió en el terreny pràctic. Aquest complex aparell, com qualsevol altre, necessita una experimentació prèvia i una acurada posada a punt. I aquí ve el que molta d’aquesta gent, que estava al corrent de la noticia, no sap. En aquest període de proves s’han utilitzat diferent materials, objectes, animals i també persones voluntàries per tal de veure com actuava l’accelerador de partícules en l’esser humà i quines conclusions se’n podien extreure. En una primera fase, i amb la màquina molt lluny del seu estat òptim, un dels voluntaris va ser l’actual president de la generalitat José Montilla. Un experiment que, a la vista dels resultats, es pot considerar un autèntic fracàs. El sincrotró no va aconseguir accelerar ni una sola de les seves partícules, fins el punt, que es va adormir durant l’experiment, ell i els que l’observaven. En una fase més avançada i amb la màquina més afinada, es va repetir la prova amb el mateix resultat negatiu. Fins a un total de cinc vegades en un període de quinze mesos es va sotmetre José Montilla a l’acció del sincrotró, sempre amb la mateixa decebedora resposta. Amb aquest recull de proves es va arribar a la conclusió que no totes les partícules són susceptibles de ser accelerades, només ho són aquelles que posseeixen en el seu interior un principi bàsic d’energia encara que sigui en estat purament embrionari. Ara el sincrotró, per fi, està en condicions de funcionar al 100% de les seves capacitats malgrat els seus incerts i amontillats principis.
dilluns, 5 d’abril del 2010
OcañaRecuperar l’esperit d’aquella Rambla dels anys setanta és pràcticament impossible, ara bé, recuperar la seva memòria és un plaer a l’abast de tothom al Palau de la Virreina. Una exposició que ens ofereix el bo i millor d’un personatge clau de la contracultura d’aquell temps i una peça central que vertebra el que va ser un dels moviments més imaginatiu, plural, trencador i desvergonyit de la nostra ciutat. Ocaña no va ser l’únic personatge d’aquella dècada prodigiosa, però sí un dels seus més inspirats protagonistes. Activista inclassificable va dinamitzar la vida artística tenint a la Rambla com a escenari ideal per a les seves múltiples i variades intervencions. L’exposició del Palau ens recorda tot aquell món extravagant i en les diferents sales hi podem trobar una acurada mostra d’aquest artista multidisciplinari. Una d’elles oberta de bat a bat sobre la Rambla on, ara fa trenta cinc anys, l’Ocaña hi passejava la seva festiva rebel•lia.
La mona
Què el Madrid tingui com a icona, com a líder mediàtic, com estendard davant del món a un jugador com Ronaldo no és nou, ni tan sols sorprenent, però sí un fet objectable i de dubtós gust. Un personatge xulesc, egocèntric, egoista, provocador, narcisista, insolidari, entre altres coses, no és el millor exemple per actuar de model. Ni de model ni de referent per a ningú que entengui l’esport com alguna cosa més que un recull de valors negatius. Per això no deixa de sorprendre la idealització, el seguiment i la veneració que l’ esmentat Ronaldo provoca en determinats segments de la població. Un fet que confirma les meves sospites sobre la degradació del gènere humà, la seva incompetència, la seva turpitud i, evidentment, la seva incapacitat per destriar el gra de la palla. Com podrem reeixir, avençar i millorar si ho hem de fer darrera personatges com l’inconsistent Ronaldo? Els humans estem molt lluny, no ja d’assolir el nirvana, sinó simplement de trobar el camí correcte. Seguim sent, malgrat el pas del temps, estúpids i primaris i ens enlluernen les granadures i les mones vestides de seda.
Què el Madrid tingui com a icona, com a líder mediàtic, com estendard davant del món a un jugador com Ronaldo no és nou, ni tan sols sorprenent, però sí un fet objectable i de dubtós gust. Un personatge xulesc, egocèntric, egoista, provocador, narcisista, insolidari, entre altres coses, no és el millor exemple per actuar de model. Ni de model ni de referent per a ningú que entengui l’esport com alguna cosa més que un recull de valors negatius. Per això no deixa de sorprendre la idealització, el seguiment i la veneració que l’ esmentat Ronaldo provoca en determinats segments de la població. Un fet que confirma les meves sospites sobre la degradació del gènere humà, la seva incompetència, la seva turpitud i, evidentment, la seva incapacitat per destriar el gra de la palla. Com podrem reeixir, avençar i millorar si ho hem de fer darrera personatges com l’inconsistent Ronaldo? Els humans estem molt lluny, no ja d’assolir el nirvana, sinó simplement de trobar el camí correcte. Seguim sent, malgrat el pas del temps, estúpids i primaris i ens enlluernen les granadures i les mones vestides de seda.
diumenge, 4 d’abril del 2010
El cor partit
Tenir el cor partit, dividit, repartit, separat, fendit, tallat, fraccionat, fragmentat, tercejat, escapçat, escuixat, trossejat, seccionat és una sensació agredolça i poc recomanable. Per voler estar a tot arreu acabes per no estar en lloc i pateixes amargament en la distància. El teu escalf no arriba amb la intensitat desitjada i el teu suport no sobrepassa la paraula. Però el pensament és obstinat i insisteix en córrer al costat dels enyorats. Proveir-los d’ales perquè volin i de grues per aixecar-los quan caiguin. I serrar les dents amb ells i cloure els punys amb força emocionada. I tornar-los el reconeixement quan exhausts ens saluden desprès de l’esforç i deixar, perquè no, escapar una llàgrima furtiva de felicitat immensa. El futbol, no us enganyeu, no només és futbol, és l’expressió de tot un món interior que sovint ens explica i sempre, sempre, ens defineix.
Tenir el cor partit, dividit, repartit, separat, fendit, tallat, fraccionat, fragmentat, tercejat, escapçat, escuixat, trossejat, seccionat és una sensació agredolça i poc recomanable. Per voler estar a tot arreu acabes per no estar en lloc i pateixes amargament en la distància. El teu escalf no arriba amb la intensitat desitjada i el teu suport no sobrepassa la paraula. Però el pensament és obstinat i insisteix en córrer al costat dels enyorats. Proveir-los d’ales perquè volin i de grues per aixecar-los quan caiguin. I serrar les dents amb ells i cloure els punys amb força emocionada. I tornar-los el reconeixement quan exhausts ens saluden desprès de l’esforç i deixar, perquè no, escapar una llàgrima furtiva de felicitat immensa. El futbol, no us enganyeu, no només és futbol, és l’expressió de tot un món interior que sovint ens explica i sempre, sempre, ens defineix.
¿De qué se ríe?
(Seré curioso)
En una exacta
foto del diario
señor ministro
del imposible
vi en pleno gozo
y en plena euforia
y en plena risa
su rostro simple
seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe
de su ventana
se ve la playa
pero se ignoran
los cantegriles
tienen sus hijos
ojos de mando
pero otros tienen
mirada triste
aquí en la calle
suceden cosas
que ni siquiera
pueden decirse
los estudiantes
y los obreros
ponen los puntos
sobre las íes
por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe
usté conoce
mejor que nadie
la ley amarga
de estos países
ustedes duros
con nuestra gente
por qué con otros
son tan serviles
cómo traicionan
el patrimonio
mientras el gringo
nos cobra el triple
cómo traicionan
usté y los otros
los adulones
y los seniles
por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe
aquí en la calle
sus guardias matan
y los que mueren
son gente humilde
y los que quedan
llorando de rabia
seguro piensan
en el desquite
allá en la celda
sus hombres hacen
sufrir al hombre
y eso no sirve
después de todo
usté es el palo
mayor de un barco
que se va a pique
seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe.
Mario Benedetti
(Seré curioso)
En una exacta
foto del diario
señor ministro
del imposible
vi en pleno gozo
y en plena euforia
y en plena risa
su rostro simple
seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe
de su ventana
se ve la playa
pero se ignoran
los cantegriles
tienen sus hijos
ojos de mando
pero otros tienen
mirada triste
aquí en la calle
suceden cosas
que ni siquiera
pueden decirse
los estudiantes
y los obreros
ponen los puntos
sobre las íes
por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe
usté conoce
mejor que nadie
la ley amarga
de estos países
ustedes duros
con nuestra gente
por qué con otros
son tan serviles
cómo traicionan
el patrimonio
mientras el gringo
nos cobra el triple
cómo traicionan
usté y los otros
los adulones
y los seniles
por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe
aquí en la calle
sus guardias matan
y los que mueren
son gente humilde
y los que quedan
llorando de rabia
seguro piensan
en el desquite
allá en la celda
sus hombres hacen
sufrir al hombre
y eso no sirve
después de todo
usté es el palo
mayor de un barco
que se va a pique
seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe.
Mario Benedetti
dissabte, 3 d’abril del 2010
dijous, 1 d’abril del 2010
Collons*
Estudi gramatical en base a la expressió “collons”.
Veieu com és de ric el vocabulari català.
COLLONS.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
-El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va
anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons
plens!).
-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’ EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
*Cortesia de JVM
Estudi gramatical en base a la expressió “collons”.
Veieu com és de ric el vocabulari català.
COLLONS.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
-El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va
anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons
plens!).
-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’ EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
*Cortesia de JVM
dimecres, 31 de març del 2010
Mirall
“És curiós –pensa el guerrer de la llum-. He conegut molta gent que, d’entrada, mostra el pitjor de si mateix: Amaga la força interior darrere l’agressivitat; disfressa la por a la solitud amb un aire d’independència. No creu en la seva capacitat però esbomba pertot arreu les seves virtuts.”El guerrer llegeix aquests missatges en molts homes i dones que coneix. Mai no es deixa enganyar per les aparences i s’esforça per romandre en silenci quan proven d’impressionar-lo. Però aprofita l’avinentesa per corregir els seus defectes –ja que aquestes persones sempre són un bon mirall.
Un guerrer aprofita qualsevol oportunitat per ensenyar-se a si mateix.
“És curiós –pensa el guerrer de la llum-. He conegut molta gent que, d’entrada, mostra el pitjor de si mateix: Amaga la força interior darrere l’agressivitat; disfressa la por a la solitud amb un aire d’independència. No creu en la seva capacitat però esbomba pertot arreu les seves virtuts.”El guerrer llegeix aquests missatges en molts homes i dones que coneix. Mai no es deixa enganyar per les aparences i s’esforça per romandre en silenci quan proven d’impressionar-lo. Però aprofita l’avinentesa per corregir els seus defectes –ja que aquestes persones sempre són un bon mirall.
Un guerrer aprofita qualsevol oportunitat per ensenyar-se a si mateix.
dimarts, 30 de març del 2010
Quina creu!
"Deixeu que els nens s’apropin a mi", diuen les sagrades escriptures. Desprès, l’església catòlica, curosa amb la paraula de Déu, s’ho pren al peu de la lletra i ja tenim muntat un sidral. Capellans d’infanteria, rectors de sagristia, bisbes d’arreu i cardenals manaires, tots ells atrets per la infància i la seva fascinant innocència. L’església i els seus actors volen estar prop dels nens, no per caprici propi ni com a conseqüència d’alguna fosca perversió, només per mandat diví, per complaure i obeir una ordre, a la que com fidels seguidors, no hi poden renunciar sense cometre un acte de desobediència i caure en el pecat. Siguem benvolents amb la seva contradicció i el seu patiment, però si teniu un fill, aparteu-lo del calze i estalvieu-li aquesta creu.
"Deixeu que els nens s’apropin a mi", diuen les sagrades escriptures. Desprès, l’església catòlica, curosa amb la paraula de Déu, s’ho pren al peu de la lletra i ja tenim muntat un sidral. Capellans d’infanteria, rectors de sagristia, bisbes d’arreu i cardenals manaires, tots ells atrets per la infància i la seva fascinant innocència. L’església i els seus actors volen estar prop dels nens, no per caprici propi ni com a conseqüència d’alguna fosca perversió, només per mandat diví, per complaure i obeir una ordre, a la que com fidels seguidors, no hi poden renunciar sense cometre un acte de desobediència i caure en el pecat. Siguem benvolents amb la seva contradicció i el seu patiment, però si teniu un fill, aparteu-lo del calze i estalvieu-li aquesta creu.
Viatge a Oviedo*
Quan surts per fer el viatge cap a Oviedo,
has de pregar que el camí sigui ric,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui ric.
Que siguin moltes les emocions
quan vegis racons que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Oviedo t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Oviedo t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs interpretar el que volen dir els senyals.
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d'aventures, plens de coneixença.
Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens d'aventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens d'aventures i de coneixences.
*versió molt lliure. Espero que el Lluis no m’ho tingui en compte.
Quan surts per fer el viatge cap a Oviedo,
has de pregar que el camí sigui ric,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui ric.
Que siguin moltes les emocions
quan vegis racons que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Oviedo t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Oviedo t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs interpretar el que volen dir els senyals.
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d'aventures, plens de coneixença.
Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens d'aventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens d'aventures i de coneixences.
*versió molt lliure. Espero que el Lluis no m’ho tingui en compte.
dilluns, 29 de març del 2010
Tens un e.mail
Tens un e.sopo
El llop amb pell d'ovella
Va pensar un dia un llop canviar la seva aparença per així facilitar l'obtenció del seu menjar. Es va ficar llavors en una pell d'ovella i se'n va anar a pasturar amb el ramat, despistant totalment al pastor.
Al vespre, per a la seva protecció, va ser portat juntament amb tot el ramat a un tancat quedant la porta assegurada.
Però a la nit, buscant el pastor la seva provisió de carn per al dia següent, va prendre al llop creient que era un be i el va sacrificar a l'instant.
Segons fem l'engany, així rebrem el dany.
Tens un e.sopo
El llop amb pell d'ovella
Va pensar un dia un llop canviar la seva aparença per així facilitar l'obtenció del seu menjar. Es va ficar llavors en una pell d'ovella i se'n va anar a pasturar amb el ramat, despistant totalment al pastor.
Al vespre, per a la seva protecció, va ser portat juntament amb tot el ramat a un tancat quedant la porta assegurada.
Però a la nit, buscant el pastor la seva provisió de carn per al dia següent, va prendre al llop creient que era un be i el va sacrificar a l'instant.
Segons fem l'engany, així rebrem el dany.
Allò que el vent s'endugué
Europa A 2 – Reus 2
Lliga Nacional Juvenil
Torna el Reus, torna el vent i tornen hàbits que semblaven oblidats. Un petit pas enrere i no tant pels punts perduts a casa, que també, sinó per la sensació de recaiguda en diferents aspectes negatius del joc que es tenien, o això es creia, superats. Començar bé és important, però cal mantenir la concentració i la intensitat durant tot el partit per treure un bon resultat. L’equip rival també juga i en una lliga tan igualada i competida no hi ha adversari fàcil. Qualsevol relaxament, qualsevol baixada de tensió és ràpidament aprofitada pel contrari i poden fer canviar el signe d’un partit. Invertir les inèrcies és molt difícil i per això és tan important agafar una dinàmica positiva i, per damunt de tot, mantenir-la. Sumar, no només és bo, és absolutament necessari per no patir a final de Temporada. Cal fer els deures el més aviat possible per esvair les boires, controlar l’ansietat i evitar el malson d’un final ajustat.
Europa A 2 – Reus 2
Lliga Nacional Juvenil
Torna el Reus, torna el vent i tornen hàbits que semblaven oblidats. Un petit pas enrere i no tant pels punts perduts a casa, que també, sinó per la sensació de recaiguda en diferents aspectes negatius del joc que es tenien, o això es creia, superats. Començar bé és important, però cal mantenir la concentració i la intensitat durant tot el partit per treure un bon resultat. L’equip rival també juga i en una lliga tan igualada i competida no hi ha adversari fàcil. Qualsevol relaxament, qualsevol baixada de tensió és ràpidament aprofitada pel contrari i poden fer canviar el signe d’un partit. Invertir les inèrcies és molt difícil i per això és tan important agafar una dinàmica positiva i, per damunt de tot, mantenir-la. Sumar, no només és bo, és absolutament necessari per no patir a final de Temporada. Cal fer els deures el més aviat possible per esvair les boires, controlar l’ansietat i evitar el malson d’un final ajustat.
Normativa de la Federació Catalana de Futbol
SECCIÓ 4a.
De la determinació dels clubs vencedors i de la classificació final
Article 220è.
1.- En les competicions que es desenvolupin pel sistema de punts, la classificació final s’establirà segons els obtinguts per cadascun dels clubs contendents, a raó de tres per partit guanyat, un per empatat i zero per perdut.
2.- Si al final del campionat resultés empat entre dos clubs, es resoldrà per la diferència més gran de gols a favor, sumats els gols en pro i en contra segons el resultat dels dos partits jugats entre ells; si així no es dilucidés, hom decidirà també per la diferència més gran de gols a favor, tenint en compte però tots els obtinguts i rebuts en el decurs de la competició; si fos idèntica la diferència, resultarà campió el que hagués marcat més gols.
SECCIÓ 4a.
De la determinació dels clubs vencedors i de la classificació final
Article 220è.
1.- En les competicions que es desenvolupin pel sistema de punts, la classificació final s’establirà segons els obtinguts per cadascun dels clubs contendents, a raó de tres per partit guanyat, un per empatat i zero per perdut.
2.- Si al final del campionat resultés empat entre dos clubs, es resoldrà per la diferència més gran de gols a favor, sumats els gols en pro i en contra segons el resultat dels dos partits jugats entre ells; si així no es dilucidés, hom decidirà també per la diferència més gran de gols a favor, tenint en compte però tots els obtinguts i rebuts en el decurs de la competició; si fos idèntica la diferència, resultarà campió el que hagués marcat més gols.
diumenge, 28 de març del 2010
Planeta terra
Santa Eulàlia 3 – Europa B 0
Lliga Cadets Primera Divisió
Jugar a la Terra és el que toca. Jugar a futbol a la Lluna o a Mart ara per ara és impossible. Però jugar en un camp de terra, ah!, això són figues d’un altre paner. Fer que un equip de futbol al que des de fa anys se li intenta inculcar una determinada manera de jugar, passi en qüestió d’hores a fer justament tot el contrari que ha après, és pràcticament impossible. Jugar en curt, al peu, amb triangulacions, controls i passada, pilota per terra,...tots ells conceptes bàsics que costa assimilar i que s’aconsegueix amb moltes hores d’entrenament i perseverança. Doncs fer que tot això s’oblidi de la nit al dia és una quimera i així va quedar demostrat al camp del Gornal, on el Santa Eulàlia s’hostatja mentre li adoben el seu. La terra és pels terrícoles, per aquells que s’hi han adaptat i en tenen l’hàbitat. El Santa és un mestre en aquest terreny. Domina l’espai com pocs i en sap treure profit. Sap de les seves limitacions i que no pot presentar batalla a camp obert, ni lluitar amb les mateixes armes d’altres equips, possiblement, més tècnics, però de la seva adaptació al medi en treu petroli. Un equip que sap on és i un entrenador intel•ligent que ho aprofita tot i mou les seves peces amb destresa i criteri. Sí el repte ja era de per sí difícil, el vent s’hi va convidar per acabar de fer la festa completa i regalar-nos, per Quaresma, un espectacle ple de bunyols de vent. Un matí per oblidar.
Santa Eulàlia 3 – Europa B 0
Lliga Cadets Primera Divisió
Jugar a la Terra és el que toca. Jugar a futbol a la Lluna o a Mart ara per ara és impossible. Però jugar en un camp de terra, ah!, això són figues d’un altre paner. Fer que un equip de futbol al que des de fa anys se li intenta inculcar una determinada manera de jugar, passi en qüestió d’hores a fer justament tot el contrari que ha après, és pràcticament impossible. Jugar en curt, al peu, amb triangulacions, controls i passada, pilota per terra,...tots ells conceptes bàsics que costa assimilar i que s’aconsegueix amb moltes hores d’entrenament i perseverança. Doncs fer que tot això s’oblidi de la nit al dia és una quimera i així va quedar demostrat al camp del Gornal, on el Santa Eulàlia s’hostatja mentre li adoben el seu. La terra és pels terrícoles, per aquells que s’hi han adaptat i en tenen l’hàbitat. El Santa és un mestre en aquest terreny. Domina l’espai com pocs i en sap treure profit. Sap de les seves limitacions i que no pot presentar batalla a camp obert, ni lluitar amb les mateixes armes d’altres equips, possiblement, més tècnics, però de la seva adaptació al medi en treu petroli. Un equip que sap on és i un entrenador intel•ligent que ho aprofita tot i mou les seves peces amb destresa i criteri. Sí el repte ja era de per sí difícil, el vent s’hi va convidar per acabar de fer la festa completa i regalar-nos, per Quaresma, un espectacle ple de bunyols de vent. Un matí per oblidar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)