El final del túnel

PERQUÈ UN DIA TORNI LA CANÇÓ A SINERA

El meu somni lent

de la gran pau blanca

sota el cel clement.

Passo pels camins

encalmats que porten

la claror dels cims.

És un temps parat

a les vinyes altes,

per damunt del mar.

He parat el temps

i records que estimo

guardo de l'hivern.

Però tu riuràs,

car veus com es tanquen

llavis catalans.

I es baden al sol

boques de captaires,

plagues de leprós.

Ningú no ha comprès

el que jo volia

que de mi es salvés.

Mai no ha entès ningú

per què sempre parlo

del meu món perdut.

Les paraules són

forques d'on a trossos

penjo la raó.

Branden a ple vent

cordes que no poden

suportar més pes.

El càntic és lluny,

i la greu campana

toca pels difunts.

Ha cessat el ball

de l'altiva monja

i de l'embriac.

La dansa també

del pelut dimoni

amb la reina Esther.

Ja no volta l'ós.

He llegit el llibre

del Predicador.

Deso a poc a poc

dintre de la capsa

tots els meus ninots.

Ara he de callar,

que no tinc prou força

contra tant de mal.

D'un mal tan antic

aquesta veu feble

no et sabrà guarir.

En un estany buit,

manen el silenci

i la solitud.

Sols queden uns noms:

arbre, casa, terra,

gleva, dona, solc.

Només fràgils mots

de la meva llengua,

arrel i llavor.

La mar, el vell pi,

pressentida barca.

La por de morir.

Salvador Espriu

Sinera: Arenys llegit de dreta a esquerra

Estat d'ànim

Cap neutralitat

Quan s’ha perdut la fe, hom no roman en una completa neutralitat religiosa. O hi ha ressentiment, o hi ha nostàlgia. A vegades hi ha una mescla d’ambdues coses: són els casos desesperats.

Joan Fuster

Ara és l'hora

Amunt Arenys

L’ordre dels factors, ens varen ensenyar a l’escola, no altera el producte. Demà espero que aquest corol·lari canviï radicalment. Demà espero que el ordre dels factors acabi per alterar un producte que ja fa massa anys que dura i sigui el principi de la fi. El principi d’un seguit d’iniciatives que ens dugui allà on hem d’estar, allà on ens correspon i d’on no hauríem d’haver sortit mai. La consulta popular per la independència és un dret inalienable i no hi ha cap argument democràtic que el pugui barrar. L’ instrument més preuat de la democràcia és l’urna i ella és la que ha de marcar les línies per on conduir les nostres actuacions. L’urna omple de contingut, justifica i dóna cobertura al nostre teixit social. Sense urna no hi ha democràcia. I sense democràcia no hi ha Constitució ni tribunals constitucionals. Negar el dret d’un poble a decidir lliurement, a expressar-se mitjançat el vot, és negar l’essència de la pròpia democràcia i vendre el pare. Si la interpretació de la Constitució va en la línia de prohibir la consulta popular s’haurà de convenir que la mateixa Constitució és inconstitucional i està basada en l’error. Si la Constitució nega la democràcia és una Constitució antidemocràtica i, per tant, subjecte de ser ignorada i, seguidament, canviada. Arenys de Munt farà la seva consulta i la farà en llibertat i on homes i dones lliures d’esperit es posicionaran sobre la independència del seu país. I això hauria de ser un fet normal i de plenitud democràtica. Demà aniré a Arenys, no per votar que no puc, sinó per veure com tot un poble exerceix el seu dret a decidir.

Tornem-hi

L'Europa tampoc

La pell de brau

El brau, en l'arena de Sepharad,
envestia, l'estesa pell
i en fa, enlairant-la, bandera.
Contra el vent, aquesta pell
de toro, del brau cobert de sang,
és ja parrac espesseït per l'or
del sol, per sempre lliurat al martiri
del temps, oració nostra
i blasfèmia nostra.
Alhora víctima, botxí,
odi, amor, lament i rialla,
sota la closa eternitat del cel.

Salvador Espriu

Formigues

El joc del porc

A: Augus

B: Boadella

Aquí teniu dues fotografies escollides a l’atzar i el joc consisteix en triar, entre els dos textos, el peu que correspon a cada una d’elles. Reconec que no és fàcil, per això el premi és extraordinari: un cap de setmana per a dues persones, amb totes les despeses pagades, a Rupit, per assistir en viu i en directe a la matança del porc. A més d’un complet lot de productes de primera qualitat per a degustar les excel·lències d’aquest singular animal.

Text número 1: Només sap grunyir.

Text número 2: És un porc.

L'escenàri perfecte

Un bon pla avui és millor que un pla perfecte demà.

De què serveix rentar la roba a casa sí desprès s’estén a la vista de tothom?

No et donaré el privilegi

Diu un poeta: “El guerrer de la llum tria els seus enemics.”

Ell sap prou bé de què és capaç; no li cal anar pel món pregonant les seves qualitats ni les seves virtuts. Però sempre apareixen persones que volen demostrar que són millors que ell.

Per al guerrer, no existeix el “millor” ni el “pitjor”: cadascú té els dons necessaris per al seu camí individual.

Però hi ha persones que insisteixen. El provoquen, l’ofenen, fan de tot per irritar-lo. Aleshores el seu cor li diu: “No escoltis les ofenses, perquè no augmentaran les teves habilitats. Et cansaràs perquè sí.”

Un guerrer de la llum no perd el temps fent cas a les provocacions; té un destí per complir.

Espanya independent

Independència

S’acosta un altre 11 de setembre i la cosa continua més o menys igual, és a dir, que no millora. Aquesta situació tan descoratjadora em fa pensar que potser alguna cosa no hem fet o no fem bé. Potser hem equivocat l’estratègia o el plantejament . Potser no hem estat capaços d’explicar-nos ni explicar les nostres propostes ni fer entenedors els nostres arguments. Potser tot ha estat un error, un monumental error de base que ens ha dut a aquest atzucac innegociable i amb poques expectatives que l’escenari canviï. Desprès d’anys de reivindicació nacional i de demanar, per activa i passiva, la independència per a Catalunya, fet que provoca ampolles de totes les grandàries i colors en el país de les meravelles, potser la cosa és molt més senzilla. Deixem-nos de collonades provincianes i de poc calat. Deixem de reivindicar la independència de Catalunya que, per altra banda, ningú entén. I centrem-nos en la reivindicació correcta. La reivindicació en majúscules: la independència d’Espanya. Espanya per tradició i història sempre té raó, per tant si aconseguim convenç-se’ls que el millor per a ells és independitzar-se de Catalunya no hi posaran cap objecció i en poc temps la cosa estarà feta. Cal que se n’adonin del mal negoci que representa dependre de Catalunya. Cal que se n’adonin que no és bo ni saludable per a Espanya donar cobertura a un país com Catalunya: insolidari, egoista, garrepa, que sempre està de mal humor i parla malament dels seus veïns. Un país que a la que pot els posa a parir i els hi crema les banderes. Que insulta als seus reis i als seus ministres. Un país que mai no en té prou i sempre està plorant. Un país que parla una llengua estranya i que s’entossudeix en seguir-la parlant. Un país amb unes tradicions i unes festes que no són les dels seus veïns i “compatriotes”. Un país amb un himne particular i amb una malsana tendència a xiular el d’Espanya. Un país tossut que s’ha proposat sobreviure i ser diferent. Un país que no es doblega malgrat els vents huracanats que sovint l’assoten. Un país rar al que Espanya no entén. Perquè doncs mantenir una situació de desamor? Espanya seria molt més feliç i lliure sense el llast dels catalans. Demanem tots plegats la independència d’Espanya i foragitem per sempre més als paràsits catalans. Espanya una, gran, lliure i, sobretot, independent.

Piano, piano si va lontano

Inquisició

Qui està disposat a morir per un ideal està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines comencen amb uns màrtirs i acaben amb una inquisició.

Jaume Fuster

Estrena

El gran polvo

Lliga femenina

Femení A 2 – Polvoritense 1

Només hi ha una cosa millor que començar la lliga guanyant i no és una altra que fer-ho de la manera que ho va fer el Femení A del CE Europa en la seva estrena davant un incòmode Polvoritense. Guanyar al rival i guanyar superant totes les adversitats imaginables no pot ser més que un reforç moral i una declaració de principis d’un equip cridat a fer-nos passar una temporada memorable. Els pals, el travesser, la incompetència arbitral o directament la parcialitat intencionada, la sort del rival, un gol en contra, les lesions,...res va poder aturar la capacitat de regeneració, la obstinada voluntat, la sòlida autoestima i el convenciment cec en les pròpies forces d’un grup solidari que poc a poc comença a mostrar tot allò que atresora. Una gran victòria que, no sent cap sorpresa, s’havia d’aconseguir sí o sí i això no sempre és fàcil ni està garantit. Una victòria de prestigi, per com es va produir, que ajudarà a fer equip i farà créixer, sense cap mena de dubte, l’orgull de pertinença al grup. Res com un gran polvo per començar. Res com un polvo durament treballat i al final de l’esforç, com a recompensa, l’èxtasi.

La sal de la terra

Mata els meus dimonis i els meus àngels moriran amb ells.

Voltada de cotons

Els amics estacionals

Hi ha els que anomenem amics de temporada. Aquells que t’acompanyen durant un període determinat o indeterminat de temps i amb els que teixeixes vincles i complicitats relativament intenses. Amics relacionats amb el lloc on desenvolupes la teva activitat i que deixen de ser-ho en el precís moment que aquesta canvia. Relacions temporals que desapareixen amb el temps i no se’n torna a saber res. Amics estacionals com la primavera o l’estiu amb data de caducitat i sense residus d’enyorança. Amics temporers com la verema o la caiguda de la fulla a la tardor que el vent o l’escombriaire de torn s’endu. Amics com l’acne amb el que convius intensa i diàriament i amb el que t’uneix un vincle indestructible fins que un bon dia desapareix i no el trobes a faltar mai més. Quan més intensa i forta és la relació més profund acostuma a ser l’oblit.

La tàctica dels entrenadors incompetents

Mr. Mariano

No n’hi ha prou en haver estat jugador de futbol a l’elit per convertir-se en un bon entrenador. Una cosa és aprendre les instruccions que et donen i ser un alumne més o menys aplicat i una altra de molt diferent és ensenyar allò que s’ha après. Jo sense anar més lluny em sé de memòria la llista dels reis gods i la taula del 9 i en canvi soc un veritable desastre com a mestre. Per a ser un entrenador acceptable, no diguem ni tan sols bo, és necessari saber de tot una mica i tenir la capacitat de transmetre-ho. El haver format part d’un equip de primera línia no et garanteix un futur solvent a les banquetes ni com a responsable de cap direcció ni coordinació esportiva. L’entrenador ha de tenir uns coneixements, una personalitat i unes dots d’empatia i comunicació que no estan a l’abast de tothom. Aquest és el cas que ens ocupa. El cas de Mr. Mariano que havent format part, encara que fos testimonialment, del Dream Team, mai va destacar per les seves habilitats futbolístiques. No seré jo el que posi en dubte la seva vàlua esportiva ni que el fet de pertànyer al vestidor del Barça fos més per motius extra esportius que purament esportius, jo no ho diré, encara que vosaltres sou lliures de pensar el que vulgueu. El cert és que Mr. Mariano, creient que el seu passat li dona dret i crèdit per a impartir lliçons magistrals de com s’ha de portar, no ja un equip, sinó tot el futbol base d’un Club pretén saber més que ningú i convertir-se, de la nit al dia, en el referent, en el gurú, en l’oracle del CE Europa davant l’estorada mirada de tots els professionals que allí hi treballen. Estic convençut que Mr. Mariano té moltes coses bones, encara que jo, en la meva pertinaç ceguesa, no li sàpiga veure, però estic en condicions d’afirmar, sense por a equivocar-me, que les característiques que necessita un entrenador o un coordinador del CE Europa no formen part del catàleg de trets definitoris de Mr. Mariano. Una evidència inqüestionable de la que tothom n’és conscient menys ell. Una pena però no més gran que qualsevol altra.

Volcànica

Un intent fracassat val més que l’absència de qualsevol intent.

Alexis Carrel

...puñetas