Unitat de ball buscant parella
dilluns, 29 de setembre del 2008
Que ha de fer un davanter? : definir
Pare Claret: sense pèls a la llengua
Sistrells: s’utilitzen per anar a buscar brolets
Pare Manyanet: hàbil en el bricolatge
Aragó: ahora vamos
Camèlies: entabanes
Berna: amb poca visibilitat
Maragall: gallina
Lesseps: de taronja o de llimona?
Girona: presó
Sarrià: es baixà la bandera
Ceuta: si estàs cansat
Saragossa: la Sara s’ho passa be
Madrit: que t’ha drit?
Diagonal: el dia que el polvo de Gonal sustituye al polvo tradicional
Carmel: cotxe dolç
Balmes: que no diguis res
Gran Via: també coneguda com avinguda Serrat (hoy puede ser un gran via...)
Pelai: masturbació amb dolor
Dante: de pell girada
Eivissa: a qui?
Colón: persona que no respecta les cues
Pare Claret: sense pèls a la llengua
Sistrells: s’utilitzen per anar a buscar brolets
Pare Manyanet: hàbil en el bricolatge
Aragó: ahora vamos
Camèlies: entabanes
Berna: amb poca visibilitat
Maragall: gallina
Lesseps: de taronja o de llimona?
Girona: presó
Sarrià: es baixà la bandera
Ceuta: si estàs cansat
Saragossa: la Sara s’ho passa be
Madrit: que t’ha drit?
Diagonal: el dia que el polvo de Gonal sustituye al polvo tradicional
Carmel: cotxe dolç
Balmes: que no diguis res
Gran Via: també coneguda com avinguda Serrat (hoy puede ser un gran via...)
Pelai: masturbació amb dolor
Dante: de pell girada
Eivissa: a qui?
Colón: persona que no respecta les cues
Laura (1944)
“Mai no va existir una dona com Laura” ens repetia, un i altre cop, la publicitat de la pel·lícula fins que varem acabar per integrar Laura dins el nostre subconscient per sempre. Laura, amb el rostre de Gene Tierney, va esdevenir una icona inoblidable i recurrent per a varies generacions de filmadictes, fins el punt de no tenir prou clar on començava la ficció i on acabava realment Laura.
Film de la Fox dirigit per Otto Preminger i que es va endur un oscar a la millor fotografia, en blanc i negre, per Joseph Lashelle i la nominació per al propi director.
Fent companyia, que no ombra, a Gene Tierney/Laura, trobem a un inadequat i tou Dana Andrews, a un inquietant Vincent Price i per damunt de tots, al meu estimat guia i mestre, Clifton Webb (anys desprès: Mr. Belvedere) .
diumenge, 28 de setembre del 2008
Àngels i dimonis
Així com al culte judeo-cristià hi ha tres àngels famosos, mediàtics en diríem ara, que han tallat tradicionalment el bacallà: l’àngel de la guarda, l’àngel exterminador i l’àngel caigut; també al CE Europa, fidel als valors occidentals, hi ha tres àngels principals: l’ Àngel Valero, intentant dirigir el primer equip com a responsable i entrenador; l’Àngel Gómez, director del futbol base, intentant posar ordre entre una multitud de joves futbolistes i les corresponents famílies i finalment, l’Àngel Garreta com a director/creador i “alma mater” d’una web que intenta ser alguna cosa semblant a la web oficial del Club. Tres àngels amb bons propòsits que guien les nostres vides per camins incerts. Tres àngels atípics que en lloc de viure al Paradís han triat, incomprensiblement, fer-ho en el Purgatori del CE Europa. Potser amb la penitència de redimir, no sabem quina estranya culpa, que els faci guanyar el cel i amb ell, la felicitat eterna.
Els hi desitjo a tots tres èxit en les seves trajectòries angelicals, al mateix temps que els hi voldria recordar, si ja ho saben, o be fer saber, sinó ho saben, que al CE Europa hi ha persones que sense ser àngels també fan una tasca divina i molts d’ells en silenci. Un silenci sovint desagraït i mal acolorit, que no té altra recompensa que el premi d’un infern quotidià ple de dimonis vermells bojos per organitzar una barbacoa.
En fi, un món d’àngels i dimonis perquè el Sr. Dan Brown és segueixi posant les botes amb un mediocre best –seller.
Així com al culte judeo-cristià hi ha tres àngels famosos, mediàtics en diríem ara, que han tallat tradicionalment el bacallà: l’àngel de la guarda, l’àngel exterminador i l’àngel caigut; també al CE Europa, fidel als valors occidentals, hi ha tres àngels principals: l’ Àngel Valero, intentant dirigir el primer equip com a responsable i entrenador; l’Àngel Gómez, director del futbol base, intentant posar ordre entre una multitud de joves futbolistes i les corresponents famílies i finalment, l’Àngel Garreta com a director/creador i “alma mater” d’una web que intenta ser alguna cosa semblant a la web oficial del Club. Tres àngels amb bons propòsits que guien les nostres vides per camins incerts. Tres àngels atípics que en lloc de viure al Paradís han triat, incomprensiblement, fer-ho en el Purgatori del CE Europa. Potser amb la penitència de redimir, no sabem quina estranya culpa, que els faci guanyar el cel i amb ell, la felicitat eterna.
Els hi desitjo a tots tres èxit en les seves trajectòries angelicals, al mateix temps que els hi voldria recordar, si ja ho saben, o be fer saber, sinó ho saben, que al CE Europa hi ha persones que sense ser àngels també fan una tasca divina i molts d’ells en silenci. Un silenci sovint desagraït i mal acolorit, que no té altra recompensa que el premi d’un infern quotidià ple de dimonis vermells bojos per organitzar una barbacoa.
En fi, un món d’àngels i dimonis perquè el Sr. Dan Brown és segueixi posant les botes amb un mediocre best –seller.
El manifest marxista III
Perquè i com ha arribat vostè a tenir vint fills en el seu matrimoni?
- Estimo al meu marit.
A mi també m’agrada molt el meu cigar, però de tant en tant
me’l trec de la boca.
- Tinc por que quan portem un temps casats, una bella jove aparegui a la teva vida i t’oblidis de mi.
- No siguis tonta, t’escriuré dos cops per setmana.
A qui creurà vostè, a mi o als seus ulls?
No permetré injustícies ni joc brut, però si atrapem a algú practicant la corrupció sense passar-me una comissió, l’afusellarem.
Perquè i com ha arribat vostè a tenir vint fills en el seu matrimoni?
- Estimo al meu marit.
A mi també m’agrada molt el meu cigar, però de tant en tant
me’l trec de la boca.
- Tinc por que quan portem un temps casats, una bella jove aparegui a la teva vida i t’oblidis de mi.
- No siguis tonta, t’escriuré dos cops per setmana.
A qui creurà vostè, a mi o als seus ulls?
No permetré injustícies ni joc brut, però si atrapem a algú practicant la corrupció sense passar-me una comissió, l’afusellarem.
Quan no pot ser i a més és impossible
La Salud Pere Gol 2 – Europa C 7
Aquesta tarda l’Europa ha començat la seva lliga particular davant un equip de segona, amb tots els respectes pels equips de segona, i ho ha fet en un camp de segona, i dic segona perquè no hi ha categories inferiors, per sota de segona ja no hi ha res, al marge del metro i les clavegueres, és clar. Lamentable el terreny de joc no apte per a la disputa de partits de futbol. Amb una mica de sort es podrien organitzar campionats de petanca o bé utilitzar-lo de sorral perquè els nens puguin fer castells quan surtin de l’escola. La Salud Pere Gol, que de salut en pot tenir molta però de gol molt poquet, ha estat especialment amatent en posar en perill la salut del rival amb una dedicació i un interès digne de ser destacat. Els seus “tècnics”, “entrenadors” i responsables (i responsables, separat, no junt) hauran d’ensenyar a aquests nois que en futbol el que s’ha de xutar és la pilota, cos esfèric ple d’aire, i no les cames de l’adversari. Per moments semblava el càsting dels Pastorets, onze “muñecas pataditas de Famosa” anant cap el Portal, per veure qui era l’escolli’t per abandonar el partit abans d’hora. Grans oradors, impenitents verborristes i de llengua fàcil fent oposicions per formar part, amb tots els honors, de la Real Academia Española de la Lengua; a poc que s’esforcin segur que ho aconseguiran.
Tràmit obligatori per l’Europa, resolt amb solvència i autoritat. Pàgina que es passa i no la tornaran a llegir. Partits lletjos amb molt poc futbol però que s’han de jugar i guanyar si es volen assolir els objectius. Tres punts, només tres punts, els primers tres punts absolutament merescuts i bravament lluitats. Em quedo amb la capacitat d’adaptació de l’Europa a un camp i a un rival molt allunyats dels standards al que estan acostumats i malgrat aquest handicap, generar els recursos suficients i adequats per endur-se el partit amb un clar i contundent resultat a favor.
Ha estat un dos a set que m’ha recordat sonorament aquell dau al set de Brossa i quin millor final que el proposat pel mestre:
Allò que comença és
Des d’aquest moment
Allò que acaba;
Allò que fineix és alhora
Allò que arrenca.
I això només és el principi...
La Salud Pere Gol 2 – Europa C 7
Aquesta tarda l’Europa ha començat la seva lliga particular davant un equip de segona, amb tots els respectes pels equips de segona, i ho ha fet en un camp de segona, i dic segona perquè no hi ha categories inferiors, per sota de segona ja no hi ha res, al marge del metro i les clavegueres, és clar. Lamentable el terreny de joc no apte per a la disputa de partits de futbol. Amb una mica de sort es podrien organitzar campionats de petanca o bé utilitzar-lo de sorral perquè els nens puguin fer castells quan surtin de l’escola. La Salud Pere Gol, que de salut en pot tenir molta però de gol molt poquet, ha estat especialment amatent en posar en perill la salut del rival amb una dedicació i un interès digne de ser destacat. Els seus “tècnics”, “entrenadors” i responsables (i responsables, separat, no junt) hauran d’ensenyar a aquests nois que en futbol el que s’ha de xutar és la pilota, cos esfèric ple d’aire, i no les cames de l’adversari. Per moments semblava el càsting dels Pastorets, onze “muñecas pataditas de Famosa” anant cap el Portal, per veure qui era l’escolli’t per abandonar el partit abans d’hora. Grans oradors, impenitents verborristes i de llengua fàcil fent oposicions per formar part, amb tots els honors, de la Real Academia Española de la Lengua; a poc que s’esforcin segur que ho aconseguiran.
Tràmit obligatori per l’Europa, resolt amb solvència i autoritat. Pàgina que es passa i no la tornaran a llegir. Partits lletjos amb molt poc futbol però que s’han de jugar i guanyar si es volen assolir els objectius. Tres punts, només tres punts, els primers tres punts absolutament merescuts i bravament lluitats. Em quedo amb la capacitat d’adaptació de l’Europa a un camp i a un rival molt allunyats dels standards al que estan acostumats i malgrat aquest handicap, generar els recursos suficients i adequats per endur-se el partit amb un clar i contundent resultat a favor.
Ha estat un dos a set que m’ha recordat sonorament aquell dau al set de Brossa i quin millor final que el proposat pel mestre:
Allò que comença és
Des d’aquest moment
Allò que acaba;
Allò que fineix és alhora
Allò que arrenca.
I això només és el principi...
dissabte, 27 de setembre del 2008
El último de la fila
Querida Milagros
Esta mañana al salir a patrullar,
hallamos muerto al soldado Adrián.
Como manda el reglamento procedimos a buscar
los objetos que llevara. Sólo hallamos esta carta:
"Querida Milagros, llevo seis días aquí.
Te echo de menos, no puedo vivir sin ti.
He visto las explosiones brillando a mi alrededor.
Tengo miedo, no lo oculto, sólo me queda tu amor.
Por ahora la suerte me ha sonreído;
necesito verte, aquí no hay amigos;
no estaría de más que alguien me explicara,
qué tiene esto que ver contigo y conmigo.
Querida Milagros, queda tanto por vivir.
Sería absurdo dejarse la piel aquí.
Querida Milagros, aún no he podido dormir.
un sueño frío me anuncia que llega el fin.
Cuando leas esta carta háblales a las estrellas,
desde que he llegado aquí sólo he hablado con ellas.
He visto a los hombres llorar como niños;
he visto a la muerte como un ave extraña,
planear en silencio sobre los caminos,
devorar a un sol que es tuyo y es mio.
"Querida Milagros, llevo seis días aquí.
Te echo de menos, no puedo vivir sin ti.
"Querida Milagros, llevo seis días aquí.
Muchos han muerto, casi todos moriran
Querida Milagros, me tengo que despedir
siempre te quiere:
tu soldado Adrián
Dedicada de tot cor a aquells que seuen a la darrera fila per estar més a prop de la porta i que no acaben de trovar el seu lloc al Paradís.
Milers de passades
"Una lliga de campions o una lliga nacional no s'aconsegueix guanyant un partit o marcant un gol en el moment oportú: és la conseqüència de milers i milers de passades. En un sol partit, en una mica més de noranta minuts, es fan centenars de passades. Una passada errònia pot desembocar en una derrota, i una d'oportuna pot donar el gol de la victòria. Per a mi, cada títol aconseguit és la suma de milers i milers de passades individuals amb mentalitat d'equip"
Extracte del pròleg de Frank Rijkaard en el llibre de Jil van Eyle, Teaming.
"Una lliga de campions o una lliga nacional no s'aconsegueix guanyant un partit o marcant un gol en el moment oportú: és la conseqüència de milers i milers de passades. En un sol partit, en una mica més de noranta minuts, es fan centenars de passades. Una passada errònia pot desembocar en una derrota, i una d'oportuna pot donar el gol de la victòria. Per a mi, cada títol aconseguit és la suma de milers i milers de passades individuals amb mentalitat d'equip"
Extracte del pròleg de Frank Rijkaard en el llibre de Jil van Eyle, Teaming.
A lligar!
Ara va de bo. S’han acabat les proves, els assajos més o menys experimentals, els dubtes i les variacions impossibles. S’han acabat les mitges tintes i les postures tèbies. Ara comença el que tots hem estat esperant durant els darrers tres mesos. L’hora de la veritat, el temps del tot o res i les pulsacions a 200 per minut. Comença la Lliga, possiblement la millor Lliga de les últimes Temporades i amb vosaltres, amb nosaltres, de protagonistes. No tindreu dobles que us resolguin la papereta ni us facin les escenes difícils, ho haureu d’abocar tot i potser una mica més per assolir els objectius, ara mateix, molt llunyans però tremendament excitants. Una pilota que comença a rodar, el company que l’espera, el rival que la disputa, la línia de fons i la ratlla de gol, l’àrbitre que pita, i el teu pare que crida, la pluja i el sol de justícia, els focus que s’encenen i les idees que s’apaguen, les errades, el dolor, la joia i l’esforç, l’alegria i la impotència, l’entrenador que l’encerta i l’entrenador que no en sap, els noranta minuts eterns i el final dramàtic. La vida en un rectangle i unes infinites ganes de viure-la.
Sort a tots i jo que ho pugui explicar.
Ara va de bo. S’han acabat les proves, els assajos més o menys experimentals, els dubtes i les variacions impossibles. S’han acabat les mitges tintes i les postures tèbies. Ara comença el que tots hem estat esperant durant els darrers tres mesos. L’hora de la veritat, el temps del tot o res i les pulsacions a 200 per minut. Comença la Lliga, possiblement la millor Lliga de les últimes Temporades i amb vosaltres, amb nosaltres, de protagonistes. No tindreu dobles que us resolguin la papereta ni us facin les escenes difícils, ho haureu d’abocar tot i potser una mica més per assolir els objectius, ara mateix, molt llunyans però tremendament excitants. Una pilota que comença a rodar, el company que l’espera, el rival que la disputa, la línia de fons i la ratlla de gol, l’àrbitre que pita, i el teu pare que crida, la pluja i el sol de justícia, els focus que s’encenen i les idees que s’apaguen, les errades, el dolor, la joia i l’esforç, l’alegria i la impotència, l’entrenador que l’encerta i l’entrenador que no en sap, els noranta minuts eterns i el final dramàtic. La vida en un rectangle i unes infinites ganes de viure-la.
Sort a tots i jo que ho pugui explicar.
divendres, 26 de setembre del 2008
dijous, 25 de setembre del 2008
A las barriadas
Negras tormentas agitan los aires,
Nubes oscuras nos impiden ver,
Aunque nos espere el dolor y la tierra
Contra el enemigo nos llama el deber.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
El bien más preciado es la victoria.
Hay que pelearla con fe y con valor.
Pongámonos en marcha jóvenes escapulados
Hay que derrotar al Pere Gol.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
Negras tormentas agitan los aires,
Nubes oscuras nos impiden ver,
Aunque nos espere el dolor y la tierra
Contra el enemigo nos llama el deber.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
El bien más preciado es la victoria.
Hay que pelearla con fe y con valor.
Pongámonos en marcha jóvenes escapulados
Hay que derrotar al Pere Gol.
A las barriadas, a las barriadas,
Por el triunfo de la única razón.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Encantadora de serps
Em treus del cistellet amb la teva música dolça. Em fas dreçar orgullós malgrat el vent i els voltors que assetgen famèlics. M’hipnotitzes amb la teva mirada neta i ets l’antídot que desactiva el verí que habita en els meus ullals. Sóc serp fugida del Paradís i estic encantat amb tu. Puc moure’m pel pedregar i pujar aquest mont serrat fins al cim de la carena si tu m’ho demanes. I no m’importaria viure plegats al centre de Jamaa el Fna, encantadora encantadora de serps.
Em treus del cistellet amb la teva música dolça. Em fas dreçar orgullós malgrat el vent i els voltors que assetgen famèlics. M’hipnotitzes amb la teva mirada neta i ets l’antídot que desactiva el verí que habita en els meus ullals. Sóc serp fugida del Paradís i estic encantat amb tu. Puc moure’m pel pedregar i pujar aquest mont serrat fins al cim de la carena si tu m’ho demanes. I no m’importaria viure plegats al centre de Jamaa el Fna, encantadora encantadora de serps.
El polvo de Gonal
El polvo de Gonal es un tratamiento químico para la fecundación de las mujeres. Allí donde no llegue el polvo físico de Juan, José o Manuel, allí donde no surta efecto el derroche, el desparrame, la generosidad de fluidos engordantes, allí llegará el polvo de Gonal para dar solución a desencuentros amorosos. El polvo de Gonal es pura química y ya sabemos la importancia que puede llegar a tener una buena química en la relación de pareja. Se acabó el trauma de estar jodida para llegar al embarazo, ahora todo será más fácil para las mujeres y no tendrán porque aguantar un peso suplementario, perezoso y jadeante para conseguir su objetivo. El polvo de Gonal sustituye al polvo tradicional. Bienvenidos al futuro químicamente correcto.
El polvo de Gonal es un tratamiento químico para la fecundación de las mujeres. Allí donde no llegue el polvo físico de Juan, José o Manuel, allí donde no surta efecto el derroche, el desparrame, la generosidad de fluidos engordantes, allí llegará el polvo de Gonal para dar solución a desencuentros amorosos. El polvo de Gonal es pura química y ya sabemos la importancia que puede llegar a tener una buena química en la relación de pareja. Se acabó el trauma de estar jodida para llegar al embarazo, ahora todo será más fácil para las mujeres y no tendrán porque aguantar un peso suplementario, perezoso y jadeante para conseguir su objetivo. El polvo de Gonal sustituye al polvo tradicional. Bienvenidos al futuro químicamente correcto.
dilluns, 22 de setembre del 2008
L’ huracà i les angines
Europa C 4 – Sant Gabriel B 2
O de com despertar-se tard per acabar guanyant un partit que al descans es perdia per un inesperat 0 a 2. Ha de ser molt complicat jugar, en menys de 24 hores, contra el Barça i el Sangra respectivament, dos partits amb l’exigència i el desgast que això representa i fer-ho a un alt nivell durant els 180 minuts. Un partit, el d’ahir, que començava a les 9 del matí amb el xiulet de l’àrbitre però que per a l’Europa ho va fer 50 minuts més tard. No va ser fins desprès del descans que l’equip local va despertar de la seva letargia per aixecar un partit que els afeccionats del Sangra donaven per sentenciat amb ostensibles mostres d’eufòria mentre feien la cervesa de l’intermedi. No és que la primera part fos clarament dominada per l’equip visitant, però si que varen estar més desperts a l’hora d’aprofitar les poques ocasions de que disposaren, penalti inclòs. La segona part es va girar com un mitjó i va ser l’Europa el clar dominador del joc en totes les seves línies, domini que es va traduir, aquest cop sí, en gols. Els escapulats van passar com una tempesta tropical per damunt d’un Sangra que no va trobar aixopluc ni tan sols un trist paraigua per cobrir-se. La mullena dels nens i el seu naufragi va acabar per constipar a uns pares i familiars que van venir al Nou Sardenya poc abrigats. Tenir la boca oberta durant molta estona pot provocar molèsties de gola i fins i tot angines. Els hi desitjo sincerament, un ràpid restabliment.
Europa C 4 – Sant Gabriel B 2
O de com despertar-se tard per acabar guanyant un partit que al descans es perdia per un inesperat 0 a 2. Ha de ser molt complicat jugar, en menys de 24 hores, contra el Barça i el Sangra respectivament, dos partits amb l’exigència i el desgast que això representa i fer-ho a un alt nivell durant els 180 minuts. Un partit, el d’ahir, que començava a les 9 del matí amb el xiulet de l’àrbitre però que per a l’Europa ho va fer 50 minuts més tard. No va ser fins desprès del descans que l’equip local va despertar de la seva letargia per aixecar un partit que els afeccionats del Sangra donaven per sentenciat amb ostensibles mostres d’eufòria mentre feien la cervesa de l’intermedi. No és que la primera part fos clarament dominada per l’equip visitant, però si que varen estar més desperts a l’hora d’aprofitar les poques ocasions de que disposaren, penalti inclòs. La segona part es va girar com un mitjó i va ser l’Europa el clar dominador del joc en totes les seves línies, domini que es va traduir, aquest cop sí, en gols. Els escapulats van passar com una tempesta tropical per damunt d’un Sangra que no va trobar aixopluc ni tan sols un trist paraigua per cobrir-se. La mullena dels nens i el seu naufragi va acabar per constipar a uns pares i familiars que van venir al Nou Sardenya poc abrigats. Tenir la boca oberta durant molta estona pot provocar molèsties de gola i fins i tot angines. Els hi desitjo sincerament, un ràpid restabliment.
diumenge, 21 de setembre del 2008
dissabte, 20 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)