LA DILIGÈNCIA

DIA 3 

Parc Nacional Yosemite a Lone Pine...350 km 

La tercera etapa no és gaire llarga, però cal matinar si es vol veure amb deteniment les moltes coses interessants que hi ha pel camí. Això i que s’haurà d’arribar al destí al voltant de les 4 de la tarda abans no tanquin el Museu de Cinema de Lone Pine (tanca a les 6), un dels imperdibles d'aquesta jornada. 

 

Seguint la línia blava

Sortim de Yosemite en direcció Est cap el Tioga Pass, un coll de muntanya que està tancat 8 mesos a l’any i és l’única i més directa sortida del Parc si es vol anar cap el Death Valley. Aquest any ens ha fet patir una mica perquè, donades les abundoses nevades i el lent desglaç, el pas no s’ha pogut obrir fins a primers de Juliol, una de les dates mes tardanes de la seva història recent. 

 

 

 El Tioga Pass

Tenir el Tioga Pass obert representa un estalvi de 600 km i unes 9 hores de viatge extra que t’arruïna la jornada i no et permet gaudir dels Increïbles paisatges dels seus cims. 

 

 

 

 

 ...i neu a l'Agost

La sortida del Parc pel Tioga Pass t’aboca directament al Mono Lake, un llac salí de més de 800.000 anys i que ha estat declarat Reserva Natural per preservar les seves curioses formacions de tova volcànica. El llac és l’hàbitat natural d’uns minúsculs crustacis que fan les delícies dels milions d’ocells que en fan aturada en el seu trànsit migratori. És un lloc a la Terra fora de la Terra, un lloc llunàtic, un veritable espai de calma i d’una bellesa torbadora. 

 

El Mono Lake

Al Mono Lake no podem deixar de visitar Lee Vining, Old Marina, South Tufa i, ja de sortida, els Panum Crater.  

 Panum Crater

Si es disposa de temps, a només 45 minuts del llac, es troba el Bodie State Historic Park ( https://www.bodie.com/ ), un poble fantasma molt ben conservat. És una desviació relativament propera, però en la que s’inverteix no menys de 3 hores. Cal tenir-ho present per no fer tard al Museu i haver de lamentar-ho. 

 Bodie State

En direcció a Lone Pine, i poc abans d’arribar, es troba Manzanar, el lloc històric on, arrel de l’atac de Japó a Pearl Harbor, es varen tancar tots els ciutadans d’origen japonès en una mena de Camp de Concentració que s’ha reconvertit en un Museu/Homenatge i que es pot visitar. 

 Manzanar

Arribats a Lone Pine amb el temps just per deixar les maletes a l’Hotel i prendre una reparadora dutxa, ens dirigim al The Museum Of Western Film History, una veritable delícia per als amants del cinema i, en particular, del western. Especialment recomanat per als que varen créixer amb John Wayne y de grans no els hi hagués fet res tenir un pedaç a l’ull com el John Ford. Una píndola d’eufòria per a tots aquells i aquelles que encara somien amb praderies d’horitzons infinits. http://www.lonepinefilmhistorymuseum.org/ 

 Museu

El Museu tanca a les 6. És petit i es pot veure en menys de dues hores. Centrat bàsicament en el western, però no només en el western, recull infinitat d’objectes, cartells, documents, fotografies, mobles, diligències, attrezzo,...tots provinents dels rodatges que es varen fer a les afores del poble en un lloc, gloriosament, anomenat Alabama Hills. 

 Cowboys i les seves coses

  Dyango desencadenat

Evidentment, i com a continuació de l’experiència viscuda, a la sortida del Museu cal dirigir-se cap a Alabama Hills i fer el preceptiu recorregut pels escenaris on s’han rodat milers de pel•lícules i on us sentireu protagonistes d’històries que alguna vegada hauríeu volgut viure. Gunga Din, Star Trek, Gladiator, Django desencadenado, Iron Man, High Sierra, Transformer,...despengeu la llista d’Internet i al•lucinareu. 

  Algunes de les pel·lícules

 

  

Els mapes 

 

 Alabama Hills i el Mont Whitney

Lone Pine és un petit poble situat a l'est de Sierra Nevada, a l'estat de Califòrnia. Amb poc més de 2.000 habitants aquest poble és popular, entre altres raons, per ser lloc de pas per als que visiten parcs nacionals als Estats Units com el Yosemite o Death Valley. Lone Pine, conservat a imatge i semblança de l'antic oest americà, els hotels i restaurants (fins i tot el McDonalds) estan revestits de fusta i li donen al lloc un aire gairebé bohemi. És agradable passejar per aquest petit racó de món i per descomptat molt més aconsellable per fer nit que altres pobles de carretera sense encant ...

 Main Street Lone Pine

Carrer principal de Lone Pine amb el motel Dow Vila Restaurant Bonanza a Lone Pine El poble té a més unes boniques vistes de Sierra Nevada que els que viatgin des de San Francisco hauran deixat ja enrere en les seves visites als parcs nacionals. Lone Pine es troba a una hora de camí del Death Valley National Park i a unes 2,5 hores de la sortida de Yoseminte per la carretera 120. 

 

 El Far West

L’Hotel escollit no podia ser un altre que el Dow Villa, l’hotel del cinema per excel·lència, l’hotel on s’hostatjaven totes les estrelles i equips de filmació quan rodaven una pel•lícula per la zona. L’Hotel és, amb permís del Museum Of Western..., un segon museu dedicant íntegrament a totes aquelles estrelles que han fet nit i han il•luminat les seves estances. 

 

 Dow Villa

Sopar a qualsevol dels locals del Main Street. Passejar pels carrers del poble per estirar les cames i relaxar les emocions del dia. 

 Or líquid

L'home de(l) gel

Imprescindible: anar al Super , comprar una nevera de porexpan (les tenen de totes les mides imaginables) i 5 litres d’aigua per persona per fer la travessa del desert al dia següent i anar a dormir d’hora, perquè demà, segons recomanen els experts, ens haurem de llevar a les 5 del matí per travessar el Death Valley mentre el sol es desvetlla mandrejant sobre la línia de l’horitzó. 

 ...i seguir amb la Road Movie

LA DILIGÈNCIA

DIA 2 

D’Oakland al Parc Nacional de Yosemite 

"Planejar una cosa detingudament i amb antelació és fer amb precisió el que vols fer, si pots". 

Per necessitats d’agenda només tenim previst passar una nit a Yosemite i això comporta, si volem aprofitar la visita, llevar-nos aviat per arribar sobre les 10 del matí al Parc i tenir temps suficient per veure el que ens hem programat. 

 

La distància d’Oakland al Parc de Yosemite és de 280 kms., és a dir, unes 3 hores de viatge. 

Sobre la marxa, improvisem, i, en lloc d’anar directament a l’Hotel, decidim entrar al Parc una mica més al sud per veure el Mariposa Grove, un dels boscos de sequoies més gran del món. Tot un exemple d’una bona decisió convertida en una inesperada pífia. El Mariposa Grove, així ho podem llegir a l’entrada, romandrà tancat fins el Novembre per tasques de restauració. Bé, no defallim, hem incorporat al nostre imaginari un motiu més per tornar, en un futur, a visitar novament la zona. 

Des del Mariposa Grove creuem el Parc en sentit nord cap el Tunel View i l’hotel que ens espera. Aquí teniu l’enllaç del Mariposa Grove. Hi podeu fer una ullada. Està en spanish i cap informació és sobrera. 

 https://www.nps.gov/yose/planyourvisit/upload/spanish-mgrove.pdf 

Tarifes i reserves: No es necessiten reserves per visitar o ingressar al Parc Nacional Yosemite, però és imprescindible fer-les per allotjar-se o acampar si es pensa passar la nit al parc. El preu de l'entrada al Parc s'aplica a tots els visitants. Si s’ arriba en cotxe particular, l'entrada costa $ 30 per vehicle. Això és vàlid per a ingressos il•limitats a Yosemite durant set dies, i inclou a tots els ocupants. És a dir, no es paga per persona sinó per vehicle, Quan més ple estigui el cotxe més econòmica us costarà l’entrada. Si teniu seients lliures, agafeu autoestopistes i compartiu les despeses. 

Reservar els hotels mitjançant Booking és molt senzill, pràctic i còmode. A tot això, que no és poc, cal afegir el millor de tot: et permet canviar i/o anular la reserva fins pocs dies abans de l’estada sense cap càrrec. Aquesta opció és clau si organitzeu el viatge amb molta antelació, cosa que està subjecta a diferents canvis de ruta o, senzillament a trobar una millor oferta. 

 L'Hotel escollit: Yosemite View Lodge, just a l'entrada del Parc

Al Parc Nacional de Yosemite t’hi podries estar tota una setmana i no se’t faria llarg. Si només disposes d’un dia amb la seva corresponent nit, cal concentrar i escollir molt bé allò del que no pots prescindir. El Tunel View, el looping a la Vall, les cataractes, el Glacier Point, el Capità,...i vagarejar, sense rumb, pels inacabables camins que voregen el riu. 

 

Una de les propostes més interessants, si us ve de gust estirar les cames desprès de tanta carretera, és l'excursió a les cataractes. 

En aquesta ruta anem a proposar-vos un agradable passeig per poder gaudir de prop de les Upper i Lower Falls de Yosemite. Yosemite Falls és una de les cataractes més altes d'Amèrica del Nord i es troben situades a Yosemite Valley, just al costat del Gran Capità.

El passeig és bastant fàcil, molt pla, d'uns 2 quilòmetres, i ens portarà aproximadament una hora (perquè no deixarem de badar). Lògicament aquest passeig és especialment recomanable quan hi ha aigua a les cataractes, a finals d'estiu i a la tardor les cataractes tenen poca aigua i aquest passeig perd part de la seva seva espectacularitat.

Yosemite Falls tenen en total una alçada de 739 metres, i la part de la cascada Lower Yosemite Fall, té una alçada de 98 metres.

La millor època per anar a visitar-les és a finals de primavera, ja que l'aigua del desglaç provoca que la cascada tingui molt cabal i es pugui veure completa per tota la paret aquest espectacular salt d'aigua. De la mateixa manera que la visita a Mariposa Grove ens va resultar fallida, aquí, per contra, varem tenir molta sort. L'abundosa i generosa temporada de neu i el tardà desglaç ens va oferir un espectacle fantàstic amb una caiguda d'aigua com si fos primavera.

Les cataractes estan situades just al costat d'un altre de les icones del parc nacional de Yosemite, el Gran Capità, on és bastant fàcil veure durant tot l'any a escaladors intentant arribar a aquest mític cim. Tom Cruise, no hi era. O, si més no, no el varem veure.

El passeig comença a l'aparcament per a visitants de Yosemite Valley, on es pot deixar el cotxe i agafar l’autobús gratuït del parc (Servei d'autobusos) i baixar a la parada número 6. Si es vol caminar una mica més, es pot baixar al centre de visitants de Yosemite, on també es troben llocs per menjar o prendre un refrigeri.

Animals de tota mena

El passeig és circular, de manera que comença i acaba al mateix lloc. Si es comença a caminar agafant el camí de l'esquerra, s'entra en un bosc que porta gairebé en línia recta cap a les Lower Falls, que es veuen al fons entre els arbres al poc de començar a caminar. Aquí la vista de les cataractes és magnífica, ja que s'està al peu de les Lower Falls. Els més intrèpids, si el cabal no és molt elevat, s'atreveixen a escalar entre les pedres soltes i tocaran el mateix final de la cataracta (veure foto més avall).

Si es continua fent el camí circular, es torna al bosc per veure les millors vistes de les Upper Falls i de Half Dome, que es troba al final de Yosemite Valley i que és perfectament visible des d’aquí.

En arribar a la parada de l'autobús, tenim dues opcions:

• Agafar l’autobús de tornada, encara que aquest de vegades triga en arribar.

• Tornar caminant al cotxe, que no es troba molt lluny i el camí en ombres per on hem d'anar fa que vingui molt de gust estirar les cames abans de tornar a ficar-se al cotxe. 

Una alternativa a aquest passeig tan “fàcil” és, si es te temps i cames, fer el camí fins a les Upper Falls. Una excursió exigent però amb una recompensa visual que s’ho val.

 

 El Yosemite Nacional Parc és un paradís a la terra. Un paradís entre muntanyes, lluny del Tigris i l’Èufrates, però transitada per una acolorida i bigarrada Torre de Babel. 

 Endinsar-te en una nuvolosa d'aigua...

Paciència, malgrat la multitud de visitants, trobareu llocs de pau i tranquil•litat on gaudir de la colpidora bellesa del Parc.

...i trobar l'amor de la teva vida.

El Parc Nacional Yosemite té una pàgina web molt completa (també en espanyol) que aporta molta informació i que fa de bon llegir:

 https://www.nps.gov/yose/index.htm 

Dia llarg, intens, però ni rastre dels efectes del Jet Lag. A dormir que demà serà un altre dia.

LA DILIGÈNCIA

DIA 1 

Barcelona-Oakland 

Malgrat l’esforç de Norwegian per fer vols de llarga distància des de Barcelona, el dia que nosaltres volíem sortir no hi havia vols directes a Oakland/San Francisco i vam haver de fer escala a Arlanda/Estocolm. Podríem haver optat per l’endemà, però no ens venia gens de gust perdre un dia i vam preferir assumir la incomoditat de fer una escala. 

El bitllet Lowe Fare contempla 1 àpat calent amb la corresponent beguda i café o té i un petit refrigeri/esmorzar amb entrepà (o això és el que diuen). Tothom és conscient de la qualitat d’aquest servei, però, com a mínim, et distreu i mantens a ratlla la temptació de queixalar el veí en un atac d’hipoglucèmia. 

Si ja heu viatjat amb Norweigian no us cal la següent informació, però per a tots els que encara no ho heu fet, us anirà bé saber que amb bitllet “pelat” no us entra més que el passatge. Si voleu afegir maletes, auriculars, manta, coixí,...ho haureu de pagar a part. La idea, que pot semblar poc atenta, no està gens malament. Només pagues per allò que vols i no inclouen en el preu coses que potser no facis servir. 

Per tant, dit això, us caldrà afegir al vostre equipatge de mà tots aquells accessoris que us facin més agradable el llarg, llarguíssim viatge. 

Per altra banda cal reconèixer que els avions de Norwegian són nous i confortables. Els preus (si ho feu amb prou antelació) són excel•lents. L’atenció és correcta i la puntualitat, tal i com estan les coses, és força bona. 

El cotxe

El lloguer del cotxe el vam fer mitjançant Rentalcars.com i tot va anar perfecte. Rentalcars ofereix totes les companyies de lloguer més actives a EEUU i nosaltres varem optar per National, potser no és la més econòmica, però si la que tenia millor premsa i la que ens oferia més confiança. I no ens vam equivocar. 

La recollida a l’Aeroport d’Oakland és senzilla i ràpida i el mateix passa amb la devolució. El cotxe no ens va ocasionar cap problema i això que l’exigència va ser màxima al llarg del 5300 km recorreguts i les altes temperatures que va haver de suportar (ell i nosaltres).

Cal afegir que des de la Terminal 1 de l’aeroport d’Oakland hi ha un Bus llançadora que et porta gratuïtament als aparcaments on es troben totes les companyies de lloguer de cotxe. La cosa és molt fàcil, fins i tot nosaltres ho vàrem trobar.

Una cosa important, si arribeu a l’Aeroport d’Oakland, llogueu el cotxe a l’aeroport d’Oakland i no al de San Francisco. Una obvietat? Si, però no seria la primera vegada que, pensant que es va a San Francisco, es lloga el cotxe en un aeroport equivocat i la sorpresa quan arribes és majúscula.

Si no heu conduit mai un cotxe automàtic i teniu molt integrats els hàbits de conduir un cotxe amb canvi de marxes manual, us recomanaria que féssiu un parell de practiques abans de sortir de viatge. Trobar-te a l’aeroport de destí assegut davant del volant d’un cotxe que no coneixes i haver-te d’enfrontar al tràfic d’una gran ciutat, no és una tasca gens fàcil. Si no teniu ocasió de fer-ho, sempre us quedarà el recurs de lligar-vos la cama esquerra al seient del cotxe. Així evitareu algun que altre ensurt. 

Recollir i retornar el cotxe al mateix punt és un estalvi econòmic molt interessant que cal tenir en compte.

L’Hotel

Arribats al destí i amb el cotxe ja llogat, cal dirigir-se a l’hotel per descarregar les maletes, refrescar-se i, en funció de l’hora d’arribada i les ganes que es tinguin, o bé sopar o bé foguejar el cotxe anant a Sausalito (35 minuts) per veure la posta de sol sobre San Francisco des de l’altra costat de la Badia. 

 Per sopar al costat de l’hotel, la millor opció és el Jolly Rogers Diner per anar acostumant l’aparell digestiu a la dieta que ens espera. 

L’Hotel escollit és el Days Hotel Oakland Airport-Coliseum. Un Hotel molt a prop de l’Aeroport, al costat de l’autopista i molt ben situat per, l’endemà, evitar el tràfic de sortida d’una gran ciutat i estalviar temps i fatiga en el viatge cap a Yosemite, la següent etapa.

El preu de l’Hotel inclou l’esmorzar, aparcament gratuït dins el recinte i wifi també gratuït a totes les dependències.

 
Sausalito (amb permís del Jet Lag) 

Sempre i quan no estigueu molt perjudicats pel Jet Lag i tenint molt present que l'endemà haureu de matinar, es pot anar fins a Sausalito per veure la posta de sol sobre San Francisco des de l'altra costat de la badia. Una perspectiva diferent i que, si la boira ho permet, gaudireu d'allò més. 

Nosaltres, malauradament, no varem tenir sort. El retard de 2 hores en l'escala d'Arlanda va fer que arribéssim a Sausalito ja de nit i amb un fred (a finals de juliol) que glaçava el poc alè que ens quedava. Malgrat tot, l'excursió s'ho va merèixer. 

Sausalito 

(aquesta foto no es meva)

 

 I desprès, retorn a l'hotel, que demà ens espera un dia molt exigent.