Wertgonya aliena 

Qui, amb dos dits de front, vol seguir pertanyent a un país que té un ministre d’educació, cultura i esports com José Ignacio Wert? Qui de tots els presents, i amb el mínim sentit de la decència, no sent vergonya aliena per un personatge que ratlla l’esperpent? Qui pot no sentir-se ferit per un activista de la perversió en grau superlatiu? Què Wert corregís a Del Bosque, una persona gens sospitosa de barcelonisme, per destacar els valors d’homes com Xavi, Iniesta, Puyol,...i no d’homes com Xabi Alonso, Arbeloa o Sergio Ramos, és una prova més de la ceguesa i la depravació del personatge en qüestió. És una obvietat que si el seleccionador espanyol, en la seva presentació, havia de destacar els valors humans d’alguns dels seus jugadors de futbol ho fes d’aquells que en tenen. Quins valors es poden atribuir a uns individus deshonestos i sense cap mena de qualitat moral com els actuals caps visibles del madridisme? Del Bosque va fer el correcte per a una persona justa i amb criteri. Wert, per contra, va fer el que fa sempre: vestir-se d’integrista, intolerant i prepotent. En algunes contrades també en diuen: curt de gambals.