Por la boca muere el pez 

Mariano Rajoy: “defender a Ana Mato, es justo” 

Que vol dir exactament “justo”? Just el que s’esperava? Just el que tocava? Just el que calia fer? Just en compensació als favors rebuts? Just per no aixecar la llebre? Just per tapar totes les boques i mantenir totes les fidelitats? Just perquè la cosa no vagi a més? Hem de reconèixer, mal ens pesi, que la concreció i/o precisió no són una de les virtuts de Mariano Rajoy. Cada cop que fa declaracions se’ns presenta tot un Univers de possibilitats. Infinitat de portes que s’obren en tots els sentits i en múltiples direccions. “Todo es mentira, salvo alguna cosa”. “No me hagan más preguntas porque no he dormido en toda la noche y estoy cansado”. “Defender a Ana...” A partir d’aquí tot s’hi val. Tota interpretació és possible i el que s’entreveu fa esgarrifar. Rajoy és un veritable especialista del neguit. Amb les seves intervencions públiques (poques per cert) no només no aclareix les coses i hi posa llum a les ombres, sinó que amplifica els dubtes fins a extrems inimaginables i dinamita els fonaments de la seva credibilitat i de tot allò que vol representar.