L’increïble 6% 

Pepe: "Després de l'incident amb Casquero he quedat estigmatitzat. Encara em diuen assassí" 

Això deia Pepe fa tot just tres setmanes i ahir, el canal Esport 3, va fer l’habitual pregunta a la seva audiència: s’ha de sancionar a Pepe per l’agressió al jugador del Rayo Vallecano Chory Dominguez? Davant l’enèsima salvatjada del desequilibrat jugador del Real Madrid, la direcció del programa volia testar fins a quin punt eren rebutjades les repetides animalades del portuguès. El resultat va ser aclaparador. Un 94% va estar a favor del càstig i un 6%, en contra. Amb aquesta contundent resposta que no deixa lloc al dubte, com és possible que les accions delictives d’aquest monstre no tinguin escarment? Perquè segueix jugant a futbol un individu que odia el futbol i criminalitza l’espectacle? Com pot la violència gratuïta (si és que hi ha que no ho sigui) ser un model de conducta i exemple per a tots aquells que s’ho miren? És això el que han d’aprendre els nostres fills: que cal anar per la vida trepitjant a tothom i que no s’ha de patir pel càstig que no arribarà? No em va sorprendre la pregunta d’Esport 3, ni el signe de la resposta. El que no entenc, per més voltes que li dono, és el que passa pel cap del 6%. Què a la vista de l’historial, i la persistència en actualitzar-lo, del delictiu Pepe, encara hi hagi persones que l’avalin, li riguin les gràcies i l’exonerin, no té cap explicació racional més enllà de la coincidència en el sentiment, el tarannà i l’actitud d’aquells que són com ell o, en el pitjor dels casos, ho voldrien ser. 

Assassí Pepe? Pels seus fets els coneixereu. Paraula de Déu.