El que no s’ha de fer

Comenci des de la infància donant al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual: Espereu fins que arribi a la majoria d'edat perquè pugui decidir lliurement.

Quan digui paraulotes, rigui-li les gràcies. Això l'animarà a fer coses més gracioses.

No el renyi ni li digui que està malament quelcom del que fa. Podria crear-li complexos de culpabilitat.

Reculli tot el que deixa tirat: llibres, sabates, roba, joguines. Així s'acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els altres.

Deixi-li llegir tot el que caigui a les mans. Cuidi que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s'ompli d'escombraries.

Doneu-li tots els diners que vulgui gastar. No vagi a sospitar que per disposar-ne cal treballar.

Satisfaci tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l'austeritat podrien produir-li frustracions.

Poseu-vos de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de debò volen fastiguejar-lo.

Emilio Calatayud