Desafiant l'autoritat
dissabte, 3 d’abril del 2010
dijous, 1 d’abril del 2010
Collons*
Estudi gramatical en base a la expressió “collons”.
Veieu com és de ric el vocabulari català.
COLLONS.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
-El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va
anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons
plens!).
-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’ EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
*Cortesia de JVM
Estudi gramatical en base a la expressió “collons”.
Veieu com és de ric el vocabulari català.
COLLONS.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
-El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va
anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons
plens!).
-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’ EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
*Cortesia de JVM
dimecres, 31 de març del 2010
Mirall
“És curiós –pensa el guerrer de la llum-. He conegut molta gent que, d’entrada, mostra el pitjor de si mateix: Amaga la força interior darrere l’agressivitat; disfressa la por a la solitud amb un aire d’independència. No creu en la seva capacitat però esbomba pertot arreu les seves virtuts.”El guerrer llegeix aquests missatges en molts homes i dones que coneix. Mai no es deixa enganyar per les aparences i s’esforça per romandre en silenci quan proven d’impressionar-lo. Però aprofita l’avinentesa per corregir els seus defectes –ja que aquestes persones sempre són un bon mirall.
Un guerrer aprofita qualsevol oportunitat per ensenyar-se a si mateix.
“És curiós –pensa el guerrer de la llum-. He conegut molta gent que, d’entrada, mostra el pitjor de si mateix: Amaga la força interior darrere l’agressivitat; disfressa la por a la solitud amb un aire d’independència. No creu en la seva capacitat però esbomba pertot arreu les seves virtuts.”El guerrer llegeix aquests missatges en molts homes i dones que coneix. Mai no es deixa enganyar per les aparences i s’esforça per romandre en silenci quan proven d’impressionar-lo. Però aprofita l’avinentesa per corregir els seus defectes –ja que aquestes persones sempre són un bon mirall.
Un guerrer aprofita qualsevol oportunitat per ensenyar-se a si mateix.
dimarts, 30 de març del 2010
Quina creu!
"Deixeu que els nens s’apropin a mi", diuen les sagrades escriptures. Desprès, l’església catòlica, curosa amb la paraula de Déu, s’ho pren al peu de la lletra i ja tenim muntat un sidral. Capellans d’infanteria, rectors de sagristia, bisbes d’arreu i cardenals manaires, tots ells atrets per la infància i la seva fascinant innocència. L’església i els seus actors volen estar prop dels nens, no per caprici propi ni com a conseqüència d’alguna fosca perversió, només per mandat diví, per complaure i obeir una ordre, a la que com fidels seguidors, no hi poden renunciar sense cometre un acte de desobediència i caure en el pecat. Siguem benvolents amb la seva contradicció i el seu patiment, però si teniu un fill, aparteu-lo del calze i estalvieu-li aquesta creu.
"Deixeu que els nens s’apropin a mi", diuen les sagrades escriptures. Desprès, l’església catòlica, curosa amb la paraula de Déu, s’ho pren al peu de la lletra i ja tenim muntat un sidral. Capellans d’infanteria, rectors de sagristia, bisbes d’arreu i cardenals manaires, tots ells atrets per la infància i la seva fascinant innocència. L’església i els seus actors volen estar prop dels nens, no per caprici propi ni com a conseqüència d’alguna fosca perversió, només per mandat diví, per complaure i obeir una ordre, a la que com fidels seguidors, no hi poden renunciar sense cometre un acte de desobediència i caure en el pecat. Siguem benvolents amb la seva contradicció i el seu patiment, però si teniu un fill, aparteu-lo del calze i estalvieu-li aquesta creu.
Viatge a Oviedo*
Quan surts per fer el viatge cap a Oviedo,
has de pregar que el camí sigui ric,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui ric.
Que siguin moltes les emocions
quan vegis racons que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Oviedo t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Oviedo t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs interpretar el que volen dir els senyals.
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d'aventures, plens de coneixença.
Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens d'aventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens d'aventures i de coneixences.
*versió molt lliure. Espero que el Lluis no m’ho tingui en compte.
Quan surts per fer el viatge cap a Oviedo,
has de pregar que el camí sigui ric,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui ric.
Que siguin moltes les emocions
quan vegis racons que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Oviedo t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Oviedo t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs interpretar el que volen dir els senyals.
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d'aventures, plens de coneixença.
Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens d'aventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens d'aventures i de coneixences.
*versió molt lliure. Espero que el Lluis no m’ho tingui en compte.
dilluns, 29 de març del 2010
Tens un e.mail
Tens un e.sopo
El llop amb pell d'ovella
Va pensar un dia un llop canviar la seva aparença per així facilitar l'obtenció del seu menjar. Es va ficar llavors en una pell d'ovella i se'n va anar a pasturar amb el ramat, despistant totalment al pastor.
Al vespre, per a la seva protecció, va ser portat juntament amb tot el ramat a un tancat quedant la porta assegurada.
Però a la nit, buscant el pastor la seva provisió de carn per al dia següent, va prendre al llop creient que era un be i el va sacrificar a l'instant.
Segons fem l'engany, així rebrem el dany.
Tens un e.sopo
El llop amb pell d'ovella
Va pensar un dia un llop canviar la seva aparença per així facilitar l'obtenció del seu menjar. Es va ficar llavors en una pell d'ovella i se'n va anar a pasturar amb el ramat, despistant totalment al pastor.
Al vespre, per a la seva protecció, va ser portat juntament amb tot el ramat a un tancat quedant la porta assegurada.
Però a la nit, buscant el pastor la seva provisió de carn per al dia següent, va prendre al llop creient que era un be i el va sacrificar a l'instant.
Segons fem l'engany, així rebrem el dany.
Allò que el vent s'endugué
Europa A 2 – Reus 2
Lliga Nacional Juvenil
Torna el Reus, torna el vent i tornen hàbits que semblaven oblidats. Un petit pas enrere i no tant pels punts perduts a casa, que també, sinó per la sensació de recaiguda en diferents aspectes negatius del joc que es tenien, o això es creia, superats. Començar bé és important, però cal mantenir la concentració i la intensitat durant tot el partit per treure un bon resultat. L’equip rival també juga i en una lliga tan igualada i competida no hi ha adversari fàcil. Qualsevol relaxament, qualsevol baixada de tensió és ràpidament aprofitada pel contrari i poden fer canviar el signe d’un partit. Invertir les inèrcies és molt difícil i per això és tan important agafar una dinàmica positiva i, per damunt de tot, mantenir-la. Sumar, no només és bo, és absolutament necessari per no patir a final de Temporada. Cal fer els deures el més aviat possible per esvair les boires, controlar l’ansietat i evitar el malson d’un final ajustat.
Europa A 2 – Reus 2
Lliga Nacional Juvenil
Torna el Reus, torna el vent i tornen hàbits que semblaven oblidats. Un petit pas enrere i no tant pels punts perduts a casa, que també, sinó per la sensació de recaiguda en diferents aspectes negatius del joc que es tenien, o això es creia, superats. Començar bé és important, però cal mantenir la concentració i la intensitat durant tot el partit per treure un bon resultat. L’equip rival també juga i en una lliga tan igualada i competida no hi ha adversari fàcil. Qualsevol relaxament, qualsevol baixada de tensió és ràpidament aprofitada pel contrari i poden fer canviar el signe d’un partit. Invertir les inèrcies és molt difícil i per això és tan important agafar una dinàmica positiva i, per damunt de tot, mantenir-la. Sumar, no només és bo, és absolutament necessari per no patir a final de Temporada. Cal fer els deures el més aviat possible per esvair les boires, controlar l’ansietat i evitar el malson d’un final ajustat.
Normativa de la Federació Catalana de Futbol
SECCIÓ 4a.
De la determinació dels clubs vencedors i de la classificació final
Article 220è.
1.- En les competicions que es desenvolupin pel sistema de punts, la classificació final s’establirà segons els obtinguts per cadascun dels clubs contendents, a raó de tres per partit guanyat, un per empatat i zero per perdut.
2.- Si al final del campionat resultés empat entre dos clubs, es resoldrà per la diferència més gran de gols a favor, sumats els gols en pro i en contra segons el resultat dels dos partits jugats entre ells; si així no es dilucidés, hom decidirà també per la diferència més gran de gols a favor, tenint en compte però tots els obtinguts i rebuts en el decurs de la competició; si fos idèntica la diferència, resultarà campió el que hagués marcat més gols.
SECCIÓ 4a.
De la determinació dels clubs vencedors i de la classificació final
Article 220è.
1.- En les competicions que es desenvolupin pel sistema de punts, la classificació final s’establirà segons els obtinguts per cadascun dels clubs contendents, a raó de tres per partit guanyat, un per empatat i zero per perdut.
2.- Si al final del campionat resultés empat entre dos clubs, es resoldrà per la diferència més gran de gols a favor, sumats els gols en pro i en contra segons el resultat dels dos partits jugats entre ells; si així no es dilucidés, hom decidirà també per la diferència més gran de gols a favor, tenint en compte però tots els obtinguts i rebuts en el decurs de la competició; si fos idèntica la diferència, resultarà campió el que hagués marcat més gols.
diumenge, 28 de març del 2010
Planeta terra
Santa Eulàlia 3 – Europa B 0
Lliga Cadets Primera Divisió
Jugar a la Terra és el que toca. Jugar a futbol a la Lluna o a Mart ara per ara és impossible. Però jugar en un camp de terra, ah!, això són figues d’un altre paner. Fer que un equip de futbol al que des de fa anys se li intenta inculcar una determinada manera de jugar, passi en qüestió d’hores a fer justament tot el contrari que ha après, és pràcticament impossible. Jugar en curt, al peu, amb triangulacions, controls i passada, pilota per terra,...tots ells conceptes bàsics que costa assimilar i que s’aconsegueix amb moltes hores d’entrenament i perseverança. Doncs fer que tot això s’oblidi de la nit al dia és una quimera i així va quedar demostrat al camp del Gornal, on el Santa Eulàlia s’hostatja mentre li adoben el seu. La terra és pels terrícoles, per aquells que s’hi han adaptat i en tenen l’hàbitat. El Santa és un mestre en aquest terreny. Domina l’espai com pocs i en sap treure profit. Sap de les seves limitacions i que no pot presentar batalla a camp obert, ni lluitar amb les mateixes armes d’altres equips, possiblement, més tècnics, però de la seva adaptació al medi en treu petroli. Un equip que sap on és i un entrenador intel•ligent que ho aprofita tot i mou les seves peces amb destresa i criteri. Sí el repte ja era de per sí difícil, el vent s’hi va convidar per acabar de fer la festa completa i regalar-nos, per Quaresma, un espectacle ple de bunyols de vent. Un matí per oblidar.
Santa Eulàlia 3 – Europa B 0
Lliga Cadets Primera Divisió
Jugar a la Terra és el que toca. Jugar a futbol a la Lluna o a Mart ara per ara és impossible. Però jugar en un camp de terra, ah!, això són figues d’un altre paner. Fer que un equip de futbol al que des de fa anys se li intenta inculcar una determinada manera de jugar, passi en qüestió d’hores a fer justament tot el contrari que ha après, és pràcticament impossible. Jugar en curt, al peu, amb triangulacions, controls i passada, pilota per terra,...tots ells conceptes bàsics que costa assimilar i que s’aconsegueix amb moltes hores d’entrenament i perseverança. Doncs fer que tot això s’oblidi de la nit al dia és una quimera i així va quedar demostrat al camp del Gornal, on el Santa Eulàlia s’hostatja mentre li adoben el seu. La terra és pels terrícoles, per aquells que s’hi han adaptat i en tenen l’hàbitat. El Santa és un mestre en aquest terreny. Domina l’espai com pocs i en sap treure profit. Sap de les seves limitacions i que no pot presentar batalla a camp obert, ni lluitar amb les mateixes armes d’altres equips, possiblement, més tècnics, però de la seva adaptació al medi en treu petroli. Un equip que sap on és i un entrenador intel•ligent que ho aprofita tot i mou les seves peces amb destresa i criteri. Sí el repte ja era de per sí difícil, el vent s’hi va convidar per acabar de fer la festa completa i regalar-nos, per Quaresma, un espectacle ple de bunyols de vent. Un matí per oblidar.
Haikús
Muntanyesa 1 – Europa D 1
Lliga Cadets Segona Divisió
Mahoma ha anat a la muntanya i la muntanya era un turó. L’equip local no pot amb l’Europa, l’àrbitre tampoc. Incapacitat gran i gran incapacitat. A iguala amb D però D no és igual a A (per sort). Els haikús són poemes breus que sintetitzen una idea, hi ha “aficions” que també són un poema encara que no tinguin idees, ni tan sols breus. Un àrbitre sangglaçat serveix per sortir sencer, però no per sortir íntegre. A la perversió no la convides i sovint entra de gorra. Amplificant la veu corres el risc que més gent senti les tonteries que dius. Els ramats per grans que siguin no tenen més raó que una sola ovella amb criteri. L’ insult és propietat intel•lectual del seu titular. Entre dos equips la diferència dels uniformes no és l’únic que els distingeix. Hi ha grups de seguidors i grups de perseguidors. Persones que es lamenten i persones lamentables. Un pensament és un privilegi, hi ha individus que no tenen privilegis. El futbol uneix, l’estupidesa separa. Jesús va fer el seu sermó des de la muntanya i els que allí s’estaven no varen entendre res. No voldria acomiadar aquest poemari sense agrair les atencions rebudes, jo que em considero un godall, m’he sentit com a casa.
Muntanyesa 1 – Europa D 1
Lliga Cadets Segona Divisió
Mahoma ha anat a la muntanya i la muntanya era un turó. L’equip local no pot amb l’Europa, l’àrbitre tampoc. Incapacitat gran i gran incapacitat. A iguala amb D però D no és igual a A (per sort). Els haikús són poemes breus que sintetitzen una idea, hi ha “aficions” que també són un poema encara que no tinguin idees, ni tan sols breus. Un àrbitre sangglaçat serveix per sortir sencer, però no per sortir íntegre. A la perversió no la convides i sovint entra de gorra. Amplificant la veu corres el risc que més gent senti les tonteries que dius. Els ramats per grans que siguin no tenen més raó que una sola ovella amb criteri. L’ insult és propietat intel•lectual del seu titular. Entre dos equips la diferència dels uniformes no és l’únic que els distingeix. Hi ha grups de seguidors i grups de perseguidors. Persones que es lamenten i persones lamentables. Un pensament és un privilegi, hi ha individus que no tenen privilegis. El futbol uneix, l’estupidesa separa. Jesús va fer el seu sermó des de la muntanya i els que allí s’estaven no varen entendre res. No voldria acomiadar aquest poemari sense agrair les atencions rebudes, jo que em considero un godall, m’he sentit com a casa.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol X (i últim)
Els dos fonaments
24 Qualsevol, doncs, que em sent aquestes paraules, i les fa, el compararé a un home prudent, que va construir la seva casa sobre la roca. 25 I va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i colpejar contra aquella casa, i no va caure, perquè estava fundada sobre la roca. 26 Però qualsevol que em sent aquestes paraules i no les fa, el compararé a un home insensat, que va construir la seva casa damunt la sorra; 27 i va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i van donar amb ímpetu contra aquella casa, i va caure, i va ser gran la seva ruïna.
28 I quan va acabar Jesús aquestes paraules, la gent s’admirava de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol X (i últim)
Els dos fonaments
24 Qualsevol, doncs, que em sent aquestes paraules, i les fa, el compararé a un home prudent, que va construir la seva casa sobre la roca. 25 I va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i colpejar contra aquella casa, i no va caure, perquè estava fundada sobre la roca. 26 Però qualsevol que em sent aquestes paraules i no les fa, el compararé a un home insensat, que va construir la seva casa damunt la sorra; 27 i va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i van donar amb ímpetu contra aquella casa, i va caure, i va ser gran la seva ruïna.
28 I quan va acabar Jesús aquestes paraules, la gent s’admirava de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dissabte, 27 de març del 2010
True story
(Una historia real)
Desprès d’un deliciós arròs al forn i mentre preníem cafè, li vaig preguntar a la meva mare, per allò d’exercitar la memòria i fer petar la xerrada, te’n recordes qui va guanyar la segona guerra mundial? La mundial?, em va preguntar ella. Sí, li vaig respondre. I reaccionant a l’instant com si tingués una molla, em va dir: el Barça, la va guanyar el Barça. No cal dir que, per la meva mare, els records transiten entre boirines i la memòria li juga a fet i amagar capriciosament. Però el que té molt clar la meva mare és que, el darrer any, el Barça ho ha guanyat tot, inclòs la segona guerra mundial. No seré jo qui intenti convèncer-la del contrari.
(Una historia real)
Desprès d’un deliciós arròs al forn i mentre preníem cafè, li vaig preguntar a la meva mare, per allò d’exercitar la memòria i fer petar la xerrada, te’n recordes qui va guanyar la segona guerra mundial? La mundial?, em va preguntar ella. Sí, li vaig respondre. I reaccionant a l’instant com si tingués una molla, em va dir: el Barça, la va guanyar el Barça. No cal dir que, per la meva mare, els records transiten entre boirines i la memòria li juga a fet i amagar capriciosament. Però el que té molt clar la meva mare és que, el darrer any, el Barça ho ha guanyat tot, inclòs la segona guerra mundial. No seré jo qui intenti convèncer-la del contrari.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol IX
Pels seus fruits els coneixereu
15 Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestits d'ovelles, però per dins són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. És què es recullen raïms dels cards, o figues dels cards? 17 Així, tot bon arbre dóna bons fruits, però l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 No pot el bon arbre donar mals fruits, ni l'arbre dolent donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit, és tallat i llençat al foc. 20 Així que, pels seus fruits els coneixereu.
Mai us vaig conèixer
21 No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el que fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Molts em diran en aquell dia: Senyor, Senyor, no profetitzat en el teu nom, i en el teu nom trobem fora dimonis, i en el teu nom vam fer molts miracles? 23 Llavors jo els diré: No us vaig conèixer, aparteu de mi, executors de maldat.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol IX
Pels seus fruits els coneixereu
15 Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestits d'ovelles, però per dins són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. És què es recullen raïms dels cards, o figues dels cards? 17 Així, tot bon arbre dóna bons fruits, però l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 No pot el bon arbre donar mals fruits, ni l'arbre dolent donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit, és tallat i llençat al foc. 20 Així que, pels seus fruits els coneixereu.
Mai us vaig conèixer
21 No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el que fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Molts em diran en aquell dia: Senyor, Senyor, no profetitzat en el teu nom, i en el teu nom trobem fora dimonis, i en el teu nom vam fer molts miracles? 23 Llavors jo els diré: No us vaig conèixer, aparteu de mi, executors de maldat.
*Copyright by Jesús de Natzarè
divendres, 26 de març del 2010
La reforma del futbol base
Perquè les reformes, els canvis, les innovacions, tenen tants enemics i tants detractors? Perquè l’argument, per dir-ho d’alguna manera, més utilitzat per oposar-s’hi és el de “sempre s’ha fet així”. Perquè qualsevol proposta que altera la rutina és sistemàticament rebutjada? Perquè ens costa tant acceptar nous plantejaments sense conèixer la seva fonamentació, la seva gènesi i menyspreant el treball i el temps dedicat per moltes persones en el seu estudi. Perquè, en canvi, estic escrivint ara mateix en un teclat d’ordinador quan fa quatre dies ho feia en una màquina d’escriure, fa vuit dies amb un llapis sobre paper, fa dotze dies amb una ploma i un tinter i fa vint, ni tan sols sabia escriure? Perquè d’entrada sempre és no i d’aquí una setmana formarà part de la nostra vida amb la més absoluta de les normalitats? Sí la FCF ha cregut convenient reformar el futbol base i presentar una proposta per dur-la a terme, li haurem de concedir, com a mínim, el benefici del dubte. El que té de bo un estudi fet per professionals és que acostumen a tenir en compte tots, o quasi tots, els aspectes que incideixen en l’àmbit sobre el que es pretén actuar, així com els diferents protagonistes, les seves especials característiques i les probables conseqüències. Un estudi per a la reforma contempla el problema en la seva totalitat i inclou tots els elements que hi estan relacionats per desenvolupar una normativa que millori l’existent i doni resposta a les necessitats evidenciades. Nosaltres des de les nostres cel•les benedictines, des del nostre àmbit d’actuació, malgrat ens pesi, tenim una visió parcial i limitada de la realitat en el seu conjunt. Per això farem bé de confiar en els professionals que tenen el coneixement, la informació, l’objectivitat i la voluntat per engegar una reforma que creuen positiva i absolutament necessària per al nostre futbol base. Tan de bo l’encertin!
Perquè les reformes, els canvis, les innovacions, tenen tants enemics i tants detractors? Perquè l’argument, per dir-ho d’alguna manera, més utilitzat per oposar-s’hi és el de “sempre s’ha fet així”. Perquè qualsevol proposta que altera la rutina és sistemàticament rebutjada? Perquè ens costa tant acceptar nous plantejaments sense conèixer la seva fonamentació, la seva gènesi i menyspreant el treball i el temps dedicat per moltes persones en el seu estudi. Perquè, en canvi, estic escrivint ara mateix en un teclat d’ordinador quan fa quatre dies ho feia en una màquina d’escriure, fa vuit dies amb un llapis sobre paper, fa dotze dies amb una ploma i un tinter i fa vint, ni tan sols sabia escriure? Perquè d’entrada sempre és no i d’aquí una setmana formarà part de la nostra vida amb la més absoluta de les normalitats? Sí la FCF ha cregut convenient reformar el futbol base i presentar una proposta per dur-la a terme, li haurem de concedir, com a mínim, el benefici del dubte. El que té de bo un estudi fet per professionals és que acostumen a tenir en compte tots, o quasi tots, els aspectes que incideixen en l’àmbit sobre el que es pretén actuar, així com els diferents protagonistes, les seves especials característiques i les probables conseqüències. Un estudi per a la reforma contempla el problema en la seva totalitat i inclou tots els elements que hi estan relacionats per desenvolupar una normativa que millori l’existent i doni resposta a les necessitats evidenciades. Nosaltres des de les nostres cel•les benedictines, des del nostre àmbit d’actuació, malgrat ens pesi, tenim una visió parcial i limitada de la realitat en el seu conjunt. Per això farem bé de confiar en els professionals que tenen el coneixement, la informació, l’objectivitat i la voluntat per engegar una reforma que creuen positiva i absolutament necessària per al nostre futbol base. Tan de bo l’encertin!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)