Pomada per a us tòpic

La lliga sempre la guanya l’equip més regular: vol dir que mai la guanya el millor?

Hem tingut mala sort: vol dir que estem en una baixa forma alarmant i no donem una a dretes.

En aquest camp no es pot jugar a futbol: vol dir que ja m’esforçaré un altre dia, avui no en tinc ganes.

Aquest àrbitre no té ni idea: vol dir que aquest àrbitre s’equivoca tant com nosaltres per això està a la mateixa categoria.

La pilota no vol entrar: vol dir que fallem més que una escopeta de fira i la tècnica i la precisió no són segurament una de les nostres virtuts.

El futbol és cosa d’homes: vol dir que en un camp de futbol és poden fer coses que en qualsevol altre àmbit, per fer el mateix, aniries a la presó.

No mereixíem perdre: vol dir que, malgrat jugar malament, l’equip rival ens ha perdonat.

Si no vols entrades dures dedicat al parxís: vol dir que vaig per tu, que et cosiré a puntades i et deixaré un record permanent en la geografia del teu cos.

Ens han guanyat perquè són més grans: vol dir que els juvenils de 1er. any van als partits amb els pares i els juvenils de 3er. any van als partits amb els fills.

Aquest àrbitre ens ho ha xiulat tot en contra: vol dir que no hem fet els deures entre setmana i qualsevol error de l’àrbitre aguditza la nostra pròpia crisi.

Si nosaltres tenim la pilota, l’altre equip no la té: vol dir que el futbol és juga amb una sola pilota, per si no ho sabíeu.

L’equip contrari només ha arribat un cop a porta i ens ha guanyat: vol dir que l’equip rival ha fet bé la seva feina i no com nosaltres que repetim curs per poc aplicats.

No hem aguantat la pressió: vol dir que no mereixíem estar en el lloc que estàvem. Que el gas que ens inflava no era heli, era simplement una ventositat.

Els partits no es guanyen només amb el nom: vol dir que els noms són gramàtica i potser, fins i tot, literatura. Però el futbol és una ciència inexacta.

El que perdona ho acaba pagant: el futbol és una selva on no caben els bons sentiments ni els bons propòsits. Si perdones al teu rival, el teu rival té tan poca consideració que et donarà les gràcies fen-te un gol de bandera.

Companys: el futbol és així.

Geometria dels vents

Perquè els peixos no s'ofeguen?

A tu que m’entens

Primer guanya la Lliga, o en el seu defecte, deixa-la decidida i després podràs liderar tantes ONG’S com vulguis, o fer-te el desmenjat, o cedir en els teus principis. Si vols ser generós i donar peixet, fes-ho quan toqui i no abans. El quedar bé, el guanyar-te les simpaties del públic no és part de la teva feina, ni t’aportarà res més que inseguretat i dubtes. Aparca la frivolitat i la sensibilitat superficial, ara no toca. Fes el que has de fer sense concessions a la galeria i no deixis que la debilitat rosegui el teu criteri. Ja hi haurà moments per al relaxament i la laxitud, i sinó, aleshores és que no s’hauran fet bé les coses i anirem tots al purgatori a fer companyia als tebis.

...i una cervesa

És mentida

És mentida que no hi ha esperança
quan espera un món sencer.
És mentida que la mentida
guanyi sempre a la bona gent.
És mentida que amb més mentides
puguem creure que és tan normal...
És mentida que jo t’estimi si tu no ets...dolç com la mel.

Empalmat de nit

Pol•lucions nocturnes

En les hores solitàries de l’adolescent les descobertes vénen de mica en mica; la innocència i la limitació nostra –més pedants en aquella edat que en cap altra- volen cargolar els bigotis de la malícia, volen fer veure que no s’espanten de res, i el cor va palpitant com la fulla d’un trèmol. Les lectures tenen l’eficàcia mòrbida de les masturbacions; els somnis són més plens d’alcohol aleshores que en cap altre moment de la vida i els únics somnis brutalment poètics són els de l’adolescència. Somnis que es vengen directament de la covardia de la carn inexplorada, amb el gel a l’esquena i el fàstic de les pol•lucions nocturnes; pol•lucions sense entusiasme, sense alegria, moltes vegades com un càstig.

Vida privada
Josep Ma. de Sagarra

Raons evidents

Tens raó

Tens raó. Però el que no pot passar és que la manera que tens de defensar-la t’acabi perjudicant.

Camells a la fira del cavall

La matança del porc

Que siguis del Sant Andreu no m’intimida. Ara que s’acosta l’aniversari d’aquell simpàtic porquet a les grades del Narcís Sala amenaçat per un ganivet d’enormes dimensions i amb la llegenda: A cada porc li arriba el seu Sant Martí; ara és el moment de concedir-te la quota de raó que et correspon i convenir que no anaves del tot errat. De porcs n’hi ha arreu, portin la camiseta que portin. El fet, anecdòtic, de vestir-se o enfundar-se uns determinats colors, no pot distreure la seva veritable naturalesa que està molt per damunt del Club al que diuen pertànyer. Aquell que té integrat els hàbits i es comporta habitualment com un porc, ho farà sempre allà on estigui i en qualsevol situació que li toqui viure. Arriba Sant Martí i, amb ell, l’esbudellament inevitable de tots els porcs que acompleixin els requisits, siguin blancs, rosats o negres.

Després del Papa, els apòstols

Per manca d’informació

Perquè la fira del cavall que es celebra aquests dies a Puigcerdà s’ha omplert de ionquis?

Exèrcit titella

També en el cinema

Poc a poc, molt poc a poc, sembla que el cinema català, i en català, es va fent un forat (esperem que no sigui un forat negre) en el panorama fílmic del nostre país. Pel•lícules amb pressupost llarg i títol curt, estan a punt de ser estrenades i la cosa apunta cap a bé. Pa negre, Herois, Eva i Bruc són les quatre propostes més engrescadores i amb moltes probabilitats de tenir una bona acceptació per part del públic. Qualitat contrastada i una excel•lent factura que ha de posar al nostre cinema al lloc que li pertoca. A Eva s’ha aconseguit un nivell, en els efectes especials, mai aconseguit al nostre país, espero que això serveixi per a la consolidació i no per a l’anècdota. Que sigui el principi de moltes altres coses i que comptem amb el teu suport (el meu ja el tenen) per fer del nostre país un país normal, també en el cinema.

El Minarete Fiel

La Torre Infiel

I beg your pardon

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il•lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.

Salvador Espriu

Tòpic: després de la tempesta...

Més “cornellades” dóna la vida

Europa A 2 – Cornellà 5

Lliga Nacional Juvenil

Encara que sigui un recurs fàcil, de tant en tant, i només de tant en tant, cal recórrer al tòpic com a font d’inspiració d’on provenen les directrius bàsiques de la saviesa popular. No és prudent, ni intel•ligent, desestimar l’experiència acumulada per segles d’història i que ens pot aportar la claredat necessària per fer front a situacions, aparentment catastròfiques, i que en realitat, només són conjunturals. Què la vida et dóna cornades? I tant! Però això no ha de ser motiu per abandonar-se i, encara menys, per deixar de viure. És, just en aquests moments de dubte, on es veu el veritable potencial dels individus i, per extensió, dels grups als que pertanyen. És evident que tothom cau, i alguns caiem moltes vegades, però el secret, la veritable condició humana es reflexa en aixecar-se i com s’aprofita la caiguda per acumular experiència i progressar. Nosaltres, per sort o desgràcia, no som pins de fulla perenne, el nostre trànsit és canviant i variable. Ens re inventem a cada moment i davant de cada oportunitat i acabem sent el que la nostra intel•ligència emocional ens permet. Cremar les barques, com a recurs vehement, només et fa esclau del port, i t’impedeix seguir viatjant. Sordina davant d’aquells cants de sirena que et volen arrossegar contra les roques i temprança contra els egoistes que només veuen la part d’ombra o la part de sol que els hi convé. Abomino dels que pensen que: Quan les coses van bé, els jugadors són excel•lents i quan les coses van malament, l’entrenador és un desastre. Algú s’ho hauria de fer mirar.

Hi ha coses pitjors que els Apaches

Perdre els papers

Això no es pot “permitir”

A la recent tipificada, però ja consolidada, generació ni-ni: ni estudien, ni treballen. Jo li afegiria, sense por a vessar-la, un altre i encara més determinant ni: ni en tenen ganes. Que a aquesta situació s’ha arribat per una pràctica equivocada per part de la generació anterior, no en tinc el més petit dubte. Però que aquesta mateixa situació es pretengui adobar concedit ajudes monetàries en forma de paga mensual per a tots els afectats, em sembla demencial. Un nou error a afegir a la corrua d’errors que, justament ens han dut a aquesta situació límit. Als desmotivats no se’l s’hi fa cap favor premiant la seva desmotivació, protegint-la i donant-li cobertura. Quin al•licient pot trobar un ni per sortir de la seva còmoda situació si l’administració i els òrgans de poder la sostenen? Quin missatge se li està donant a un ni quan la seva actitud és recompensada amb una paga mensual que no deixa de ser un injust greuge comparatiu amb tots aquells joves que si que treballen, que si que estudien i, el més important de tot, que si que ho volen fer? Ens hauríem d’anar oblidant d’aquest paternalisme mal entès i començar a fixar-nos més en les actituds positives enfront de les negatives que no duen enlloc i són una càrrega econòmica i moral per a una societat que no es pot permetre ser arrossegada a la decadència i l’anorreament. La societat té el deure de protegir els més dèbils, els desvalguts i els necessitats, però la generació ni-ni, no és res de tot això. La generació ni-ni és una generació d’hostes que volen viure parasitàriament del seu amfitrió sense fotre un clau i això, com diria el Núñez del Polònia, no es pot “permitir”.

En situació difícil

West end

Helen Jerome Eddy: Massa noies segueixen la línea de menor resistència.
Mae West: Sí, però una bona línea és difícil de resistir.

La noia del guarda-roba: Déu meu, quin diamant més bell.
Mae West: Déu no té res a veure, estimada.

John Miljan: Necessito els teus cabells daurats, els teus ulls fascinants, el teu somriure seductor, els teus amorosos braços, les teves formes divines...
Mae West: Espera un minut! Espera un minut! Això és una proposició o estàs fent inventari?

Dick Foran: És un lloc sòrdid i ple de temptacions.
Mae West: generalment evito les temptacions, sempre que no pugui resistir-les.

En definitiva: Quan sóc bona, sóc molt bona; però quan sóc dolenta, sóc molt millor.

Mae, en estat pur.

Tempesta sobre la Feixa Llarga

Posar-hi fre*

-El CE Europa sempre s’ha posicionat a favor de l’entrada gratuïta en tots els partits del futbol base i ha treballat en aquest sentit perquè aquesta iniciativa fos aplicada per tots els clubs associats a la Federació Catalana de Futbol.

-El CE Europa davant l’actual conjuntura econòmica i per tal què el futbol sigui una opció de lleure popular, fàcil, assequible i a l’abast de tothom, ha decidit des de principi de Temporada rebaixar el preu de les entrades per assistir als partits del 1er. Equip i fer totalment gratuïta l’entrada al Femení A i al Juvenil A. Totes les altres categories sempre han estat de lliure accés sense cobrament d’entrada.

-Donada l’actitud refractaria a aquesta iniciativa per part de L’Hospitalet, Gramenet i Sant Andreu i la seva insistència en el cobrament d’entrada a tots els partits que es disputen a les seves instal•lacions, siguin de la categoria que siguin: benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils. Import que és sufragat pels familiars que acompanyen als jugadors i què representa un greuge comparatiu i una despesa considerable per la quantitat de desplaçaments al llarg de la Temporada. El CE Europa, sensible a aquesta pràctica abusiva i inacceptable, ha decidit a partir de la data, cobrar entrada al seu Estadi quan rebi la visita del futbol base dels Clubs implicats en aquest afer. L’ import recaptat serà dipositat en un fons destinat a fer front a les despeses dels equips de base del CE Europa quan aquest es desplaci tant a L’Hospitalet, Gramenet i Sant Andreu.

-El CE Europa manifesta què aquesta mesura només serà efectiva en tant els Clubs esmentats es mantinguin en la seva postura de voler cobrar entrada. En el cas què entressin en raó i rectifiquessin, el CE Europa retiraria immediatament aquesta pràctica.

-Finalment, el CE Europa entén que el futbol i més encara, el futbol de base, ha de ser una eina d’integració i de cohesió social i, en aquest sentit, posarà tots els mitjans a la seva disposició perquè així sigui.

*Estracte del Comunicat Oficial que el CE Europa va penjar a la seva web la passada temporada.

Snack de gorra

El papa, la mama?

A mi, la veritat, és que tot això del Papa em deixa bastant indiferent. Ell i els seus viatges no em treuen el són, ni m’alteren els bioritmes. Jo sóc més de la mama. Que voleu que hi faci, reminiscències d’un Edip mal resolt. El papa no acostuma a fer gaire cosa, més aviat res. Ni planxa, ni passa l’aspiradora, ni va a comprar, ni cuina, ni cus, ni...vaja que el seu regne ha de ser, forçosament, d’un altre món. En canvi la mama ho fa pràcticament tot i, gratis! Per tant, em declaro decididament rendit a la mama i a la seva imprescindible terranalitat. El papa que faci el que vulgui, però si la mama be, que vingui.