diumenge, 12 de setembre del 2010
La clau
“Com motivo als meus empleats? No ho faig! Ja venen motivats. Tot el meu esforç es centra en no desmotivar-los”
Knute Rockne, ex entrenador de l’equip de futbol americà Notre Dame.
“Com motivo als meus empleats? No ho faig! Ja venen motivats. Tot el meu esforç es centra en no desmotivar-los”
Knute Rockne, ex entrenador de l’equip de futbol americà Notre Dame.
Una feixa interessant
L’Hospitalet 2 – CE Europa 2
Lliga Nacional Juvenil
Ha millorat el juvenil i ho ha fet en un camp sempre difícil. Ha arrencat un valuós punt de la Feixa llarga davant d’un Hospitalet força competitiu. Bones sensacions amb un ample marge de millora només enterbolides per aspectes puntuals que caldrà corregir, però, en cap cas, greus. Millora el juvenil i jo que me n’alegro. Insisteix-ho, amb el risc de fer-me pesat, en cultivar la paciència i extremar les mesures de protecció per a un equip amb uns bons mecanismes per excel•lir. Paciència, confiança i suport per a bastir un marc on poder treballar amb la tranquil•litat necessària per desenvolupar, amb garanties, aquest nou projecte. Si tots anem en la mateixa direcció, els resultats no trigaran a arribar. Els vímets hi són, només cal que es puguin trenar amb calma. Tinc fe cega en els que comanden la nau i tenen el meu suport, encara que sigui des de la distància. Que la força els acompanyi.
L’Hospitalet 2 – CE Europa 2
Lliga Nacional Juvenil
Ha millorat el juvenil i ho ha fet en un camp sempre difícil. Ha arrencat un valuós punt de la Feixa llarga davant d’un Hospitalet força competitiu. Bones sensacions amb un ample marge de millora només enterbolides per aspectes puntuals que caldrà corregir, però, en cap cas, greus. Millora el juvenil i jo que me n’alegro. Insisteix-ho, amb el risc de fer-me pesat, en cultivar la paciència i extremar les mesures de protecció per a un equip amb uns bons mecanismes per excel•lir. Paciència, confiança i suport per a bastir un marc on poder treballar amb la tranquil•litat necessària per desenvolupar, amb garanties, aquest nou projecte. Si tots anem en la mateixa direcció, els resultats no trigaran a arribar. Els vímets hi són, només cal que es puguin trenar amb calma. Tinc fe cega en els que comanden la nau i tenen el meu suport, encara que sigui des de la distància. Que la força els acompanyi.
La mosca
En contra de la dita: incapaç de matar una mosca. He de confessar, sense penediment, que jo sí he mort alguna que altra mosca. Sempre les he trobat uns éssers molestos, improductius i mandrosos. Portadores de malalties i transmissores d’epidèmies. Són, per naturalesa, extremadament pesades i acaben per mosquejar. Què es pot esperar d’unes bestioles que la seva única finalitat a la vida és ser l’aliment dels rèptils? Les mosques són, sens dubte, un error de càlcul, però atenció, no són l’únic.
En contra de la dita: incapaç de matar una mosca. He de confessar, sense penediment, que jo sí he mort alguna que altra mosca. Sempre les he trobat uns éssers molestos, improductius i mandrosos. Portadores de malalties i transmissores d’epidèmies. Són, per naturalesa, extremadament pesades i acaben per mosquejar. Què es pot esperar d’unes bestioles que la seva única finalitat a la vida és ser l’aliment dels rèptils? Les mosques són, sens dubte, un error de càlcul, però atenció, no són l’únic.
Lluny de la pedra i de l'aigua
Lluny de la pedra i de l'aigua,
ombra d'una ombra el record,
tota una vida, memòria,
fulles dels arbres del bosc.
Desnua l'amor molts nusos,
més que no hauria pensat,
aquest amor necessari
que em lliga i que m'ha lligat.
Encarat sempre amb el vent
a contracorrent m'he fet
i vivint tots els meus dubtes
aquí sóc, aquí vull ser.
Però el temps, però la vida,
però el país i la sort,
la quotidiana mentida,
rostre clement de la mort.
La mar veu ara serena
la pena lleu que m'ha pres,
el cel se la menjaria
perquè em posés ben content.
Però el temps, però la vida,
però el país i la sort,
la quotidiana mentida,
rostre clement de la mort.
Lluny de la pedra i de l'aigua,
ombra d'una ombra el record,
tota una vida, memòria,
fulles dels arbres del bosc..
Raimon
Lluny de la pedra i de l'aigua,
ombra d'una ombra el record,
tota una vida, memòria,
fulles dels arbres del bosc.
Desnua l'amor molts nusos,
més que no hauria pensat,
aquest amor necessari
que em lliga i que m'ha lligat.
Encarat sempre amb el vent
a contracorrent m'he fet
i vivint tots els meus dubtes
aquí sóc, aquí vull ser.
Però el temps, però la vida,
però el país i la sort,
la quotidiana mentida,
rostre clement de la mort.
La mar veu ara serena
la pena lleu que m'ha pres,
el cel se la menjaria
perquè em posés ben content.
Però el temps, però la vida,
però el país i la sort,
la quotidiana mentida,
rostre clement de la mort.
Lluny de la pedra i de l'aigua,
ombra d'una ombra el record,
tota una vida, memòria,
fulles dels arbres del bosc..
Raimon
dissabte, 11 de setembre del 2010
11 S
11 S – Cau Barcelona
11 S – Cau Allende
11 S – Cauen les torres bessones
11 S – Cau el Barça
Potser que ens busquem una data per aixecar-nos.
11 S – Cau Barcelona
11 S – Cau Allende
11 S – Cauen les torres bessones
11 S – Cau el Barça
Potser que ens busquem una data per aixecar-nos.
L’assemblea ordinària del CE Europa
No us deixeu portar per la primera impressió (segurament equivocada) i caigueu en el desànim. Allunyeu-vos del pessimisme i penseu que 41 persones, és molta gent. Tal i com estan les coses, que a una assemblea ordinària d’un club de futbol de tercera assisteixin 41 persones, és tot un èxit. Què és el nombre més baix de socis que han participat a una assemblea en els darrers anys? Doncs, no us equivoqueu, la gent no hi va perquè tot funciona bé i quan una cosa funciona, millor no tocar res. Està demostrat que les grans audiències i assistències a festivals d’aquesta mena són en èpoques conflictives. Quan el club està mal dirigit, mal gestionat o administrat, és aleshores, quan la resposta popular és més activa. Tothom té coses a fer i qui més qui menys no disposa de gaire temps per dedicar a actes socials. En aquests casos, la tria és obligada i el personal es decanta per assistir a reunions on la seva presència sigui necessària o determinant. En definitiva, va allà on fa falta i on hi pot trobar aliment per als sentits i, en conseqüència, prescindeix de tot allò que sigui incolor, inodor i insípid.
Què es pot esperar d’una assemblea ordinària? Doncs, justament el que és, el contrari d’extraordinària.
No us deixeu portar per la primera impressió (segurament equivocada) i caigueu en el desànim. Allunyeu-vos del pessimisme i penseu que 41 persones, és molta gent. Tal i com estan les coses, que a una assemblea ordinària d’un club de futbol de tercera assisteixin 41 persones, és tot un èxit. Què és el nombre més baix de socis que han participat a una assemblea en els darrers anys? Doncs, no us equivoqueu, la gent no hi va perquè tot funciona bé i quan una cosa funciona, millor no tocar res. Està demostrat que les grans audiències i assistències a festivals d’aquesta mena són en èpoques conflictives. Quan el club està mal dirigit, mal gestionat o administrat, és aleshores, quan la resposta popular és més activa. Tothom té coses a fer i qui més qui menys no disposa de gaire temps per dedicar a actes socials. En aquests casos, la tria és obligada i el personal es decanta per assistir a reunions on la seva presència sigui necessària o determinant. En definitiva, va allà on fa falta i on hi pot trobar aliment per als sentits i, en conseqüència, prescindeix de tot allò que sigui incolor, inodor i insípid.
Què es pot esperar d’una assemblea ordinària? Doncs, justament el que és, el contrari d’extraordinària.
divendres, 10 de setembre del 2010
El PP coherent
Finalment una espurna de coherència a la política catalana, i ve, per a sorpresa del respectable, del lloc més inesperat: el PP ha renunciat a acudir a l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova. Una decisió que cal aplaudir per la seva naturalesa que es correspon, sense emmascaraments innecessaris, al seu discurs, al seu pensament i a la seva idea de país. Si ens trobéssim, cosa que no cal, novament al 1714 i a les portes de Barcelona, les hordes del PP estarien arrenglerades, sense cap mena de dubte, amb les tropes franco-espanyoles assetjant la ciutat i no pas en el seu interior defensant-la. Estarien, és obvi, del costat de l’invasor per aixafar Catalunya, la seva llengua, les seves lleis i la seva identitat. Lògica doncs la postura del PP de no voler retre homenatge al símbol d’una idea de poble que, històricament, sempre han volgut eliminar.
Finalment una espurna de coherència a la política catalana, i ve, per a sorpresa del respectable, del lloc més inesperat: el PP ha renunciat a acudir a l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova. Una decisió que cal aplaudir per la seva naturalesa que es correspon, sense emmascaraments innecessaris, al seu discurs, al seu pensament i a la seva idea de país. Si ens trobéssim, cosa que no cal, novament al 1714 i a les portes de Barcelona, les hordes del PP estarien arrenglerades, sense cap mena de dubte, amb les tropes franco-espanyoles assetjant la ciutat i no pas en el seu interior defensant-la. Estarien, és obvi, del costat de l’invasor per aixafar Catalunya, la seva llengua, les seves lleis i la seva identitat. Lògica doncs la postura del PP de no voler retre homenatge al símbol d’una idea de poble que, històricament, sempre han volgut eliminar.
dijous, 9 de setembre del 2010
La casa fosca
La casa construïda amb la ignorància, el desconeixement i l’obscurantisme, és la casa on habiten les religions. Cases fosques on no interessa o convé que entri la llum i faci desaparèixer les ombres. Cases amb armaris i portes tancades amb clau que algú manté per conveniència. Cases allunyades del raonament i la transparència que troben el seu espai en llocs remots i inaccessibles. Cases apartades, aïllades i d’esquena a les descobertes inqüestionables que posen en perill la seva pròpia raó de ser. La religió és la por que et manté tancat a casa sense obrir cap finestra que pugui posar en perill l’ordre de la tenebra en que estàs instal•lat i esvair les ombres que et fan esclau d’una fantasia inexistent. Negar la llum és negar la resposta.
La casa construïda amb la ignorància, el desconeixement i l’obscurantisme, és la casa on habiten les religions. Cases fosques on no interessa o convé que entri la llum i faci desaparèixer les ombres. Cases amb armaris i portes tancades amb clau que algú manté per conveniència. Cases allunyades del raonament i la transparència que troben el seu espai en llocs remots i inaccessibles. Cases apartades, aïllades i d’esquena a les descobertes inqüestionables que posen en perill la seva pròpia raó de ser. La religió és la por que et manté tancat a casa sense obrir cap finestra que pugui posar en perill l’ordre de la tenebra en que estàs instal•lat i esvair les ombres que et fan esclau d’una fantasia inexistent. Negar la llum és negar la resposta.
dimecres, 8 de setembre del 2010
Actualitat esportiva
L’Espanya del basquet perd en els darrers segons, la del futbol, en els primers minuts. Passada l’excepció, torna la regla.
L’Espanya del basquet perd en els darrers segons, la del futbol, en els primers minuts. Passada l’excepció, torna la regla.
Tot té una explicació
Algunes persones fan córrer la brama que la pàtria ve a ser com la mare. Deu ser per això que quan em miro el passaport m’envaeix una profunda sensació de ser un gran fill de puta.
Algunes persones fan córrer la brama que la pàtria ve a ser com la mare. Deu ser per això que quan em miro el passaport m’envaeix una profunda sensació de ser un gran fill de puta.
Nou codi ètic del Barça*
La finalitat ha de ser la d’assolir objectius esportius i la sostenibilitat econòmica, però s’ha d’actuar amb pràctiques i conductes que dignifiquin el club.
L’actuació dels directius i executius s’ha d’ajustar als principis de legalitat, lleialtat al club, honradesa i servei al soci, transparència, austeritat, participació i pluralisme.
És contrari als principis i valors del club influir sobre altres per assolir la presa d’una decisió en benefici propi.
Els directius i membres de les comissions no podran intervenir en un àmbit de gestió diferent al que li hagi estat assignat sense autorització del responsable.
És contrari als principis del club aprofitar-se de la posició de privilegi per obtenir beneficis en l’àmbit personal.
No es poden protagonitzar fets o actuacions públiques i, àdhuc privades, que atemptin contra la bona imatge del club.
Déu n’hi do amb el codi, sembla que els autors sàpiguen de que va la cosa, si més no, s’aproximen bastant als usos i abusos habituals en els clubs de futbol.
Proveu de fer la translació o passeu aquesta plantilla per damunt del primer club que us vingui al cap (no cal anar gaire lluny) i traieu-ne les vostres pròpies conclusions.
*Extracte
La finalitat ha de ser la d’assolir objectius esportius i la sostenibilitat econòmica, però s’ha d’actuar amb pràctiques i conductes que dignifiquin el club.
L’actuació dels directius i executius s’ha d’ajustar als principis de legalitat, lleialtat al club, honradesa i servei al soci, transparència, austeritat, participació i pluralisme.
És contrari als principis i valors del club influir sobre altres per assolir la presa d’una decisió en benefici propi.
Els directius i membres de les comissions no podran intervenir en un àmbit de gestió diferent al que li hagi estat assignat sense autorització del responsable.
És contrari als principis del club aprofitar-se de la posició de privilegi per obtenir beneficis en l’àmbit personal.
No es poden protagonitzar fets o actuacions públiques i, àdhuc privades, que atemptin contra la bona imatge del club.
Déu n’hi do amb el codi, sembla que els autors sàpiguen de que va la cosa, si més no, s’aproximen bastant als usos i abusos habituals en els clubs de futbol.
Proveu de fer la translació o passeu aquesta plantilla per damunt del primer club que us vingui al cap (no cal anar gaire lluny) i traieu-ne les vostres pròpies conclusions.
*Extracte
dimarts, 7 de setembre del 2010
La Tercera agonitza
Aparentment un partit de futbol de Tercera divisió (que és la quarta) sembla un partit de futbol. A primera vista té tots els condicionants i ingredients per ser-ho. Es juga en un camp de futbol amb porteries de futbol, les línies són les d’un camp de futbol, hi ha dos equips amb onze jugadors per banda, dos porters: un per equip, hi ha un àrbitre (o al menys fa les funcions) i dos auxiliars de banda, les regles són les del futbol encara que algú no les entengui, la pilota, al menys de lluny, sembla una pilota de futbol, el públic és tan mal educat i groller com el públic del futbol...Fins aquí tot correcte, però aquí s’acaben les similituds, a partir del moment en que la pilota comença a rodar, el futbol desapareix com per encanteri. Per endavant 90 minuts d’avorriment, tedi i desassossec; i una de les pitjors inversions de temps que es puguin fer avui en dia. Sortosament el públic potencial ho va tenint cada vegada més clar buidant els estadis i deixant el formigó ben a la vista. No es tracta de que el públic deserti o hagin canviat els gustos, jo he estat en petits teatres amb l’aforament ple i amb les entrades esgotades per a totes les funcions. Es tracta d’un problema de qualitat i el públic, que no és tonto, escull avorriments més divertits per gastar el seu temps d’oci. Sense públic, sense passió i sense futbol, la Tercera (que és la quarta) té els dies comptats.
Aparentment un partit de futbol de Tercera divisió (que és la quarta) sembla un partit de futbol. A primera vista té tots els condicionants i ingredients per ser-ho. Es juga en un camp de futbol amb porteries de futbol, les línies són les d’un camp de futbol, hi ha dos equips amb onze jugadors per banda, dos porters: un per equip, hi ha un àrbitre (o al menys fa les funcions) i dos auxiliars de banda, les regles són les del futbol encara que algú no les entengui, la pilota, al menys de lluny, sembla una pilota de futbol, el públic és tan mal educat i groller com el públic del futbol...Fins aquí tot correcte, però aquí s’acaben les similituds, a partir del moment en que la pilota comença a rodar, el futbol desapareix com per encanteri. Per endavant 90 minuts d’avorriment, tedi i desassossec; i una de les pitjors inversions de temps que es puguin fer avui en dia. Sortosament el públic potencial ho va tenint cada vegada més clar buidant els estadis i deixant el formigó ben a la vista. No es tracta de que el públic deserti o hagin canviat els gustos, jo he estat en petits teatres amb l’aforament ple i amb les entrades esgotades per a totes les funcions. Es tracta d’un problema de qualitat i el públic, que no és tonto, escull avorriments més divertits per gastar el seu temps d’oci. Sense públic, sense passió i sense futbol, la Tercera (que és la quarta) té els dies comptats.
dilluns, 6 de setembre del 2010
Fe amb mongetes
Diu el Papa, en una de les seves reveladores manifestacions dirigides als joves, que és molt més important tenir fe que tenir feina. Collons amb el Papa! Apa que li haurà costat molt, des de la seva situació de privilegi, fer aquestes temeràries declaracions. Que n’és de fàcil, sense haver de guanyar-se les mongetes i tenint la vida resolta, aconsellar el que és millor o pitjor a uns joves que viuen entre la desesperació i la frustració per no aconseguir un lloc de treball. Quin morro què té el Papa per incentivar als joves a conformar-se amb la inactivitat improductiva i a instal•lar-se penosament en la fe més anestesiant. La fe senyor Papa, no aconsegueix treball, ni vivenda ni satisfer les necessitats més bàsiques a la que tothom hi té dret a aspirar, al menys en aquest món, i no resol cap dels problemes de la nostra actual conjuntura. Si no sap de que va la cosa, des del seu palau de vidre, faci el favor de no dir més bajanades i repassi amb aquells que tenen tanta fe com vostè, els menús de la setmana, què per això vostè no ha de patir.
Diu el Papa, en una de les seves reveladores manifestacions dirigides als joves, que és molt més important tenir fe que tenir feina. Collons amb el Papa! Apa que li haurà costat molt, des de la seva situació de privilegi, fer aquestes temeràries declaracions. Que n’és de fàcil, sense haver de guanyar-se les mongetes i tenint la vida resolta, aconsellar el que és millor o pitjor a uns joves que viuen entre la desesperació i la frustració per no aconseguir un lloc de treball. Quin morro què té el Papa per incentivar als joves a conformar-se amb la inactivitat improductiva i a instal•lar-se penosament en la fe més anestesiant. La fe senyor Papa, no aconsegueix treball, ni vivenda ni satisfer les necessitats més bàsiques a la que tothom hi té dret a aspirar, al menys en aquest món, i no resol cap dels problemes de la nostra actual conjuntura. Si no sap de que va la cosa, des del seu palau de vidre, faci el favor de no dir més bajanades i repassi amb aquells que tenen tanta fe com vostè, els menús de la setmana, què per això vostè no ha de patir.
diumenge, 5 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)