Canviar el paisatge
diumenge, 4 de juliol del 2010
El Marc està preparat, nosaltres no
-Desprès d’observar l’evolució d’en Marc durant tota la temporada creiem que està preparat per federar-lo. Hem valorat tots els aspectes i el veiem prou madur per a la competició.
-Doncs ens poseu en un compromís. No dubto que el Marc estigui preparat, de fet ha treballat moltíssim i no hi ha res que li faci més il•lusió que jugar en un equip federat; però no sé si nosaltres ho estem. No sé si volem assumir el sacrifici d’hipotecar tots els caps de setmana pel futbol. No sé si seriem capaços de renunciar a tot el que ara tenim...
-Ho entenem i per això a ell no li hem dit res. Heu de prendre una decisió consensuada i molt meditada. Penseu que no només representa un lligam de temps. El compromís va més enllà. No es pot faltar a cap partit sense una raó justificada, s’han d’acceptar unes normes molt més rígides, s’ha de respectar l’entrenador i les seves decisions encara que ens semblin injustes o equivocades, s’ha d’anar a llocs que els vostres ulls ignoraven i que desprès, ja no voldreu tornar a veure, s’ha d’aprendre a gestionar la frustració i el jugar, en el pitjor dels casos, pocs minuts, s’ha de saber ser part d’un equip i a caure d’una convocatòria, s’ha d’estar preparat per la baixa esportiva si el club ho considera oportú,...
-No, no continuïs. Deixem-ho com està. Volem que el Marc segueixi a l’escola i estalviar-li aquest tràngol. Ho passarà malament els primers dies, però ja li explicarem el perquè de tot plegat i, estem segurs, ho acabarà entenent. Ell s’estalviarà disgustos i nosaltres, sacrifici.
...Han passat dos anys d’aquesta conversa. La pressió del Marc davant dels seus pares ha estat insuportable i han acabat cedint als seus desitjos. Ara el Marc està federat, però no juga a l’Europa on aquest any no hi tenia lloc, ho fa en un altre club de la ciutat amb una filosofia bastant diferent i un tracte menys exquisit. Els seus pares han renunciat definitivament als caps de setmana i han posat en venda la casa de Begur.
-Desprès d’observar l’evolució d’en Marc durant tota la temporada creiem que està preparat per federar-lo. Hem valorat tots els aspectes i el veiem prou madur per a la competició.
-Doncs ens poseu en un compromís. No dubto que el Marc estigui preparat, de fet ha treballat moltíssim i no hi ha res que li faci més il•lusió que jugar en un equip federat; però no sé si nosaltres ho estem. No sé si volem assumir el sacrifici d’hipotecar tots els caps de setmana pel futbol. No sé si seriem capaços de renunciar a tot el que ara tenim...
-Ho entenem i per això a ell no li hem dit res. Heu de prendre una decisió consensuada i molt meditada. Penseu que no només representa un lligam de temps. El compromís va més enllà. No es pot faltar a cap partit sense una raó justificada, s’han d’acceptar unes normes molt més rígides, s’ha de respectar l’entrenador i les seves decisions encara que ens semblin injustes o equivocades, s’ha d’anar a llocs que els vostres ulls ignoraven i que desprès, ja no voldreu tornar a veure, s’ha d’aprendre a gestionar la frustració i el jugar, en el pitjor dels casos, pocs minuts, s’ha de saber ser part d’un equip i a caure d’una convocatòria, s’ha d’estar preparat per la baixa esportiva si el club ho considera oportú,...
-No, no continuïs. Deixem-ho com està. Volem que el Marc segueixi a l’escola i estalviar-li aquest tràngol. Ho passarà malament els primers dies, però ja li explicarem el perquè de tot plegat i, estem segurs, ho acabarà entenent. Ell s’estalviarà disgustos i nosaltres, sacrifici.
...Han passat dos anys d’aquesta conversa. La pressió del Marc davant dels seus pares ha estat insuportable i han acabat cedint als seus desitjos. Ara el Marc està federat, però no juga a l’Europa on aquest any no hi tenia lloc, ho fa en un altre club de la ciutat amb una filosofia bastant diferent i un tracte menys exquisit. Els seus pares han renunciat definitivament als caps de setmana i han posat en venda la casa de Begur.
DelicadesT de Teatre
"És un miracle! És un miracle!
Que cony ha de ser un miracle, és un error de la naturalesa."
Aquesta, entre altres perles, és el que podeu trobar a Delicades, un text sensible, brillant, irònic, divertit i a vegades absurd, per explicar, no tant un determinat temps, sinó totes aquelles coses que passen dins del temps.
Un espectacle rodó, per a tots els públics i amb moments d’una brillantor superba.
No us el deixeu perdre!
Teatre Poliorama
Barcelona
Que cony ha de ser un miracle, és un error de la naturalesa."
Aquesta, entre altres perles, és el que podeu trobar a Delicades, un text sensible, brillant, irònic, divertit i a vegades absurd, per explicar, no tant un determinat temps, sinó totes aquelles coses que passen dins del temps.
Un espectacle rodó, per a tots els públics i amb moments d’una brillantor superba.
No us el deixeu perdre!
Teatre Poliorama
Barcelona
dissabte, 3 de juliol del 2010
Incompetents
Increïble però cert. Segueix l’escàndol arbitral a Sud-àfrica sense que ningú faci res per esmenar-ho. El que hauria de ser el segon millor espectacle futbolístic del món (el primer és la champions) està absolutament adulterat per la pèssima qualitat dels que, en teoria, han de ser els encarregats de posar-hi ordre. En el partit Paraguai - Espanya, el gol anul•lat a Paraguai és gol legal. El penal (claríssim) contra Espanya i que atura Casillas, s’hauria d’haver repetit perquè en el moment del llançament hi ha fins a tres jugadors d’Espanya dins l’àrea. El penal assenyalat a favor d’Espanya no existeix des de cap angle de visió i, finalment, el gol d’Espanya ve precedit d’una clara falta no assenyalada que hauria anul•lat la jugada. En fi, escàndol darrera escàndol que espero, sincerament, que només sigui el fruit d’errors humans i no de transaccions monetàries. Un Mundial en entredit, amb poc futbol i molta, molta incompetència.
Increïble però cert. Segueix l’escàndol arbitral a Sud-àfrica sense que ningú faci res per esmenar-ho. El que hauria de ser el segon millor espectacle futbolístic del món (el primer és la champions) està absolutament adulterat per la pèssima qualitat dels que, en teoria, han de ser els encarregats de posar-hi ordre. En el partit Paraguai - Espanya, el gol anul•lat a Paraguai és gol legal. El penal (claríssim) contra Espanya i que atura Casillas, s’hauria d’haver repetit perquè en el moment del llançament hi ha fins a tres jugadors d’Espanya dins l’àrea. El penal assenyalat a favor d’Espanya no existeix des de cap angle de visió i, finalment, el gol d’Espanya ve precedit d’una clara falta no assenyalada que hauria anul•lat la jugada. En fi, escàndol darrera escàndol que espero, sincerament, que només sigui el fruit d’errors humans i no de transaccions monetàries. Un Mundial en entredit, amb poc futbol i molta, molta incompetència.
Per ordre alfabètic: Alemanya, Argentina,...
Segueix-ho pensant que Messi és el millor jugador del món perquè juga en el millor equip de món.
Segueix-ho pensant que haver sigut un molt bon jugador de futbol no et fa un bon entrenador de futbol.
Segueix-ho pensant que onze estrelles no fan una constel•lació i molt menys un equip de futbol.
Segueix-ho pensant que algú en sap molt per aconseguir que alemanys, turcs i polonesos remin junts.
Segueix-ho pensant que el descontrolat, exacerbat i desmesurat nacionalisme dels argentins els hi farà molt dura la derrota.
Segueix-ho pensant que Alemanya no és una nació que juga a futbol, és un equip de futbol que fa tot allò que s’ha de fer per jugar només a futbol.
Segueix-ho pensant que Messi és el millor jugador del món perquè juga en el millor equip de món.
Segueix-ho pensant que haver sigut un molt bon jugador de futbol no et fa un bon entrenador de futbol.
Segueix-ho pensant que onze estrelles no fan una constel•lació i molt menys un equip de futbol.
Segueix-ho pensant que algú en sap molt per aconseguir que alemanys, turcs i polonesos remin junts.
Segueix-ho pensant que el descontrolat, exacerbat i desmesurat nacionalisme dels argentins els hi farà molt dura la derrota.
Segueix-ho pensant que Alemanya no és una nació que juga a futbol, és un equip de futbol que fa tot allò que s’ha de fer per jugar només a futbol.
Per esvair dubtes
Nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona
25 de juny de 2010
L’Ajuntament de Barcelona avança inversions previstes pel 2011 Tal i com preveu el Pla d’Ajust Econòmic, part de l’endeutament previst per l’any que ve s’avançarà al 2010. Aquest endeutament servirà per finançar inversions
El Pla Econòmic i Financer de l’Ajuntament de Barcelona aprovat pel Plenari del Consell Municipal el passat mes de desembre preveu un nou endeutament de 400 milions d’euros pel 2011. Amb la voluntat de corresponsabilitzant-se amb l’objectiu de reduir el dèficit públic, l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un Pla d’Ajust que preveu, entre altres mesures, avançar part de l’endeutament previst pel 2011. Això suposa avançar a aquest any 240 milions d’euros mitjançat noves operacions de crèdit. Els 160 milions restants (fins arribar als 400 milions que preveu Pla Econòmic i Financer aprovat el desembre) no s’executaran. La previsió és que el Plenari del Consell Municipal del mes de juliol posi a debat el nou Pla Econòmic i Financer. Per aquest motiu, la Comissió d’Hisenda i Pressupostos es reunirà el proper dilluns a les 10:00 hores per sotmetre a consideració dels grups municipals l’aprovació inicial d’una modificació de crèdit per valor de 240 milions d’euros, corresponent a la part de l’endeutament previst pel 2011 que s’avançarà per aquest any. La totalitat d’aquests diners estarà destinada a avançar al 2010 inversions previstes per l’any que ve. Les inversions que s’avancen van destinades a les següents àrees:
- Equipaments d’atenció a les persones i millores de l’espai públic: 112,9 milions
- Actuacions Medi Ambient: 44,5 milions (inclou millores enllumenat, parcs, manteniment integral, senyalització...)
- Escoles Bressol municipals: 40,2 milions
- Mercats municipals: 34,7 milions
- Equipaments esportius: 7,4 milions
Nota de premsa 2
D’altra banda, en la mateixa Comissió d’Hisenda i Pressupostos també es posarà a debat incrementar amb 5,2 milions d’euros algunes partides del pressupost municipal de 2010.
Aquests diners aniran destinats a les següents iniciatives:
- Projectes de millora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona: 2.400.000
- Ajuts aturats per activitats en centres cívics i equipaments esportius: 1.000.000
- Foment del Comerç: 500.000 (enllumenat de Nadal)
- Tallers de Músics: 500.000
- Millores Camp de Futbol Europa: 250.000
- Mobiliari i habitatges d’inclusió: 150.000
- Mobiliari i habitatges gent gran: 60.000
- Adquisició equipament informàtic: 95.000
- Atenció informatització Centres Serveis Socials: 286.120
Nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona
25 de juny de 2010
L’Ajuntament de Barcelona avança inversions previstes pel 2011 Tal i com preveu el Pla d’Ajust Econòmic, part de l’endeutament previst per l’any que ve s’avançarà al 2010. Aquest endeutament servirà per finançar inversions
El Pla Econòmic i Financer de l’Ajuntament de Barcelona aprovat pel Plenari del Consell Municipal el passat mes de desembre preveu un nou endeutament de 400 milions d’euros pel 2011. Amb la voluntat de corresponsabilitzant-se amb l’objectiu de reduir el dèficit públic, l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un Pla d’Ajust que preveu, entre altres mesures, avançar part de l’endeutament previst pel 2011. Això suposa avançar a aquest any 240 milions d’euros mitjançat noves operacions de crèdit. Els 160 milions restants (fins arribar als 400 milions que preveu Pla Econòmic i Financer aprovat el desembre) no s’executaran. La previsió és que el Plenari del Consell Municipal del mes de juliol posi a debat el nou Pla Econòmic i Financer. Per aquest motiu, la Comissió d’Hisenda i Pressupostos es reunirà el proper dilluns a les 10:00 hores per sotmetre a consideració dels grups municipals l’aprovació inicial d’una modificació de crèdit per valor de 240 milions d’euros, corresponent a la part de l’endeutament previst pel 2011 que s’avançarà per aquest any. La totalitat d’aquests diners estarà destinada a avançar al 2010 inversions previstes per l’any que ve. Les inversions que s’avancen van destinades a les següents àrees:
- Equipaments d’atenció a les persones i millores de l’espai públic: 112,9 milions
- Actuacions Medi Ambient: 44,5 milions (inclou millores enllumenat, parcs, manteniment integral, senyalització...)
- Escoles Bressol municipals: 40,2 milions
- Mercats municipals: 34,7 milions
- Equipaments esportius: 7,4 milions
Nota de premsa 2
D’altra banda, en la mateixa Comissió d’Hisenda i Pressupostos també es posarà a debat incrementar amb 5,2 milions d’euros algunes partides del pressupost municipal de 2010.
Aquests diners aniran destinats a les següents iniciatives:
- Projectes de millora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona: 2.400.000
- Ajuts aturats per activitats en centres cívics i equipaments esportius: 1.000.000
- Foment del Comerç: 500.000 (enllumenat de Nadal)
- Tallers de Músics: 500.000
- Millores Camp de Futbol Europa: 250.000
- Mobiliari i habitatges d’inclusió: 150.000
- Mobiliari i habitatges gent gran: 60.000
- Adquisició equipament informàtic: 95.000
- Atenció informatització Centres Serveis Socials: 286.120
divendres, 2 de juliol del 2010
Brasil: un país baix
Un guerrer de la llum sap distingir el que és passatger del que és definitiu. Com per exemple que la continuïtat de la selecció holandesa de futbol al Mundial de Sud-àfrica és circumstancial o momentània, si preferiu; però, en canvi, el que no ofereix cap dubte i és definitiu, és l’eliminació de la selecció del Brasil. El guerrer de la llum sap que no es pot viure de glories passades, ni del nom, ni de la història i per això el present és tan important i, a vegades, tan cru. El guerrer sap que tot pecat hi du incorporada de fàbrica la seva pròpia penitència i que Brasil tindrà quatre anys de purgatori per exercir-la.
Un guerrer de la llum sap distingir el que és passatger del que és definitiu. Com per exemple que la continuïtat de la selecció holandesa de futbol al Mundial de Sud-àfrica és circumstancial o momentània, si preferiu; però, en canvi, el que no ofereix cap dubte i és definitiu, és l’eliminació de la selecció del Brasil. El guerrer de la llum sap que no es pot viure de glories passades, ni del nom, ni de la història i per això el present és tan important i, a vegades, tan cru. El guerrer sap que tot pecat hi du incorporada de fàbrica la seva pròpia penitència i que Brasil tindrà quatre anys de purgatori per exercir-la.
dijous, 1 de juliol del 2010
Homo homini lupus
L’home és un llop per a l’home
Tal i com diu l’enunciat: l’home és un llop per a l’home, i la camada del teu Club és, sens dubte, de la pitjor espècie. L’home és un esser malèvol, que viu en permanent conflicte amb el seu entorn i en lluita sense treva amb els seus enemics. Hi ha grups, col•lectius i societats que potencien, estimulen i agrupen els instints més primaris i la irracionalitat més exacerbada. Grups que neixen partint de la idiosincràsia del mediocre i fonamentats en la manca d’autoestima, l’enveja i l’odi al pròxim. Grups que no tenen sentit per ells mateixos i es justifiquen només per l’existència de l’altre. Grups que neixen a la contra i no tenen cap programari, objectiu o ideal que no sigui el fracàs de l’adversari. Grups obsessionats en destruir tot allò que els altres construeixen i són incapaços de proposar alternatives. Grups que donen cobertura a tots aquells llops lerrouxistes, botiflers i quintacolumnistes conscients de la seva mediocritat i de la seva incompetència per entendre un món en positiu. Grups com el teu Club que fa de paraigua a un determinat perfil d’individus al llindar de l’abisme. Individus necessitats d’ajuda psicològica per redreçar les seves conductes autodestructives, exorcitzar els seus fantasmes, neutralitzar les seves dèries i treure’ls del pou de misèria en el que estan irremeiablement atrapats.
L’home és un llop per a l’home
Tal i com diu l’enunciat: l’home és un llop per a l’home, i la camada del teu Club és, sens dubte, de la pitjor espècie. L’home és un esser malèvol, que viu en permanent conflicte amb el seu entorn i en lluita sense treva amb els seus enemics. Hi ha grups, col•lectius i societats que potencien, estimulen i agrupen els instints més primaris i la irracionalitat més exacerbada. Grups que neixen partint de la idiosincràsia del mediocre i fonamentats en la manca d’autoestima, l’enveja i l’odi al pròxim. Grups que no tenen sentit per ells mateixos i es justifiquen només per l’existència de l’altre. Grups que neixen a la contra i no tenen cap programari, objectiu o ideal que no sigui el fracàs de l’adversari. Grups obsessionats en destruir tot allò que els altres construeixen i són incapaços de proposar alternatives. Grups que donen cobertura a tots aquells llops lerrouxistes, botiflers i quintacolumnistes conscients de la seva mediocritat i de la seva incompetència per entendre un món en positiu. Grups com el teu Club que fa de paraigua a un determinat perfil d’individus al llindar de l’abisme. Individus necessitats d’ajuda psicològica per redreçar les seves conductes autodestructives, exorcitzar els seus fantasmes, neutralitzar les seves dèries i treure’ls del pou de misèria en el que estan irremeiablement atrapats.
dimecres, 30 de juny del 2010
Menos lobos caperucita
A la Masia del Madrit li diuen: la Fábrica; i hauríeu de llegir l’exuberant quantitat d’elogis que la pròpia web del Club dedica a la seva productiva pedrera. Que s’ho facin mirar. Una fàbrica que produeix materials inservibles (al menys per al propi Club) és una fàbrica que no té cap raó de ser. Comprar fora el que ets incapaç de fabricar a casa sempre ha estat un mal negoci i un desequilibri determinant en la balança econòmica. Sí són incapaços d’elaborar un producte de primera qualitat, al menys que tinguin la decència de no fer-ne ostentació. La pedrera ho guanya tot? Menos lobos caperucita.
A la Masia del Madrit li diuen: la Fábrica; i hauríeu de llegir l’exuberant quantitat d’elogis que la pròpia web del Club dedica a la seva productiva pedrera. Que s’ho facin mirar. Una fàbrica que produeix materials inservibles (al menys per al propi Club) és una fàbrica que no té cap raó de ser. Comprar fora el que ets incapaç de fabricar a casa sempre ha estat un mal negoci i un desequilibri determinant en la balança econòmica. Sí són incapaços d’elaborar un producte de primera qualitat, al menys que tinguin la decència de no fer-ne ostentació. La pedrera ho guanya tot? Menos lobos caperucita.
Pobles amb significat IV
El que tot ho sap: Senterada
El més estrany: Alins
Amb poca vista: Ullastret
El més trist: Pena
El més xoriço: Lladorre
El més afortunat: Sort
El més avorrit: Soses
El que més transpira: Sudanell
El que té més marxa: Torrefarrera
El més ortogràfic: La Coma
El més ludòpata: Amposta
El menys fiable: Falset
El més fumeta: Porrera
La més irritada: Torroja de Priorat
La que fa més fàstic: Ascó
La més motera: Vespella de Gaià
El més democràtic: Bot
El bressol del beisbol: Batea
La més gasosa: Caseres
El que tot ho sap: Senterada
El més estrany: Alins
Amb poca vista: Ullastret
El més trist: Pena
El més xoriço: Lladorre
El més afortunat: Sort
El més avorrit: Soses
El que més transpira: Sudanell
El que té més marxa: Torrefarrera
El més ortogràfic: La Coma
El més ludòpata: Amposta
El menys fiable: Falset
El més fumeta: Porrera
La més irritada: Torroja de Priorat
La que fa més fàstic: Ascó
La més motera: Vespella de Gaià
El més democràtic: Bot
El bressol del beisbol: Batea
La més gasosa: Caseres
dilluns, 28 de juny del 2010
Cada cop ho tinc més clar!
Vull creure que tots aquells innocents, persones de bona fe que confiaven en una sentència favorable a l’Estatut, a hores d’ara, ja s’hauran desfet del seu posat de crèdul impenitent. El Tribunal ha fet el previsible: carregar-se la voluntat d’un poble i la del seu Parlament democràtic. Que si 50 articles inconstitucionals, que si el text no està subjecte a Llei, que si són pocs, que si són molts, que si hòsties i que si polles. Ni una coma! L’Estatut votat democràticament no es pot tombar per cap òrgan i menys per un d’ escollit a dit. Per mi, ja se’l poden confitar, de fet, jo ja no l’hauria ni redactat. L’únic camí és i segueix sent el camí de la independència, no hi ha cap altre encaix possible. Qualsevol relació s’ha de fonamentar en el respecte i l’afecte. Si no hi ha respecte no hi pot haver relació, ni que sigui contra natura. Ja us podeu ficar l’Estatut per la junta del constitucional i que us vagi de gust. Cada cop ho tinc més clar!
Vull creure que tots aquells innocents, persones de bona fe que confiaven en una sentència favorable a l’Estatut, a hores d’ara, ja s’hauran desfet del seu posat de crèdul impenitent. El Tribunal ha fet el previsible: carregar-se la voluntat d’un poble i la del seu Parlament democràtic. Que si 50 articles inconstitucionals, que si el text no està subjecte a Llei, que si són pocs, que si són molts, que si hòsties i que si polles. Ni una coma! L’Estatut votat democràticament no es pot tombar per cap òrgan i menys per un d’ escollit a dit. Per mi, ja se’l poden confitar, de fet, jo ja no l’hauria ni redactat. L’únic camí és i segueix sent el camí de la independència, no hi ha cap altre encaix possible. Qualsevol relació s’ha de fonamentar en el respecte i l’afecte. Si no hi ha respecte no hi pot haver relació, ni que sigui contra natura. Ja us podeu ficar l’Estatut per la junta del constitucional i que us vagi de gust. Cada cop ho tinc més clar!
L’escola de futbol no és un esplai
Una escola de futbol no pot renunciar als seus principis bàsics. A l’objectiu pel que ha estat concebuda: l’assoliment de les meta competències. Sí bé és cert què una escola d’aquestes característiques no ha d’oblidar el seu aspecte lúdic, no ha de romandre ancorada en ell. Poc útil seria una escola on l’aprenentatge no fos el pal de paller d’una formació més integral i complexa. Aprendre, adaptar-se i desenvolupar noves habilitats, formen part del full de ruta de qualsevol escola que se’n consideri. Per això una escola de futbol ha d’ensenyar a perdre, assumir les derrotes amb dignitat i d’elles extreure’n el màxim profit, és cert, però el seu objectiu principal ha de ser el de millorar en tots els aspectes, tant físics com mentals, que han de portar, finalment, a guanyar. No es tracta de guanyar per guanyar, no a qualsevol preu, ni de qualsevol manera, però la bona preparació i l’aprenentatge adequat porten d’una manera natural a la victòria. Es juga competint i en la competició es juga per guanyar. Ningú es planteja perdre abans de començar el joc. Tothom vol evidenciar el que ha après i el seu grau de maduresa assolint la victòria i, si es perd, seguir treballant per tornar-ho a intentar. L’escola de futbol ha de posar els mitjans perquè aquest aprenentatge sigui el més satisfactori possible. Ningú hauria d’anar a l’escola a no aprendre, perquè és mitjançant l’aprenentatge que s’aconsegueix créixer i millorar.
Una escola de futbol no pot renunciar als seus principis bàsics. A l’objectiu pel que ha estat concebuda: l’assoliment de les meta competències. Sí bé és cert què una escola d’aquestes característiques no ha d’oblidar el seu aspecte lúdic, no ha de romandre ancorada en ell. Poc útil seria una escola on l’aprenentatge no fos el pal de paller d’una formació més integral i complexa. Aprendre, adaptar-se i desenvolupar noves habilitats, formen part del full de ruta de qualsevol escola que se’n consideri. Per això una escola de futbol ha d’ensenyar a perdre, assumir les derrotes amb dignitat i d’elles extreure’n el màxim profit, és cert, però el seu objectiu principal ha de ser el de millorar en tots els aspectes, tant físics com mentals, que han de portar, finalment, a guanyar. No es tracta de guanyar per guanyar, no a qualsevol preu, ni de qualsevol manera, però la bona preparació i l’aprenentatge adequat porten d’una manera natural a la victòria. Es juga competint i en la competició es juga per guanyar. Ningú es planteja perdre abans de començar el joc. Tothom vol evidenciar el que ha après i el seu grau de maduresa assolint la victòria i, si es perd, seguir treballant per tornar-ho a intentar. L’escola de futbol ha de posar els mitjans perquè aquest aprenentatge sigui el més satisfactori possible. Ningú hauria d’anar a l’escola a no aprendre, perquè és mitjançant l’aprenentatge que s’aconsegueix créixer i millorar.
diumenge, 27 de juny del 2010
Empestat
Ara diuen que el senyor Millet està empestat. Ho diu el seu advocat i ho pateix la seva soferta família. Des de que va confessar haver comès les greus irregularitats econòmiques, tothom li ha girat l’esquena i, fins i tot, la portera de l’edifici on viu presoner, no li parla. Ha d’anar a comprar el pa disfressat i amb un aval bancari per si el reconeixen. Que no pot passar-se pel quiosc sense ser objecte d’alguna brometa de mal gust, d’algun que altre comentari ofensiu i, amb tota seguretat, improcedent. Diu el seu advocat que la situació és insostenible i que el que està passant el seu client és injust i inhumà. No entén, segueix argumentant, l’acarnissament de la gent quan, el seu client, s’ha limitat a fer el que la gran majoria de persones haurien fet en el seu mateix lloc. L’advocat del senyor Millet defensa, per una mòdica quantitat, l’honorabilitat del seu client i no entén la reacció desproporcionada i poc cristiana d’una població que hauria de saber perdonar i, en el pitjor dels casos, ser humil i generosa. El senyor Millet ja ha pagat amb escreix tot el que va fer, perquè no hi ha pitjor càstig què el rebuig dels teus conciutadans. La seva mala consciència no el deixarà viure en pau la resta de la seva vida i això no ho adoben ni tots els diners del món.
Ara diuen que el senyor Millet està empestat. Ho diu el seu advocat i ho pateix la seva soferta família. Des de que va confessar haver comès les greus irregularitats econòmiques, tothom li ha girat l’esquena i, fins i tot, la portera de l’edifici on viu presoner, no li parla. Ha d’anar a comprar el pa disfressat i amb un aval bancari per si el reconeixen. Que no pot passar-se pel quiosc sense ser objecte d’alguna brometa de mal gust, d’algun que altre comentari ofensiu i, amb tota seguretat, improcedent. Diu el seu advocat que la situació és insostenible i que el que està passant el seu client és injust i inhumà. No entén, segueix argumentant, l’acarnissament de la gent quan, el seu client, s’ha limitat a fer el que la gran majoria de persones haurien fet en el seu mateix lloc. L’advocat del senyor Millet defensa, per una mòdica quantitat, l’honorabilitat del seu client i no entén la reacció desproporcionada i poc cristiana d’una població que hauria de saber perdonar i, en el pitjor dels casos, ser humil i generosa. El senyor Millet ja ha pagat amb escreix tot el que va fer, perquè no hi ha pitjor càstig què el rebuig dels teus conciutadans. La seva mala consciència no el deixarà viure en pau la resta de la seva vida i això no ho adoben ni tots els diners del món.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)