Tocar el cel des del Belvedere
foto: Jaume Rodon

Cadet D...moment i per poc temps

Abans del mundial de Sud-àfrica, i una vegada acabades les grans lligues europees, tenim una citació d’obligat compliment i a la que ningú del CE Europa hi pot renunciar. Serà el proper cap de setmana, on un dels equips més grans del Club s’haurà de doctorar. Ho farà davant el Sistrells per aconseguir guanyar una lliga que, a hores d’ara, ja s’han merescut amb escreix, però caldrà un darrer esforç, un definitiu pas endavant, per arrodonir una temporada i una trajectòria magnifica. L’ascens ja el tenen garantit, és al sac, però, em consta, que l’ambició d’aquest grup va més enllà d’un conformisme complaent i faran tot el que estigui a les seves mans, o als seus peus, per poder coronar-se com un dels millors equips que mai ha tingut aquest Club. Els resultats esportius són importants i queden reflectits en els llibres d’història i en les hemeroteques, però el que realment dignifica aquests triomfs és la manera d’aconseguir-los i la qualitat humana dels seus integrants. Poques vegades he tingut l’oportunitat de gaudir, en viu i de tan a prop, la trajectòria d’un equip amb el que m’he sentit tan identificat i del que tant he presumit. Ha estat un impagable luxe coincidir en el temps i en l’espai amb aquest grup que, el proper cap de setmana, tocarà la glòria i, podeu estar segurs, que no serè jo el que s’ho perdi.

Portes que sempre estan obertes

Déu està per tot arreu

Suposem per un moment que aquesta afirmació sigui certa. Aleshores totes les portes automàtiques que funcionen amb sensors de moviment sempre estarien obertes. Com que això, per desgràcia, no és així, haurem de concloure que Déu no existeix.

El Calypso d'un home dur

Negociar el futur

També val

Europa A 1 – El Prat 2

Lliga Nacional Juvenil

Complir l’objectiu perdent, no és, segurament, la millor manera de complir-lo, però també val. Perdre davant el Prat a casa, desprès dels darrers bons resultats, no és l’escenari més idoni per a celebrar la permanència, però les coses són com són i aquesta temporada ha estat prou complicada i estranya com per fer-li fàstics a una situació poc engrescadora, però, definitivament satisfactòria. S’ha patit molt, amb uns inicis infernals que feien témer el pitjor dels escenaris possibles i no ha estat més que amb esforç, tenacitat, compromís i, una indiscutible vàlua, que s’ha pogut redreçar la situació i estabilitzar l’equip de cara a la propera temporada. Una nova temporada que ha de ser molt diferent en els plantejaments, en els recursos i, conseqüentment, en els objectius. Ara ens coneixem tots una mica millor, sabem de les nostres debilitats i el que cal fer per evitar les repeticions innecessàries. Tenim les idees clares i l’horitzó desembarassat, cal que res distregui la capacitat per identificar el veritable objectiu i treballar en la seva recerca.

Escapulgrana

L’Europa entra en campanya

Les candidatures a la presidència del Barça buscaven el marc ideal per escenificar el fair play amb el que estaven compromesos i que ha de presidir tota la campanya electoral. Els hi ha costat, però finalment l’han trobat al Nou Sardenya. El Club de Gràcia ha estat novament a l’alçada de la Història i ha fet honor a la seva voluntat de servei i compromís amb el seu entorn. Aquesta predisposició a ser útil i a col•laborar amb totes aquelles iniciatives que generin bon rotllo i apostin fermament per la convivència, s’ha posat de manifest en la cessió de les seves instal•lacions perquè aquesta trobada fos una realitat. L’Europa ha posat a disposició de les candidatures al Barça els seus recursos materials i humans perquè l’esdeveniment fos un èxit, com així ha estat reconegut per l’organització i els propis candidats. El Barça, els seus candidats i els mitjans de comunicació, han pogut gaudir d’una matinal esplèndida que ha servit per aprofundir en l’exercici de la convivència i ha posat a l’Europa en el centre de gravetat d’una brillant i necessària iniciativa. L’Europa ha intersectat en les eleccions del Barça de la millor manera possible, fent que la convivència, el respecte i el fair play fossin els eixos centrals de la campanya. Una gran iniciativa de la que l’Europa no podia mantenir-se al marge.

Forat negre

Victòria

Europa D 3 – Pastrana 1

Lliga Juvenils Segona Divisió

Casualitat o no, el cert és que la designació de l’arbitra Victoria Petrova, ha estat una premonició del que, poc desprès, acabaria passant. Una victòria inapel•lable de l’Europa davant un Pastrana que només a vist la pilota durant l’escalfament. Una lliçó magistral de futbol per capítols, didàctica i gratuïta, perquè el Pastrana aprengui els fonaments bàsics d’aquest esport que li han de ser molt útils la propera temporada a primera i, amb tota seguretat, si han assimilat be el master, els hi ha de servir per intentar passar poques angúnies, encara que pel joc i les virtuts demostrades en el partit d’avui, no ho tindran gens fàcil. Un equip de segona ha ensenyat a jugar a futbol a un futur equip de primera i això, tal i com estan les coses, sempre és d’agrair. L’Europa ha estat un equip molt superior, ja ho va estar al partit d’anada, en fonaments, conceptes, prestacions, actitud, plantejament i mentalitat. Ha jugat amb el seu rival i l’ha sobrepassat en totes les línies, en lo concret i també en lo general. L’Europa va corregir massa tard els seus desajustos amb els que va començar la temporada, va estar lent en la presa de decisions necessàries que ara, de ben segur, ens plantejarien un escenari molt diferent. Però això ja es història i no cal el planyiment. Ara toca pensar en el futur immediat que, a totes llums, és absolutament il•lusionant i engrescador. S’ha trobat el rumb i la direcció que ho ha de fer possible. Saludem la victòria i les bones vibracions.

Penjats d'un fil

Són violentes les caixeres del Mercadona?

L’activitat de caixera de supermercat té components d’agressivitat? A l’hora de triar el personal es té en compte la seva predisposició a la violència? Són persones normals i en el desenvolupament de la seva tasca es tornen bel•licoses? La manca d’activitat física en la seva funció, associat al seu perfil intel•lectual i la pressió pública es tradueix en un elevat grau de frustració que les aboca al desordre? Són les caixeres del Mercadona diferents a les caixeres del Condis en les seves reaccions i en els seus comportaments? Tenen comptes pendents amb la societat que les fa especialment perilloses en la seva relació amb la resta de la Humanitat? Segurament, les caixeres del Mercadona són persones com la resta de mortals, amb les seves virtuts i els seus defectes, encara que una d’elles s’hagi destacat per la seva extrema violència verbal, el seu comportament incívic i la seva agressió física a una arbitra de futbol que ha comportat el tancament cautelar del Nou Sardenya per part del Comitè de Competició. Tot un exemple del que no s’ha de fer en el camí cap a l’excel•lència. Podeu seguir comprant al Mercadona, però desconfieu sí la caixera de torn us etziba: son 3,62 euros. Me lo das justo o te parto las piernas.

Cop de neu, cap de nou

Tens un e.mail
Tens un e.sopo

Bòreas i el Sol

Bòreas i el Sol disputaven sobre els seus poders, i van decidir concedir el premi a qui aconseguís desposseir un viatger dels seus vestits.

Bòreas va començar primer, bufant amb violència, i va prémer l'home contra si la seva roba, Bòreas insistir llavors amb més força, però l'home, molest pel fred, es va col•locar un altre vestit. Bòreas, vençut, l'hi va lliurar al Sol

Aquest va començar a il•luminar suaument, i l'home es va despullar del seu segon vestit, després lentament li va enviar el Sol els seus raigs més ardents, fins que l'home, no podent resistir més la calor, es va treure les seves robes per anar a banyar-se al riu veí.

És molt més poderosa una suau persuasió que un acte de violència.

Música entre ruïnes

Justícia divina

Definitivament, Déu existeix, i des de la seva infinita saviesa ha volgut recompensar els homes bons. Per això el Barça ha guanyat. En canvi el seu rival, el Madrit, ha optat per abraçar l’apostasia, ha renegat de Déu i ha comès pecat de supèrbia. S’ha deixat, un cop més, enlluernar pels bens materials i ha acabat adorant el velló d’or. La travessia del desert continua i tot sembla indicar que els espera un dolorós via crucis amb final al mont calvari.

De puntetes

Frases fetes I

Portar un pa sota l'aixella: desodorant amb olor de farina
Anar-se'n de la boca: el que fan les dents amb el pas del temps
Escalfar-se la boca: glopejar conyac
Posar la mel a la boca: pràctica sexual de les abelles mascle
Estirar més el braç que la màniga: cal canviar urgentment el vestit
Estirar-se els cabells: fer-se la toga
No tenir pèls a la llengua: conseqüència d’un afaitat a les fosques
Estirar les cames: lifting extrem
Lligar caps: acció per relacionar-se intel•lectualment
Inflar el cap: perquè rodi millor
Perdre el cap: contrarevolucionari francès
Tenir el cap ple de grills: una plaga
Tenir el cap ple de pardals: viure al bosc
Tirar-se els plats pel cap: fer malabarismes
Deixar una cara com un mapa: amorrar-se al GPS

Descentrat

L’error del faraó

Els antics faraons creien cegament en el valor i poder de la paraula. Tant és així, que varen desenvolupar tota una cultura basada en l’escriptura i el llenguatge. A les seves tombes i piràmides mortuòries, per tal d’evitar els saquejos, es van cuidar de fer visibles uns textos que advertien la fatalitat que cauria sobre tots aquells que s’atrevissin a profanar-les. Amb l’amenaça de ser devorats pels cocodrils i els lleons es pretenia posar fre a la cobdícia humana. Els antics faraons confiaven en el poder de la paraula, més enllà de qualsevol enginy per aturar els saquejos. Però el que no varen tenir en compte els faraons, i aquí el seu error, que els saquejadors eren analfabets i no entenien ni un borrall. En fi, que no hagués estat de més, posar algun pany de seguretat per evitar l’assot de la incultura.

Treball en equip

El CE Europa es queda sense honor

En una temporada que es preveia extremadament difícil, els pitjors pronòstics s’han acabat complint. El CE Europa ha perdut, una darrera l’altra i en un mateix cap de setmana, les dues úniques Divisions d’Honor que li quedaven. Dues Divisions d’Honor mantingudes al límit sense pràcticament recursos i defensades amb un desgast humà més enllà de lo imaginable i l’exigible. Fins el darrer moment el Club no ha estalviat esforços per intentar reconduir una situació que, venint de lluny i producte d’una desastrosa planificació, ha arribat al seu lògic i dolorós desenllaç. No per anunciada la situació es fa més tolerable o assumible, ans al contrari, la pateixes durant més temps i l’agonia es fa insuportable. Però és en els moments difícils on la vàlua de les persones es fa més evident. On es mostra l’autèntica naturalesa del que estan fets els somnis. On, havent arribat al fons de l’abisme, els colossos es conjuren per recuperar l’honor perdut. On tota temeritat està permesa sí va acompanyada per l’esperit dels que no es rendeixen, dels que no es donen ni claudiquen. Trobar el camí és el repte, la disposició és la correcta. L’honor està en joc i sobra categoria.

El Madrit esta temporada NADA, pero eso no impide que se HUNDA

Un projecte que s'estrella

El Barça guanya la Lliga, a quatre punts dels segon i a anys llum del Madrit

L'oasi

A Vic s’esvaeix la boira

Vic 0 – Europa A 1

Lliga Nacional Juvenil

Rendibilitzar els gols, millorar la imatge i recuperar l’autoestima. Tres darrers partits: 7 punts. Dos desplaçaments de llarga distància, a Lleida i Vic, i el de casa enfront l’Espanyol, feien preveure una complicació afegida a la, sinó dramàtica, sí difícil situació de l’equip. Una situació que s’ha superat amb solvència i autoritat per encarar el tram final de lliga amb la tranquil•litat necessària per no haver de passar angúnies. Una temporada que es va tancant amb nota, si tenim en compte totes les circumstàncies que la feien, en els seus inicis, especialment compromesa. Una campanya que, i no em queda cap mena de dubte, en mans d’una altre direcció tècnica sense el compromís, el treball, la capacitat de lideratge, el tremp i la mà de ferro dels encarregats de comandar-la, hagués estat un escenari molt i molt diferent i decebedorament negatiu pels interessos del Club. Cal reconèixer l’encert en l’aposta i seguir confiant en les persones que ho han fet possible.

Un horitzó desembarassat

En la varietat està el gust i…el disgust

Equips que guanyen, equips que perden, equips que baixen i equips que pugen. Equips que es salven en el darrer sospir i equips que es condemnen per no haver fet els deures. Equips que esperen el miracle i equips als que se’l s’hi apareix la verge. Equips que depenen d’ells i equips que depenen de caramboles inversemblants. Totes les probabilitats matemàtiques encerclades en un joc, en un rectangle de 700 m2. Tota la temporada penjant d’un fil, depenent d’una jugada afortunada, d’una triangulació astral...L’alegria desfermada, la decepció paralitzant, la inquietud pel futur i el neguit pel present. El resum d’urgència, el plany per la indolència, el repàs dels errors, la lentitud en la reparació o l’encert del canvi. Imatges encadenades a la velocitat de la llum mostrant-se descarnades i obvies. Una moneda a l’aire i una eternitat en caure. El suspens del temps, la ingravetat, la passivitat del rellotge o el llampec de l’instant. El final d’una era, el cicle que es reinventa, la regeneració necessària i l’etapa decisiva. Tot plegat un bing band a petita escala per marcar un punt de restauració per si cal recuperar el sistema. Aprendre per tornar a posar-s’hi i fer del passat un ric bagatge d’experiències per no seguir depenent de la sort i el miracle improbable. Confiança en el futur immediat i en la gent encarregada de comandar-lo.