Res de nou
diumenge, 28 de març del 2010
Haikús
Muntanyesa 1 – Europa D 1
Lliga Cadets Segona Divisió
Mahoma ha anat a la muntanya i la muntanya era un turó. L’equip local no pot amb l’Europa, l’àrbitre tampoc. Incapacitat gran i gran incapacitat. A iguala amb D però D no és igual a A (per sort). Els haikús són poemes breus que sintetitzen una idea, hi ha “aficions” que també són un poema encara que no tinguin idees, ni tan sols breus. Un àrbitre sangglaçat serveix per sortir sencer, però no per sortir íntegre. A la perversió no la convides i sovint entra de gorra. Amplificant la veu corres el risc que més gent senti les tonteries que dius. Els ramats per grans que siguin no tenen més raó que una sola ovella amb criteri. L’ insult és propietat intel•lectual del seu titular. Entre dos equips la diferència dels uniformes no és l’únic que els distingeix. Hi ha grups de seguidors i grups de perseguidors. Persones que es lamenten i persones lamentables. Un pensament és un privilegi, hi ha individus que no tenen privilegis. El futbol uneix, l’estupidesa separa. Jesús va fer el seu sermó des de la muntanya i els que allí s’estaven no varen entendre res. No voldria acomiadar aquest poemari sense agrair les atencions rebudes, jo que em considero un godall, m’he sentit com a casa.
Muntanyesa 1 – Europa D 1
Lliga Cadets Segona Divisió
Mahoma ha anat a la muntanya i la muntanya era un turó. L’equip local no pot amb l’Europa, l’àrbitre tampoc. Incapacitat gran i gran incapacitat. A iguala amb D però D no és igual a A (per sort). Els haikús són poemes breus que sintetitzen una idea, hi ha “aficions” que també són un poema encara que no tinguin idees, ni tan sols breus. Un àrbitre sangglaçat serveix per sortir sencer, però no per sortir íntegre. A la perversió no la convides i sovint entra de gorra. Amplificant la veu corres el risc que més gent senti les tonteries que dius. Els ramats per grans que siguin no tenen més raó que una sola ovella amb criteri. L’ insult és propietat intel•lectual del seu titular. Entre dos equips la diferència dels uniformes no és l’únic que els distingeix. Hi ha grups de seguidors i grups de perseguidors. Persones que es lamenten i persones lamentables. Un pensament és un privilegi, hi ha individus que no tenen privilegis. El futbol uneix, l’estupidesa separa. Jesús va fer el seu sermó des de la muntanya i els que allí s’estaven no varen entendre res. No voldria acomiadar aquest poemari sense agrair les atencions rebudes, jo que em considero un godall, m’he sentit com a casa.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol X (i últim)
Els dos fonaments
24 Qualsevol, doncs, que em sent aquestes paraules, i les fa, el compararé a un home prudent, que va construir la seva casa sobre la roca. 25 I va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i colpejar contra aquella casa, i no va caure, perquè estava fundada sobre la roca. 26 Però qualsevol que em sent aquestes paraules i no les fa, el compararé a un home insensat, que va construir la seva casa damunt la sorra; 27 i va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i van donar amb ímpetu contra aquella casa, i va caure, i va ser gran la seva ruïna.
28 I quan va acabar Jesús aquestes paraules, la gent s’admirava de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol X (i últim)
Els dos fonaments
24 Qualsevol, doncs, que em sent aquestes paraules, i les fa, el compararé a un home prudent, que va construir la seva casa sobre la roca. 25 I va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i colpejar contra aquella casa, i no va caure, perquè estava fundada sobre la roca. 26 Però qualsevol que em sent aquestes paraules i no les fa, el compararé a un home insensat, que va construir la seva casa damunt la sorra; 27 i va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i van donar amb ímpetu contra aquella casa, i va caure, i va ser gran la seva ruïna.
28 I quan va acabar Jesús aquestes paraules, la gent s’admirava de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dissabte, 27 de març del 2010
True story
(Una historia real)
Desprès d’un deliciós arròs al forn i mentre preníem cafè, li vaig preguntar a la meva mare, per allò d’exercitar la memòria i fer petar la xerrada, te’n recordes qui va guanyar la segona guerra mundial? La mundial?, em va preguntar ella. Sí, li vaig respondre. I reaccionant a l’instant com si tingués una molla, em va dir: el Barça, la va guanyar el Barça. No cal dir que, per la meva mare, els records transiten entre boirines i la memòria li juga a fet i amagar capriciosament. Però el que té molt clar la meva mare és que, el darrer any, el Barça ho ha guanyat tot, inclòs la segona guerra mundial. No seré jo qui intenti convèncer-la del contrari.
(Una historia real)
Desprès d’un deliciós arròs al forn i mentre preníem cafè, li vaig preguntar a la meva mare, per allò d’exercitar la memòria i fer petar la xerrada, te’n recordes qui va guanyar la segona guerra mundial? La mundial?, em va preguntar ella. Sí, li vaig respondre. I reaccionant a l’instant com si tingués una molla, em va dir: el Barça, la va guanyar el Barça. No cal dir que, per la meva mare, els records transiten entre boirines i la memòria li juga a fet i amagar capriciosament. Però el que té molt clar la meva mare és que, el darrer any, el Barça ho ha guanyat tot, inclòs la segona guerra mundial. No seré jo qui intenti convèncer-la del contrari.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol IX
Pels seus fruits els coneixereu
15 Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestits d'ovelles, però per dins són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. És què es recullen raïms dels cards, o figues dels cards? 17 Així, tot bon arbre dóna bons fruits, però l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 No pot el bon arbre donar mals fruits, ni l'arbre dolent donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit, és tallat i llençat al foc. 20 Així que, pels seus fruits els coneixereu.
Mai us vaig conèixer
21 No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el que fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Molts em diran en aquell dia: Senyor, Senyor, no profetitzat en el teu nom, i en el teu nom trobem fora dimonis, i en el teu nom vam fer molts miracles? 23 Llavors jo els diré: No us vaig conèixer, aparteu de mi, executors de maldat.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol IX
Pels seus fruits els coneixereu
15 Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestits d'ovelles, però per dins són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. És què es recullen raïms dels cards, o figues dels cards? 17 Així, tot bon arbre dóna bons fruits, però l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 No pot el bon arbre donar mals fruits, ni l'arbre dolent donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit, és tallat i llençat al foc. 20 Així que, pels seus fruits els coneixereu.
Mai us vaig conèixer
21 No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el que fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Molts em diran en aquell dia: Senyor, Senyor, no profetitzat en el teu nom, i en el teu nom trobem fora dimonis, i en el teu nom vam fer molts miracles? 23 Llavors jo els diré: No us vaig conèixer, aparteu de mi, executors de maldat.
*Copyright by Jesús de Natzarè
divendres, 26 de març del 2010
La reforma del futbol base
Perquè les reformes, els canvis, les innovacions, tenen tants enemics i tants detractors? Perquè l’argument, per dir-ho d’alguna manera, més utilitzat per oposar-s’hi és el de “sempre s’ha fet així”. Perquè qualsevol proposta que altera la rutina és sistemàticament rebutjada? Perquè ens costa tant acceptar nous plantejaments sense conèixer la seva fonamentació, la seva gènesi i menyspreant el treball i el temps dedicat per moltes persones en el seu estudi. Perquè, en canvi, estic escrivint ara mateix en un teclat d’ordinador quan fa quatre dies ho feia en una màquina d’escriure, fa vuit dies amb un llapis sobre paper, fa dotze dies amb una ploma i un tinter i fa vint, ni tan sols sabia escriure? Perquè d’entrada sempre és no i d’aquí una setmana formarà part de la nostra vida amb la més absoluta de les normalitats? Sí la FCF ha cregut convenient reformar el futbol base i presentar una proposta per dur-la a terme, li haurem de concedir, com a mínim, el benefici del dubte. El que té de bo un estudi fet per professionals és que acostumen a tenir en compte tots, o quasi tots, els aspectes que incideixen en l’àmbit sobre el que es pretén actuar, així com els diferents protagonistes, les seves especials característiques i les probables conseqüències. Un estudi per a la reforma contempla el problema en la seva totalitat i inclou tots els elements que hi estan relacionats per desenvolupar una normativa que millori l’existent i doni resposta a les necessitats evidenciades. Nosaltres des de les nostres cel•les benedictines, des del nostre àmbit d’actuació, malgrat ens pesi, tenim una visió parcial i limitada de la realitat en el seu conjunt. Per això farem bé de confiar en els professionals que tenen el coneixement, la informació, l’objectivitat i la voluntat per engegar una reforma que creuen positiva i absolutament necessària per al nostre futbol base. Tan de bo l’encertin!
Perquè les reformes, els canvis, les innovacions, tenen tants enemics i tants detractors? Perquè l’argument, per dir-ho d’alguna manera, més utilitzat per oposar-s’hi és el de “sempre s’ha fet així”. Perquè qualsevol proposta que altera la rutina és sistemàticament rebutjada? Perquè ens costa tant acceptar nous plantejaments sense conèixer la seva fonamentació, la seva gènesi i menyspreant el treball i el temps dedicat per moltes persones en el seu estudi. Perquè, en canvi, estic escrivint ara mateix en un teclat d’ordinador quan fa quatre dies ho feia en una màquina d’escriure, fa vuit dies amb un llapis sobre paper, fa dotze dies amb una ploma i un tinter i fa vint, ni tan sols sabia escriure? Perquè d’entrada sempre és no i d’aquí una setmana formarà part de la nostra vida amb la més absoluta de les normalitats? Sí la FCF ha cregut convenient reformar el futbol base i presentar una proposta per dur-la a terme, li haurem de concedir, com a mínim, el benefici del dubte. El que té de bo un estudi fet per professionals és que acostumen a tenir en compte tots, o quasi tots, els aspectes que incideixen en l’àmbit sobre el que es pretén actuar, així com els diferents protagonistes, les seves especials característiques i les probables conseqüències. Un estudi per a la reforma contempla el problema en la seva totalitat i inclou tots els elements que hi estan relacionats per desenvolupar una normativa que millori l’existent i doni resposta a les necessitats evidenciades. Nosaltres des de les nostres cel•les benedictines, des del nostre àmbit d’actuació, malgrat ens pesi, tenim una visió parcial i limitada de la realitat en el seu conjunt. Per això farem bé de confiar en els professionals que tenen el coneixement, la informació, l’objectivitat i la voluntat per engegar una reforma que creuen positiva i absolutament necessària per al nostre futbol base. Tan de bo l’encertin!
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol VIII
La pregària, i la regla d'or
7 Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà. 8 Perquè tot aquell que demana, rep, i el que busca, troba, i a qui truca, li obren. 9 Quin home hi ha de vosaltres, que si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O si li demana un peix, li donarà una serp? 11 Doncs si vosaltres, sent dolents, sabeu donar bons regals als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà bones coses als qui li demanin? 12 Així que, totes les coses que vulgueu que els homes facin amb vosaltres, així també feu vosaltres amb ells, perquè això és la llei i els profetes.
La porta estreta
13 Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició, i molts són els que entren per ella, 14 perquè estreta és la porta, i estret el camí que porta a la vida, i pocs són els que la troben.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol VIII
La pregària, i la regla d'or
7 Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà. 8 Perquè tot aquell que demana, rep, i el que busca, troba, i a qui truca, li obren. 9 Quin home hi ha de vosaltres, que si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O si li demana un peix, li donarà una serp? 11 Doncs si vosaltres, sent dolents, sabeu donar bons regals als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà bones coses als qui li demanin? 12 Així que, totes les coses que vulgueu que els homes facin amb vosaltres, així també feu vosaltres amb ells, perquè això és la llei i els profetes.
La porta estreta
13 Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició, i molts són els que entren per ella, 14 perquè estreta és la porta, i estret el camí que porta a la vida, i pocs són els que la troben.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dijous, 25 de març del 2010
Practicar el grec
Un tribunal d’apel•lació (sembla que faci referència a una pràctica sexual) acaba de desestimar el recurs d’un empresari del Penedès (una altre referència sexual?) pel que demanava que se li retirés una multa governativa per tenir retolat el seu negoci únicament en castellà i haver-se negat a retolar-lo també en català. L’empresari en qüestió, argumentava el dret a utilitzar lliurement la llengua (més referències sexuals?) oficial de l’estat com a únic vehicle d’expressió acceptat en tot el territori espanyol. L’empresari, originari de Cangas del Morrazo, es sent violentat i dolgut (???) per la pràctica, segons ell, abusiva, a la que ha estat sotmès (practica perversament sexual) per les autoritats competents. Impotent davant els fets consumats (referència sexual mal dissimulada) ha decidit, finalment, traslladar el seu negoci “Articulos y juguetes eróticos” a Villaviciosa on, diu, la gent és més humida, oberta i no té l’hàbit de practicar sistemàticament el grec.
Un tribunal d’apel•lació (sembla que faci referència a una pràctica sexual) acaba de desestimar el recurs d’un empresari del Penedès (una altre referència sexual?) pel que demanava que se li retirés una multa governativa per tenir retolat el seu negoci únicament en castellà i haver-se negat a retolar-lo també en català. L’empresari en qüestió, argumentava el dret a utilitzar lliurement la llengua (més referències sexuals?) oficial de l’estat com a únic vehicle d’expressió acceptat en tot el territori espanyol. L’empresari, originari de Cangas del Morrazo, es sent violentat i dolgut (???) per la pràctica, segons ell, abusiva, a la que ha estat sotmès (practica perversament sexual) per les autoritats competents. Impotent davant els fets consumats (referència sexual mal dissimulada) ha decidit, finalment, traslladar el seu negoci “Articulos y juguetes eróticos” a Villaviciosa on, diu, la gent és més humida, oberta i no té l’hàbit de practicar sistemàticament el grec.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances VII
El jutjar els altres
1 No judiqueu, i no sereu jutjats. 2 Perquè amb el judici amb què jutgeu, sereu jutjats, i amb la mesura amb què mesureu, us serà mesurat. 3 I per què mires la palla que està en l'ull del teu germà, i no trobes de veure la biga que està en el teu propi ull? 4 ¿O com diràs al teu germà: Deixa'm treure la palla del teu ull, i vet aquí la biga en l'ull teu? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu propi ull, i aleshores veuràs bé per treure la palla de l'ull del teu germà.
6 No doneu el sagrat als gossos, ni tireu les perles davant dels porcs, no sigui que les trepitgin, i es tornin i us espedacin.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances VII
El jutjar els altres
1 No judiqueu, i no sereu jutjats. 2 Perquè amb el judici amb què jutgeu, sereu jutjats, i amb la mesura amb què mesureu, us serà mesurat. 3 I per què mires la palla que està en l'ull del teu germà, i no trobes de veure la biga que està en el teu propi ull? 4 ¿O com diràs al teu germà: Deixa'm treure la palla del teu ull, i vet aquí la biga en l'ull teu? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu propi ull, i aleshores veuràs bé per treure la palla de l'ull del teu germà.
6 No doneu el sagrat als gossos, ni tireu les perles davant dels porcs, no sigui que les trepitgin, i es tornin i us espedacin.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dimecres, 24 de març del 2010
Pobre de solemnitat
L’any 1905, el meu besavi, sabater de professió, va ser declarat pobre per un tribunal civil de València. Però no us penseu que un pobre qualsevol, sinó pobre de solemnitat, el més alt nivell de l’escala de misèria a la que un pobre podia aspirar. Havia nascut a l’hospici de Saragossa, de pare i mare desconeguts i s’havia casat amb la senyoreta Isabel, una honrada pubilla natural de Formiche Bajo. Va tenir dos fills i molt poques oportunitats. Adobava sabates i guanyava, anant bé les coses, no més de 3 pessetes al mes en jornades de catorze hores entre tapetes i resines. Amb aquest panorama tan fosc no li va quedar un altre remei que sol•licitar l’ajut social que el govern de torn tenia previst per aquests casos. El cert és que, el pobre del meu besavi, no va tenir gaire sort, cosa bastant previsible, i moria poc temps desprès sense poder gaudir de la seva nova situació de privilegi. El meu besavi se’n va anar com havia vingut: sense res. La seva va ser una vida anònima, segurament desesperada, però va tenir el coratge de viure-la i gràcies a la seva insignificant llavor, ara estic recordant al meu besavi que va ser pobre de solemnitat.
L’any 1905, el meu besavi, sabater de professió, va ser declarat pobre per un tribunal civil de València. Però no us penseu que un pobre qualsevol, sinó pobre de solemnitat, el més alt nivell de l’escala de misèria a la que un pobre podia aspirar. Havia nascut a l’hospici de Saragossa, de pare i mare desconeguts i s’havia casat amb la senyoreta Isabel, una honrada pubilla natural de Formiche Bajo. Va tenir dos fills i molt poques oportunitats. Adobava sabates i guanyava, anant bé les coses, no més de 3 pessetes al mes en jornades de catorze hores entre tapetes i resines. Amb aquest panorama tan fosc no li va quedar un altre remei que sol•licitar l’ajut social que el govern de torn tenia previst per aquests casos. El cert és que, el pobre del meu besavi, no va tenir gaire sort, cosa bastant previsible, i moria poc temps desprès sense poder gaudir de la seva nova situació de privilegi. El meu besavi se’n va anar com havia vingut: sense res. La seva va ser una vida anònima, segurament desesperada, però va tenir el coratge de viure-la i gràcies a la seva insignificant llavor, ara estic recordant al meu besavi que va ser pobre de solemnitat.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol VI
L'afany i l'ansietat
25 Per tant us dic: No us afanyeu per la vostra vida, què heu de menjar o què heu de beure, ni pel vostre cos, què heu de vestir. ¿No és la vida més que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel, que no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. No valeu vosaltres molt més que elles? 27 I qui de vosaltres podrà, per molt que s’afanyi, afegir a la seva alçada un colze? 28 I pel vestit, per què us afanyeu? Considereu les flors del camp, com creixen: no treballen ni filen, 29 però us dic, que ni tan sols Salomó amb tota la seva glòria es va vestir com un d'ells. 30 I si l'herba del camp que avui és, i demà es tira al forn, Déu la vesteix així, no farà molt més per vosaltres, homes de poca fe? 31 No us afanyeu, doncs, dient: Què dinarem, o què beurem, o què vestirem? 32 Perquè els pobles cerquen totes aquestes coses, però el vostre Pare celestial sap que teniu necessitat de totes aquestes coses. 33 Més busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides.
34 Així que, no us afanyeu pel dia de demà, perquè el dia de demà portarà el seu afany. N'hi ha prou a cada dia el seu propi mal.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol VI
L'afany i l'ansietat
25 Per tant us dic: No us afanyeu per la vostra vida, què heu de menjar o què heu de beure, ni pel vostre cos, què heu de vestir. ¿No és la vida més que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel, que no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. No valeu vosaltres molt més que elles? 27 I qui de vosaltres podrà, per molt que s’afanyi, afegir a la seva alçada un colze? 28 I pel vestit, per què us afanyeu? Considereu les flors del camp, com creixen: no treballen ni filen, 29 però us dic, que ni tan sols Salomó amb tota la seva glòria es va vestir com un d'ells. 30 I si l'herba del camp que avui és, i demà es tira al forn, Déu la vesteix així, no farà molt més per vosaltres, homes de poca fe? 31 No us afanyeu, doncs, dient: Què dinarem, o què beurem, o què vestirem? 32 Perquè els pobles cerquen totes aquestes coses, però el vostre Pare celestial sap que teniu necessitat de totes aquestes coses. 33 Més busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides.
34 Així que, no us afanyeu pel dia de demà, perquè el dia de demà portarà el seu afany. N'hi ha prou a cada dia el seu propi mal.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dimarts, 23 de març del 2010
Electra versus Endesa
Saludem l’oportunitat del TNC per estrenar, en aquests moments de convulsió energètica, l’ Electra de Sòfocles. Ara que Endesa es passeja per les planes dels nostres diaris exhibint les seves virtuts i lamentant la incompetència de les administracions, Electra s’explicarà a la sala petita del TNC per donar una mica de llum a les nostres desconcertades vides. Endesa ha protagonitzat l’apagada del segle, mentre Electra està cridada a brillar amb llum pròpia en mig del caos i la foscor. Donem doncs la benvinguda a aquesta iniciativa (res a veure amb el Saura) i afanyem-nos a veure-la abans no caigui alguna altra torre elèctrica i ens quedem novament a dos ciris.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol V
Tresors en el cel
19 No us feu tresors a la terra, on la arna i l'orina corrompen, i on lladres minen i roben, 20 sinó feu-vos tresors al cel, on ni les arnes ni el rovell corrompen, i on lladres no minen ni roben. 21 Perquè on estigui el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
El llum del cos
22 La llum del cos és l'ull, així que, si el teu ull és bo, tot el teu cos estarà ple de llum, 23 però si el teu ull és maligne, tot el teu cos estarà a les fosques. Així que, si la llum que en tu hi ha és tenebres, quantes no seran les mateixes tenebres?
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol V
Tresors en el cel
19 No us feu tresors a la terra, on la arna i l'orina corrompen, i on lladres minen i roben, 20 sinó feu-vos tresors al cel, on ni les arnes ni el rovell corrompen, i on lladres no minen ni roben. 21 Perquè on estigui el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
El llum del cos
22 La llum del cos és l'ull, així que, si el teu ull és bo, tot el teu cos estarà ple de llum, 23 però si el teu ull és maligne, tot el teu cos estarà a les fosques. Així que, si la llum que en tu hi ha és tenebres, quantes no seran les mateixes tenebres?
*Copyright by Jesús de Natzarè
dilluns, 22 de març del 2010
La fàtua
Si fins ara s’havia combatut el terrorisme jihadista des de posicions religioses alienes a l’ Islam o, com a molt, des del laïcisme militant, el que donava, si cap, més arguments per alimentar la guerra santa i la lluita contra l’infidel. Ens trobem, en aquest moment, davant un marc completament nou i esperançador. El líder musulmà Muhammad Tahir ha dictat una fàtua on proclama que tot atemptat suïcida i qualsevol acte terrorista està fora de l’ Islam, és a dir, desproveeix de coartada a tota mena d’acció violenta contra éssers innocents. Cap suïcida està emparat per l’ Alcorà i cap dels seus actes serà recompensat amb el paradís. Tot el contrari, aniran a l’ infern i allí romandran eternament. És, sense cap mena de dubte, una gran noticia. El fanatisme religiós combatut des de la pròpia religió, des de dins, i amb arguments contraris al que fins ara es venia predicant. Esperem que aquest important edicte faci l’efecte que li correspondria i dissuadeixi a totes aquelles persones que, moguts per creences equivocades i sota el paraigua de falses promeses, escampen el terror i la mort.
Si fins ara s’havia combatut el terrorisme jihadista des de posicions religioses alienes a l’ Islam o, com a molt, des del laïcisme militant, el que donava, si cap, més arguments per alimentar la guerra santa i la lluita contra l’infidel. Ens trobem, en aquest moment, davant un marc completament nou i esperançador. El líder musulmà Muhammad Tahir ha dictat una fàtua on proclama que tot atemptat suïcida i qualsevol acte terrorista està fora de l’ Islam, és a dir, desproveeix de coartada a tota mena d’acció violenta contra éssers innocents. Cap suïcida està emparat per l’ Alcorà i cap dels seus actes serà recompensat amb el paradís. Tot el contrari, aniran a l’ infern i allí romandran eternament. És, sense cap mena de dubte, una gran noticia. El fanatisme religiós combatut des de la pròpia religió, des de dins, i amb arguments contraris al que fins ara es venia predicant. Esperem que aquest important edicte faci l’efecte que li correspondria i dissuadeixi a totes aquelles persones que, moguts per creences equivocades i sota el paraigua de falses promeses, escampen el terror i la mort.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol IV
L'amor cap als enemics
38 heu sentit que fou dit: Ull per ull, i dent per dent. 39 Però jo us dic: No resistiu el que és dolent; abans, a qualsevol que et pega a la galta dreta, para també l'altra; 40 i al que vulgui posar-te a plet i prendre't la túnica, dóna-li també la capa; 41 I a qualsevol que t’obligui a portar càrrega durant una milla, camina amb ell dues. 42 Si algú et demana, dóna-li, i al que vulgui prendre de tu prestat, no l'hi refusis.
43 heu sentit que fou dit: Estima els altres, i estima al teu enemic. 44 Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, feu bé als qui us avorreixen, i pregueu pels que us ultratgen i us persegueixen; 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel , que fa sortir el sol sobre bons i dolents, i que fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè si estimeu els qui us estimen, quina recompensa tindreu? No fan també el mateix els publicans? 47 I si saludeu als vostres germans només, què feu de més? No fan també així els gentils? 48 Sigueu, doncs, vosaltres perfectes, com el vostre Pare del cel és perfecte.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol IV
L'amor cap als enemics
38 heu sentit que fou dit: Ull per ull, i dent per dent. 39 Però jo us dic: No resistiu el que és dolent; abans, a qualsevol que et pega a la galta dreta, para també l'altra; 40 i al que vulgui posar-te a plet i prendre't la túnica, dóna-li també la capa; 41 I a qualsevol que t’obligui a portar càrrega durant una milla, camina amb ell dues. 42 Si algú et demana, dóna-li, i al que vulgui prendre de tu prestat, no l'hi refusis.
43 heu sentit que fou dit: Estima els altres, i estima al teu enemic. 44 Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, feu bé als qui us avorreixen, i pregueu pels que us ultratgen i us persegueixen; 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel , que fa sortir el sol sobre bons i dolents, i que fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè si estimeu els qui us estimen, quina recompensa tindreu? No fan també el mateix els publicans? 47 I si saludeu als vostres germans només, què feu de més? No fan també així els gentils? 48 Sigueu, doncs, vosaltres perfectes, com el vostre Pare del cel és perfecte.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Subscriure's a:
Missatges (Atom)