La teoria de la motovolució
divendres, 26 de març del 2010
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol VIII
La pregària, i la regla d'or
7 Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà. 8 Perquè tot aquell que demana, rep, i el que busca, troba, i a qui truca, li obren. 9 Quin home hi ha de vosaltres, que si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O si li demana un peix, li donarà una serp? 11 Doncs si vosaltres, sent dolents, sabeu donar bons regals als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà bones coses als qui li demanin? 12 Així que, totes les coses que vulgueu que els homes facin amb vosaltres, així també feu vosaltres amb ells, perquè això és la llei i els profetes.
La porta estreta
13 Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició, i molts són els que entren per ella, 14 perquè estreta és la porta, i estret el camí que porta a la vida, i pocs són els que la troben.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol VIII
La pregària, i la regla d'or
7 Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà. 8 Perquè tot aquell que demana, rep, i el que busca, troba, i a qui truca, li obren. 9 Quin home hi ha de vosaltres, que si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O si li demana un peix, li donarà una serp? 11 Doncs si vosaltres, sent dolents, sabeu donar bons regals als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà bones coses als qui li demanin? 12 Així que, totes les coses que vulgueu que els homes facin amb vosaltres, així també feu vosaltres amb ells, perquè això és la llei i els profetes.
La porta estreta
13 Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició, i molts són els que entren per ella, 14 perquè estreta és la porta, i estret el camí que porta a la vida, i pocs són els que la troben.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dijous, 25 de març del 2010
Practicar el grec
Un tribunal d’apel•lació (sembla que faci referència a una pràctica sexual) acaba de desestimar el recurs d’un empresari del Penedès (una altre referència sexual?) pel que demanava que se li retirés una multa governativa per tenir retolat el seu negoci únicament en castellà i haver-se negat a retolar-lo també en català. L’empresari en qüestió, argumentava el dret a utilitzar lliurement la llengua (més referències sexuals?) oficial de l’estat com a únic vehicle d’expressió acceptat en tot el territori espanyol. L’empresari, originari de Cangas del Morrazo, es sent violentat i dolgut (???) per la pràctica, segons ell, abusiva, a la que ha estat sotmès (practica perversament sexual) per les autoritats competents. Impotent davant els fets consumats (referència sexual mal dissimulada) ha decidit, finalment, traslladar el seu negoci “Articulos y juguetes eróticos” a Villaviciosa on, diu, la gent és més humida, oberta i no té l’hàbit de practicar sistemàticament el grec.
Un tribunal d’apel•lació (sembla que faci referència a una pràctica sexual) acaba de desestimar el recurs d’un empresari del Penedès (una altre referència sexual?) pel que demanava que se li retirés una multa governativa per tenir retolat el seu negoci únicament en castellà i haver-se negat a retolar-lo també en català. L’empresari en qüestió, argumentava el dret a utilitzar lliurement la llengua (més referències sexuals?) oficial de l’estat com a únic vehicle d’expressió acceptat en tot el territori espanyol. L’empresari, originari de Cangas del Morrazo, es sent violentat i dolgut (???) per la pràctica, segons ell, abusiva, a la que ha estat sotmès (practica perversament sexual) per les autoritats competents. Impotent davant els fets consumats (referència sexual mal dissimulada) ha decidit, finalment, traslladar el seu negoci “Articulos y juguetes eróticos” a Villaviciosa on, diu, la gent és més humida, oberta i no té l’hàbit de practicar sistemàticament el grec.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances VII
El jutjar els altres
1 No judiqueu, i no sereu jutjats. 2 Perquè amb el judici amb què jutgeu, sereu jutjats, i amb la mesura amb què mesureu, us serà mesurat. 3 I per què mires la palla que està en l'ull del teu germà, i no trobes de veure la biga que està en el teu propi ull? 4 ¿O com diràs al teu germà: Deixa'm treure la palla del teu ull, i vet aquí la biga en l'ull teu? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu propi ull, i aleshores veuràs bé per treure la palla de l'ull del teu germà.
6 No doneu el sagrat als gossos, ni tireu les perles davant dels porcs, no sigui que les trepitgin, i es tornin i us espedacin.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances VII
El jutjar els altres
1 No judiqueu, i no sereu jutjats. 2 Perquè amb el judici amb què jutgeu, sereu jutjats, i amb la mesura amb què mesureu, us serà mesurat. 3 I per què mires la palla que està en l'ull del teu germà, i no trobes de veure la biga que està en el teu propi ull? 4 ¿O com diràs al teu germà: Deixa'm treure la palla del teu ull, i vet aquí la biga en l'ull teu? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu propi ull, i aleshores veuràs bé per treure la palla de l'ull del teu germà.
6 No doneu el sagrat als gossos, ni tireu les perles davant dels porcs, no sigui que les trepitgin, i es tornin i us espedacin.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dimecres, 24 de març del 2010
Pobre de solemnitat
L’any 1905, el meu besavi, sabater de professió, va ser declarat pobre per un tribunal civil de València. Però no us penseu que un pobre qualsevol, sinó pobre de solemnitat, el més alt nivell de l’escala de misèria a la que un pobre podia aspirar. Havia nascut a l’hospici de Saragossa, de pare i mare desconeguts i s’havia casat amb la senyoreta Isabel, una honrada pubilla natural de Formiche Bajo. Va tenir dos fills i molt poques oportunitats. Adobava sabates i guanyava, anant bé les coses, no més de 3 pessetes al mes en jornades de catorze hores entre tapetes i resines. Amb aquest panorama tan fosc no li va quedar un altre remei que sol•licitar l’ajut social que el govern de torn tenia previst per aquests casos. El cert és que, el pobre del meu besavi, no va tenir gaire sort, cosa bastant previsible, i moria poc temps desprès sense poder gaudir de la seva nova situació de privilegi. El meu besavi se’n va anar com havia vingut: sense res. La seva va ser una vida anònima, segurament desesperada, però va tenir el coratge de viure-la i gràcies a la seva insignificant llavor, ara estic recordant al meu besavi que va ser pobre de solemnitat.
L’any 1905, el meu besavi, sabater de professió, va ser declarat pobre per un tribunal civil de València. Però no us penseu que un pobre qualsevol, sinó pobre de solemnitat, el més alt nivell de l’escala de misèria a la que un pobre podia aspirar. Havia nascut a l’hospici de Saragossa, de pare i mare desconeguts i s’havia casat amb la senyoreta Isabel, una honrada pubilla natural de Formiche Bajo. Va tenir dos fills i molt poques oportunitats. Adobava sabates i guanyava, anant bé les coses, no més de 3 pessetes al mes en jornades de catorze hores entre tapetes i resines. Amb aquest panorama tan fosc no li va quedar un altre remei que sol•licitar l’ajut social que el govern de torn tenia previst per aquests casos. El cert és que, el pobre del meu besavi, no va tenir gaire sort, cosa bastant previsible, i moria poc temps desprès sense poder gaudir de la seva nova situació de privilegi. El meu besavi se’n va anar com havia vingut: sense res. La seva va ser una vida anònima, segurament desesperada, però va tenir el coratge de viure-la i gràcies a la seva insignificant llavor, ara estic recordant al meu besavi que va ser pobre de solemnitat.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol VI
L'afany i l'ansietat
25 Per tant us dic: No us afanyeu per la vostra vida, què heu de menjar o què heu de beure, ni pel vostre cos, què heu de vestir. ¿No és la vida més que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel, que no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. No valeu vosaltres molt més que elles? 27 I qui de vosaltres podrà, per molt que s’afanyi, afegir a la seva alçada un colze? 28 I pel vestit, per què us afanyeu? Considereu les flors del camp, com creixen: no treballen ni filen, 29 però us dic, que ni tan sols Salomó amb tota la seva glòria es va vestir com un d'ells. 30 I si l'herba del camp que avui és, i demà es tira al forn, Déu la vesteix així, no farà molt més per vosaltres, homes de poca fe? 31 No us afanyeu, doncs, dient: Què dinarem, o què beurem, o què vestirem? 32 Perquè els pobles cerquen totes aquestes coses, però el vostre Pare celestial sap que teniu necessitat de totes aquestes coses. 33 Més busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides.
34 Així que, no us afanyeu pel dia de demà, perquè el dia de demà portarà el seu afany. N'hi ha prou a cada dia el seu propi mal.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol VI
L'afany i l'ansietat
25 Per tant us dic: No us afanyeu per la vostra vida, què heu de menjar o què heu de beure, ni pel vostre cos, què heu de vestir. ¿No és la vida més que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel, que no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. No valeu vosaltres molt més que elles? 27 I qui de vosaltres podrà, per molt que s’afanyi, afegir a la seva alçada un colze? 28 I pel vestit, per què us afanyeu? Considereu les flors del camp, com creixen: no treballen ni filen, 29 però us dic, que ni tan sols Salomó amb tota la seva glòria es va vestir com un d'ells. 30 I si l'herba del camp que avui és, i demà es tira al forn, Déu la vesteix així, no farà molt més per vosaltres, homes de poca fe? 31 No us afanyeu, doncs, dient: Què dinarem, o què beurem, o què vestirem? 32 Perquè els pobles cerquen totes aquestes coses, però el vostre Pare celestial sap que teniu necessitat de totes aquestes coses. 33 Més busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides.
34 Així que, no us afanyeu pel dia de demà, perquè el dia de demà portarà el seu afany. N'hi ha prou a cada dia el seu propi mal.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dimarts, 23 de març del 2010
Electra versus Endesa
Saludem l’oportunitat del TNC per estrenar, en aquests moments de convulsió energètica, l’ Electra de Sòfocles. Ara que Endesa es passeja per les planes dels nostres diaris exhibint les seves virtuts i lamentant la incompetència de les administracions, Electra s’explicarà a la sala petita del TNC per donar una mica de llum a les nostres desconcertades vides. Endesa ha protagonitzat l’apagada del segle, mentre Electra està cridada a brillar amb llum pròpia en mig del caos i la foscor. Donem doncs la benvinguda a aquesta iniciativa (res a veure amb el Saura) i afanyem-nos a veure-la abans no caigui alguna altra torre elèctrica i ens quedem novament a dos ciris.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol V
Tresors en el cel
19 No us feu tresors a la terra, on la arna i l'orina corrompen, i on lladres minen i roben, 20 sinó feu-vos tresors al cel, on ni les arnes ni el rovell corrompen, i on lladres no minen ni roben. 21 Perquè on estigui el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
El llum del cos
22 La llum del cos és l'ull, així que, si el teu ull és bo, tot el teu cos estarà ple de llum, 23 però si el teu ull és maligne, tot el teu cos estarà a les fosques. Així que, si la llum que en tu hi ha és tenebres, quantes no seran les mateixes tenebres?
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol V
Tresors en el cel
19 No us feu tresors a la terra, on la arna i l'orina corrompen, i on lladres minen i roben, 20 sinó feu-vos tresors al cel, on ni les arnes ni el rovell corrompen, i on lladres no minen ni roben. 21 Perquè on estigui el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
El llum del cos
22 La llum del cos és l'ull, així que, si el teu ull és bo, tot el teu cos estarà ple de llum, 23 però si el teu ull és maligne, tot el teu cos estarà a les fosques. Així que, si la llum que en tu hi ha és tenebres, quantes no seran les mateixes tenebres?
*Copyright by Jesús de Natzarè
dilluns, 22 de març del 2010
La fàtua
Si fins ara s’havia combatut el terrorisme jihadista des de posicions religioses alienes a l’ Islam o, com a molt, des del laïcisme militant, el que donava, si cap, més arguments per alimentar la guerra santa i la lluita contra l’infidel. Ens trobem, en aquest moment, davant un marc completament nou i esperançador. El líder musulmà Muhammad Tahir ha dictat una fàtua on proclama que tot atemptat suïcida i qualsevol acte terrorista està fora de l’ Islam, és a dir, desproveeix de coartada a tota mena d’acció violenta contra éssers innocents. Cap suïcida està emparat per l’ Alcorà i cap dels seus actes serà recompensat amb el paradís. Tot el contrari, aniran a l’ infern i allí romandran eternament. És, sense cap mena de dubte, una gran noticia. El fanatisme religiós combatut des de la pròpia religió, des de dins, i amb arguments contraris al que fins ara es venia predicant. Esperem que aquest important edicte faci l’efecte que li correspondria i dissuadeixi a totes aquelles persones que, moguts per creences equivocades i sota el paraigua de falses promeses, escampen el terror i la mort.
Si fins ara s’havia combatut el terrorisme jihadista des de posicions religioses alienes a l’ Islam o, com a molt, des del laïcisme militant, el que donava, si cap, més arguments per alimentar la guerra santa i la lluita contra l’infidel. Ens trobem, en aquest moment, davant un marc completament nou i esperançador. El líder musulmà Muhammad Tahir ha dictat una fàtua on proclama que tot atemptat suïcida i qualsevol acte terrorista està fora de l’ Islam, és a dir, desproveeix de coartada a tota mena d’acció violenta contra éssers innocents. Cap suïcida està emparat per l’ Alcorà i cap dels seus actes serà recompensat amb el paradís. Tot el contrari, aniran a l’ infern i allí romandran eternament. És, sense cap mena de dubte, una gran noticia. El fanatisme religiós combatut des de la pròpia religió, des de dins, i amb arguments contraris al que fins ara es venia predicant. Esperem que aquest important edicte faci l’efecte que li correspondria i dissuadeixi a totes aquelles persones que, moguts per creences equivocades i sota el paraigua de falses promeses, escampen el terror i la mort.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol IV
L'amor cap als enemics
38 heu sentit que fou dit: Ull per ull, i dent per dent. 39 Però jo us dic: No resistiu el que és dolent; abans, a qualsevol que et pega a la galta dreta, para també l'altra; 40 i al que vulgui posar-te a plet i prendre't la túnica, dóna-li també la capa; 41 I a qualsevol que t’obligui a portar càrrega durant una milla, camina amb ell dues. 42 Si algú et demana, dóna-li, i al que vulgui prendre de tu prestat, no l'hi refusis.
43 heu sentit que fou dit: Estima els altres, i estima al teu enemic. 44 Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, feu bé als qui us avorreixen, i pregueu pels que us ultratgen i us persegueixen; 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel , que fa sortir el sol sobre bons i dolents, i que fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè si estimeu els qui us estimen, quina recompensa tindreu? No fan també el mateix els publicans? 47 I si saludeu als vostres germans només, què feu de més? No fan també així els gentils? 48 Sigueu, doncs, vosaltres perfectes, com el vostre Pare del cel és perfecte.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol IV
L'amor cap als enemics
38 heu sentit que fou dit: Ull per ull, i dent per dent. 39 Però jo us dic: No resistiu el que és dolent; abans, a qualsevol que et pega a la galta dreta, para també l'altra; 40 i al que vulgui posar-te a plet i prendre't la túnica, dóna-li també la capa; 41 I a qualsevol que t’obligui a portar càrrega durant una milla, camina amb ell dues. 42 Si algú et demana, dóna-li, i al que vulgui prendre de tu prestat, no l'hi refusis.
43 heu sentit que fou dit: Estima els altres, i estima al teu enemic. 44 Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, feu bé als qui us avorreixen, i pregueu pels que us ultratgen i us persegueixen; 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel , que fa sortir el sol sobre bons i dolents, i que fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè si estimeu els qui us estimen, quina recompensa tindreu? No fan també el mateix els publicans? 47 I si saludeu als vostres germans només, què feu de més? No fan també així els gentils? 48 Sigueu, doncs, vosaltres perfectes, com el vostre Pare del cel és perfecte.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Noces d’or
Discrepo cordialment de la web del CE Europa en tractar la gesta del Cadet D com a fornada (for-nada), que traduït a la nostra llengua seria: per-res. Sí mantenir la imbatibilitat durant 50 partits consecutius no és un fet poc usual i extremadament difícil, què ho serà? Aquest equip no és, passi el que passi, un equip qualsevol i en cap cas la seva generació futbolística es pot considerar una for-nada, ans el contrari, i repeteix-ho, passi el que passi, serà considerat un referent i un precedent d’aquells que marquen jurisprudència per a tots els futuribles que hauran de venir. Sí hi ha una manera de fer bé les coses, aquest equip, i el seu entorn, n’és un exemple. Sí s’ha arribat fins aquí no ha estat for-nada, sinó per ocupar l’espai de temps i la pàgina d’història que els hi pertoca. Gràcies for-tot.
Discrepo cordialment de la web del CE Europa en tractar la gesta del Cadet D com a fornada (for-nada), que traduït a la nostra llengua seria: per-res. Sí mantenir la imbatibilitat durant 50 partits consecutius no és un fet poc usual i extremadament difícil, què ho serà? Aquest equip no és, passi el que passi, un equip qualsevol i en cap cas la seva generació futbolística es pot considerar una for-nada, ans el contrari, i repeteix-ho, passi el que passi, serà considerat un referent i un precedent d’aquells que marquen jurisprudència per a tots els futuribles que hauran de venir. Sí hi ha una manera de fer bé les coses, aquest equip, i el seu entorn, n’és un exemple. Sí s’ha arribat fins aquí no ha estat for-nada, sinó per ocupar l’espai de temps i la pàgina d’història que els hi pertoca. Gràcies for-tot.
diumenge, 21 de març del 2010
La sorpresa de la jornada
Barceloneta 1 – Europa D 3
Lliga Juvenils Segona Divisió
Doncs sí, senyors i senyores, la gran sorpresa de la jornada. Sorpresa, no tant pel resultat, què cabia dintre del possible, sinó per trobar a segona divisió un equip de futbol que juga al futbol i això, malgrat semblar una paradoxa, és un fet poc usual i d’un extraordinari valor. Té molt de mèrit el que aquest equip ha fet avui i, em temo per la predisposició mostrada damunt el terreny de joc, que serà bastant habitual en lo successiu, a poc que vagin agafant confiança i posin en pràctica tot allò que porten dins i que, per una estranya raó, es mantenia ocult. Avui he vist un equip que s’ho passa bé jugant a futbol i té la rara habilitat de saber-ho transmetre. Que la pilota corri arran de terra, que vagi d’un jugador a l’altre amb intenció i continuïtat, que es trenin jugades i s’arribi a l’àrea rival per les bandes, que no es rifi la pilota i es vulgui la possessió i quan es té, es treballa per conservar-la i quan no es té, insistir en la seva recuperació. Quan aquests principis bàsics, tan aparentment senzills, però difícils de veure en determinades categories, són la brúixola d’un equip de futbol, l’espectacle i el divertiment estan assegurats. Ben trobada sigui aquesta descoberta i atenció amb el seu marge de millora. M’ha agradat molt el que he vist i, encara més, els intangibles que no es veuen.
Barceloneta 1 – Europa D 3
Lliga Juvenils Segona Divisió
Doncs sí, senyors i senyores, la gran sorpresa de la jornada. Sorpresa, no tant pel resultat, què cabia dintre del possible, sinó per trobar a segona divisió un equip de futbol que juga al futbol i això, malgrat semblar una paradoxa, és un fet poc usual i d’un extraordinari valor. Té molt de mèrit el que aquest equip ha fet avui i, em temo per la predisposició mostrada damunt el terreny de joc, que serà bastant habitual en lo successiu, a poc que vagin agafant confiança i posin en pràctica tot allò que porten dins i que, per una estranya raó, es mantenia ocult. Avui he vist un equip que s’ho passa bé jugant a futbol i té la rara habilitat de saber-ho transmetre. Que la pilota corri arran de terra, que vagi d’un jugador a l’altre amb intenció i continuïtat, que es trenin jugades i s’arribi a l’àrea rival per les bandes, que no es rifi la pilota i es vulgui la possessió i quan es té, es treballa per conservar-la i quan no es té, insistir en la seva recuperació. Quan aquests principis bàsics, tan aparentment senzills, però difícils de veure en determinades categories, són la brúixola d’un equip de futbol, l’espectacle i el divertiment estan assegurats. Ben trobada sigui aquesta descoberta i atenció amb el seu marge de millora. M’ha agradat molt el que he vist i, encara més, els intangibles que no es veuen.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol III
21 heu sentit que fou dit als antics: No mataràs, i qualsevol que mati serà culpable de judici. 22 Però jo us dic que qualsevol que s'enfadi contra el seu germà, serà culpable de judici, i qualsevol que digui: Insensat, al seu germà, serà culpable davant el concili, i qualsevol que li digui: Fatu, quedarà exposat a l' infern de foc . 23 Per tant, si portes la teva ofrena a l'altar, i allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí la teva ofrena davant l'altar, i camina, reconciliat primer amb el teu germà, i llavors ves i presenta la teva ofrena. 25 Posa't d'acord amb el teu adversari aviat, entre tant que estàs amb ell en el camí, no sigui que l'adversari et lliuri al jutge, i el jutge l'agutzil, i siguis tancat a la presó. 26 De veritat et dic que no sortiràs d'allà, fins que pagueu l'últim quadrant.
33 A més heu sentit que fou dit als antics: No perjur, sinó compliràs al Senyor els teus juraments. 34 Però jo us dic: No jureu de cap manera, ni pel cel, perquè és el tron de Déu, 35 ni per la terra, perquè és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. 36 Ni pel teu cap juris, perquè no pots fer blanc o negre un sol cabell. 37 Però sigui el vostre parlar: Sí, sí, no, no, perquè el que és més d'això, de mal escau.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol III
21 heu sentit que fou dit als antics: No mataràs, i qualsevol que mati serà culpable de judici. 22 Però jo us dic que qualsevol que s'enfadi contra el seu germà, serà culpable de judici, i qualsevol que digui: Insensat, al seu germà, serà culpable davant el concili, i qualsevol que li digui: Fatu, quedarà exposat a l' infern de foc . 23 Per tant, si portes la teva ofrena a l'altar, i allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí la teva ofrena davant l'altar, i camina, reconciliat primer amb el teu germà, i llavors ves i presenta la teva ofrena. 25 Posa't d'acord amb el teu adversari aviat, entre tant que estàs amb ell en el camí, no sigui que l'adversari et lliuri al jutge, i el jutge l'agutzil, i siguis tancat a la presó. 26 De veritat et dic que no sortiràs d'allà, fins que pagueu l'últim quadrant.
33 A més heu sentit que fou dit als antics: No perjur, sinó compliràs al Senyor els teus juraments. 34 Però jo us dic: No jureu de cap manera, ni pel cel, perquè és el tron de Déu, 35 ni per la terra, perquè és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. 36 Ni pel teu cap juris, perquè no pots fer blanc o negre un sol cabell. 37 Però sigui el vostre parlar: Sí, sí, no, no, perquè el que és més d'això, de mal escau.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Etapa d’enllaç
Europa B 7 – Hospitalense 1
Lliga Cadets Primera Divisió
Desprès d’unes jornades amb desnivells, canvis rasants i algun revolt massa tancat i abans d’afrontar les etapes de muntanya que han de culminar amb el cim d’Horta, l’Europa ha tingut, finalment, una jornada tranqui-la. Una jornada per alliberar tensions i posar a punt la maquinaria necessària per encarar el tram més decisiu de la lliga en optimes condicions i concretar el que es ve apuntant des del seu inici. Un Hospitalense, aflacat per les absències, ha estat el rival idoni per assajar el text, memoritzar els mecanismes que es tenien una mica oblidats i afinar els instruments perquè la bona música torni a sonar i la banda esdevingui orquestra. Un partit sense massa història, amb bones sensacions, grans gols i amb la percepció final que els entrenaments s’han fet bé, que s’ha aconseguit la pool, però que la carrera tot just comença ara. El partit ha acabat amb festa a la grada i festa al camp, com havia de ser. Quan el semàfor es posi en verd no hi haurà marge d’error. Cordeu-vos el cinturó que això promet.
Europa B 7 – Hospitalense 1
Lliga Cadets Primera Divisió
Desprès d’unes jornades amb desnivells, canvis rasants i algun revolt massa tancat i abans d’afrontar les etapes de muntanya que han de culminar amb el cim d’Horta, l’Europa ha tingut, finalment, una jornada tranqui-la. Una jornada per alliberar tensions i posar a punt la maquinaria necessària per encarar el tram més decisiu de la lliga en optimes condicions i concretar el que es ve apuntant des del seu inici. Un Hospitalense, aflacat per les absències, ha estat el rival idoni per assajar el text, memoritzar els mecanismes que es tenien una mica oblidats i afinar els instruments perquè la bona música torni a sonar i la banda esdevingui orquestra. Un partit sense massa història, amb bones sensacions, grans gols i amb la percepció final que els entrenaments s’han fet bé, que s’ha aconseguit la pool, però que la carrera tot just comença ara. El partit ha acabat amb festa a la grada i festa al camp, com havia de ser. Quan el semàfor es posi en verd no hi haurà marge d’error. Cordeu-vos el cinturó que això promet.
dissabte, 20 de març del 2010
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol II
La sal de la terra
13 Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal s'esvaís, amb què serà salada? No serveix per a res, sinó per a ser feta fora i trepitjada pels homes.
La llum del món
14 Vosaltres sou la llum del món; una ciutat assentada sobre una muntanya no es pot amagar. 15 Ni s'encén una llum i es posa sota d'un almud, sinó en el portallànties, i il•lumina a tots els que són a casa. 16 Així resplendeixi la vostra llum davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol II
La sal de la terra
13 Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal s'esvaís, amb què serà salada? No serveix per a res, sinó per a ser feta fora i trepitjada pels homes.
La llum del món
14 Vosaltres sou la llum del món; una ciutat assentada sobre una muntanya no es pot amagar. 15 Ni s'encén una llum i es posa sota d'un almud, sinó en el portallànties, i il•lumina a tots els que són a casa. 16 Així resplendeixi la vostra llum davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Subscriure's a:
Missatges (Atom)