La fàtua
Si fins ara s’havia combatut el terrorisme jihadista des de posicions religioses alienes a l’ Islam o, com a molt, des del laïcisme militant, el que donava, si cap, més arguments per alimentar la guerra santa i la lluita contra l’infidel. Ens trobem, en aquest moment, davant un marc completament nou i esperançador. El líder musulmà Muhammad Tahir ha dictat una fàtua on proclama que tot atemptat suïcida i qualsevol acte terrorista està fora de l’ Islam, és a dir, desproveeix de coartada a tota mena d’acció violenta contra éssers innocents. Cap suïcida està emparat per l’ Alcorà i cap dels seus actes serà recompensat amb el paradís. Tot el contrari, aniran a l’ infern i allí romandran eternament. És, sense cap mena de dubte, una gran noticia. El fanatisme religiós combatut des de la pròpia religió, des de dins, i amb arguments contraris al que fins ara es venia predicant. Esperem que aquest important edicte faci l’efecte que li correspondria i dissuadeixi a totes aquelles persones que, moguts per creences equivocades i sota el paraigua de falses promeses, escampen el terror i la mort.
dilluns, 22 de març del 2010
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol IV
L'amor cap als enemics
38 heu sentit que fou dit: Ull per ull, i dent per dent. 39 Però jo us dic: No resistiu el que és dolent; abans, a qualsevol que et pega a la galta dreta, para també l'altra; 40 i al que vulgui posar-te a plet i prendre't la túnica, dóna-li també la capa; 41 I a qualsevol que t’obligui a portar càrrega durant una milla, camina amb ell dues. 42 Si algú et demana, dóna-li, i al que vulgui prendre de tu prestat, no l'hi refusis.
43 heu sentit que fou dit: Estima els altres, i estima al teu enemic. 44 Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, feu bé als qui us avorreixen, i pregueu pels que us ultratgen i us persegueixen; 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel , que fa sortir el sol sobre bons i dolents, i que fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè si estimeu els qui us estimen, quina recompensa tindreu? No fan també el mateix els publicans? 47 I si saludeu als vostres germans només, què feu de més? No fan també així els gentils? 48 Sigueu, doncs, vosaltres perfectes, com el vostre Pare del cel és perfecte.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol IV
L'amor cap als enemics
38 heu sentit que fou dit: Ull per ull, i dent per dent. 39 Però jo us dic: No resistiu el que és dolent; abans, a qualsevol que et pega a la galta dreta, para també l'altra; 40 i al que vulgui posar-te a plet i prendre't la túnica, dóna-li també la capa; 41 I a qualsevol que t’obligui a portar càrrega durant una milla, camina amb ell dues. 42 Si algú et demana, dóna-li, i al que vulgui prendre de tu prestat, no l'hi refusis.
43 heu sentit que fou dit: Estima els altres, i estima al teu enemic. 44 Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, feu bé als qui us avorreixen, i pregueu pels que us ultratgen i us persegueixen; 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel , que fa sortir el sol sobre bons i dolents, i que fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè si estimeu els qui us estimen, quina recompensa tindreu? No fan també el mateix els publicans? 47 I si saludeu als vostres germans només, què feu de més? No fan també així els gentils? 48 Sigueu, doncs, vosaltres perfectes, com el vostre Pare del cel és perfecte.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Noces d’or
Discrepo cordialment de la web del CE Europa en tractar la gesta del Cadet D com a fornada (for-nada), que traduït a la nostra llengua seria: per-res. Sí mantenir la imbatibilitat durant 50 partits consecutius no és un fet poc usual i extremadament difícil, què ho serà? Aquest equip no és, passi el que passi, un equip qualsevol i en cap cas la seva generació futbolística es pot considerar una for-nada, ans el contrari, i repeteix-ho, passi el que passi, serà considerat un referent i un precedent d’aquells que marquen jurisprudència per a tots els futuribles que hauran de venir. Sí hi ha una manera de fer bé les coses, aquest equip, i el seu entorn, n’és un exemple. Sí s’ha arribat fins aquí no ha estat for-nada, sinó per ocupar l’espai de temps i la pàgina d’història que els hi pertoca. Gràcies for-tot.
Discrepo cordialment de la web del CE Europa en tractar la gesta del Cadet D com a fornada (for-nada), que traduït a la nostra llengua seria: per-res. Sí mantenir la imbatibilitat durant 50 partits consecutius no és un fet poc usual i extremadament difícil, què ho serà? Aquest equip no és, passi el que passi, un equip qualsevol i en cap cas la seva generació futbolística es pot considerar una for-nada, ans el contrari, i repeteix-ho, passi el que passi, serà considerat un referent i un precedent d’aquells que marquen jurisprudència per a tots els futuribles que hauran de venir. Sí hi ha una manera de fer bé les coses, aquest equip, i el seu entorn, n’és un exemple. Sí s’ha arribat fins aquí no ha estat for-nada, sinó per ocupar l’espai de temps i la pàgina d’història que els hi pertoca. Gràcies for-tot.
diumenge, 21 de març del 2010
La sorpresa de la jornada
Barceloneta 1 – Europa D 3
Lliga Juvenils Segona Divisió
Doncs sí, senyors i senyores, la gran sorpresa de la jornada. Sorpresa, no tant pel resultat, què cabia dintre del possible, sinó per trobar a segona divisió un equip de futbol que juga al futbol i això, malgrat semblar una paradoxa, és un fet poc usual i d’un extraordinari valor. Té molt de mèrit el que aquest equip ha fet avui i, em temo per la predisposició mostrada damunt el terreny de joc, que serà bastant habitual en lo successiu, a poc que vagin agafant confiança i posin en pràctica tot allò que porten dins i que, per una estranya raó, es mantenia ocult. Avui he vist un equip que s’ho passa bé jugant a futbol i té la rara habilitat de saber-ho transmetre. Que la pilota corri arran de terra, que vagi d’un jugador a l’altre amb intenció i continuïtat, que es trenin jugades i s’arribi a l’àrea rival per les bandes, que no es rifi la pilota i es vulgui la possessió i quan es té, es treballa per conservar-la i quan no es té, insistir en la seva recuperació. Quan aquests principis bàsics, tan aparentment senzills, però difícils de veure en determinades categories, són la brúixola d’un equip de futbol, l’espectacle i el divertiment estan assegurats. Ben trobada sigui aquesta descoberta i atenció amb el seu marge de millora. M’ha agradat molt el que he vist i, encara més, els intangibles que no es veuen.
Barceloneta 1 – Europa D 3
Lliga Juvenils Segona Divisió
Doncs sí, senyors i senyores, la gran sorpresa de la jornada. Sorpresa, no tant pel resultat, què cabia dintre del possible, sinó per trobar a segona divisió un equip de futbol que juga al futbol i això, malgrat semblar una paradoxa, és un fet poc usual i d’un extraordinari valor. Té molt de mèrit el que aquest equip ha fet avui i, em temo per la predisposició mostrada damunt el terreny de joc, que serà bastant habitual en lo successiu, a poc que vagin agafant confiança i posin en pràctica tot allò que porten dins i que, per una estranya raó, es mantenia ocult. Avui he vist un equip que s’ho passa bé jugant a futbol i té la rara habilitat de saber-ho transmetre. Que la pilota corri arran de terra, que vagi d’un jugador a l’altre amb intenció i continuïtat, que es trenin jugades i s’arribi a l’àrea rival per les bandes, que no es rifi la pilota i es vulgui la possessió i quan es té, es treballa per conservar-la i quan no es té, insistir en la seva recuperació. Quan aquests principis bàsics, tan aparentment senzills, però difícils de veure en determinades categories, són la brúixola d’un equip de futbol, l’espectacle i el divertiment estan assegurats. Ben trobada sigui aquesta descoberta i atenció amb el seu marge de millora. M’ha agradat molt el que he vist i, encara més, els intangibles que no es veuen.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol III
21 heu sentit que fou dit als antics: No mataràs, i qualsevol que mati serà culpable de judici. 22 Però jo us dic que qualsevol que s'enfadi contra el seu germà, serà culpable de judici, i qualsevol que digui: Insensat, al seu germà, serà culpable davant el concili, i qualsevol que li digui: Fatu, quedarà exposat a l' infern de foc . 23 Per tant, si portes la teva ofrena a l'altar, i allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí la teva ofrena davant l'altar, i camina, reconciliat primer amb el teu germà, i llavors ves i presenta la teva ofrena. 25 Posa't d'acord amb el teu adversari aviat, entre tant que estàs amb ell en el camí, no sigui que l'adversari et lliuri al jutge, i el jutge l'agutzil, i siguis tancat a la presó. 26 De veritat et dic que no sortiràs d'allà, fins que pagueu l'últim quadrant.
33 A més heu sentit que fou dit als antics: No perjur, sinó compliràs al Senyor els teus juraments. 34 Però jo us dic: No jureu de cap manera, ni pel cel, perquè és el tron de Déu, 35 ni per la terra, perquè és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. 36 Ni pel teu cap juris, perquè no pots fer blanc o negre un sol cabell. 37 Però sigui el vostre parlar: Sí, sí, no, no, perquè el que és més d'això, de mal escau.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol III
21 heu sentit que fou dit als antics: No mataràs, i qualsevol que mati serà culpable de judici. 22 Però jo us dic que qualsevol que s'enfadi contra el seu germà, serà culpable de judici, i qualsevol que digui: Insensat, al seu germà, serà culpable davant el concili, i qualsevol que li digui: Fatu, quedarà exposat a l' infern de foc . 23 Per tant, si portes la teva ofrena a l'altar, i allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí la teva ofrena davant l'altar, i camina, reconciliat primer amb el teu germà, i llavors ves i presenta la teva ofrena. 25 Posa't d'acord amb el teu adversari aviat, entre tant que estàs amb ell en el camí, no sigui que l'adversari et lliuri al jutge, i el jutge l'agutzil, i siguis tancat a la presó. 26 De veritat et dic que no sortiràs d'allà, fins que pagueu l'últim quadrant.
33 A més heu sentit que fou dit als antics: No perjur, sinó compliràs al Senyor els teus juraments. 34 Però jo us dic: No jureu de cap manera, ni pel cel, perquè és el tron de Déu, 35 ni per la terra, perquè és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. 36 Ni pel teu cap juris, perquè no pots fer blanc o negre un sol cabell. 37 Però sigui el vostre parlar: Sí, sí, no, no, perquè el que és més d'això, de mal escau.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Etapa d’enllaç
Europa B 7 – Hospitalense 1
Lliga Cadets Primera Divisió
Desprès d’unes jornades amb desnivells, canvis rasants i algun revolt massa tancat i abans d’afrontar les etapes de muntanya que han de culminar amb el cim d’Horta, l’Europa ha tingut, finalment, una jornada tranqui-la. Una jornada per alliberar tensions i posar a punt la maquinaria necessària per encarar el tram més decisiu de la lliga en optimes condicions i concretar el que es ve apuntant des del seu inici. Un Hospitalense, aflacat per les absències, ha estat el rival idoni per assajar el text, memoritzar els mecanismes que es tenien una mica oblidats i afinar els instruments perquè la bona música torni a sonar i la banda esdevingui orquestra. Un partit sense massa història, amb bones sensacions, grans gols i amb la percepció final que els entrenaments s’han fet bé, que s’ha aconseguit la pool, però que la carrera tot just comença ara. El partit ha acabat amb festa a la grada i festa al camp, com havia de ser. Quan el semàfor es posi en verd no hi haurà marge d’error. Cordeu-vos el cinturó que això promet.
Europa B 7 – Hospitalense 1
Lliga Cadets Primera Divisió
Desprès d’unes jornades amb desnivells, canvis rasants i algun revolt massa tancat i abans d’afrontar les etapes de muntanya que han de culminar amb el cim d’Horta, l’Europa ha tingut, finalment, una jornada tranqui-la. Una jornada per alliberar tensions i posar a punt la maquinaria necessària per encarar el tram més decisiu de la lliga en optimes condicions i concretar el que es ve apuntant des del seu inici. Un Hospitalense, aflacat per les absències, ha estat el rival idoni per assajar el text, memoritzar els mecanismes que es tenien una mica oblidats i afinar els instruments perquè la bona música torni a sonar i la banda esdevingui orquestra. Un partit sense massa història, amb bones sensacions, grans gols i amb la percepció final que els entrenaments s’han fet bé, que s’ha aconseguit la pool, però que la carrera tot just comença ara. El partit ha acabat amb festa a la grada i festa al camp, com havia de ser. Quan el semàfor es posi en verd no hi haurà marge d’error. Cordeu-vos el cinturó que això promet.
dissabte, 20 de març del 2010
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol II
La sal de la terra
13 Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal s'esvaís, amb què serà salada? No serveix per a res, sinó per a ser feta fora i trepitjada pels homes.
La llum del món
14 Vosaltres sou la llum del món; una ciutat assentada sobre una muntanya no es pot amagar. 15 Ni s'encén una llum i es posa sota d'un almud, sinó en el portallànties, i il•lumina a tots els que són a casa. 16 Així resplendeixi la vostra llum davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol II
La sal de la terra
13 Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal s'esvaís, amb què serà salada? No serveix per a res, sinó per a ser feta fora i trepitjada pels homes.
La llum del món
14 Vosaltres sou la llum del món; una ciutat assentada sobre una muntanya no es pot amagar. 15 Ni s'encén una llum i es posa sota d'un almud, sinó en el portallànties, i il•lumina a tots els que són a casa. 16 Així resplendeixi la vostra llum davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel.
*Copyright by Jesús de Natzarè
divendres, 19 de març del 2010
El sermó de la muntanya*
Amb motiu del proper partit entre la Muntanyesa i l’Europa que, possiblement, només possiblement, pot decidir la lliga, he volgut proposar un monogràfic per capítols amb l’única finalitat de promoure la tolerància, la pau i la cordialitat entre ambdós equips i, per extensió, a tots els participants en la competició. He volgut mantenir el text original, encara que alguns passatges costin d’entendre, per no ser titllat de manipulador. Espero sincerament poder contribuir, ni que sigui una mica, a l’entesa entre tots els homes i les dones de bona voluntat.
Les benaurances, capítol I
1 Veient la multitud, va pujar a la muntanya, i asseient-se, van venir a ell els seus deixebles.
2 I obrint la seva boca els ensenyava, dient:
3 Feliços els pobres en esperit, perquè d'ells és el regne del cel.
4 Feliços els qui ploren, perquè ells rebran consolació.
5 Benaurats els mansos, perquè ells rebran la terra per heretat.
6 Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè ells seran saciats.
7 Feliços els misericordiosos, perquè ells assoliran misericòrdia.
8 Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu.
9 Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.
10 Feliços els qui pateixen persecució per causa de la justícia, perquè d'ells és el regne del cel.
11 Feliços sou quan per causa meva us vituperant i us perseguiran i diguin tota mena de mal contra vosaltres, mentint.
12 Reconforteu-vos i alegreu-vos, perquè el vostre guardó és gran en el cel, perquè així van perseguir els profetes que van ser abans de vosaltres.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Amb motiu del proper partit entre la Muntanyesa i l’Europa que, possiblement, només possiblement, pot decidir la lliga, he volgut proposar un monogràfic per capítols amb l’única finalitat de promoure la tolerància, la pau i la cordialitat entre ambdós equips i, per extensió, a tots els participants en la competició. He volgut mantenir el text original, encara que alguns passatges costin d’entendre, per no ser titllat de manipulador. Espero sincerament poder contribuir, ni que sigui una mica, a l’entesa entre tots els homes i les dones de bona voluntat.
Les benaurances, capítol I
1 Veient la multitud, va pujar a la muntanya, i asseient-se, van venir a ell els seus deixebles.
2 I obrint la seva boca els ensenyava, dient:
3 Feliços els pobres en esperit, perquè d'ells és el regne del cel.
4 Feliços els qui ploren, perquè ells rebran consolació.
5 Benaurats els mansos, perquè ells rebran la terra per heretat.
6 Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè ells seran saciats.
7 Feliços els misericordiosos, perquè ells assoliran misericòrdia.
8 Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu.
9 Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.
10 Feliços els qui pateixen persecució per causa de la justícia, perquè d'ells és el regne del cel.
11 Feliços sou quan per causa meva us vituperant i us perseguiran i diguin tota mena de mal contra vosaltres, mentint.
12 Reconforteu-vos i alegreu-vos, perquè el vostre guardó és gran en el cel, perquè així van perseguir els profetes que van ser abans de vosaltres.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Jordi Vela
A mi no m’enganyes Jordi. No hi ha qui es cregui la teva irresponsabilitat en determinats àmbits del Club. Tens molta culpa del que ha passat i del que està passant. No pots eludir la teva quota de compromís i les seves evidents conseqüències. No he cregut mai en la generació espontània ni en els miracles. És més, crec que hi ha un impagable treball darrera de cada miracle i moltes, moltes hores de dedicació. Sí et deixen treballar, el que ara és un fet excepcional, passarà a ser en poc temps, n’estic segur, una agradable i gratificant normalitat. No és una casualitat que, allò sobre el que tens responsabilitat des de fa temps, sigui el que millor està funcionant. No cal tenir moltes llums per acceptar aquesta contundent realitat. Jordi, no et facis el desmenjat i treu pit, que tens sobrats motius per fer-ho.
A mi no m’enganyes Jordi. No hi ha qui es cregui la teva irresponsabilitat en determinats àmbits del Club. Tens molta culpa del que ha passat i del que està passant. No pots eludir la teva quota de compromís i les seves evidents conseqüències. No he cregut mai en la generació espontània ni en els miracles. És més, crec que hi ha un impagable treball darrera de cada miracle i moltes, moltes hores de dedicació. Sí et deixen treballar, el que ara és un fet excepcional, passarà a ser en poc temps, n’estic segur, una agradable i gratificant normalitat. No és una casualitat que, allò sobre el que tens responsabilitat des de fa temps, sigui el que millor està funcionant. No cal tenir moltes llums per acceptar aquesta contundent realitat. Jordi, no et facis el desmenjat i treu pit, que tens sobrats motius per fer-ho.
Sant falla
Al dir-se Pep, un té oblidat allò de dir-se Josep i, clar, també tens oblidat allò de que et felicitin pel dia del teu sant. La veritat és que, fins avui, havia relacionat les felicitacions que rebia com a conseqüència de ser el dia de les falles, i com que m’equivoco tant! D’aquí que el personal se’n recordés de mi en una data tan apropiada. Una mica com allò de que per ser un ase et felicitin per Sant Antoni. Doncs resulta, ves per on, que no és per les falles, sinó per aquell senyor que era fuster i que sense fotre un clau va acabar sent el pare de Déu. Sí ja és difícil ser pare de futbolista, imagineu el meu doble calvari. En fi, moltes gràcies i que tinguem tots plegats un sant dia.
Al dir-se Pep, un té oblidat allò de dir-se Josep i, clar, també tens oblidat allò de que et felicitin pel dia del teu sant. La veritat és que, fins avui, havia relacionat les felicitacions que rebia com a conseqüència de ser el dia de les falles, i com que m’equivoco tant! D’aquí que el personal se’n recordés de mi en una data tan apropiada. Una mica com allò de que per ser un ase et felicitin per Sant Antoni. Doncs resulta, ves per on, que no és per les falles, sinó per aquell senyor que era fuster i que sense fotre un clau va acabar sent el pare de Déu. Sí ja és difícil ser pare de futbolista, imagineu el meu doble calvari. En fi, moltes gràcies i que tinguem tots plegats un sant dia.
dijous, 18 de març del 2010
La febreUs podeu incomodar tant com vulgueu, inquietar i remoure en la vostra cadira però, de cap manera, deserteu. A ningú li agrada sentir que la seva vida és un frau. Que ningú no és innocent, que tothom és culpable. Que tenim la quota de responsabilitat que ens pertoca i que actuem sempre saben el que tenim. Veritats molt dures i dirigides a la boca de l’estomac. Noranta minuts de catarsi col•lectiva sense aconseguir albirar el final del túnel i, quan aquest sembla que arriba, estàs esmicolat. L’encarregat de dir-t’ho és un excepcional Eduard Farelo, en un dels monòlegs més demolidors que he pogut sentir mai i això, creieu-me, deixa petjada. Tant, que el propi actor va demanar expressament a la seva directora no haver de sortir a saludar una vegada acabada la funció perquè no es trobava amb forces de fer-ho. I en puc donar fe, perquè assistint com a públic no et venen ganes d’aplaudir, immers com has quedat, en un profund estat de xoc. Mentre el teu cap no pot desprendre’s de la imatge d’aquella cambrera d’aquell hotel d’aquell país pobre que no viu en una situació provisional. La seva situació serà la mateixa fins el dia que es mori o l’executin uns botxins uniformats en aquell país de misèria i desesperació. No es tracta de que la cambrera avui m’adobi l’habitació, em netegi el bany i em faci el llit. I demà, al revés, que jo li adobi la seva habitació, li netegi el seu bany i li faci el seu llit. La cosa no va així. Ella seguirà sent la cambrera pobre d’aquell hotel miserable, d’aquell país pobre, simplement perquè ha nascut en un àmbit diferent. Aquesta serà la seva única culpa. Els rics, el món ric, no compartirà mai res, perquè per compartir s’hauria de cedir una part del que es té i això faria una mica menys pobres als pobres però ens faria una mica menys rics a nosaltres i això és inacceptable. Si els pobres volen que repartim hauran de produir més i hi haurà d’haver més beneficis i aleshores nosaltres voldrem part d’aquests beneficis i la resta la guardarem per quan no hi hagi beneficis i als pobres ja els hi arranjarem la seva situació l’any que ve. Res canvia. Res canviarà. Que fa doncs que ens aixequem de la cadira i tornem a la nostra “normalitat”? Segurament l’ instint de supervivència que ens insensibilitza i ens fa cada cop la pell més dura. Defensarem els nostres propis interessos i els del nostre clan per damunt de qualsevol qüestió ètica o moral. La febre ens trasbalsa i ens incomoda. És un estat inacceptable, per això hem elaborat els analgèsics.
.ros.ribas.jpg)
dimecres, 17 de març del 2010
Valors darrera el semàfor
Algú li podria explicar al senyor Mohamed Saha o a la senyora Edelmira Cifuentes que els semàfors no són andròmines decoratives i que serveixen per regular el tràfic. Que són una eina pacificadora i necessària per a la nostra seguretat i el seu us ens permet una vida més ordenada i menys caòtica. Algú els hi podria explicar? I no em vingueu amb collonades racistes o actituds laxes en nom d’una tolerància mal interpretada. En matèria de convivència ningú es pot inhibir, ningú pot desobeir o ignorar les normes que fan que una societat funcioni, més que res per, en primer lloc, seguretat personal amb totes les conseqüències inherents i, en segon lloc, per evitar el monumental disgust que tindríem quan els atropellem de manera involuntària però, definitivament, tràgica. Acceptar el semàfor, la seva utilitat i fer-ne us, és un senyal inequívoc d’adaptació. Darrera el semàfor hi ha tota una cultura, una forma de viure que no admet actituds indisciplinades ni contraries al sentit comú (i del comú).
Algú li podria explicar al senyor Mohamed Saha o a la senyora Edelmira Cifuentes que els semàfors no són andròmines decoratives i que serveixen per regular el tràfic. Que són una eina pacificadora i necessària per a la nostra seguretat i el seu us ens permet una vida més ordenada i menys caòtica. Algú els hi podria explicar? I no em vingueu amb collonades racistes o actituds laxes en nom d’una tolerància mal interpretada. En matèria de convivència ningú es pot inhibir, ningú pot desobeir o ignorar les normes que fan que una societat funcioni, més que res per, en primer lloc, seguretat personal amb totes les conseqüències inherents i, en segon lloc, per evitar el monumental disgust que tindríem quan els atropellem de manera involuntària però, definitivament, tràgica. Acceptar el semàfor, la seva utilitat i fer-ne us, és un senyal inequívoc d’adaptació. Darrera el semàfor hi ha tota una cultura, una forma de viure que no admet actituds indisciplinades ni contraries al sentit comú (i del comú).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)